L' AGUIRREGATE

FLOW CHART DE LA TRAMA

Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre han intentat mantenir les formes des del passat congrés popular de València. Volien donar aparença de calma, encara que fos tensa. Però la trama d'espionatge suposadament lligada a la Comunitat de Madrid ha demostrat que hi ha un teló d'acer entre el bloc dels partidaris de Rajoy i el dels d'Aguirre, que han ressuscitat una guerra freda de conseqüències impredictibles. En realitat, pense, es tracta de destruïr politicament Gallardón i que els neocons d'Aguirre agafen el poder. La forma xapuçera, però, de fer-ho a mi em recorda els comics de Mortadelo i Filemón...

...Ara be, seriously speaking, si son capaços d'espiar-se entre ells amb diners publics de tots els madrilenys, que farán quan menen amb tots nosaltres, pobres"polacos" periferics.

NATURALESA

AQUESTA SETMANA: Pardals del mon

(Gall de canyar a la marjal d'Almenara)

28000 vídeos i centenars de fotografíes a "The Internet Bird Collection". Espera arrivar a ser la gran biblioteca visual d'aus a la xarxa. Porta informació de mes de 5000 espècies. Imprecindible per a amants del pardals i del medi ambient en general.

http://www.ibc.lynxeds.com

LOS AMIGUITOS ESTAN PARA ANIMAR...

...EN LOS MOMENTOS DIFICILES (Cuento infantil)

Había una vez un niño que cayó muy enfermo. Tenía que estar todo el día en la cama sin poder moverse. Como además los niños no podían acercarse, sufría mucho por ello, y empezó a dejar pasar los días triste y decaido, mirando el cielo a través de la ventana.Pasó algún tiempo, cada vez más desanimado, hasta que un día vio una extraña sombra en la ventana: era un pingüino comiendo un bocata de chorizo, que entró a la habitación, le dio las buenas tardes, y se fue. El niño quedó muy extrañado, y aún no sabía qué habría sido aquello, cuando vio aparecer por la misma ventana un mono en pañales inflando un globo. Al principio el niño se preguntaba qué sería aquello, pero al poco, mientras seguían apareciendo personajes locos por aquella extraña ventana, ya no podía dejar de reír, al ver un cerdo tocando la pandereta, un elefante saltando en cama elástica, o un perro con gafas que sólo hablaba de política ...Aunque por si no le creían no se lo contó a nadie, aquellos personajes teminaron alegrando el espíritu y el cuerpo del niño, y en muy poco tiempo este mejoró notablemente y pudo volver al colegio.Allí pudo hablar con todos sus amigos, contándoles las cosas tan raras que había visto. Entonces, mientras hablaba con su mejor amigo, vio asomar algo extraño en su mochila. Le preguntó qué era, y tanto le insistió, que finalmente pudo ver el contenido de la mochila:
¡¡allí estaban todos los disfraces que había utilizado su buen amigo para intentar alegrarle!!
Y desde entonces, nuestro niño nunca deja que nadie esté solo y sin sonreir un rato.

--------

En trovareu mes a http://cuentosparadormir.com/

RECOMANACIONS DEL 'MIRROR'

MÚSICA EN LA WEB

Emisores de radio hi han moltes que es poden escoltar a la xarxa. Les prop de mil seleccionades per la site francesa 'Internet Digital Radio Turner' tenen una molt alta qualitat de só i facilitat d'accés. Classificades per gèneres, es sintonitzen amb un recurs que es pot descarregar dirèctament per a escoltar 80 estils musicals diferents. ho trovareu a:

http://www.robinbailleux.com/index.php?page=134

LLIBRES PER A MIRAR...

...Imatges per a llegir

(il·lustracíó d'Aitana Carrasco)

Els xiquets no lligen!". El tam-tam d'alarma ressona periòdicament a les portes de la casa encantada de l'editor i de la resta dels convidats -escriptors, il·lustradors, educadors, pares- de la festa literària. La pantalla cinematogràfica s'obri com el millor llibre d'imatges, mentre els videojocs imposen la seua mirada electrònica. L'univers s'ha transformat en un gran album il·lustrat amb tota classe de signes per a descodificar i d'imatges per a llegir.
Miguel Calatayud (Aspe, 1942) és un dels autors que han vertebrat la il·lustració i el llibre infantil a casa nostra i un nom de referència per a les generacions més joves. "Vivim un moment excel·lent. La faena dels nostres il·lustradors i il·lustradores està àmpliament reconeguda i resulta molt estimulant que aquest reconeixement sobrepasse l'àmbit valencià
En aquest grup pioner cal assenyalar l'obra d'un il·lustrador com Paco Giménez, que ha format parella amb l'escriptor Carles Cano, amb qui ha executat un dels equips creatius més estimulants de l'horitzó infantil. Giménez, com altres il·lustradors, ha tingut en el món del còmic un dels seus camps d'expressió, una connexió en forma de vasos comunicants que també es pot veure en una bona part dels nous il·lustradors infantils, com ara Pablo Auladell (Alacant, 1972), un dels noms distingits de l'actual il·lustració valenciana.

De Provocació i Proporció

ATAC D'INFANTERÍA A GAZA

És facil assenyalar des de lluny que sols una dotzena d'israelians han estat morts pels coets palestins des de la retirada de Gaza. Tanmateix, pocs governs se enfronten a unes eleccións com éls d'Israel, que observen com les seves ciutats son atacades cada dia amb coets, no importa cuán ineficaços. Com Barack Obama va dir en una visita a una ciutat israeliana al juliol, "Si algú va ser l'enviament de coets a ma casa meva on les meves dues filles dormen a la nit, vaig a fer tot el que estigui en el meu poder per posar fi a això". I espere que els israelians facen el mateix". En els últims mesos, d'altra banda, Hamas ha fet molt més letal l'atac amb els seus coets des de l'enclavament de Gaza.

En la seva frontera amb el Líban, Israel ja s'enfronta a ú dels actors no estatals, l'Hizbullah, que està dedicat formalment a la destrucció d'Israel i té un poderós arsenal de míssils, subministrat per Iran, a la seva disposició; el darrers llançats avuí mateix contra les poblacions gal.lilees de Metula i Skiriat Shromona. Els israelians són comprensiblement reacis a deixar créixer un perill similar a Gaza. I, tanmateix, Israel no ha de ser sorprès pel torrent d'indignació que ha suscitat a tot el món. Un país ha d'haver esgotat tots els altres mitjans de defensa pròpia. L'atac ha de ser proporcional a l'objectiu. És cert que Israel ha estat atacada per els coets de Gaza per un llarg temps. Però és possible que hagi estat capaç d'aturar els coets d'una altra manera. Per això no és del tot cert que només la demanda d'Israel respecte de Gaza ha estat de tranquilitzar la frontera, Israel també ha estat tractant de soscavar Hamas mitjançant un bloqueig econòmic sobre la frantja, mentre impulsava l'economia de la Ribera Occidental, on els palestins son mes moderats, perque ahí es Al Fatah qui domina.

De la proporcionalitat, els números parlen per si mateixes, fins a cert punt. Després dels primers tres dies, uns 350 palestins han estat assassinats i només quatre israelians; avuí ja son mes de mil (actualitze les dades mentre m'arriven les alertes de premsa). Ni el sentit comú ni les lleis de la guerra exigeixen a Israel a desviar de la "norma habitual", que és matar tants enemics com puguis i evitar baixes en el teu propi bàndol. Hamas va acceptar aquesta lluita desigual. Igual que Hezbolà, és probable que prefereixin seguir disparant no importa lo difícil que siga la seua lluita. Sembla que el que estan buscant es provocar mes a Israel per a que envie les seues forces de terra (en la foto de dalt-Time International- sembla ja han començat) a una bruta lluita casa per casa per les congestionades ciutats i campaments de refugiats per tal de que la descompensada guerra s'enquiste un poc i els palestins no siguen derrotats tan rapidament com sempre.

Tornant a les "proporcions", caldrá tindre encontre que Israel no se enfrenta a uns desarmats ciudatants de una pobrísima Gaza i un desèrtic sud del Liban, si no al mateix Irán (païs partidari de ofegar als israelians en la mar) mitjançant les dos esmentades "franquicies": Hamas i Hizbullah. Els clerigs que manen al estat persa son els que compren els coets AK-47; i son ells també els que es fan carrec de les despeses del "training" dels mujahidins

Per una altra banda, els demés països arabs no diuen res...sembla que Hamas també es molesta.

Magdalena Alvarez

Montserrat Nebrera sobre Magdalena Álvarez: "Tiene un acento que parece un chiste"
Sobre las explicaciones dadas ayer por la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, sobre los problemas generados por la nieve en la Comunidad de Madrid, la diputada del Partido Popular, Montserrat Nebrera, se ha referido a esas explicaciones de esta forma. Lo ha hecho aquí en "A vivir que son dos días".
Be, doncs als del 'Mirror' ens encanta l'accent de Magdalena i també els de:
Gala, Muñoz Molina, Caballero Bonald, Sabina, Banderas, Victorio & Luchino, Miguel Rios, Pepa Flores, Sara Baras, Morente, Alonso Cano, Felipe Gonzalez, Elvira Lindo, Rosa Aguilar, Antonio Soler, Pedro Soto, Rafel de León, Alfonso Grosso, el president Chaves.....i tants altres !!!
Una vegada, fa tant de temps ja !, tinguerem l¡honor d'escoltar el maravillós accent d'Alberti.
Haguerem gaudit també si haguerem escoltat els de:
Cernuda, Machado, Lorca, Juan Ramón, Góngora, Velazquez, el germans Quintero, Becquer, Falla, Segovia, María Zambrano, Victoria Kent, Manuel Altolaguirre i, fins i tot...Séneca.
--------------
Crec que el PP acaba de perdre les eleccions andaluces dels propers 100 anys !!!

PER QUÉ SOC UN BLOGGER ?

El visitants, pocs encara, que visiten aquests modestissim projecte de diari virtual sempre em pregunten dues coses:

1.- Com he aconseguit fer-ho
2.- per a que ho faig.

La primera pregunta no m'estranya gaire que me la facen: els meus amics i companys coneixen molt be la meua falta d'aptitut per a les noves tecnologies i la informática. La resposta es, peró, molt facil: simplement m'he deixat guiar per les indicacions dels fantastics xicons de GOOGLE, apartat blogger.

La segona es mes complicada. Als escritors i periodistes frustrats ens passa també com als columnistes d'exit. De sobte es com si estigueres escrivint per encarrec (es així en realitat) i tingueres la ment en blanc. Així que no se si sortirá d'ací una resposta, una autèntica columna de diari. També caldrá explicar el concepte BLOG, tant mal traduït: BITACORA (horror!).

Els periodistes, independenment de que treballen en una mitjá concret amb molta o poca audiència, han triat en molts casos un altre tipus de personalització periodística consistent en tindre un site propi dins la xarxa. Una página des de la qual puguen escriure sense llimits corporatius i/o, fins i tot, profesionals, on la noticia i el rumor al que han tingut accés no estiguen clarament delimitats.

La data on una iniciativa d'aquest tipus es va ficar d'actualitat es ben facil de recordar. Va estar gener de 1998, quan Matt Drudge va incloure a la seua web (the Drudge Report) una conversació gravada que Newsweek no volía publicar-li, doncs es tractava d'una font no contrastada. Eixa conversa traía a la llum la relació entre Bill Clinton i la becaria Monica Lewinsky, que després plenaría tants espais audiovisuals i de premsa escrita.
Un altre cas paregut es el de Harry Knowles (en aquest cas un freelancer) que, gracies al seu BLOG (Ain't cool news), s'ha convertit en un crític de cine, amb millers de lectors diaris, capaç d'influir el l'entorn de Hollywood.

Ací a casa tenim eixemples meravillosos i influents: el Blog de cine de Nacho Vigalondo; el de literatura de Juan Cruz, o el de sexe de Eva Roy.

En el meu cas, hi ha, a mes a mes, un motiu mes important per a escriure o al menys intentar-ho al meu site: que el día de demá em puga llegir el meu net. Que ell sàpiga quines preocupacions i/o opinions tenía el seu iaio. En aixó em donaría per satisfet...i...hi ha que vore ! com passa el temps, m'adonat que he aconseguit finalitzar la columna ! o siga que:
ALL YOU NEED IS BLOG !!!
----------------------------

LA NOSTRA MEDITERRANIA S'ENFADA

TEMPORAL DE LLEVANT DE NOU

Els mini-oasis pot ser es recuperen; la sal no va a

afectar les palmeres. La platja, o el que resta es un altra historia; sembla irrecuperable, per la total ineptitut dels 'mopus-dipus-costas-fomentos-consells'

La caseta de la nostra familia, la de les balustraetes 'tunesines' es quedá a dos metres de la gran ona que guaita per darrere de la petita palmera.

BON SOLSTICI D'HIVERN A TOTS

2009

Sempre he tingut una autentica fòbia a aquestes festes...i mai he sabut el motiu. Així que com no vull entrar en un proces de Self- Psychoanalysis, el que farem será aguantar estoïcament fins el 07-01-09; el qual, estic totalment segur será un día meravellós [sense "villancicos" i sense falsos somriures"], amb un sol lluent i dalt un cel pre primaveral mes blau que mai.

I, malgrat tot lo que está caent, de tot cor:

Molt bones festes i molt bon any.Salut i feina
Zorionak eta Urte Berri On!
Bon Nadal e Feliz ano novo
Feliz navidad y año nuevo

D'on vol penjar-nos, Don Manuel ?....

... D'un arbre? dels collons ?

En tot cas tindría que començar a penjar-se ell mateix: EL MES

CARCA DELS "NACIONALISTES ESPAÑOLS"

=============================

Vicent Partal
divendres, 12 de desembre de 2008

I escriuré els noms...
Conste que he passat mig dia pensant que no faria aquest article, de tip que n'estic, d’aquest Fraga Iribarne. Ja n’estava quan jo era jove i ell signava sentències de mort o matava gent al carrer, que deia que era seu. I n'he estat tots aquests anys, en veient que un personatge amb un passat tan abominable podia viure en democràcia sense que ningú no li fera pagar les culpes. I n’estic d'aguantar les seues provocacions. Però he decidit que, aquest article, l'havia de fer solament per escriure el nom de les seues víctimes.

I l’escriuré, el nom d’aquestes víctimes, perquè amb monstres com Fraga no tenim el dret d’abaixar mai la guàrdia. No podem deixar-li’n passar ni una sense recordar-li que és un criminal que fa dècades que hauria de podrir-se en una presó..., per a vergonya nostra, que no ho hem aconseguit.

Per això, perquè la memòria el perseguesca, escriuré el nom de: Pedro María Martínez Ocio, de vint-i-set anys; de Francisco Aznar, de disset; de Romualdo Barrosa, de dinou; de José Castillo, de trenta-dos, i de Bienvenido Pereda, de trenta. Tots van morir a Vitòria el 3 de març de 1976, assassinats a trets per la policia, que depenia de Fraga. I el nom d'Oriol Solé, mort després de la fugida de Segòvia a mans dels seus sicaris. I els noms de Ricardo Garcia Pellejero i d’Aniano Jiménez Santos, morts a Montejurra, també sota el seu mandat. I voldria escriure, però no el recorde, el nom d'un obrer assassinat a Elda per la policia aquell febrer del 1976, quan pintàvem parets per fer-ho saber. I escriuré amb lletra gruixuda el nom de Julián Grimau, mort de vint-i-set trets el 20 d'abril de 1963, a les sis del matí. Mort per una sentència del consell de ministres de Franco, en què aquest va demanar a tots els qui en formaven part que s’hi comprometeren. Dos van dubtar, però cap no era Fraga. Fraga va demanar la mort del cap del Partit Comunista.

A tots ells el meu record, respecte i homenatge. A Fraga el meu menyspreu i, de nou, la demanda d'un judici que li faça pagar els seus crims.


(P.D: des de primera hora del matí m'han arribat tot de correus de lectors recordant-me el nom de l'obrer mort a Elda, que era Teófilo del Valle. Gràcies. La memòria, quan és col·lectiva, significa molt.)

Vicent Partal director@vilaweb.cat

MUERTE MASIVA DE “PETXINOTS” (Unio elongatulus)

NOTA DE PREMSA

Castellón, 10 de diciembre de 2008.

MARJAL DE ALMENARA: GECEN Y ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ DENUNCIAN A LA FISCALÍA LA MUERTE MASIVA DE “PETXINOTS” (Unio elongatulus) EN EL CANAL DE TORREBLANCA. LA ESPECIE, CLASIFICADA EN PELIGRO DE EXTINCIÓN, HA SUFRIDO LOS EFECTOS DE LA FALTA DE GESTIÓN DEL HUMEDAL.

Gracias al trabajo de campo de Acció Ecologista-Agró se ha constatado la mortandad masiva de Unio elongatulus en el Canal de Torreblanca. Una especie que se creía extinguida en la Marjal de Almenara y que recientemente ha sido redescubierta en dicho humedal.
La colaboración entre las dos asociaciones ha llevado a éstas a presentar denuncia ante la Fiscalía por la comisión de un presunto delito contra los recursos naturales y el medio ambiente (artículo 325 C.P.).
Recordamos que la destrucción del hábitat y la muerte de especies catalogadas en peligro de extinción son, en aplicación del código penal, delito.
Exigimos, pues, que se depuren responsabilidades y que se actúe por vía penal contra quienes sean los responsables de la masacre de esta joya de la biodiversidad.

EL ABANDONO DEL HUMEDAL POR PARTE DE LA CONSELLERIA LLEVA APAREJADO ACTUACIONES NEFASTAS PARA EL PATRIMONIO NATURAL

Con todas las precauciones ante un hecho de estas características consideramos que la actuación (drenaje del canal) apunta al Ayuntamiento de Almenara como responsable de la misma, si bien ello debe ser objeto (si la Fiscalía así lo considera) de investigación.
Lo que sí consideramos un hecho constatado es la responsabilidad, en el ejercicio de sus funciones, de la Conselleria, actor fundamental encargado de gestionar el humedal y de velar por su conservación. El déficit endémico de inversión y gestión de la Conselleria comporta asumir unos riesgos evidentes y aquí tenemos una muestra de ello.
Si cualquier actuación de esta índole contara con el seguimiento y autorización oportuna por parte de la Conselleria, con expertos medioambientales para asegurar que ésta y otras especies no son afectadas, se evitarían los irreparables daños aquí descritos. Algo tan sencillo como sacar los “petxinots” y devolverlos posteriormente al hábitat solucionaría satisfactoriamente el problema y evitaría afecciones significativas.

JOAN BAPTISTA HUMET

El proper dia 16 a Barcelona, els seus amics: Serrat, Llach, María del Mar i molts altres, adonant-se del seu deteriorament físic li havien preparat un macro homenatge a Barcelona. Humet no ha arribat a temps. Després demà serà soterrat al seu benvolgut Navarrés.
El tenia en molta estima. Com jo, era valencià i mestis; i també havia nascut al 1950, eixa meitat de segle, al mig de res, eixe any equidistant entre la fam i la frustració.
Sempre he dit que es mereixia un èxit molt més gran que aquell que gaudia. Començà en un moment de predomini de la cançó política…i ell no era gens polític. A més, a més, l'ombra de Llach i de Serrat, als que admirava, era molt allargada. La progressia d'aleshores el considerava poc compromés i, paradoxalment, era massa intel·lectual per a la gent normal. Malgrat tot, els seus Hay que vivir i Clara son autèntics 'chefs-d'œuvres', encara que jo em quede amb Germans, la vida se'ns va (tota una premonició).
Humet li cantava a la tardor:

"Llega el otoño a Navarrés, de nuevo
va encaramándose a los olmos por el sendero"

El dimecres farà el seu darrer viatge a la Canal, abans que el cru hivern arribe a les comarques de l'interior, i eixa tardor a la que ell cantava, amb la seua meravillosa rima assonant, ja no acabarà mai.

EL NOU ULLAL UNA REALITAT

Els xiquets de La Llosa estrenen l’Ullal de Quartons

Els primers oms negres, plantats per els ciutadans mes menuts del poble
dijous 27 de novembre de 2008.

Als pocs dies de descobrir l’ullal de Quartons, els escolars de La Llosa, que són el futur del seu poble i responsables de conservar les meravelles més properes a les seues residències, han estat els primers en començar la plantació del bosc d’oms negres. Aquesta futura omeda es trobarà rodejant la transparent aigua de les basses que en un futur pròxim rebran els amfibis, com el xicotet gripau (Bufo bufo) que té una de les darreres poblacions en les basses de reg de darrere la Muntanyeta Blanca.

Mostrem als xiquets i xiquetes pujant al mirador de pedra, tapant-se del fret, pasant per la sèquia-pont sobre el canal dels lliris, entrant en calor fent els forats, plantant, fent les orles i regant els arbres, recollits dels rebrots de les omedes que queden a la pròpia marjal.








Abans, havien fet el recorregut dels Estanys, observant les obres que estan fent-se, la gran quantitat d’agrons blaus (Ardea cinerea) menjant al fang, les àligues calçades (Hieraaetus pennatus), els arpellots (Circus aeruginosus), les fotges banyudes (Fulica cristata) i, com no, admirant els petxinots de la finca de La Calçada.
I ben resguardats per mestres i policia local del trànsit desmadrat de la recta de la carretera de la mar, on està previst fer quatre passos per a la fauna, que no tenen tanta sort i tots els dies sofreixen atropellaments.
Sobre tot cauen les polles d’aigua (Gallinula chloropus), protegides per la Llei, però castigades per l’excès de velocitat, sense poder fugir a temps de les rodes dels infractors. Sense cap control de l’administració i fins i tot la policia local d’Almenara i la Guàrdia Civil passant-se del límit (50km/h), és molt difícil que es respeten les normes de trànsit i evitar l’atropellament en aquest punt negre per a l’espècies protegides. No molt lluny d'allí, al peu de la muntanyeta, hi ha el nostre amic "anselmo", l'eriçó:







ANSELMO EL PUNTXÓS

THE FIESTA IS OVER

HO DIU ARA EL PRESTIGIÓS "THE ECONOMIST":

Over the past decade Spain has reaped huge benefits from its membership of the single European currency. Easy access to cheap credit and a surge of foreign investment set off an economic boom that has raised the living standards of millions of Spaniards and drawn millions more migrants to its shores. And, as if the country wasn’t already fizzy enough, the national team won the Euro 2008 football championship.
In 2009, however, Spain will experience the down­side of euro membership as its economy slides into a stinging recession. Without its own currency, Spain will not be able to devalue its way out of trouble, as it did during its recession in 1993. Nor will it be able to cut interest rates to aid its debt-laden households and businesses. For the most part, all that Spaniards will be able to do is grin and bear it.

--------------

..Pero nosaltres ja ho diguerem el passat dia 17 de Juliol en aquest paper d'estrassa virtual:

http://jolmos11.blogspot.com/2008/07/crisi-energtica-o-crisi-financiera.html

dins el nostre article 'Crisi energética o financiera?'

NO TENEN VERGONYA

"Renomar" propone financiar a los ecologistas si retiran las denuncias

D'aquesta pasta estan fets aquesta gentola. Es pensen que tots som com ells i que el diners ho compren tot: fins i tot els parcs eòlics als punts més sensibles de la nostra geografia.
--------------------------

Als de RENOMAR es contestarém com cal: "your money can't buy my love" , tot i parodiant la famosa cançó dels quatre de Liverpool...de pas es fem un homenatge; ara que han tingut el perdó papal 42 anys després...amb el Galileo van tardar molt mes - 500 anys?-. Nosaltres perdonarém a RENOMAR deseguida, aixó si: mai ens comprarán.

EL PARANY

ACCIÓ ECOLOGISTA AGRÓ, GER, APNAL, ECOLOGISTES EN ACCIÓ Y GECEN CONSIDERAN NECESARIO QUE EL VICESECRETARIO GENERAL VICENT APARICI ACLARE SI CUANDO HABLA DE EXTREMISTAS Y RADICALES SE REFIERE A QUIENES DICTARON LAS SENTENCIAS

APARICI INTENTA CERCENAR EL DERECHO DE TODOS LOS CIUDADANOS A QUE SE CUMPLA LA LEGISLACIÓN, LAS SENTENCIAS JUDICIALES Y EL ESTADO DE DERECHO

Que el Sr. Aparici proceda a crear una comisión especial de usos, costumbres y tradiciones de la provincia e incluya en ella al parany denota que, cuando las sentencias judiciales no le gustan por ser incompatibles con el respeto al medio ambiente, pretende que se incumplan.
Calificar de extremistas y radicales a quienes simplemente consideran una necesidad que en un estado de derecho se cumplan las sentencias judiciales es aberrante. Que el Sr. Aparici apunte que las ONGs medioambientales somos extremistas y radicales, que ensuciamos la vida pública de la provincia de Castellón, actuando en contra de los intereses de la sociedad, es traspasar la línea roja de la sensatez y el sentido común para entrar en el campo de la agresividad verbal que esperamos que se quede aquí y que el odio que fomentan esas palabras en el mundo ilegal (por sentencia judicial) del parany no se traduzca en violencia alguna de tipo no verbal. La aparición de pintadas del tipo ecologistas igual a terroristas o forestales igual a criminales, tras lo que podríamos calificar como “calentar el ambiente” por parte de determinadas declaraciones públicas de determinados señores, demuestra hasta qué punto sobran y son una manifiesta irresponsabilidad declaraciones como las del Sr. Aparici.
EL PARANY ES LA ANTÍTESIS DEL RESPETO AL MEDIO AMBIENTE
El año 2008, al igual que todos los anteriores desde que se declaró ilegal el parany, se ha caracterizado por el apoyo de determinados partidos políticos, promesas de legalización, incumplimiento sistemático de las sentencias judiciales y la ley y la masacre, para deleite y juerga de unos pocos, de cientos de miles de aves protegidas.
Sin duda, la mayor afección a la avifauna protegida en Europa Occidental causada por la utilización de un método ilegal de caza. La masividad y no selectividad del parany convierte, especialmente a la provincia de Castellón, en un punto negro de especial relevancia en la ruta migratoria de las aves europeas. El “derecho histórico”, al que se refiere el Sr. Aparici al defender el parany, a utilizar un método masivo y no selectivo de caza, a matar cientos de miles de aves protegidas, no consta en la legislación medioambiental. La apocalíptica, si no falaz y retorcida visión del Sr. Aparici de las ONGs medioambientales, como si se tratara de una especie de arma creada por determinados políticos con la intención de destrozar la sociedad, señalan al Sr. Aparici como una persona no apta para desempeñar el cargo que ocupa o cualquier otro con determinada responsabilidad política o social, además de un problema para el medio ambiente de la provincia de Castellón.
Enlaces donde figuran algunas de las declaraciones públicas del Sr. Aparici:

El PP crea un comisión para preservar el ´parany´ que persigue desde el Consell

El Parany Vicent Aparici "Els paranyers han tomado nota de las declaraciones de Signes y la actitud del PSOE contra el parany"

LES MULTINACIONAL I LA VIDA QUOTIDIANA (V)

Dilbert at work

INSECTE AL JARDÍ

UNA FOTOGRAFÍA DE L'ALBUM DEL MIRROR GUANYA EL PREMI 'FORD ESPAÑA'

DE FOTOGRAFÍA

Entrega de premis a la Escola Universitària:

Here comes the sun: JA SURT EL SOL

HO HAN TORNAT A ACONSEGUIR: PERFECTE ACTUACIÓ DELS NOSTRE COMPANYS I AMICS DE "THE BEAT JAM"

Aquesta vegada a Barxeta: molts 'bisos'

http://es.youtube.com/watch?v=29qq2_qJe2w

Si: It's been a long cold lonely winter [here at Pitsburgh]

ANECS DE GRANJA A LA MARJAL

Lanzan patos de granja al marjal de Almardà que amenazan a especies en peligro de extinción

Agró exige la retirada para evitar perjuicios

M.Arribas, Sagunt
El marjal de Almardà-Almenara ha dado cobijo a unos peculiares intrusos: Media docena de patos de granja que se ha asentado allí de forma incontrolada y que, a juicio de Acció Ecologista Agró, amenaza en convertirse en un problema para las especies silvestres, como ya ha ocurrido en situaciones similares.
Los nuevos inquilinos del humedal empezaron a avistarse este verano, casualmente, tras la anulación de la suelta habitual en los festejos patronales del Port de Sagunt y la celebración de una fiesta de Almenara donde se regalan ánades a los ganadores. Sea como fuere, su introducción en el humedal en ningún caso fue autorizada o regulada por la Conselleria de Medio Ambiente, según han reconocido fuentes del departamento a Levante-EMV; un extremo que exige la Directiva de Hábitats para evitar posibles perjuicios a las especies silvestres.
Ante esta situación, Agró ha reclamado a la conselleria que retire cuanto antes los patos de granja, al considerar que "son una auténtica amenaza" para especies en peligro de extinción que Medio Ambiente ha reintroducido en la zona como la "fotja banyuda".
El presidente de Agró, Enric Amer, insistía en el riesgo a que estos animales "puedan hibridarse" con otros silvestres y, al final, se tengan que organizar cacerías, como ha ocurrido ya en otros humedales, a raíz de una problemática similar. "En Elx han tenido que ir a tiro limpio para acabar con la malvasía jamaicana y sus ejemplares hibridados con los de aquí. Por eso, deberían retirar los patos de granja cuanto antes y llevarlos a un lugar adecuado para ellos", decía.

Respondre a aquest article

ECOLOGISTES D'AGRO 'IN ACTION' MALGRAT LA DARRERA AGRESIÓ

Traslladant Anodonta cignea i Unio elongatulus a la Sequia Vella de la Ratlla en la finqueta que tenim en custodia i on hem aconseguit refer l'antic ciurcuit d'aigua des dels brolladors del Ullal de quartons.

Els tecnics i treballadors de Tragsa ens conten que en la finca de La Calçada deuen viure uns 70.000 exemplars. 90% Anodonta - els grandots- i un 10% de Unio, que son els que estan mes en perill d'extincio.

Adononta cignea

THE BEAT JAM

http://es.youtube.com/watch?v=-uIu5kRvOe0


Something

Aquests amics i companys, valencians i beatlemanos, interpreten als 'fab four' de una manera magistral i amb tota la delicadessa i el respecte de que un deixeble as capaç d'interpretar el seu 'magister'…i per a que els lectors del Mirror vejen que no ens cega la passiò ací teniu un video d'ells d'una de les millors obres escrites per G.Harrison.

Des d'aquest modest projecte de diari virtual seguirem les seues actuacions, com a fans compromesos.

Fotos preses per Enric mentres algun cobard li tallave les rodes del cotxe:

Comunicat de Premsa
Agressió a un dels portaveus d’Acció Ecologista-Agró
Un desconegut, possiblement caçador, talla les quatre rodes del vehicle d’Enric Amerdivendres 24 d'octubre de 2008.

Mentres el portaveu d’Acció Ecologista-Agró, Enric Amer, i un soci expert en petxinots visitaven Els Estanys d’Almenara per a estudiar la població de petxinots recent descoberta, algun energumen -tot indica que un caçador- ha tallat les quatre rodes del vehicle d’Enric, estacionat al Camí dels Magraners.
Recordem que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la Generalitat Valenciana estan executant un projecte de millora ambiental i d’ús públic a la Marjal d’Almenara. Als treballs s’han baixat els nivells hídrics per a crear nous itineraris i observatoris per als visitants de la marjal, a més de reforçar les motes de les sèquies i crear desnivells. Si tot va bé, aquestes inversions podrien permetre la millora de la qualitat de les aigües i de l’hàbitat, a més de donar un impuls turístic i de conscienciació ambiental a la zona.
Al coincidir en el temps les actuacions de les administracions amb l’obertura de la temporada de caça (12 d’Octubre), s’ha creat malestar entre membres de la Societat de Caçadors d’Almenara, que ens acusen de ser els responsables del projecte, quan aquest ha segut dissenyat, finançat i executat per les esmentades administracions.

LES MULTINACIONALS I LA VIDA QUOTIDIÀNA (4)

MES, ENCARA, SOBRE LA CRISI

A qui li plorarán ara ? WHAT NEXT ?

ALS AJUNTAMENTS. Que es preparen els alcaldes !

Tota aquells que van celebrar, al 90's, la caiguda del comunisme, l'enterrament del ESTAT, Els deixebles del 'laissez faire, laissez passer", demanen ara (i ho han aconseguit) Ajuda, socors al pare Estat, c'est a dire: a la nostra butxaca. Ja sabeu: la doble moral de la dreta de sempre. El capitalisme socialista: Brown i Bush comprant accions dels bancs i altres entitats. Ja els hem salvat !, de moment, fins que tornen a demanar, a plorar. El mateix a l'Europa continental, pero en menys intensitat, qui ho anava a dir !, que els esmenats anlosaxons.

Pero, i a escala mes petita ? eixample: a les nostres comarques ?
Durant els darrers mes de 12 anys de creiximent economic (sobretot urbanistic) els municipis oferiren PAI's per tot arreu, tot i col.laborant ben estretament amb les constructores i els promotors. Les urbanitzacions generaven diners per a tots: per als promotors, per als propietaris, per al consistori; també per a [en el nostre cas] la Generalitat, via imposts

Les urbanitzacions que es van acabar dins del darrer cicle de vaques grosses i que s'han venut, ja están salvades. Totes aquelles que la crisi ha pillat a meitat construir, que son moltissimes, ja estan mirant a 'Papi ajuntament' . Empreses de construcción carregades de terrenys que aconseguiren barats, obtenguts en moments abans (moltes vegades inmediatamente abans) de les recalificacions. Eixes empreses ara necesiten, diuen, auxili. Ja se'n veuen moltes abandonades, ja inclús sense grues, moltes aturades encara en fase d'estructura.

La sol.lució: PAPI AJUNTAMENT (no tinc dines !, donam terrenys gratis !, perdonam el deute…!). Que es preparen els alcaldes . El que passa, pero, es que els nostres ajuntaments: han construït edificis publics excesius als pobles, han subvensionat entitats políticamente afins. Ho han gastat tot !.

"TIME" Leaders & Visionaries

CRISTINA NARBONA ANOMENADA 'HEROINA DEL MEDI AMBIENT' PER LA PRESTIGIOSA TIME, JUNT A LA BRASILEIRA MARINA SILVA

Time destaca que el ecologistes l'anyorem. També que va defensar enormement el medi natural i que es va enfrentar al 'fortìssim lobby' (sic) de la construcció en Espanya per les aberracions fetes al litoral...esperem i desitjem que eixe no siga el leit motiv de la seua no presència a l'actual gavinet.

Marina Silva and Cristina Narbona

Ruiz Marina Silva and Cristina Narbona Ruiz couldn't be more different — or more alike. Silva is an indigenous Brazilian born poor in the rain forest; she only learned to read at age 14. Narbona Ruiz grew up in Italy as the daughter of Spanish journalists in exile from the repressions of the Franco era. Silva spent her early career building a trade-union movement among the rain forest's rubber tappers alongside the activist Chico Mendes; Narbona Ruiz climbed the political ladder within Spain's Socialist Party. But once the two rose to become Environment Ministers in their respective countries, they both spoke out with a passion that proved too disturbing for the governments that appointed them. Narbona Ruiz was never really an outsider; before moving into politics she taught economics at the University of Seville. But like Silva, Narbona Ruiz dared to take on powerful interests — in her case, the construction industry that has paved over much of the country's Mediterranean coastline. When she became Environment Minister in 2004, she pressed on with policies that have made Spain a leader in renewable energy. But Narbona Ruiz's truly heroic moment came when she implemented a plan to limit construction on the coastline in an attempt to return Spain's beaches to something more natural. Narbona Ruiz was lauded by environmentalists, but gained powerful business enemies; when a new Socialist cabinet was formed in 2008, she found herself out of a job. TIME INTERNATIONAL

MES SOBRE LA CRISI FINANCIÈRA

El que ja deia el economista britanic...en 1930 !

Actualment ens em ficat nosaltres mateix en un desordre colòsal, fallant el control economic d'un mecanisme delicat, el foncionament del qual no comprenem. John Keynes

EL SENYOR NEWMAN ENS HA DEIXAT

¡ Hasta siempre comandante Ari Ben Canaan !

הקונסוליה האמריקאית, בית ש"י עגנון ומוסדות נוספים. במרחב שבין ארנונה לתלפיות , בקעה והמושבה הגרמנית, מצאו גני ילדים, בתי ספר, בתי כנסת, שירותי בריאות מגוונים, קניונים, בתי קולנוע, בתי קפה

Hasta que el Señor haya dado el descanso eterno a tus hermanos, así como a ti, y hasta que, además, ellos posean la tierra que el señor vuestro Dios les ha dado, al otro lado del Jordán. EXODO

Kibutz Gran Daphna

C'est the end ma nicht happy

I LA CRISI AFECTA, FINS I TOT, A L'ORTOGRAFIA

Adoremus Dominus Deus Urbanitorum, creatorum de totum PAI nostrum, et seus discipuli, Blascum, Campus, Fabrum et Banyuelum. Sancti toti que son tuum regnum: Llanerum, Astrocum et Martinsum Fadesum. Totus tuus plegatus per demandare interventionem terrena idem at metropolitam Imperiale Whasingtonium federale reservam, cum nostra divinitate oblidatum nos est. Delenda est Comunitatem.

MORTUS EST QUI NON ESPECULA ET VIVUS QUI PATALEJA


AMEN"

UN AGRÓ CAU AL JARDÍ

EMOTIONAL RESCUE

Portem un jove d’agró roig al centre de recuperació

JUST AL COSTAT DE L'ANTIGA CARTAGO...

...SIDI BU SAID







A menys de 3 quilòmetres de Cartago, i a 18 quilòmetres de Tunis, hi ha la vila de Sidi Bu Saïd, l'antiga Megala. Com la majoria de les poblacions musulmanes, els seus carrers són estrets i alguns amb forts pendents. No és tan comuna la seva extremada netedat. Totes les cases són curosament emblanquinades I amb finestres i portes d’un blauet rutilant.

El carrer principal, amb edificis morescos a cada costat, va pujant fins acabar enfront de la mesquita. Sota de la colina, la blancor extraordinària de les cases de la vila estàfortament contrastada per la infinita gama de colors que envolta el paisatge

Sousse (Tunisia)

.... I LA SINAGOGA ESTAVA OBERTA





















Ens va estranyar molt vore [al planol] una sinagoga a una ciutat abrumadorament musulmana; pero vam anar i, a mes a mes, estava oberta i hi havia jueus fent pregaries (ningú els molestava). Un signe de tolerància en la 'dictablanda' de Zine El Abidine Ben Alí i un eixample a seguir per:
Argelia, Yemen, Irak, Irán, Els Emirats...i tants altres.

TANCAT FINS SEPTEMBRE

Les jolies colonies de vacances

Les jolies colonies de vacances

Merci maman, merci papa

Tous les ans, je voudrais que ça r'commence

You kaïdi aïdi aïda !!!

ACCIO ECOLOGISTA-AGRO: La major associació ecologista del País Valencià
Salutacions. Aquest article pot ser t'interessarà.
"El Tajo-Segura, clave para Alicante"
Així sembla doncs que, per a sobreviure a Alacant, fa falta que es perpetue el transvasament Tajo-Segura. Es a dir: les comarques alacantines han transformat secà en regadiu i han urbanitzat fins a un extrem insostenible pels propis recursos hídrics. En aquestes estem, quan la Generalitat Valenciana continua aprovant PAI’s per tot el territori valencià, que no tenen assegurada l’aigua, amb informes negatius de la Confederació Hidrològica del Xúquer: Aprobados dos campos de golf en Castellón sin agua El Consell aprueba el ’Manhattan’ de Cullera pese a contar con un informe hídrico negativo Territorio aprueba el plan Porxinos con el informe negativo de la CHJ No passa res: si no hi ha aigua, els exigirem el transvasament de l’Ebre a catalans i aragonesos amb el crit: "Que no mos furten l’aigua!". Els valencians som experts en "pelotazons urbanísitcs" i discursos victimistes. Recordem que la Fundación Agua y Progreso reivindica constantment el transvasament de l’Ebre. Els seus objectius: La Fundación tiene como objeto potenciar y favorecer el desarrollo de un uso racional y solidario de los derechos relativos al agua, así (...)

ACCIO ECOLOGISTA-AGRO: La major associació ecologista del País Valencià

Ja era hora de que algú parlara de les demencials campanyes publicitàries de Endensa, Iberdrola, Repsol and co.

Greenpeace pide a Endesa respeto a la Patagonia

"Una carta gigante firmada por Greenpeace colgaba ayer por la mañana de las ventanas de la sede de Endesa, en Madrid. Con ella replicaban la última campaña publicitaria de la compañía, que muestra preocupación por las generaciones futuras. "Si de verdad te preocupa el futuro de los hijos de tus hijos, no destruyas la Patagonia", pedían los ecologistas, en referencia a la construcción de cinco presas hidroeléctricas en Chile. Nadie de la empresa les recibió y la pancarta fue desmontada por una grúa..."

CRISI ENERGÈTICA O CRISI FINANCIERA ?

QUE ESTÀ PASSANT ?

Tot allò que més escolte són els plors de gent que ara no aconsegueix préstecs que fins fa molt poc obtenia amb facilitat. Pense que amb massa facilitat. Pero, com explicar-ho al meus companys d'esmorzar d'un pueblesito de Castellón ? com dir-ho d'una forma senzilla quan em pregunten: que està passant ?

La historia seria la següent:

Durant bastant anys els tipus d'interés han estat excepcionalmente baixos, açò feia que el marge dels bancs fos molt estret. Donaven préstecs a un baix interés; pagaven alguna quantitat, xicoteta, pels depòsits dels clients (zero si es tractava de comptes corrents) i sí, a més a més, cobraven despeses de manteniment és pot dir que pagaven 'menys eixa quantitat'. Però, malgrat tot això, el marge d'intermediació continuava baixant…aleshores els directius, especialmente als USA, però no sols allí, van tenir dues grans idees:

a) donar préstecs més arriscats, pels que poder cobrar, a canvi, més interesos
b) compensar l'escàs marge aumentant el nombre d'operacions (ja sabeu: 1000 x poc
és més que 100 x poc)

Quant a allò que he nombrat primer (préstec amb més risc), van decidir oferir hipoteques als 'ninja', que no són tortugues americanes com creia un company de taula, però persones sense propietats, sense ingressos fixes (no income, no job, no assets) i cobrar-los més interessos ja que hi havia més risc. Per una altra banda, plens d'entusiame, començaren a donar crèdits per damunt del valor de la casa que adquiria el ninja, perquè deien que en poquet de temps (també ho deiem tots ací) eixa casa valdria més que la quantitat prestada--el boom inmobiliari que mai anava a parar-se--…i eixe és el tipus d'hipoteca anomenada subprime i de la qual tant heu sentit parlar als telediaris, la que té un 'ratio' de qualificació per baix de la prima normal; és a dir, la que té més risc. Pareixia no haver-hi cap de problema ja que, a més de tot allò esmentat abans (rápida revalorització de la casa hipotecada), la economía anava com un coet i el deudor, avuí en dia insolvent, podia trobar sempre treball i fer front al deute sense pegues. Això passava als USA…però també ací (i si no mireu, si us sona allò que ve a continuació), tot i que açò
és Europa i tenim el rigor del Banc d'Espanya i els acords de Basilea.


El plantejament anà bé uns anys: els ninja anaven pagant els plaços, i a més a més, com que els havien donat més diners que allò que valia la casa, s'havien comprat un cotxe, quasi sempre un bon cotxe (a que ja us va sonant més pròxim...més 'tot a xavo' ???), havien fet reformes a la casa i, com no ?, se'n havien anat de vacances tota la familia, pagant gran part o tot lo esmentat també a plaços...i la bola cada vegada més gran.

Fins ací tot clar, no ? i també esta clar que qualsevol amb sentit comú pot entendre que estava tot cosit amb aulles imperdibles, que si alguno cosa fallava el bac seria d'època……I fallà !!!.

Quant a la segona cosa (aument del nombre d'operacions) l'espiral va estar tan alta, aumentaren tant el nombre de prèstecs que els diners senzillamente es van acabar. Les institucions finacieres es quedaren sense fons. Què fer, doncs ? Van pensar que per això hi ha una cosa que es diu globalització. Van decidir acudir a la banca extranjera per a que els prestaren diners i la banca extranjera ho va fer (MAL FET !: estaven donant diners a mansalva a irresponsables, estaven ajudant l'american way of life i estaven cavant, pobrets !, la seua tomba).

De sobte, el diners que Batiste el Pouero ingresava a les 09.00 del matí en la Caixa de Beniganim eren a les 05:00 de la vesprada a Concorde, New Hampshire, ja que a Concorde hi ha un banc al qual la Caixa de Batiste ha prestat diners per a que els prèsten a un ninja. Per supost el de New Hampshire no sap que els diners li han vingut des de Beniganim i des de Moncofa, i Batiste i Ximo no saben que els diners que han ficat en un banc seriós com és la seua Caixa de sempre comencen a estar en gran risc. Tampoc ho sap el director de la Caixa que presumeix de treballar a un lloc seriós i segur. En la Caixa, en els nostres bancs, no saben que els bancs yankees "empaqueten" les seues hipoteques (tom i ficant en un 'melting pot' primes i subprimes) i eixos paquets els anomenen OBLIGACIONES GARANTIZADAS POR HIPOTECAS ('Mortgages Securities') i formen part dels fondos que estan als Mercats de Valors, sí: a les borses europees i espanyoles.

Què passa ?: doncs que la gent sent lo de les 'subprime' i pensa: Què boixos estan eixos americans !. no saben que el perill s'aproxima; també a les nostres families, als notres amics: qualsevol interventor o director inútil de qualsevol dels nostres poblets pot animar a la nostra gent a ficar diners en un FONDO D'INVERSIÒ tancat pels 'Mortgages Securities'…i altres pareguts, fruit de la irresponsabilitat .
------------------------
Mentrestant els responsables de les nostres Caixes han demat al BCE 25.000 milions d'euros que necessiten per a pagar forats produïts per prèstecs no tornats de particulars i de constructors. Cregueu-me, la crisi no és petrolera (la major part del increment del preu del petroli és especulatiu), és financera… i molt grossa.

FESTES PATRONALS D'ALMUSSAFORD

OUT OF THE OFFICE AGAIN

I’ll be out of the office until July 17th, with no access to Internet, at Almenara –Castelló- where the dark green of the orange threes in the Valencian Plain mixes up with the bright blue of the Mediterranean Sea.

DILBERT: BUSINESS TRIP

PH OVERUSE IN CO. TRAVELS