LUCIA ETXEBARRIA: COSMOFOBIA
De la mà de diversos personatges que s'entrecreuen al llarg de tota l'obra, amb una prosa més depurada que mai, Lucía Etxebarría traça amors i destinacions immersos en la més propera actualitat en una novel.la àgil i directa cridada a convertir-se, per mèrits propis, en el crit col.lectiu de tota una generació, en el precís retrat d'una nova societat més plural, més diversa, mes mestissa. Es una novel·la sobre una època: la nostra.
Una Lucía Etxebarria més lúcida i madura, amb un extraordinari sentit per captar el llenguatge del carrer i la seva ja emblemàtica sensibilitat per a les quotidianes històries d'amor, ens submergeix en la vida d'un dels barris més representatius de Madrid, Lavapiés, i dibuixa un fresc quotidià, real, intens, de les seves virtuts, problemes i inquietuds marcades per la immigració, la pluralitat ètnica i la lluita diària, entre la modernitat i la misèria, per tirar endavant.
Es molt Barojiana i molt Matutiana. Sí, ja sé, sols sí els seguidors de Baroja (per cert,m'he llegit tot lo del mestre de Vera De Bidasoa ...i mes perque no hi ha) i Ana María Matutes m'ho permeten. Ara començaran a mataxacar-me). Com compares a aqeusta xiqueta amb Don Pío i amb Ana María ??? hereje !....Bó, quina edad tenía Don Pío quan va escriu-re 'La Busca', o la 'Aurora Roja' ??
Mireu fa uns anys vaig vore a Lucía en la Fira del Llibre, quan acabava de escriure: 'Amor, curiosidadad, prozac y dudas', pareixía de la edat del meus fills, de veres.
Després vaig llegir 'Beatriz y los cuerpos celestes"...Lucía ja era MOLT VELLA..igual tenía 33 anys !!!. Guanyá el Nadal. Eixe llibre relataba de manera magistral la vida de la juventut madrilenya en els vuitanta y ens mostra la tendressa de les relaciones sexuals entre xiques. I ho fá d'una manera elegant, amb narracions d'orgasmes encadenats never ending, com sols poden fer elles quan s'enamoren i es relacionen entre sí d'eixa manera tant absorbent.
COSMOFOBIA es un altra cosa: no t'engantxa com King, el Zafón o Stieg...la lliges a estones (jo la he compaginat amb el suec Larsson sense pegues...)...com deía: no m'engantxaba, pero m'ha convertit en un cotilla-voyeur que, inclùs quan no la llegía
imaginava que mirava per una finestreta i ahí veía: tot el barri, el Lavapiès mestis..als inmigrants comprant en la seua tenda d'especies, als traficants de hachìs....espiaba a Silvio, a Antón, al asistents socials, als clients del bar de la plaça vella, veía a la mare de Malika visitant un Fquih (mestre corànic), víe al Tío Ander contant batalletes antifranquistes. Gracies, Lucía..no pares, no pares d'escriure. Tens mes coses comúns amb don Pío. Els dos sous bascs. Els dos sous fills d'ingeniers (pot ser per aixó sou tan llogics)... i els dos ho viscut en València...i per aixó tens algo de nosaltres. Dels nostres extrems, del 'tot o res' , de la passió. don Pío ens va dedicar 'Camino de Perfección' (on l'acció es desenvolupa a VLC, a Borriana i a l'Horta Nord)
A vore quan parles tu de 'NATROS' d'aquestes rarísimes criatures mediterránees en ú dels teus llibres... al fí i al cap tu vas naixer ací...i llevas contigo la lus (amb esa) d'esta tierra,,,,,,,,,,,,,,,,,,,
Entradas
