THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.

miércoles, 28 de noviembre de 2012

TRADUCCIÓ AL CASTELLA DE "EL CAMI SANT JAUME"


La editorial Plana Baixa, en col·laboraciò amb la Facultat de Filología de la Universitat de Beniganim, ha iniciat la traducció al castellà d'aquesta crònica. En Gener començarà la traducció al francés i, si Deu vol, en Juny de l'any que ve farem la traducció al farsí en col·laboraciò amb la universitat iraní d' Ispahan.
----------------
EL CAMINO DE SANTIAGO. EL TRAMO NAVARRO

Esos de la boina roja eran muy malos, hijo mío… (de mi abuela)

PRÓLOGO
Setenta y tres años y tres meses antes:
"Aquella madrugada reinaba en el pueblo, por primera vez en mucho tiempo, un silencio sepulcral. No sólo había cesado la artillería, tampoco se oían  las armas ligeras de los milicianos. Había humo por todas partes, ¿o era niebla? El  tibio sol de principios de marzo dejó entrever unas siluetas que se acercaban como fantasmas entrando al pueblo por las pequeñas colinas del norte. Avanzaban entre las tinieblas, metralleta en mano,  mirando desconfiadamente  a ambos lados. Desde mi escondite pensé que eran un pequeño grupo de siete u ocho, pero no era así: este primer grupo era de reconocimiento, después desfiló la larguísima columna a paso muy lento, muchos llevaban en los rostros y brazos heridas recientes. Vi  al primer abanderado, llevando un estandarte con las cadenas del escudo de Navarra y el emblema rojo de los requetés sobre fondo blanco. Me sorprendió que este emblema precediera a  la bandera roja y gualda que venía más atrás, luego los regulares con sus  borlas rojas,  y el  tercio con su uniforme verde pálido... los moros y sus  turbantes grises y blancos.  Pero delante iban ellos,  la IV división de Navarra había roto el frente de Nules.  Comencé a temblar y bajé al fondo de la cueva . Mi mundo, Nuestro mundo de libertad, se derrumbaba”.
(Reconstrucción de una pequeña parte de la transmisión oral (Marzo 1939)
Esa frase de mi abuela  traumatizó parte de mi adolescencia. Creo que les prejuicios, como los nacionalismos se curan  viajando. Así que me voy a la tierra de "esos de la boina roja", convencido de que otro trauma caerá,  como se me cayó antes el mito de los alemanes "malos y racistas", convertidos luego en excelentes compañeros de trabajo durante 35 años. Lo mismo pasará ahora con los navarricos, esperamos.
He tenido un maravilloso compañero navarro, Alberto Gallastegui, de Alsasua,  como tengo ahora una gran amiga navarra, Teresa Angulo-Viana-; el propósito del viaje no es de terapia anti-navarra (soy pro-cosas, pero no soy anti-nada), sino el de realizar un tramo del Camino con los mejores amigos para conocer estas comarcas y desconectar, pero aprovecharé al final de las etapas navarras para enfrentarme con mis fantasmas y mirarlos a ojos. ¿Quién sabe? igual encuentro  un viejito con txapela, a un ex combatiente que me dirá lo que en realidad espero oír: "fui al frente valenciano por afán de aventura", o "el general Mola nos engañó”... o Algo así.
Sé que los tropas navarras del coronel Camilo Alonso-Vega realizaron infinitas barbaridades en mi pueblo. Sin embargo……
--------------
CONTINUA EN LA SECCIÓ DE "CONTES I CRÒNIQUES PUBLICATS FINS ARA"

martes, 27 de noviembre de 2012

IN MY LIFE

47 ANYS, JA, I NO PASSA DE MODA
Tenia 16 anys quan la vaig escoltar per primera vegada.  Aleshores no sabía ni papa d'anglés i ja m'agradava. Pero va esser molt mes tard, ja adult, quan vaig comprendre el seu significat.
Els Beatles, fins 1965 (Rubber Soul) sols feien cançons d'amors adolescents, balls, cels...
Eixe any, el periodista  Kenneth Allsop, amic de John, li proposa fer lletres arran de la seua infantessa,  de les  infantesses de tots quatre, dels seus llocs favorits, dels primers anys, dels primers amors, dels llocs que ells estimaven. La cançó, tendrissima, va d'aixó. Com d'aixó aniría mes tard Penny Lane o Strawberry Fields.
Tots tenim eixes sensacions quan visitem indrets i amics del nostre poble, del nostre barri quan fa temps que no els  veiem.
Hi han centenars de versions, algunes molt dignes: des de J.Feliciano a Rod Start, desde Ozzy Osbourne a Still, Crosby and Nash, o versions de grups pop casolans, com ara els pets. els meus amics i jo sempre prefirirém l'original. Aquesta es la traducció:


En la meua vida
Hi ha racons que
em porten sempre,
vells records
del que he viscut.

N’hi ha que no semblen
el que eren,
uns ja no están
i altres  s’han perdut.

Són memòries plenes de tendresa
de nòvies i amics
que em van donar amor.
Alguns són morts
i alguns són plens de vida.

I els he vullgut
amb tot el cor.

Però de totes les persones,
no n’hi ha cap
semblant a tu.

I és que fas que l’enyorança
perga força
si et mire als ulls.

Tinc molt clar
que mai perdré l’afecte
per coses i gent
que em van fer
el que sóc.

I tot i que sovint
pensaré amb elles,
et vull a tu
amb tot el cor.
En la meua vida

lunes, 12 de noviembre de 2012

LA MARJAL, SENSE PARDALS. AVUÍ 07:20 AM


Ho heu notat?  la tardor coincideix amb l'arribada del silenci al camp, i segurament per això ens posa tan tristos passar l'ecuador d'aquesta estació.

Les aus que tantes alegries d'esperit ens han donat durant la primavera i l'estiu, han emmudit. O estan camí d'Àfrica o s'han quedat com hivernants però a altres llocs (Marjal de Moro?) Jo huí he els trobat a faltar. Com diu el prestigiós ornitoleg César Palacios (de Birdlife) enguany, com altres anys, 4 milions de "cantants" serán assasinats en tot l'Estat. Em, pregunte quants d'ells pertenyen al nostre poble. Avuí, a l'hora que indica dalt, no els sentía cantar a la marjal, tot i ser la millor hora. L'explicació es que ahir diumenge va haver estar jornada de caça i semblava que erem a les afores de Damasco.

A banda dels caçadors d'escopeta els "cantants", com diu Cesar es troben amb el cruel parany (prohibit per Brusseles) i amb els enfilats. El parany no ha estat mai condemnat pel Bloc, si per EU; i aixó, cregueu-me em pesa molt. Espere que al proper congrés ho facen o que, al menys, ho faça Compromís com a coalició

Només a Espanya es calcula que cada any moren amb tècniques il · legals de caça més de quatre milions d'aus, quatre milions d'excepcionals cantants assassinats sense raó. La majoria, quan arriben aci es troben amb coles, xarxes, escopetes i ceps especialment dissenyats per satisfer les nostres ànsies gastronòmiques. A Almenara, de vegades, en un espai tant reduit, sembla que hi han mes caçádors que pardals.
Amb caderneres i passerells la situació és diferent. S'autoritza la seva captura per desenes de milers per abastir aquesta estranya tradició ornitològica de enjaularlos per gaudir del seu cant a la terrassa d'un pis. Una activitat incontrolada doncs pràcticament cap autoritat supervisa el respecte a les quotes màximes, la captura  de joves i femelles, ni si al final molts acabaran a la paella.

martes, 6 de noviembre de 2012

SPAIN, AS USUALLY, LEADERING A TRAGIC RANKING


SPAIN: HEADING FOR WORSE

The euro-area ticked up to 11.6% in September, up 1.3 percentage points from a year before. There are 18.5m unemployed adults between the age of 15 and 64, over 2m more than there were a year ago. Youth unemployment rates in Greece and Spain are 55.6% and 54.2%, respectively.
But peripheral bond yields are down, so presumably all is well.
----------------------------------
(Jose Olmos version) for "Queen HIT.

(Image taken from "The Economist"
We are the champions - my friends
And we'll keep on fightin' till the end
We are the champions
We are the champions
We are the losers
'Cause we are the champions of the worse