...I EL DIA 7 DE GENER HA ARRIVAT. HALLELUJAH !

Per als que considerem que els cicles anuals van del 01 de Setembre fins al 31 d’Agost s’ha acabat el suplici nadalenc/any nou/reis y ell dia 7 ha sortit tant clar i blau com sempre dins de la calma de gener. Els diaris venen plens de mals presagis, però es tornen a sentir els crits aguts del xiquets al pati del col•legi, que ara es barregen amb els sorolls mes forts i greus que surten dels bars a l’hora dels esmorzars, crits acalorats de discussions de futbol i política casolana. En la capital, el restaurant argentí de baix de casa continuen servint com a carn de la Pampa (“che, viste boludo”) els steaks engreixats de boví de la Meseta, mentre al döner- kebab gira sense aturar-se la carn del proveïdor monopolístic alemany i que ells venen com a autènticament turca. A les TV’s els mateixos programes fem de sempre. Al carrer, res nou; les expenedories de loteria i apostes esportives plenes, i les llibreries del barri universitari tant buides com les sales de cinema de la Avinguda d’Aragó ( El IVA cultural ho ha acabat d’enfonsar tot).
Al mateix temps, al poble, en un cel mes blau encara, ja es veuen els primers borinots dorats i negres damunt de les ginestes i les mimoses grogues. Ací, sense la contaminació de la gran ciutat, es mes patent que el dia ja allarga. En els tarongerars els soroll de les alicates dels collidors ja no va acompanyada de rises i xerrades en valencià sinó d’altres llengües i accents molt llunyans d’homes i dones explotats per les noves formes de contractació que afavoreixen les ETT’s . Les faveres comencen a florir en el hort del Juanjos i al seu voltant apareixen els primers espàrrecs, que ja no ens deixaran fins ben avançada la Pasqua de Resurrecció. Es a dir... lo de sempre.