QUE ESTÀ PASSANT ?
Tot allò que més escolte són els plors de gent que ara no aconsegueix préstecs que fins fa molt poc obtenia amb facilitat. Pense que amb massa facilitat. Pero, com explicar-ho al meus companys d'esmorzar d'un pueblesito de Castellón ? com dir-ho d'una forma senzilla quan em pregunten: que està passant ?
La historia seria la següent:
Durant bastant anys els tipus d'interés han estat excepcionalmente baixos, açò feia que el marge dels bancs fos molt estret. Donaven préstecs a un baix interés; pagaven alguna quantitat, xicoteta, pels depòsits dels clients (zero si es tractava de comptes corrents) i sí, a més a més, cobraven despeses de manteniment és pot dir que pagaven 'menys eixa quantitat'. Però, malgrat tot això, el marge d'intermediació continuava baixant…aleshores els directius, especialmente als USA, però no sols allí, van tenir dues grans idees:
a) donar préstecs més arriscats, pels que poder cobrar, a canvi, més interesos
b) compensar l'escàs marge aumentant el nombre d'operacions (ja sabeu: 1000 x poc
és més que 100 x poc)
Quant a allò que he nombrat primer (préstec amb més risc), van decidir oferir hipoteques als 'ninja', que no són tortugues americanes com creia un company de taula, però persones sense propietats, sense ingressos fixes (no income, no job, no assets) i cobrar-los més interessos ja que hi havia més risc. Per una altra banda, plens d'entusiame, començaren a donar crèdits per damunt del valor de la casa que adquiria el ninja, perquè deien que en poquet de temps (també ho deiem tots ací) eixa casa valdria més que la quantitat prestada--el boom inmobiliari que mai anava a parar-se--…i eixe és el tipus d'hipoteca anomenada subprime i de la qual tant heu sentit parlar als telediaris, la que té un 'ratio' de qualificació per baix de la prima normal; és a dir, la que té més risc. Pareixia no haver-hi cap de problema ja que, a més de tot allò esmentat abans (rápida revalorització de la casa hipotecada), la economía anava com un coet i el deudor, avuí en dia insolvent, podia trobar sempre treball i fer front al deute sense pegues. Això passava als USA…però també ací (i si no mireu, si us sona allò que ve a continuació), tot i que açò
és Europa i tenim el rigor del Banc d'Espanya i els acords de Basilea.
El plantejament anà bé uns anys: els ninja anaven pagant els plaços, i a més a més, com que els havien donat més diners que allò que valia la casa, s'havien comprat un cotxe, quasi sempre un bon cotxe (a que ja us va sonant més pròxim...més 'tot a xavo' ???), havien fet reformes a la casa i, com no ?, se'n havien anat de vacances tota la familia, pagant gran part o tot lo esmentat també a plaços...i la bola cada vegada més gran.
Fins ací tot clar, no ? i també esta clar que qualsevol amb sentit comú pot entendre que estava tot cosit amb aulles imperdibles, que si alguno cosa fallava el bac seria d'època……I fallà !!!.
Quant a la segona cosa (aument del nombre d'operacions) l'espiral va estar tan alta, aumentaren tant el nombre de prèstecs que els diners senzillamente es van acabar. Les institucions finacieres es quedaren sense fons. Què fer, doncs ? Van pensar que per això hi ha una cosa que es diu globalització. Van decidir acudir a la banca extranjera per a que els prestaren diners i la banca extranjera ho va fer (MAL FET !: estaven donant diners a mansalva a irresponsables, estaven ajudant l'american way of life i estaven cavant, pobrets !, la seua tomba).
De sobte, el diners que Batiste el Pouero ingresava a les 09.00 del matí en la Caixa de Beniganim eren a les 05:00 de la vesprada a Concorde, New Hampshire, ja que a Concorde hi ha un banc al qual la Caixa de Batiste ha prestat diners per a que els prèsten a un ninja. Per supost el de New Hampshire no sap que els diners li han vingut des de Beniganim i des de Moncofa, i Batiste i Ximo no saben que els diners que han ficat en un banc seriós com és la seua Caixa de sempre comencen a estar en gran risc. Tampoc ho sap el director de la Caixa que presumeix de treballar a un lloc seriós i segur. En la Caixa, en els nostres bancs, no saben que els bancs yankees "empaqueten" les seues hipoteques (tom i ficant en un 'melting pot' primes i subprimes) i eixos paquets els anomenen OBLIGACIONES GARANTIZADAS POR HIPOTECAS ('Mortgages Securities') i formen part dels fondos que estan als Mercats de Valors, sí: a les borses europees i espanyoles.
Què passa ?: doncs que la gent sent lo de les 'subprime' i pensa: Què boixos estan eixos americans !. no saben que el perill s'aproxima; també a les nostres families, als notres amics: qualsevol interventor o director inútil de qualsevol dels nostres poblets pot animar a la nostra gent a ficar diners en un FONDO D'INVERSIÒ tancat pels 'Mortgages Securities'…i altres pareguts, fruit de la irresponsabilitat .
------------------------
Mentrestant els responsables de les nostres Caixes han demat al BCE 25.000 milions d'euros que necessiten per a pagar forats produïts per prèstecs no tornats de particulars i de constructors. Cregueu-me, la crisi no és petrolera (la major part del increment del preu del petroli és especulatiu), és financera… i molt grossa.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario