(Dedicat als amics Tere i Jota i, evidentment, a la descarada gateta de Santiago el veí que em donà la idea.)
Fa molt de temps, els malvats mags de La Plana, no tenien res millor que fer que ensenyar als joves prínceps aquelles assignatures útils per governar una rodalia, de manera que, es va establir el costum que si no aprovaven les matemàtiques i la física, aquests, els convertien en sapos fins que foren capaços de programar, confeccionar una fulla electrònica de cálcul o els besar a una donzella casadora.
Als reis no van tindrer més remei que decretar que la donzella que desencantase a un príncep es casaria amb ell, ja que, no tenien cap fe en que els seus fills poguessin aprendre infom`tica o fñisica sent sapos, quan no havien pogut fer-ho sent prínceps. De manera que, durant les vacances de carnestoltes, les donzelles casadores anaven per aquí, com boges, besant sapos i convertint-se en princeses hereues.
El mag de la Muntanya Blanca, de mal nom Samaniego, estava més que fart d'un dels seus alumnes, ja que aquest, tot i ser molt llest, es passava les classes als núvols. Esopo, així es deia el malfaener, només pensava en divertir-se i fer bromes pesades a tot el món, menys als reis clar. Així que el va suspendre i va decidir donar-li una lliçó canviant l'encantament. Aixi que el convertiria en un sapo i sols el desencantaría si fos capaç de implementar una fulla electrònica o demostrara que sabía programar en Java i Cobol.
Però clar, el costum manava besar, i les donzelles casadores tenien molt bones maneres i no caminaven per aquí patejant. D'aquesta manera el pobre estava fart que el besasen, estava fart de ser un sapo i de menjar mosques i no hi havia manera d'aconseguir que les delicades damiseles li feren cas; va intentar recordar els principis basics de programació...pero res. Desesperat, va decidir marxar lluny de La Plana, per veure si aconseguia trobar un racó tranquil on cap donzella hagués escoltat el Ban Reial de La Plana ,o on pogués meditar sobre la programació i el calcul electrònic.
Cansat de vagar sense èxit, i de rebre besets a tort i a dret, va decidir quedar-se a viure en un pou abandonat, on no ho molestarien. Ja quasi havia aconseguit arribar a programar quan li cau una pilota al cap, i sent una dolça veu que li diu:.
-Sapito guapo,dóna'm la meva pilota si us plau.
Era una gateta veïna, molt bonica i bastant malcriada, de nom: Princessa de La Fontaine que sempre aconseguia que el seu pare el rei li consentira tots els seus capricis. Però la seva bellesa unida a la dolçor de la seua veu i les seues maneres van captivar al príncep, el qual es va enamorar a l'instant.
- Què em donaràs a canvi del teu pilota?, Li pregunta el sapo.
-El que tu vullgues, li contesta ella.
-Bé, has de convidar-me a passar una temporada amb tu, donar-me de menjar del teu plat, tapar-me per les nits i contar-me me una història abans d'adormir. Promet-me que cuidaràs de mi com d'un germà.
-T'ho promet, tot el que tu vullgues, però ara dóna'm la meua pilota, que m'esperen, he d'acabar de jugar abans de tornar a ma casa en la muntanya del Cid, la muntanya del mag Samaniego.
-Pren el teu pilota, t'espero, has de portar-me a casa, no ho oblides.
-Que no ho oblide, que després torne.
Tornaren els dos i la gateta li va dir: no soc una gateta, soc una princessa encantada, la Princessa de La Fontaine
-i que tens que fer per a tornar a ser una princessa?
- Besar un sapo...
- Saps, digué el sapo. Soc un princep encantat. No em diuen Esopo, em criden el princep d'Anjou.
- ...la gateta-princessa, emocionada, tremolant de tendressa li va dir:
- i que has de fer per a desencantar-te?
- Programar en Java, confeccionar un full etectrònic o besar una princessa encantada
- Doncs besam. besam...donat pressa...!!!
- Es fundiren els dos en un llarguissim bes i foren feliços. El mag Samaniego va estar desterrat a les solitaries Columbretes, el princip i la princessa i regnaren d'una manera justa en la rodalía de l Muntanys Blanca i els Estanys tenebrossos, dintre el Regne de La Plana, en la Rodalia o subcomarca de la Muntanya Blanca i La Muntanya del Cid
---------------------------------
EPÌLOG:
I mentre el pessat de Pep li contava estes xorrades a Jota, este últim va vore malhumorat com quasi es cremen els calçots, que en tant de carinyo preparava pera a sopar.....
The end
Entradas
