XENOFOBIA EN SECUNDARIA ?

Aquesta profesora de segona llengua extrangera, en eixa petita ciutat del hinterland de Valencia, espera pacientment, en la seua hora setmanal de atenció a pares, que arriben les visites; aquestes, però, com quasi sempre, no es produeixen. Aprofita, doncs, per a fer un memorandum trimestral de atenció a pares. Una dona de mitjana edad demana permís: es presenta com a Gertrude, la mare de la alumna Claudia. Tot i ser romanesa li pregunta a la profe si vol parlar en valencià o en castellà. Cap problema continuen a valencià. La profe li explica que Claudia es una alumna excelent, Gertrude s'ofereix per a col.laborar en el que faça falta. Reflexiona arran de la visita, la única, que ha tingut huí. Sovint, al claustre i al pati, escolta comentaris sobre la manca de integració dels inmigrants, i es centra en el memorandum i les visites del trimestre: una parella de pares armenis, una mare moldava, un altra de la Costa d'Ivori, un pare argelí...i avuí una romanesa; per l'altre costat, sols una visita d'un pare espanyol a principis de curs. Els inmigrants son sols el 7% dels alumnes, les visites son en un 95% de pares d'alumnes inmigrants. Un altre mite cau, al igual que va caure aquell tant populista i demagògic de: "es que los inmigrantes colapsan la sanidad". On son els pares dels alumnes locals ?. Per qué no venen ?

¿PUEDE UN FACHA DEJAR DE SERLO?

Mejor en castellano. Te será mas facil: Terminamos juntos la misma carrera, hicimos las mismas oposiciones. Tu preferiste la empresa pública, el pesebre, y ahí continuas; yo la empresa privada, por una larga serie de razones. Recuerdo tu paso por la universidad, militando en el SEU, en los grupos "cazarojos", siempre delatando a los compañeros demócratas. Cuando te vi en aquella lista en las municipales de 1995 pense en lo buena que es la democracia, que permite que participen en su juego incluso los que la odian. Aquella lista era, como no, la del PP (no encontraste nada mas a la derecha para conseguir acta de edil). Me alegré, no obstante, de que intentaras entrar en las instituciones democráticas que siempre denigraste. Posteriormente abandonaste aquel empleo municipal para entrar en la RTVV, de la mano del sindicato domesticado USO, como forma mas rápida de ascender. Ahora, cuando veo tu foto en la prensa, en las protestas por el cierre de "NOU", con tu peto rojo y tu silbato, gritando en valenciano "RTVV" no es tanca y no al ERO...¿Ahora sí?.. no doy crédito a lo que veo. De verdad, no me lo creo...pero, ¡bienvenido a las trincheras!

EFEMÈRIDE POP: BUS STOP (THE HOLLIES, FA 47 ANYS JA)

" La xiqueta aplegava a la parada en jorn, sense paraigües) i plovía, sempre plovía. Jo obría el meu i ella es ficava baix junt a mi i es reia sense parlar; després pujava al seu double decker que la portava des de el nostre carrer de Cromwell Road (South Kensigton) al seu institut del ric barri de Chelsea, i em mirava des de dalt amb un somriure, mentre jo esperava el meu bus escolar que sempre venía mes tard.

Aquest matí de primavera el meu autocar va vindre primer, jo no el vaig vore, perque ella em va abraçar i, clar, el vaig perdre; ella va perdre el seu també. No ens va importar. No la he tornat a vore. He tornat, però, cada matí a eixe bus stop". 

Així conta Allan Clark, segon veu dels Hollies, com va crear la cançó (algún dia parlarem de la imprtancia de la segon veu en els grups pops britanics. Al bo d'Allan sempre li ha agradat contar hitòries autobiogràfiques d'aquestes (despres vindrien: yes. I will, The air that I breath, I can't let go...i tantes altres. El seu amic Graham Gouldman li ficà el guió a la historia y el trio Nash, Hicks, Clark; la mùsica. La resta es història: lloc 5 d'inmediat al top of the pops, num, 5 als Usa i número ú als països escandinaus. A casa nostra res de res: sols Bravos i Brincos 

https://www.youtube.com/watch?v=It75wQ0JypA   

"DE IMPURA COTILLE"

Durante el verano he estado observando, en mi pueblo, los distintos tipos de esta especie. He detectado la existencia de tres grandes grupos:

"Cotilla almenarensis"

"Cotillam discretum"

- Cotilla almenarensis: es el mas común. Llegan en grupo, aunque la cotilla principal siempre se adelanta para contar las novedades de la casa espiada, especialmente si ha habido obras. Fáciles de detectar: bajan el volumen de la voz cuando inician el cotilleo...y ahí justamente es cuando las pillas..."veus això es el que et deia jo. A mi eixos taulells que han ficat no m'agraden res" ...o..."es veu que han fet un sostre per al cotxe..."

- Cotillam maxima:  al contrario que la anterior, es muy difícil de pillar ya que actúa cuando no hay nadie en casa; o cuando ellos lo creen así; por lo que cuando las sorprendes in fraganti" hacen el mas sonrojante de los ridículos


- Cotillam discretum (o cotillan not disimulatum)

Suelen ser guiris. Disimulan bien: se acercan con la excusa de acariciar un perro o un gato y entonces actúan...y cotillean, claro..."regarde il y à un citronnier la bas"...elles sont jolies ces roses, mon dieu ..."!

"Cotillam maxima"

Ford will Autos zur mobilen App machen

Autos werden zum rollenden Smartphone. Ohne Kabel per Bluetooth mit dem Auto verbunden, lässt sich das Smartphone schon jetzt zum Telefonieren nutzen, stellt die Verbindung zur Cloud her, ermöglicht die Verwendung von Apps und lässt sich dabei mit Knöpfen am Lenkrad, per Sprachsteuerung oder sogar durch Gesten bedienen. Der amerikanische Autokonzern Ford geht jetzt noch einen Schritt weiter. „Unsere Autos sollen regelrecht ein Teil des Internets werden“, sagte der Vorstandsvorsitzende Alan Mulally dieser Zeitung in einem Gespräch am Rande der Elektronikmesse IFA in Berlin.

Wie wichtig Ford die Entwicklung ist, zeigt die Tatsache, dass Mulally nur die IFA besucht, nicht aber die wenige Tage später beginnende Automesse IAA in Frankfurt. Das ist umso erstaunlicher, als der Autokonzern damit den Vorrang der Informationstechnik vor Motoren und PS anerkennt. „Wir wollen wissen, wie unsere Kunden ticken. Mit dem Messeauftritt haben wir die Chance, unser Image zu verbessern. Die Leute sollen wissen, dass wir technisch weit vorne sind“, beschreibt Mulally sein Motiv für den Auftritt auf der IFA. In Berlin hat Ford das Konzeptauto S-Max gezeigt – ein sogenanntes Sports Activity Vehicle (SAV).

Das Besondere ist die Informationstechnik

Das Besondere daran ist nicht etwa ein neuer Antrieb oder die Karosserie, sondern die Informationstechnik. Ford erweitert erheblich die Bandbreite an Smartphone-Apps, die sich per Sprachsteuerung während der Fahrt aufrufen und nutzen lassen. Die neuen Apps helfen Autofahrern etwa, die besten Fahrtrouten zu finden, unterwegs Hotels zu buchen oder lotsen sie zu Parkmöglichkeiten in fremden Städten. Das Wort App, das überhaupt erst mit der Einführung des ersten iPhone von Apple in den Sprachschatz der Welt aufgenommen worden ist, hat es Mulally sehr angetan – nicht durch Zufall taucht es als Namensbestandteil in der neuen Technologie „Applink“ auf. „Diese Anwendung erlaubt es, Smartphone-Apps während der Fahrt per Sprachsteuerung zu bedienen“, sagt Mulally.

Das sei wichtig, denn Sprache sei eindeutig die bevorzugte Steuerungsmethode der Kunden für komplexe Autoelektronik- und Multimediasysteme. Das hätten die Erfahrungen, die Ford in den vergangenen Jahren mit seinen verschiedenen Steuerungssystemen gesammelt habe, eindeutig gezeigt. Ford hat das System „Applink“ als offene Plattform angelegt. Das heißt, die Softwareentwickler anderer Unternehmen können sich ohne Schwierigkeiten an der Fortentwicklung beteiligen. Denn Mulally ist es wichtig, dass Ford enger an App-Entwickler heranrückt. Auch aus diesem Grund arbeiten Ford und die Deutsche Telekom in der Entwicklung automobiler Apps künftig enger zusammen. Die Telekom-Apps „Auto Read“ und „Ask Wiki“ sind fortan zum sprachgesteuerten System von Ford kompatibel. „Auto Read“ liest eingehende SMS, E-Mails und andere Nachrichten über das Audiosystem des Fahrzeugs laut vor. „Ask Wiki“ liefert auf Anfrage Informationen aus der Online-Enzyklopädie Wikipedia.

Das erste offene App-Entwickler-Programm in der Branche

„Dabei handelt es sich um das erste offene App-Entwickler-Programm in der Automobilindustrie“, sagt Mulally. Das Ziel, das Mulally damit verknüpft, ist so ambitioniert, wie dies bei Amerikanern in solchen Fällen immer klingt: „Ford als solches soll zur mobilen App der Wahl werden.“ Tatsächlich unterscheidet sich Ford insofern von deutschen Premiumherstellern wie Audi, BMW oder Daimler, die auf geschlossene Plattformen setzen, um die volle Kontrolle darüber zu behalten, welche Dienste in ihren Autos angeboten werden. Ford hatte seine ersten sprachgesteuerten Apps schon im Februar auf der Handymesse „Mobile World Congress“ in Barcelona präsentiert. Die Amerikaner stellten dort eine Partnerschaft mit dem Online-Musikdienst Spotify vor. Seitdem kann man in Ford-Fahrzeugen über das Internet Musik hören – das gab es vorher nur in Oberklasselimousinen. Künftig können Mulallys Kunden zudem von einer ADAC-App Routenbeschreibungen und freie Parkplätze in Echtzeit anzeigen lassen sowie über die Anwendung „Aha“ mehr als 30 000 Radiosender über das Internet hören.

Noch werden die Smartphones benutzt, um die Autos mit dem Internet zu verbinden. Hier kommt es nicht darauf an, ob dieser ein besonderes Betriebssystem nutzt. Gleichgültig ob Android, Windows, Apple oder Blackberry – die Ford-Elektronik kommt nach den Worten von Mulally mit allen diesen Telefonen klar: „Auf diese Weise profitieren wir von den sehr viel schnelleren Innovationszyklen in der Konsumelektronik. Langfristig werden wir die Autos selbst ans Mobilfunknetz anschließen“, sagt Mulally. Der Vorteil einer eigenen Internetadresse für das Fahrzeug besteht in der Unabhängigkeit von den mobilen Endgeräten. Der Nachteil sind allerdings die höheren Kosten. Ganz nebenher will Mulally auf diesem Weg seine Bemühungen vorantreiben, die Marke Ford moderner daherkommen zu lassen, als dies in früheren Jahren der Fall war.

CONTES REALS I IRREALS

L'ESFONÇAMENT DE LA ABANS PUIXANT CLASSE MITJANA ESPANYOLA

Esteve Albentosa va naixer a finals dels anys vint del passat segle en un poble del litoral Mediterrani, fill i nét de jornalers es va dedicar des d'adolescent a treballs esporàdics en l'horta, com els seus avantpassats. Tenia afanys de superació i va  realitzar, amb molt d'esforç, el batxillerat nocturn a la mítica Institució republicana "Institució Lliure d'Ensenyament". Es va exiliar a Mèxic, com tants altres i allà va realitzar els seus estudis d'Aparellador, mentre treballava en una empresa de construcció de dics. Va tornar a Espanya el 1957 amb la seva dona, Vicenta, la seva nòvia de sempre i dos nens de curta edat Ana i Toni. Donat el seu currículum, no li va ser difícil trobar feina en una empresa de projectes a València. Va treballar durament perquè els seus fills fossin mes que ell. Veient la seva afició a les matemàtiques i al dibuix (herència genètica d'Esteve), els dos van estudiar Arquitectura al politècnic. Tots dos van destacar. Ana va morir d'accident de trànsit, una tragèdia de la qual la família mai es va recuperar. Toni va esdevenir un brillant arquitecte a principis dels 70, encara que veient l'escassa projecció que tenia en províncies es va traslladar amb la seva jove i bella dona Lidia a Madrid.
Al principi comparteix estudi d'arquitectura amb un altre company de carrera, però s'independitza ben aviat i crea el seu propi gabinet. És brillant i li plouen les ofertes. A la dècada d'or dels vuitanta deixa els petits projectes de pisos i realitza alguns projectes estrella per a la Comunitat de Madrid: un palau de congressos i alguns hospitals privats. Tot va vent en popa. Conserva el seu ampli apartament al barri de Salamanca però compra un xalet a la serra on passa els caps de setmana amb la seva dona i el seu fill Esteve, que ja ha iniciat els estudis d'arquitectura. Participa amb freqüència en les festes del Club de Campo, on exhibeix els ulls blaus de Lidia i tota la seva bellesa com un trofeu més. Toni és apolític i aviat veu com altres arquitectes amics i familiars de la classe política li furten els projectes emblemàtics. Així que torna a les obres mes modestes, però segueix sense faltar-li treball, encara que la seva economia ja es ressent. Quan esclata la bombolla immobiliària a principis de segle veu als polítics, causants i culpables principals del desastre, gaudint de privilegis que avui semblen de contes de fades: sous de luxe, pensions fàcils i milionàries, kit d'internet, ordinadors, targetes de crèdit , dietes, secretàries, transports i molts avantatges més, mentre les seves víctimes, entre les quals ja s'inclou, respiren cada dia més misèria i desesperació. Comença a penedir-se d'haver-se convertit en promotor en el seu poble natal mitjançant un gran préstec bancari que no pot tornar: les promocions s'acaben, però gairebé no hi ha vendes. Posa en venda el seu xalet de la serra, però no hi ha compradors. El seu nivell de vida pateix un gran caiguda, els seus ingressos actuals amb prou feina donen per la quota d'autònoms, les càrregues fiscals i les quotes del col · legi professional. Lidia, que és química, lamenta no haver-se dedicat a l'ensenyament o haver fet oposicions, haver estat només una dona florero. Mentrestant Esteve ha acabat la seva carrera i demana al seu pare ingressar en el seu gabinet d'arquitectura com a soci. El missatge del seu pare és demolidor: si tot just tinc feina per a mi sol com vols que et done treball?. El xicot aconsegueix un treball fem a una inmobiliaria com a tasador mentre es planteja emigrar a Alemania. Per primera vegada en la història moderna d'Espanya una generació sencera, l'anomenada generació perduda, viurà pitjor que els seus pares.

RECOMANACIONS DEL MIRROR

RESTAURANT ATMOSPHÈRE, ALS INSTITUT FRANCÉS DE VALÈNCIA.

[c/Moro Zeit,6]  Refinament francès a preus molt competitius ( €10,20) i, el que es molt important, un staff superprofesional.

Un dels més sorprenents, complets i equilibrats menús del dia de València i que canvien tots els dies. Plats de França i de la Mediterrània; sempre amb opció per a vegetarians, celíacs, i per a règims hipocalòrics. Carta de vins per als mes exigents: des d'el jove Beaujolais de l'any fins als Chateaux. 

EL PROJECTE "EMYS" TORNA A LA MARJAL D'ALMENARA

1. Per tercer any consecutiu, el Projecte Emys d’Acció Ecologista-Agró ha aplegat a la Marjal d’Almenara. Des del passat divendres 17 de maig, els voluntaris d’AE-Agró treballen en el seguiment de la població de tortugues de la Reserva de Fauna Silvestre de la Finca de Penya, on ja han trobat tres exemplars d’Emys orbicularis. Els pròxims censos es realitzaran demà dimecres i el proper dissabte 25 de maig, quan els voluntaris del Projectes Emys comptaran amb la col·laboració de la Colla Verda de Sagunt.

   Després del seu pas pel Tancat de la Pipa de l’Albufera de València i la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, el Projecte Emys 2013 ja hi ha arribat a la Marjal d’Almenara. Del 17 al 25 de maig, els voluntaris d’Acció Ecologista-Agró censaran la població de tortugues de la Finca de Penya, una reserva de fauna silvestre on fins ara les tortugues autòctones de la Marjal d’Almardà-Almenara (Sagunt, Camp de Morvedre) resistixen a la invasió de les exòtiques tortugues de florida (Trachemys scripta).
   Fins al moment, els voluntaris han localitzat, amb la col·laboració del LIFE-Trachemys de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, tres tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) en la Finca de Penya. Es tracta de dos exemplars que ja havien sigut censats durant les dos edicions anteriors del Projecte Emys i d’un individu que s’ha capturat per primera vegada.
   A més a més, cal destacar que enguany per ara no s’ha trobat cap tortuga de florida. Esta espècie exòtica invasora representa, junt a la destrucció de les zones humides que ha provocat l’especulació urbanística, el major perill per a la conservació de les nostres tortugues autòctones. Per això, actualment el LIFE-Trachemys lluita contra estes tortugues en la Marjal d’Almenara i en altres zones humides del País Valencià.
   Els pròxims censos de tortugues del Projecte Emys en la Finca de Penya es realitzaran demà dimecres i el pròxim dissabte 25 de maig. El seguiment de tortugues del dissabte comptarà amb la col·laboració de la Colla Verda, el grup de voluntariat ambiental de l’Ajuntament de Sagunt i AE-Agró que esta primavera treballa per a crear vida a la Reserva de Fauna Silvestre de la Finca de Penya.
   Si vols participar com a voluntari en este seguiment de tortugues només has d’enviar un correu electrònic a projecteemys@gmail.com. El lloc de trobada és la Casa de Penya, on ens reunirem a les 10:00 hores. I recorda que el Projecte Emys també viatjarà la pròxima setmana al riu Canyoles per censar la població de tortugues d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa) de Moixent (La Costera, València).
   

   

   T’esperem!!!

   
   

   
   

   
   

   
   

NO ERA UN CONTE...

...El de "UNA CASETA PER A NIUS" del mes passat. Hi han, clar, algunes llicencies ja que es una història per a xiquets, pero basicamenr era de veres. A mes, a mes, enguany, n'han criat set !!!
I, fins i tot, els em pogut anellar: pot ser els vegen mes endavant els nostres amics d'Eslovenia i sapiguen la procedència.


ANELLAMENT:

Spanish "trampas"

WHATEVER the €100 billion ($126 billion) made available by euro-zone countries to recapitalise Spain's banks looks like, the Spanish government would really rather not call it that. "In no way is this a rescue," said Luis de Guindos, Spain's economy minister, while announcing that a deal to rescue Spain's banks had been done in a two-and-a-half-hour conference call with the 17 euro-zone finance ministers on June 9th. "It's a loan with very favourable conditions." The prime minister, Mariano Rajoy (pictured above), who left his underling to front the bail-out, was meanwhile busy giving the impression that all was proceeding as normal. When he eventually appeared before the press the following day, Mr Rajoy made repeated reference to "what happened yesterday", as if the rescue were an embarrassing incident that, out of politeness, ought not to be mentioned by name. Then he flew to Poland to watch some football.

This was understandable, given the importance of confidence to banking, if slightly comical. Yet it was also emblematic of Spain's approach to its banking crisis, characterised by a mixture of bluster and denial that has ultimately proved to be self-defeating.
A hundred billion euros is at the high end of what is required ?. Should be enough to protect Spanish banks against further shocks ?
The president-constant-silence scares spanish citizens.

We are going again into: spanish bombs !!!

http://www.youtube.com/watch?v=ofgO_sqkPFQ





Maybe we shall see again "Spanish Bombs"

GUANYADORS DEL CONCURS A LA FABA ECOLOGICA MES GRAN

UNA PARELLA D'ALMENARENCS GUANYEN UN PRESTIGIÓS CERTAME INTERNACIONAL:


Ho han tornat a conseguir: mentre un sol lluent i una brisa primaveral  batía tota la Plana i el Corte Inglés anunciava el canvi d'estació amb un meravellós vell tèma de The Mamas & The Papas, lluny d'ací, els meus amics "Juanjos" han guanyaven el concurs internacional a la faba mes gran ( Agricultura Ecològica) celebrat a Saint Jean-sur-Mer (Languedoc-Rousillon). Publiquem ara, sensera, la entrevista que es fa el prestigiós periodista François Dupont en el vespertí "Le Rousillon Liberé". Les fabes presentades, de mes de sis cetímetres, marquen un abans i un després en la nova agricultura ecològica. A mes , a mes, la setmana que ve sortiran en un curtmetrage especial a la Plana Digital (www.lapuntalafaba/almenara_insòlita.com). 
- F.Dupont: Comment ça c'es fait pour avoir des fabes comme ça?
- F.D: C'est la premiere fois que vous venez ici au Rousillon por ce contest?.


- J.Morales: Oh la, la. C'est dificil, eh. Il faut avoir de la patience, beaucoup patience.
- J.Quesada: et aussi de l'experience agricole, beaucoup d'experience agricole. Nous, les valencienes aimont ce boulot.

- J.M: oui, la premiere fois. Mais nous avons déjà gagnez, l'anné derniere, le concours au plus gran aubergine
- F.D: la plus gran auvergine?. Ou, ça ?
 -J.Q: le dernier été, a Beniganim (La Ribera, Pays Valencien)
- F.D: cèst merveilleux, ça !
- J.M: Oui, bien sur. Mais, nous sommes pas surpris.
- F.D: Est-ce que vous avez eu de dificulté dans la saison?
- J.M: Oh , la , la: plein de dificultés. 
- F.D: Comment ?
- J.Q: Tout le monde assayé de nous confondre. Ils nous ont fait nombreux pieges.
-------
Per motius tecnics (problemes a la xarxa)  continuem la entrevista demá 
(CONTINUARÀ)

LA FRASE QUE HO JUSTIFICA TOT, O NO ?

PERO...¡ES QUE ESTAMOS EN FALLAS!

- El xiquet (de no mes de 7 anys) acaba de fer explotar un masclet dintre una canal. El pare li riu la gracia. li ho recriminen. Resposta:
"Es que estamos en fallas"
- El tot terreny està aparcat al mig d'un pas cebra. La dona major i coixeta te que fer un tour i passar per fora. Policia municipal:
"Es que estamos en fallas"

- Dia 07/03. Encara no es la plantà. Pero ja han tallat el carrer Pobla de Farnals. Denuncia. Resposta:
"Es que estamos en fallas"
- La mùsica del casal de Gorgos no deixa  descansar als veins que tenen que treballar al dia seguent...i encara es el dia 11/03. "Es que estamos en fallas"
- 24 containers cremats ja a data de huí. "Es que estamos en fallas"
- Huí, 13/03: sortim del garatge. Un cotxe enorme tapona mes de la meitat de la porta. Tenim que rodejar-lo i quasi se la peguem contra un altre. Bronca a la conductora que continua amb el seu vehicle aturat a la porta. La xica diu: "es que la carpa de la falla R. Darío- Blasco Ibañez ocupa el solar del parking"...i jo afexeic: i, claro, "Es que estamos en fallas", no?. Somriu, pero no se'n va. Tenen bula.
------------------
Breaking news: els fallers de la secció especial li tiren un pols a la Rita per a "institucionalitzar" aquest tipus d'animalades i fer una excepció amb ells  (mes encara?) de les normes municipals en vigor (poder fer torrades al carrer, mercadets, paelles nocturnes...ja voreu: Rita tragarà...

...CONTINUARÀ...

L'AMIC VICENT

1. 
   

   

   
   

   En realitat M.Vicent estava en la "capi" per a presentar el seu darrer llibre. Vaig aprofitar, però, per a que em signara "Contraparaiso", el seu llibre que mes vegades he llegit.
   Fragments:

   “De pronto un día los santos de la iglesia aparecían tapados con cortinas moradas y alguien decía que estaba prohibido silbar y jugar a la baraja: el tiempo de pasión era propicio para ir a buscar espárragos por las márgenes de los barrancos y también para cazar jilgueros, petirrojos y verderones; las noches caminaban hacia el plenilunio de pascua y ya olía la primera melaza de los naranjos, comenzaba a cantar el cuclillo, pasaban los estorninos hacia el norte y todos los palomos que estaban en celo hacían remolinos de alas rojas y verdes persiguiendo a la hembra alrededor del campanario. Todas la gemas de los árboles ya habían reventado de placer”.

   "El pueblo está recostado en las estribaciones de la sierra Espadà. Entonces era pequeño y blanco, con puertas de dinteles azules. Muy limpio. Olía a naranjo y a labor de esparto. Lo flanqueaba el cerro del castillo. Desde el tejado de casa se veía todo el horizonte del mar en aquel aire tan puro de la niñez cerrando la campa de naranjos".   
   -------

   L'acció de Contraparaiso es desenvolupa cap a la meitat del segle passat. Adivinalla: de quin poble està parlant Manuel Vicent?. No importa: podría ser perfectament el nostre, no?. Per cert, recomanem el seu darrer llibre: EL AZAR DE LA MUJER RUBIA

FAULA_CONTE DE LA GATA I EL SAPO

(Dedicat als amics Tere i Jota i, evidentment, a la descarada gateta de Santiago el veí que em donà la idea.)

Fa molt de temps, els malvats mags de La Plana, no tenien res millor que fer que ensenyar als joves prínceps aquelles assignatures útils per governar una rodalia, de manera que, es va establir el costum que si no aprovaven les matemàtiques i la física, aquests, els convertien en sapos fins que foren capaços de programar,  confeccionar una fulla electrònica de cálcul o els besar a una donzella casadora.

Als reis no van tindrer més remei que decretar que la donzella que desencantase a un príncep es casaria amb ell, ja que, no tenien cap fe en que els seus fills poguessin aprendre infom`tica o fñisica sent sapos, quan no havien pogut fer-ho sent prínceps. De manera que, durant les vacances de carnestoltes, les donzelles casadores anaven per aquí, com boges, besant sapos i convertint-se en princeses hereues.

El mag de la Muntanya Blanca, de mal nom Samaniego,  estava més que fart d'un dels seus alumnes, ja que aquest, tot i ser molt llest, es passava les classes als núvols. Esopo, així es deia el malfaener, només pensava en divertir-se i fer bromes pesades a tot el món, menys als reis clar. Així que el va suspendre i va decidir donar-li una lliçó canviant l'encantament. Aixi que el convertiria en un sapo i sols el desencantaría si fos capaç de implementar una fulla electrònica o demostrara que sabía programar en Java i Cobol.

Però clar, el costum manava besar, i les donzelles casadores tenien molt bones maneres i no caminaven per aquí patejant. D'aquesta manera el pobre estava fart que el besasen, estava fart de ser un sapo i de menjar mosques i no hi havia manera d'aconseguir que les delicades damiseles li feren cas; va intentar recordar els principis basics de programació...pero res. Desesperat, va decidir marxar lluny de La Plana, per veure si aconseguia trobar un racó tranquil on cap donzella hagués escoltat el Ban Reial de La Plana ,o on pogués meditar sobre la programació i el calcul electrònic.
Cansat de vagar sense èxit, i de rebre besets  a tort i a dret, va  decidir quedar-se a viure en un pou abandonat, on no ho molestarien. Ja quasi havia aconseguit arribar a programar quan li cau una pilota al cap, i sent una dolça veu que li diu:.

-Sapito guapo,dóna'm la meva pilota si us plau.
Era una gateta veïna, molt bonica i bastant malcriada, de nom: Princessa de La Fontaine que sempre aconseguia que el seu pare el rei li consentira tots els seus capricis. Però la seva bellesa unida a la dolçor de la seua veu i les seues maneres van captivar al príncep, el qual es va enamorar a l'instant.
- Què em donaràs a canvi del teu pilota?, Li pregunta el sapo.
-El que tu vullgues, li contesta ella.
-Bé, has de convidar-me a passar una temporada amb tu, donar-me de menjar del teu plat, tapar-me per les nits i contar-me me una història abans d'adormir. Promet-me que cuidaràs de mi com d'un germà.
-T'ho promet, tot el que tu vullgues, però ara dóna'm la meua pilota, que m'esperen, he d'acabar de jugar abans de tornar a ma casa en la muntanya del Cid, la muntanya del mag Samaniego.
-Pren el teu pilota, t'espero, has de portar-me a casa, no ho oblides.
-Que no ho oblide, que després torne.

Tornaren els dos i la gateta li va dir: no soc una gateta, soc una princessa encantada, la Princessa de La Fontaine
-i que tens que fer per a tornar a ser una princessa?
- Besar un sapo...
- Saps, digué el sapo. Soc un princep encantat. No em diuen Esopo, em criden el princep d'Anjou.
- ...la gateta-princessa, emocionada, tremolant de tendressa li va dir:
- i que has de fer per a desencantar-te?
- Programar en Java, confeccionar un full etectrònic o besar una princessa encantada
- Doncs besam. besam...donat pressa...!!!
- Es fundiren els dos en un llarguissim bes i foren feliços. El mag Samaniego va estar desterrat a les solitaries Columbretes, el princip i la princessa i regnaren d'una manera justa en la rodalía de l Muntanys Blanca i els Estanys tenebrossos, dintre el Regne de La Plana, en la Rodalia o subcomarca de la Muntanya Blanca i La Muntanya del Cid
---------------------------------
EPÌLOG:
I mentre el pessat de Pep li contava estes xorrades a Jota, este últim va vore malhumorat com quasi es cremen els calçots, que en tant de carinyo preparava pera a sopar.....
The end

RECOMANACIONS DEL MIRROR: EL JARDÍ OBLIDAT

A força de escoltar parlar d'ell tantes vegades he acabat llegint-lo, confesse que amb certe desconfiança. La literatura australiana, dins de la anglosaxona, no es molt coneguda; si exceptuem, es clar, Bryce Courtenay o David Malouf. Eixa desconfiança va desapareixer des de les primeres pàgines. Imagineu un cocktail literari on es barrejen Dickens, els germans Grimm mes tots el mestres del misteri i el suspense britanic; doncs un poc de tot ells te aquesta novel·la de la Morton, junt a quelcom d'altres xicones com Marian Keyes ("Bridget Jones") o Helen Fielding.
Kate Morton construeix una meravellosa historia en tres èpoques diferents que desemboquen en un desenllaç perfecte. Tres escenaris distints: la cèltica i misteriosa Cornualles, un Londres dickensià i una moderna Australia.
Memòries, intrigues i secrets de família entreteixits en un laberint absorbent de trames complementàries que ens arrosseguen a una lectura plena de força, tendresa i emoció
---------------
Vespres de la Primera Guerra Mundial. Una xiqueta és abandonada en un vaixell amb destinació a Austràlia. Una misteriosa dona, anomenada l'Autora, ha promès cuidar d’ella, però l'Autora desapareix sense deixar cap rastre. Quan la Nell mor, la seua néta Cassandra rep una inesperada herència: una cabanya en les terres de Cornualles i el seu oblidat jardí, conegut per la gent pels secrets que amaga. Ací és on la Cassandra descobrirà finalment la veritat sobre la família i resoldrà el misteri, que es remonta a un segle en darrere.

LES ULLERES D'ORIOL

[per a David i Albert...i per a la nena "conina" Carolina qui, tot i no tindre encara un any, ja es bilingüe; com els seus cosinets, els seus oncles i com son pare...sense pegues]

Oriol está preocupat. Te molts problemes per a fer els deures a casa. Ho veu tot molt borrós. Te dificultats quan juga al pati amb els demes xiquets, doncs no es disteingueix bé.
Quan els seus pares s'adonen, Oriol está molt trist. Sap perfectament lo cruels que poden arribar a ser el companys a l'escola: li diran "cuatro ojos" ..."el xiquet de la Once"..i qui sap quines burrades mes.
Prompte veu, però, que els seu temors no estan fonamentats: les ulleres que li han comprat els pares sont molt, pero que molt boniques. Tant les montures com els vidres tenen tots el colors de l'Arc de Sant Martí. A l'escola ningú es riu d'ell; es mes, tots voldrien tenir unes gafes amb uns colors tant "xulos" com els
 d'Oriol. Quan juguen a l'amagatall, Oriol troba deseguida els seus amiguets. Está tant content que, fins i tot, es fica les ulleres per a dormir. Son pare, que sempre acudeix per a contar-li contes, li diu:
- Oriol, que fas amb les gafes ficades?
- per a poder veure millor els somnis. Diu l'Oriol.
Son pare  li contesta:
- No et preocupes, fill, per a veure els somnis no fan falta ulleres.

THIS DAY IN HISTORY (16_01_1919)

Prohibition Era Begins in the US (1920) 

Prohibition in the United States, also known as The Noble Experiment, was the period from 1919 to 1933, during which the sale, manufacture, and transportation of alcohol were banned nationally^[1] as mandated in the Eighteenth Amendment to the United States Constitution.

Under substantial pressure from the temperance movement, the United States Senate proposed the Eighteenth Amendment on December 18, 1917. Having been approved by 36 states, the 18th Amendment was ratified on January 16, 1919 and effected on January 16, 1920. Some state legislatures had already enacted statewide prohibition prior to the ratification of the 18th Amendment.

The "Volstead Act", the popular name for the National Prohibition Act, passed through Congress overPresident Woodrow Wilson's veto on October 28, 1919, and established the legal definition of intoxicating liquor, as well as penalties for producing it.^[2] Though the Volstead Act prohibited the sale of alcohol, the federal government did little to enforce it. By 1925, in New York City alone, there were anywhere from 30,000 to 100,000 speakeasy clubs.^[3]

While Prohibition was successful in reducing the amount of liquor consumed, it tended to undermine society by other means, as it stimulated the proliferation of rampant underground, organized and widespread criminal activity.^[4] Prohibition became increasingly unpopular during the Great Depression, especially in large cities. The bulk of America became disenchanted after the St. Valentine's Day massacre in 1929. Until then, they felt that, even with setbacks, Prohibition was working.

On March 22, 1933, President Franklin Roosevelt signed into law an amendment to the Volstead Act known as the Cullen-Harrison Act, allowing the manufacture and sale of certain kinds of alcoholic beverages. On December 5, 1933, the ratification of the Twenty-first Amendment repealed the Eighteenth Amendment. However, United States federal law still prohibits the manufacture of distilled spirits without meeting numerous licensing requirements that make it impractical to produce spirits for personal beverage use.^[5]

...I EL DIA 7 DE GENER HA ARRIVAT. HALLELUJAH !

Per als que considerem que els cicles anuals van del 01 de Setembre fins al 31 d’Agost s’ha acabat el suplici nadalenc/any nou/reis y ell dia 7 ha sortit tant clar i blau com sempre dins de la calma de gener. Els diaris venen plens de mals presagis, però es tornen a sentir els crits aguts del xiquets al pati del col•legi, que ara es barregen amb els sorolls mes forts i greus que surten dels bars a l’hora dels esmorzars, crits acalorats de discussions de futbol i política casolana. En la capital, el restaurant argentí de baix de casa continuen servint com a carn de la Pampa (“che, viste boludo”) els steaks engreixats de boví de la Meseta, mentre al döner- kebab gira sense aturar-se la carn del proveïdor monopolístic alemany i que ells venen com a autènticament turca. A les TV’s els mateixos programes fem de sempre. Al carrer, res nou; les expenedories de loteria i apostes esportives plenes, i les llibreries del barri universitari tant buides com les sales de cinema de la Avinguda d’Aragó ( El IVA cultural ho ha acabat d’enfonsar tot).
Al mateix temps, al poble, en un cel mes blau encara, ja es veuen els primers borinots dorats i negres damunt de les ginestes i les mimoses grogues. Ací, sense la contaminació de la gran ciutat, es mes patent que el dia ja allarga. En els tarongerars els soroll de les alicates dels collidors ja no va acompanyada de rises i xerrades en valencià sinó d’altres llengües i accents molt llunyans d’homes i dones explotats per les noves formes de contractació que afavoreixen les ETT’s . Les faveres comencen a florir en el hort del Juanjos i al seu voltant apareixen els primers espàrrecs, que ja no ens deixaran fins ben avançada la Pasqua de Resurrecció. Es a dir... lo de sempre.