THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.

martes, 29 de noviembre de 2011

CRISIS? WHAT CRISIS?

SPLENDOR IN THE GRASS (CHAPTER 2)





He volgut fer un homenatge al Kazan, al subtitol, ara que fá 30 anys de la malahurada mort de Natalie.

Vinc del dentista, caminant per l'acera de nùmeros impars de Blasco Ibañez...i no comprenc res. Entre les travesseres de R.Llull i Clariano hi ha una sucessió de bars open air. Al anar al terrible tramit de Assumpta (la dentista) totes les terrasses están repletes de casadetes del Barri de Sant Josep amb taules a rebosar de xocolatas, cafes en llet i tot tipus de bollería. Al tornar les mares a.m. han desaparegut (sols son les 10:30) i ara una barreja de gent de totes les edats: estudiants i gent lletrada, jubilats, erasmus amb samarreta, yuppies i tota mena de descamissats omplin les taules i el cafés donen pas a tapes, carajillos, camparis, entrepans en taules repletes de Winstons, Marlboros, i tota mena de smart phones d´ultima generació (tablets, androids de google, Iphones de Apple...) i tot açó passa mentre els mitjans no paren de dir que no hi ha un duro i, a mas a mas, som al pelotó dels burros junt a potències econòmiques com Murcia i Castella la Manxa...
Algú pot dir-me que está passant?
Com diu l'àmic Xavi Castillo aixó hi ha que averiguar-ho, xe veriueo !!!

lunes, 28 de noviembre de 2011

ALS AMICS:

"Un amigo es alguien que lo sabe todo de ti, y sin embargo sigue siendo tu amigo". La frase parece cursi pero, en todo caso, cierta; y no es mia, creo que la pronuncia Kurt Cobain en uno de sus poemas-canciones que compuso en su época grunge, allá en la depresiva Seattle. Esta sí lo es:

Los amigos son esos HERMANOS que sí has elegido.

Bó, ahí els teniu. Quaranta cinc anys després seguim botant:

 

viernes, 18 de noviembre de 2011

NATALIE: ESPLENDOR EN LA HIERBA (#Click here)


30 AÑOS SIN ELLA


"Aunque mis ojos ya no puedan ver ese puro destello que en mi juventud me deslumbraba, aunque ya nada pueda devolver la hora del esplendor en la hierba, de la gloria en las flores, no hay que afligirse, porque la belleza siempre subsiste en el recuerdo"

A Natalie Wood (nacida:Natalia Nikolaevna Zakharenko), in memoriam (18/11/1981-18/11/2011)

jueves, 17 de noviembre de 2011

SOM ELS MILLORS


'FINANCIAL TIMES': La Comunidad Valenciana ilustra los "peores síntomas"
El diario conservador británico Financial Times dedicó ayer un amplio artículo de análisis a la situación de España ante las elecciones generales del domingo que apunta a la Comunidad Valenciana como ejemplo de los problemas que tendrá que afrontar el futuro presidente del Gobierno. "Para entender qué fue mal y el calibre de los retos que afrontará un nuevo Gobierno vale la pena examinar la región mediterránea de Valencia. La Comunidad Valenciana ilustra muchos de los peores síntomas de las dolencias económicas de España", afirma el redactor del Financial Times.
"En los años previos a la caída del mercado en 2007, los promotores construyeron decenas de miles de casas y apartamentos turísticos, sembrando grandiosos proyectos de infraestructuras, absorbiendo trabajadores inmigrantes y expulsando a los adolescentes de las escuelas para asumir empleos bien pagados en las obras. Eran los años que parecían confirmar el rango de España como una nación desarrollada cuyo nivel de vida finalmente se equipaba con el de sus socios europeos".
El analista comenta que, "al menos", los sucesivos Gobiernos centrales de España aprovecharon los fondos europeos y el crédito fácil desde el norte de Europa para construir "carreteras y ferrocarriles que servirán al país durante décadas, pero volvieron la vista ante las locuras de un mercado de la construcción sobrecalentado".
"Valencia sufre ahora los efectos combinados de la explosión de la burbuja inmobiliaria y de la crisis de la deuda soberana inmediatamente posterior. Uno de cada cuatro valencianos en edad laboral está en el paro y para los menores de 25 el número se eleva a uno de cada dos. Las empresas que aprovecharon la bonanza de la construcción han sufrido un severo estacazo. Más de 130.000 nuevas viviendas están vacías. Dos de los bancos regionales se hunden bajo el peso de créditos fallidos. Banco CAM, la antigua Caja del Mediterráneo, ha sido rescatado con 2.800 millones de euros de los contribuyentes y su directora general, despedida por el fondo del banco regulador. Y el Banco de Valencia, una entidad cotizada, podría necesitar otro rescate".
El analista concluye: "Para los que no están familiarizados con la geografía política de España podría parecer obvio que el señor Rajoy y el PP constituyen el equipo adecuado para barrer las políticas y prácticas que fracasaron de forma flagrante en Valencia bajo el Gobierno de los socialistas en Madrid. Pero no es tan sencillo: El PP gobernó la Comunidad Valenciana desde 1995...".
'-----------------------------

PS: Sembla com si el FINACIAL ens hagués llegit el passat 09/11/2011

miércoles, 9 de noviembre de 2011

NOVES GLORIES A... "MADRIZ"


He volgut parodiar el títol del meravellós assaig del amic V.Flor perquè és el que millor reflexa la situació financiera del nostre paíset. Mirant les xifres macro i micro econòmiques d’ara cal preguntar-se que li ha passat a l’antiga tercera potència regional d’Espanya. Doncs bé, fem una visió general dels anys inmediats al zaplanisme i posterior desfeta inmo-golf-campsista.
Els que treballavem i vivíem ací ens trobavem una terra que ocupava el tercer lloc en el ranking del PIB. (Catalunya i Euzcadi anavent tornant-se al primer lloc tot i depenent del volum de les seues exports anuals. Navarra encara no havia pujat cap escaló, com ha passat després gràcies a la seua insolidaritat (ells no pateixen res paregut al “cupo” basc). Els demés estaven més enrere, incloent Balears, Rioja etc.

La nostra agricultura ja iniciava la decadència actual, però teníem un prometedor mercat de futurs. La energia prometia liberalitzar-se, existia un projecte de futurs de la llum i d’energies renovables.
Les dues caixes valencianes eren l’orgull financer valencià i ocupaven el tercer i quart lloc de les caixes de l’Estat, a més a més les dues seus socials respectives estaven en la Comunitat (CAM a Alacant, Bancaixa a València). Açò és quelcom fonamental: les seus socials reporten ingressos fiscals, prestigi, sous alts. El teixit industrial era variat: ceràmica, joguines, sabates, mobles. També dos gegants multinacionals, IBM (líder tecnològic) al Camp de Turia, FORD (líder d’automoció) a Almussafes creaven decenes de millers de llocs de treball directes i indirectes. En Almussafes es va fer un Cluster del automòbil i el molt honorable prometia en una visita a Michigan, acompanyat per una troika de consellers, portar a València la seu social de Ford España. El Banc de València era la joia de la corona, el seu accionariat estava format per un grapat de famílies valencianes (patriotes?) de “rancio abolengo”: Els Soriano, els Lladró, els Roig. Terra Mítica ("el mejor parque de atracciones del mundo", Zaplana dixit) seria “la envidia de Europa”; fins i tot, deien que l’AVE arribaria a les seues portes. Calatrava faria a la Ciutat de les Ciències “la torre más alta de Europa”. Que ha passat des d’aleshores?

Tots ho sabeu: el mercat de futurs del cítric ha estat un fracàs total, ja no existeix. Del mercat de la energia ja ni es parla. La abans tercera CA ocupa ara el lloc 12 en renda per càpita( ens han passat: Balears, Navarra, Cantabria, Rioja, Aragó… i “potències”, qui ho anava a dir, com Castilla León. La Cam està en quebra tècnica. Bancaixa ha estat engolida per Caja Madrid (Madrid, sempre Madrid) i la seu de Bankia està en la capital del imperio. IBM se'ns ha anat. Terra Mítica és una ruïna i, el que és pitjor, ha arrosegat la CAM (que injectava diners a mansalva) en la seua caiguda. El gratacel de Calatrava no ha arribat a fer-se, això si l’arquitecte ha cobrat 15 milions d’euros pel disseny (per cert el fiscal diu que açò és “despilfarro”, però no “corrupción”). El Banc de València haurà de ser intervingut (Bankia sols baralla dues possibilitats: malvendre’l o passarli-lo al FROB. La seu social de la FORD està en…Alcobendas !!!

EPILOG: Això si, es va molt ràpid a Madriz, “se han estrechado los lazos con Murcia” (un tren cada mitja hora des d’Alacant, quatre carreteres per anar a Cartagena,incloent una autovía gratuïta )…mentre tant el corredor mediterrani (recomenat per la UE, pel col•legi d’ecomomistes...per tothom, espera,). Tarragona i Castelló (dues economies complementàries) es donen l’esquena i per anar en transport públic a Cambrils, a Salou, a Tortosa, a l’Ametlla per a veure els amics i familiars profes que viuen i treballen allí (ací no poden) he d'esperar un tren al dia que surt a les 17:30...

viernes, 4 de noviembre de 2011

GEORGE ------>#click here

MAS SOBRE EL BEATLE INVISIBLE

La naturaleza es caprichosa, bien lo sabemos en los últimos tiempos. Inundaciones, sequias, terremotos y/o maremotos nos sorprenden a diario. Desastres naturales que afectan nuestras vidas cotidianas, a veces de sobrenatural manera y de ocasiones en las cosas mas simples o intrascendentes.
Así fue, el terremoto de Los Ángeles en 1994 hizo que Vic Garbarini- periodista que ya había entrevistado por separado a todos los ex-Beatles- extraviase las cintas de su entrevista a George Harrison.
Fue a finales del Noventa y Dos, durante la promoción del álbum en directo, “Live in Japan” (la gira de George con Eric Clapton por el país nipón en el 91) y las cintas tardaron 8 años en ser recuperadas y publicadas.
Hoy, quiero rescatar esta entrevista perdida convirtiéndola en un videoblog, cuyas imágenes den un aporte esencial a lo que el Beatle Invisible (como lo llamó John en la Rolling Stone) atestiguó a Vic Garbarini hace casi 20 años.
Esta es La Entrevista Perdida: (notas del amigo W. Quijal entre paréntesis:
www.lagramoladekeith.com/?p=5239