La FÓTO MOLA, N'est-ce-pas ?
Catalunya [el seu parlament, si parlem com cal] acaba de prohibir les corregudes de bous a partir del 31/12/2011, WELL DONE !...una altra vegada demostren ser els més europeus d'entre nosaltres.
Però, de sobte, la CATALANOFÒBIA es posa en marxa i els 'antis' comencen les seues campanyes (ja programades, 'pillos', des de fa temps) i quasi ningú recorda que en un ja llunyà Setembre de 1991 Canàries va fer el mateix ...i ningú va dir res. El fet és que des d'aleshores ja no hi ha corregudes a Canàries, però no passa res; ningú es declara anti-canari; ÉS MÉS RENTABLE POLÍTICAMANT SER ANTI-CATALÀ...i mira que ser 'anti-algo', odiar alguna cosa, és estressant, veritat ?
És el mateix que quan tot lo mon s'escandalitza quan el Principat demana un 'CUPO' com el que ja tenen els bascs, o una autonomia fiscal com la dels navarresos. Però clar, Navarra té dret a tindre eixa autonomia; Catalunya, no. Coneixeu algú que siga anti-navarrés ?...em direu: NO! És que ells no protesten !!!, clar, com van a fer-ho ? son un país independent 'de facto', sols els manca un conseller navarrés d'Exteriors, obrir 7 ó 8 embaixades ...i ja està: la nova Croacia ...!!!
Tornant a la 'FIESTA', jo mateix vaig esser aficionat als bous al carrer en la meua infantesa, al meu poble, és normal; sóc de les 'comarques del nord', Però és que es perd la afició com es perd la ingenuïtat.
Em ve a la memòria Ferran VII quan va obrir l'Escola de Tauromàquia... Però a l'any següent, 1567, el mateix monarca va dir: "s'han de prohibir aquests espectacles maldestres i cruents". També admet aquest rei espanyol que el catolicisme ha de ser enemic dels bous.
Sempre he pensat que la prohibició del taurí hauria de caure com fruita madura (com ja es prohibiren llançar cabres vives des de dalt dels campanaris) en algun dels moments en que la renda per càpita arribés a uns determinats dígits. I ha estat així: Catalunys supera ja en 15 punts el PIB mijà europeu.
La tauromaquia ha fet molt de mal a aquest país: ha fomentat una 'falça masculinitat', s'ha disfreçat de festa nacional (si,amb minúscules), ha inundat tòpics sobre nosaltres; ha enllaçat i unit (sota eixes vesprades xafugorosses de sang i mosques) dos extrems abomibables: una aristocràcia decadent, inculta i als delinqüents de raval (truanes de callejón en paraules de Don Pío [Baroja])
Molts conservacionistes s'agafen al ferro brulant de la tradició. Sempre la tradició; si fos per això encara estaríem anant a vore les lluites de gladiadors i els tornejos medievals amb resultat de mort. D'ací uns pocs segles segur les xiquetes d'aleshores quan vegen 'las corridas' diran: però qué animalots eren els nostres avant-passats...
Som de la generació del 'PROHIBIDO PROHIBIR', pero en aquesta ocasió benvinguda siga la prohibició si, com és el cas, ve d'uma votació democràtica d'un parlament (ara si: majúscules) DEMOCRàTIC I ARRELAT AL POBLE.
Entradas
