De Provocació i Proporció

ATAC D'INFANTERÍA A GAZA

És facil assenyalar des de lluny que sols una dotzena d'israelians han estat morts pels coets palestins des de la retirada de Gaza. Tanmateix, pocs governs se enfronten a unes eleccións com éls d'Israel, que observen com les seves ciutats son atacades cada dia amb coets, no importa cuán ineficaços. Com Barack Obama va dir en una visita a una ciutat israeliana al juliol, "Si algú va ser l'enviament de coets a ma casa meva on les meves dues filles dormen a la nit, vaig a fer tot el que estigui en el meu poder per posar fi a això". I espere que els israelians facen el mateix". En els últims mesos, d'altra banda, Hamas ha fet molt més letal l'atac amb els seus coets des de l'enclavament de Gaza.

En la seva frontera amb el Líban, Israel ja s'enfronta a ú dels actors no estatals, l'Hizbullah, que està dedicat formalment a la destrucció d'Israel i té un poderós arsenal de míssils, subministrat per Iran, a la seva disposició; el darrers llançats avuí mateix contra les poblacions gal.lilees de Metula i Skiriat Shromona. Els israelians són comprensiblement reacis a deixar créixer un perill similar a Gaza. I, tanmateix, Israel no ha de ser sorprès pel torrent d'indignació que ha suscitat a tot el món. Un país ha d'haver esgotat tots els altres mitjans de defensa pròpia. L'atac ha de ser proporcional a l'objectiu. És cert que Israel ha estat atacada per els coets de Gaza per un llarg temps. Però és possible que hagi estat capaç d'aturar els coets d'una altra manera. Per això no és del tot cert que només la demanda d'Israel respecte de Gaza ha estat de tranquilitzar la frontera, Israel també ha estat tractant de soscavar Hamas mitjançant un bloqueig econòmic sobre la frantja, mentre impulsava l'economia de la Ribera Occidental, on els palestins son mes moderats, perque ahí es Al Fatah qui domina.

De la proporcionalitat, els números parlen per si mateixes, fins a cert punt. Després dels primers tres dies, uns 350 palestins han estat assassinats i només quatre israelians; avuí ja son mes de mil (actualitze les dades mentre m'arriven les alertes de premsa). Ni el sentit comú ni les lleis de la guerra exigeixen a Israel a desviar de la "norma habitual", que és matar tants enemics com puguis i evitar baixes en el teu propi bàndol. Hamas va acceptar aquesta lluita desigual. Igual que Hezbolà, és probable que prefereixin seguir disparant no importa lo difícil que siga la seua lluita. Sembla que el que estan buscant es provocar mes a Israel per a que envie les seues forces de terra (en la foto de dalt-Time International- sembla ja han començat) a una bruta lluita casa per casa per les congestionades ciutats i campaments de refugiats per tal de que la descompensada guerra s'enquiste un poc i els palestins no siguen derrotats tan rapidament com sempre.

Tornant a les "proporcions", caldrá tindre encontre que Israel no se enfrenta a uns desarmats ciudatants de una pobrísima Gaza i un desèrtic sud del Liban, si no al mateix Irán (païs partidari de ofegar als israelians en la mar) mitjançant les dos esmentades "franquicies": Hamas i Hizbullah. Els clerigs que manen al estat persa son els que compren els coets AK-47; i son ells també els que es fan carrec de les despeses del "training" dels mujahidins

Per una altra banda, els demés països arabs no diuen res...sembla que Hamas també es molesta.