ISLÀNDIA: MIRACLE JUNT ALS VOLCANS

ENSENYAMENT PRACTIC: SOLS AMB RETALLS NO EIXIREM DE LA RECESSIÒ.

Just un dia després que el Govern presentara  al Congrés els pressupostos "més austers", el ministre d'Afers Exteriors i Comerç Exterior Islandès, Ossur Skarpheoinsson, ha sostingut que "l'austeritat, per si sola, no funciona" per sortir de la crisi , en la seva compareixença davant l'Assemblea General de Nacions Unides.

Te tota la raò. El premier d'Islàdia ha continuat deient a l'ONU:
"En la recessió a Europa, nosaltres vam ser el primer país a caure, però també hem estat la primera nació a sortir".
Si cal treure alguna lliçó de la recuperació islandesa, és que l'austeritat, per si sola, no funciona", ha sentenciat Skarpheoinsson.

Islàndia també va promulgar fortes retallades. En aixó estem d'acord, pero al mateix temps van fer el que governants portuguesos, espnyols i italians no es van a atrevir: incrementar els impostos als més rics.
Continua el premier (no es pergau el discurs, si podeu):
 "Fem servir el benefici per estimular el creixement i garantir que l'Estat del benestar quedés intacte", ha exalçat. "A dia d'avui, tenim una de les taxes d'atur més baixes a Europa i un sòlid creixement econòmic. "El model islandès funciona", ha reblat el titular d'Exteriors d'Islàndia.

Skarpheoinsson ha assenyalat que, com a mostra del 'miracle islandès', mentre que amb l'esclat de la crisi l'ajuda als països en desenvolupament ha disminuït en general, Reykjavík camina en el camí opost, augmentant la seva partida de cooperació i comerç exterior en els seus pressupostos nacionals .

La crisi financera a Islàndia es va desencadenar el 2008 després de quebrar els seus tres principals bancs. A l'inusitat augment de la taxa d'atur, el va seguir una devaluació de la moneda, la corona islandesa. Després va vindre un referèndum sobre l'assumpció del deute dels bancs amb resultat negatiu (el poble no acceptà pagar la mala gestiò dels banquers).   Lo dit: el model islandès funciona (i tant), com diu Skarpheoinsson i altres economistes keynesians d'aci baix als que, desgraciadament, ningú escolta. Conclusió: un altra politica econòmica es posible. Ara, si,  hi han precedents