THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.

sábado, 26 de junio de 2010

JAÉN: OTRA VEZ ES VERANO EN EL OLIVAR


ESTÀNCIA (Per desgràcia molty curta) A LA UNIVERSITAT DE JAEN A FINALS DE JUNY.


(impactats per l'exhuberància dels olivars)


Tornarem !




...Y ha venido
dejando en el olivar
un libro en cada nido
Vivir leyendo, leyendo
mientras la paz en el mundo
no se nos vaya muriendo.

Paz, paz, paz para leer
un libro abierto en el alba
y otro en el atardecer.
-------------------------------------------


UN LIBRO ABIERTO ES UN CEREBRO QUE HABLA;
CERRADO, UN AMIGO QUE ESPERA.

sábado, 19 de junio de 2010

FUTBOL


...FEM UNA EXCEPCIÓ...MIREM UN PARTIT [UNO RARO, RARO, RARO]... PERO: Quan?, on?
No. Els futbolistes, eixos xicons mimats, rics prematurs 'avant la lettre', no s'ho mereixen. El nostre admirat M.Vicent va dir que el futbol era "un joc on 22 millonaris corríen darrere un baló dirigits per un viatjant de comerç", i tenía raó.
Ens fot vore a tanta gent, nerviosa, preocupada, patint per culpa d'uns privilegiats que al'hora de la veritat quasi mai donen la talla (vore el darrer Espanya-Suissa). Divendres 18 vaig tindre l'ocassió de vore quelcom diferent: el Bar Istanbul, amb propietaris argelins, malgrat el nom, em doná la idéa. Baixe a tirar el fem i veig a
Eles, l'amo del Bar sentat junt als clients, tots arabs. Em saluda i li pregunte, després del 'Es salam Alikum' de rigor. Q'est-ce quil arrive, Eles ? i em contesta
on va voir un match Anglatèrre-Algerie ?. Li dic que em quede i em serveix un te amb herba sana, meravillós i refrescant i afegeix una pasteta de 'no se que' amb mel, que jo no li havía demanat: - Salam, Eles!; - de nada; em contesta en castellá.
El Bar está abarrotat. La gent canta un himne bilingüe, suposse que improvisat, per animar als seus: "Allez, allez, allez; allez Algería"
Anglaterra, la favorita (a vore si, per una vegada, perden el rics; o, al menys, empaten els arabs)
no pot amb ells, tot i ser, almenys per a mi, una de les seleccions mes valentes, mes aguerrides (no sé prou de futbol per a dir si, a mes de furia, tenen qualitat)
pero no, no poden. la possesió del baló está al 50% i els argelins semblen encara mes rapids. Es tot molt trepidant. Un gegant argelí, al fons del bar, dirigeis els cantics,em ric, ells em miren i em saluden amb complicitat. Una altra vegada els cants, ara mes plurilingües: "one, two, three; Vive l'Algerie", "one, two, three; Vive l'Algerie", amb rima i tot. Arrivem al descans. Li pregunte a Eles quant li deg; diu que estic invitat. Em trove incòmode; pero segons les normes arabs tins que acceptar-ho per a no graviar-lo.
Apareix un personatge no previst: l'inefable vendedor pakistani, tìpica au nocturna urbana. Es queda a la porta mirant-nos somrient amb una risa enigmàtica. Es, sense dubte, el personatge equivocat al lloc equivocat, al pijor moment, pero somriu , ara em mira a mi, s'acosta. li dig en anglés que no vull res, pero que el invite a un té. Es queda
Ara el pakistani i jo som les dos ànimes invitades en esta festa verda. Beu el té i em mira amb agraïment. Continuen els cants: "Allez, Alles, l'Algèria, Allez les verts"..
Anglaterra, selecció valenta com ninguna no pot amb la garra d'aquesta gent.
Acava el partit. Els anglessos, incloent Beckham, espectador de luxe, en traje, a la banqueta junt a Capello, no es creuen el que ha passat. Acava el partit. Els argelins ho celebren dins del bar com si acavaren de guanyar el mondial.
S'acomiadem. Salude a tots, ú a ú, incloent els pakistaní que ara es comunica, en una llengua estranya, que no es l'arab ni el seu urdu, amb ú dels clients mes joves.
Quina nit mes rara, quina gent mes feliç i compromessa amb els seus.


Ha estat espectacular, crec que el tiki taka pasimoniós d'Espanya tampoc hagués guanyat huí. Després, fins i tot, podrán guanyar el mondial, perque son bons, pero hi ha que ficar-li un poc mes de collons.
A Espanya li manca garra; la mateixa lluita i la força que mostren, en la foto, James i Matmour en la disputa.
Merci Algerie...i GRACIES SUISSA !!! per derrotar la prepotència.

miércoles, 9 de junio de 2010

AMIN MAALOUF GUANYA 'EL PRINCIPE DE ASTURIAS'

أمين معلوف
Em van regalar 'Els Viatges de Baldasare' fa quasi 10 anys. Vaig tardar en llegir-lo. El vaig confondre amb un egipci, narrador de contes i inmerescut guanyador d'un NOBEL, que tindría que haver anat a parar a altres mans (perdó a tots els seguidors de Naguib Mahfuz (نجيب محفوظ) ...pero la sinceritat sempre per endevant.
Deseguida em vaig adonar que Amin era "ú dels nostres", del altre costat de la mar,
del llevant mediterrani, pero ú dels nostres.

El viatge de Baldassare és un recorregut per les cultures occidentals i aràbigues que té per protagonista un genovès establert al sud del Liban. El principal actor d'aquest viatge, té com a leiv motif aconseguir un llibre que va tenir a les seves mans i del qual es va desprendre per miraments mercantils, en el qual es descriu el 'centèsim nom de Déu', enigma que inclou un proper fí del mon, del mon d'aleshores, d'un mon que tenía com a epicentre l'imperi otomá a l'est i un crepùscul d'estats cristians guerrers i/o mercantilistes a occident.

Des d'aleshores es ú dels meus favorits. Després vingueren l'autobiogràfic 'Origens'
i, especialment 'León el Africano', un llibre de perdedors: ni mes ni menys que la reconquesta vista des dels ulls dels àrabs.
El protagonista es Hassan fill de la Granada aràbiga, el qual es veu obligat a fugir de la seva ciutat després de la caiguda en mans dels cristians. La seva vida a partir d'aquell moment és un pelegrinatge pel món. Primer pel nord d'Àfrica, i després recorre l'Àfrica Negra, coneixent i aprenene la vida d'aquelles cultures. Coneix Constantinoble, i a Egipte és segrestat per pirates que li venen com esclau als cristians. És regalat el Papa Lleó X del qual es farà amic i col.laborador. Es espectacular la visió que ens dona de Fez, la preciosa ciuatat marroquí, on el mestissaje va incloure a arabs, jueus i mozarabs. Ahí va renaixer l'espirit de concordia que hi hagué a Toledo un segle abans.

En 1993, aquest arab, exiliat a França va guanyar el Goncourt, el premi mes pretigiós de França...i escribint en Francés!. Al Orient Mitjá ho ha guanyat tot. El Principe d'Asturies era ú dels pocs que li mancaven. Esperem que ara 'Livre de Poche', al país del costat i, ací, 'Alianza' li ho reediten tot: els quatre esmentats...i 'Samarcanda', 'Les Creuades vistes pels Àrabs', 'El primer segle després de Beatrice', 'l'amor vist des de lluny'...i puga arrivar així al gran public. S'ho mereix i, com he dit abans, encara que del altre costat de la nostra Mediterrànea Amín es "Ú DELS NOSTRES".