De tots els llibres pendents de llegir o re-llegir damunt la taula de pí, aquest carbonero, expulsat prematurament del niu pel "parus major", ha triat Camus.
Al principi no comprenía res. Ara ho tinc clar. L'ocell ha vingut a vorem directament des d'el capitol de L'Estiu: "Retorn a Tipasa":
“Una merla va fer un
breu preludi i, de sobte, de tot arreu, esclataren amb força, amb goig, amb
feliç discondància, amb alegria infinita, els cants dels ocells. El dia es va
posar en marxa. Havia de conduir-me fins
al capvespre”. (Camus; L'estiu: retorn a Tipasa)
--------------------------------------
Amb molt de cuidaet el he agafat i he aconseguit que volara fins dalt de la figuera, on l'esperaba sa mare per a conduir-lo a sa casa niu de la jacarandá...perdó, vull dir... de Tipasa
Entradas
