Oriol está preocupat. Te molts problemes per a fer els deures a casa. Ho veu tot molt borrós. Te dificultats quan juga al pati amb els demes xiquets, doncs no es disteingueix bé.
Quan els seus pares s'adonen, Oriol está molt trist. Sap perfectament lo cruels que poden arribar a ser el companys a l'escola: li diran "cuatro ojos" ..."el xiquet de la Once"..i qui sap quines burrades mes.
Prompte veu, però, que els seu temors no estan fonamentats: les ulleres que li han comprat els pares sont molt, pero que molt boniques. Tant les montures com els vidres tenen tots el colors de l'Arc de Sant Martí. A l'escola ningú es riu d'ell; es mes, tots voldrien tenir unes gafes amb uns colors tant "xulos" com els
d'Oriol. Quan juguen a l'amagatall, Oriol troba deseguida els seus amiguets. Está tant content que, fins i tot, es fica les ulleres per a dormir. Son pare, que sempre acudeix per a contar-li contes, li diu:
- Oriol, que fas amb les gafes ficades?
- per a poder veure millor els somnis. Diu l'Oriol.
Son pare li contesta:
- No et preocupes, fill, per a veure els somnis no fan falta ulleres.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario