XENOFOBIA EN SECUNDARIA ?

Aquesta profesora de segona llengua extrangera, en eixa petita ciutat del hinterland de Valencia, espera pacientment, en la seua hora setmanal de atenció a pares, que arriben les visites; aquestes, però, com quasi sempre, no es produeixen. Aprofita, doncs, per a fer un memorandum trimestral de atenció a pares. Una dona de mitjana edad demana permís: es presenta com a Gertrude, la mare de la alumna Claudia. Tot i ser romanesa li pregunta a la profe si vol parlar en valencià o en castellà. Cap problema continuen a valencià. La profe li explica que Claudia es una alumna excelent, Gertrude s'ofereix per a col.laborar en el que faça falta. Reflexiona arran de la visita, la única, que ha tingut huí. Sovint, al claustre i al pati, escolta comentaris sobre la manca de integració dels inmigrants, i es centra en el memorandum i les visites del trimestre: una parella de pares armenis, una mare moldava, un altra de la Costa d'Ivori, un pare argelí...i avuí una romanesa; per l'altre costat, sols una visita d'un pare espanyol a principis de curs. Els inmigrants son sols el 7% dels alumnes, les visites son en un 95% de pares d'alumnes inmigrants. Un altre mite cau, al igual que va caure aquell tant populista i demagògic de: "es que los inmigrantes colapsan la sanidad". On son els pares dels alumnes locals ?. Per qué no venen ?