THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.

miércoles, 17 de diciembre de 2008

BON SOLSTICI D'HIVERN A TOTS


2009

Sempre he tingut una autentica fòbia a aquestes festes...i mai he sabut el motiu. Així que com no vull entrar en un proces de Self- Psychoanalysis, el que farem será aguantar estoïcament fins el 07-01-09; el qual, estic totalment segur será un día meravellós [sense "villancicos" i sense falsos somriures"], amb un sol lluent i dalt un cel pre primaveral mes blau que mai.


I, malgrat tot lo que está caent, de tot cor:


Molt bones festes i molt bon any.Salut i feina
Zorionak eta Urte Berri On!
Bon Nadal e Feliz ano novo
Feliz navidad y año nuevo

viernes, 12 de diciembre de 2008

D'on vol penjar-nos, Don Manuel ?....



... D'un arbre? dels collons ?

En tot cas tindría que començar a penjar-se ell mateix: EL MES

CARCA DELS "NACIONALISTES ESPAÑOLS"
=============================


Vicent Partal
divendres, 12 de desembre de 2008
I escriuré els noms...
Conste que he passat mig dia pensant que no faria aquest article, de tip que n'estic, d’aquest Fraga Iribarne. Ja n’estava quan jo era jove i ell signava sentències de mort o matava gent al carrer, que deia que era seu. I n'he estat tots aquests anys, en veient que un personatge amb un passat tan abominable podia viure en democràcia sense que ningú no li fera pagar les culpes. I n’estic d'aguantar les seues provocacions. Però he decidit que, aquest article, l'havia de fer solament per escriure el nom de les seues víctimes.

I l’escriuré, el nom d’aquestes víctimes, perquè amb monstres com Fraga no tenim el dret d’abaixar mai la guàrdia. No podem deixar-li’n passar ni una sense recordar-li que és un criminal que fa dècades que hauria de podrir-se en una presó..., per a vergonya nostra, que no ho hem aconseguit.

Per això, perquè la memòria el perseguesca, escriuré el nom de:
Pedro María Martínez Ocio, de vint-i-set anys; de Francisco Aznar, de disset; de Romualdo Barrosa, de dinou; de José Castillo, de trenta-dos, i de Bienvenido Pereda, de trenta. Tots van morir a Vitòria el 3 de març de 1976, assassinats a trets per la policia, que depenia de Fraga. I el nom d'Oriol Solé, mort després de la fugida de Segòvia a mans dels seus sicaris. I els noms de Ricardo Garcia Pellejero i d’Aniano Jiménez Santos, morts a Montejurra, també sota el seu mandat. I voldria escriure, però no el recorde, el nom d'un obrer assassinat a Elda per la policia aquell febrer del 1976, quan pintàvem parets per fer-ho saber. I escriuré amb lletra gruixuda el nom de Julián Grimau, mort de vint-i-set trets el 20 d'abril de 1963, a les sis del matí. Mort per una sentència del consell de ministres de Franco, en què aquest va demanar a tots els qui en formaven part que s’hi comprometeren. Dos van dubtar, però cap no era Fraga. Fraga va demanar la mort del cap del Partit Comunista.

A tots ells el meu record, respecte i homenatge. A Fraga el meu menyspreu i, de nou, la demanda d'un judici que li faça pagar els seus crims.


(P.D: des de primera hora del matí m'han arribat tot de correus de lectors recordant-me el nom de l'obrer mort a Elda, que era Teófilo del Valle. Gràcies. La memòria, quan és col·lectiva, significa molt.)

Vicent Partal director@vilaweb.cat

miércoles, 10 de diciembre de 2008

MUERTE MASIVA DE “PETXINOTS” (Unio elongatulus)












NOTA DE PREMSA
Castellón, 10 de diciembre de 2008.

MARJAL DE ALMENARA: GECEN Y ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ DENUNCIAN A LA FISCALÍA LA MUERTE MASIVA DE “PETXINOTS” (Unio elongatulus) EN EL CANAL DE TORREBLANCA. LA ESPECIE, CLASIFICADA EN PELIGRO DE EXTINCIÓN, HA SUFRIDO LOS EFECTOS DE LA FALTA DE GESTIÓN DEL HUMEDAL.

Gracias al trabajo de campo de Acció Ecologista-Agró se ha constatado la mortandad masiva de Unio elongatulus en el Canal de Torreblanca. Una especie que se creía extinguida en la Marjal de Almenara y que recientemente ha sido redescubierta en dicho humedal.
La colaboración entre las dos asociaciones ha llevado a éstas a presentar denuncia ante la Fiscalía por la comisión de un presunto delito contra los recursos naturales y el medio ambiente (artículo 325 C.P.).
Recordamos que la destrucción del hábitat y la muerte de especies catalogadas en peligro de extinción son, en aplicación del código penal, delito.
Exigimos, pues, que se depuren responsabilidades y que se actúe por vía penal contra quienes sean los responsables de la masacre de esta joya de la biodiversidad.

EL ABANDONO DEL HUMEDAL POR PARTE DE LA CONSELLERIA LLEVA APAREJADO ACTUACIONES NEFASTAS PARA EL PATRIMONIO NATURAL

Con todas las precauciones ante un hecho de estas características consideramos que la actuación (drenaje del canal) apunta al Ayuntamiento de Almenara como responsable de la misma, si bien ello debe ser objeto (si la Fiscalía así lo considera) de investigación.
Lo que sí consideramos un hecho constatado es la responsabilidad, en el ejercicio de sus funciones, de la Conselleria, actor fundamental encargado de gestionar el humedal y de velar por su conservación. El déficit endémico de inversión y gestión de la Conselleria comporta asumir unos riesgos evidentes y aquí tenemos una muestra de ello.
Si cualquier actuación de esta índole contara con el seguimiento y autorización oportuna por parte de la Conselleria, con expertos medioambientales para asegurar que ésta y otras especies no son afectadas, se evitarían los irreparables daños aquí descritos. Algo tan sencillo como sacar los “petxinots” y devolverlos posteriormente al hábitat solucionaría satisfactoriamente el problema y evitaría afecciones significativas.

lunes, 1 de diciembre de 2008

JOAN BAPTISTA HUMET




El proper dia 16 a Barcelona, els seus amics: Serrat, Llach, María del Mar i molts altres, adonant-se del seu deteriorament físic li havien preparat un macro homenatge a Barcelona. Humet no ha arribat a temps. Després demà serà soterrat al seu benvolgut Navarrés.
El tenia en molta estima. Com jo, era valencià i mestis; i també havia nascut al 1950, eixa meitat de segle, al mig de res, eixe any equidistant entre la fam i la frustració.
Sempre he dit que es mereixia un èxit molt més gran que aquell que gaudia. Començà en un moment de predomini de la cançó política…i ell no era gens polític. A més, a més, l'ombra de Llach i de Serrat, als que admirava, era molt allargada. La progressia d'aleshores el considerava poc compromés i, paradoxalment, era massa intel·lectual per a la gent normal. Malgrat tot, els seus Hay que vivir i Clara son autèntics 'chefs-d'œuvres', encara que jo em quede amb Germans, la vida se'ns va (tota una premonició).
Humet li cantava a la tardor:

"Llega el otoño a Navarrés, de nuevo
va encaramándose a los olmos por el sendero"

El dimecres farà el seu darrer viatge a la Canal, abans que el cru hivern arribe a les comarques de l'interior, i eixa tardor a la que ell cantava, amb la seua meravillosa rima assonant, ja no acabarà mai.