THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.

jueves, 6 de junio de 2019

UN ESTIU MOLT DIFERENT I... LLUNYÀ.-


HI HAVIA.- alguna cosa en aquell capvespre de diumenge que abans no existia, una sensació de pressa i nuesa que havia anat creixent a mesura que s'acostava el final de curs. Els colors eren de sobte mes vius sota una llum ja d'estiu, i les olors mes intensos, el temps discorria amb una desconeguda lleugeresa i semblaven més breus les classes, els dies, i fins I tot les cançons; una moneda a la ranura de la màquina de discos i de seguida s'acaba  la música i en aquesta urgència detinguda, en la repetició de caminades, exàmens, rendez vous fugaços, dies ratllats dels calendaris, apreníem lentament i per primera vegada que les nostres vides de sempre estaven a punt de canviar, i havia davant nostre dates definitives i passos que ja no tindrien volta enrere. En aquella vesprada de diumenge, amb les noies vestides amb colors clars, amb un blau de postal al cel del poble, el descobriment de que les coses ocorrien per ultima vegada: en la setmana següent hauria un últim examen i quan passés l'estiu i acabessin els dies tebis de la fira, que llavors se celebrava a l'octubre, ja no tornaríem mai més a les aules. Viuríem altres vides, potser en ciutats molt llunyanes, i el temps hauria perdut la seva tediosa eternitat circular. La rotació dels cursos, de la tornada a casa en caps de setmana, de les collites, dels treballs en l'horta, fins als paisatges verds i blaus de la Plana, que havíem vist succeir-se des d'abans de tenir memòria o ús de raó, desapareixerien ... Des d'ara el temps era una línia recta que es perllongaria en direcció al futur, com en les cançons a ritme de blues i velocitat de viatge en cotxe que tant en agradaven. Ens allunyàvem, callats escoltàvem la música; ja feia uns anys que havíem substituït a Aute per Bob Dylan, a Formula V per The Doors, a Massiel per Joan Baez. La Corona, la Pampa, l'Agüelet, es veien cada vegada més petits, i malgrat tot somrèiem. Pel radi casset sonava: 'As I went out one morning’.











‘-----------