THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.
miércoles, 16 de enero de 2013
THIS DAY IN HISTORY (16_01_1919)
Prohibition Era Begins in the US (1920)
Prohibition in the United States, also known as The Noble Experiment, was the period from 1919 to 1933, during which the sale, manufacture, and transportation of alcohol were banned nationally[1] as mandated in the Eighteenth Amendment to the United States Constitution.
Under substantial pressure from the temperance movement, the United States Senate proposed the Eighteenth Amendment on December 18, 1917. Having been approved by 36 states, the 18th Amendment was ratified on January 16, 1919 and effected on January 16, 1920. Some state legislatures had already enacted statewide prohibition prior to the ratification of the 18th Amendment.
The "Volstead Act", the popular name for the National Prohibition Act, passed through Congress overPresident Woodrow Wilson's veto on October 28, 1919, and established the legal definition of intoxicating liquor, as well as penalties for producing it.[2] Though the Volstead Act prohibited the sale of alcohol, the federal government did little to enforce it. By 1925, in New York City alone, there were anywhere from 30,000 to 100,000 speakeasy clubs.[3]
While Prohibition was successful in reducing the amount of liquor consumed, it tended to undermine society by other means, as it stimulated the proliferation of rampant underground, organized and widespread criminal activity.[4] Prohibition became increasingly unpopular during the Great Depression, especially in large cities. The bulk of America became disenchanted after the St. Valentine's Day massacre in 1929. Until then, they felt that, even with setbacks, Prohibition was working.
On March 22, 1933, President Franklin Roosevelt signed into law an amendment to the Volstead Act known as the Cullen-Harrison Act, allowing the manufacture and sale of certain kinds of alcoholic beverages. On December 5, 1933, the ratification of the Twenty-first Amendment repealed the Eighteenth Amendment. However, United States federal law still prohibits the manufacture of distilled spirits without meeting numerous licensing requirements that make it impractical to produce spirits for personal beverage use.[5]
lunes, 7 de enero de 2013
...I EL DIA 7 DE GENER HA ARRIVAT. HALLELUJAH !
Per als que considerem que els cicles anuals van del 01 de Setembre fins al 31 d’Agost s’ha acabat el suplici nadalenc/any nou/reis y ell dia 7 ha sortit tant clar i blau com sempre dins de la calma de gener. Els diaris venen plens de mals presagis, però es tornen a sentir els crits aguts del xiquets al pati del col•legi, que ara es barregen amb els sorolls mes forts i greus que surten dels bars a l’hora dels esmorzars, crits acalorats de discussions de futbol i política casolana. En la capital, el restaurant argentí de baix de casa continuen servint com a carn de la Pampa (“che, viste boludo”) els steaks engreixats de boví de la Meseta, mentre al döner- kebab gira sense aturar-se la carn del proveïdor monopolístic alemany i que ells venen com a autènticament turca. A les TV’s els mateixos programes fem de sempre. Al carrer, res nou; les expenedories de loteria i apostes esportives plenes, i les llibreries del barri universitari tant buides com les sales de cinema de la Avinguda d’Aragó ( El IVA cultural ho ha acabat d’enfonsar tot).
Al mateix temps, al poble, en un cel mes blau encara, ja es veuen els primers borinots dorats i negres damunt de les ginestes i les mimoses grogues. Ací, sense la contaminació de la gran ciutat, es mes patent que el dia ja allarga. En els tarongerars els soroll de les alicates dels collidors ja no va acompanyada de rises i xerrades en valencià sinó d’altres llengües i accents molt llunyans d’homes i dones explotats per les noves formes de contractació que afavoreixen les ETT’s . Les faveres comencen a florir en el hort del Juanjos i al seu voltant apareixen els primers espàrrecs, que ja no ens deixaran fins ben avançada la Pasqua de Resurrecció. Es a dir... lo de sempre.
Al mateix temps, al poble, en un cel mes blau encara, ja es veuen els primers borinots dorats i negres damunt de les ginestes i les mimoses grogues. Ací, sense la contaminació de la gran ciutat, es mes patent que el dia ja allarga. En els tarongerars els soroll de les alicates dels collidors ja no va acompanyada de rises i xerrades en valencià sinó d’altres llengües i accents molt llunyans d’homes i dones explotats per les noves formes de contractació que afavoreixen les ETT’s . Les faveres comencen a florir en el hort del Juanjos i al seu voltant apareixen els primers espàrrecs, que ja no ens deixaran fins ben avançada la Pasqua de Resurrecció. Es a dir... lo de sempre.
jueves, 27 de diciembre de 2012
RAVI SHANKAR, IN MEMORIAM

Ha mort el mestre del sitar
Quan es parlava d'ell sovint ens venía a la memòria una d'aquestes respostes: ah si, el pare de Norah Jones!; o, mes encara: l'home que ensenyà a tocar el sitar a George Harrison...
Era mes coses, a banda d'esser el pare de l'autora de Come Away With Me, un gran music, un patriota bengalí i una persona molt altruista. Va colaborar amb George en l'organització del mític "Bangladesh Concert". Era de religió hindú, encara que no practicant, gens fanatic. De fet mai va viatjar amb els quatre Beatles a les sessions filosòfiques i espirituals himalaìques del yogi Maharishi Mahesh, quan aquest santò oriental va influir els quatre de Liverpool. Mes encara: els va avisar de que el yogi era humà i no una divinitat com ells (especialment George) creien. No tardaren molt en adonarse'n: John Lennon va vore que eixa divinitat no deixava de contemplar extasiat el cul de Mia Farrow, que els acompanyà en el segón viatge al Himalaia...i John se'n tornà al UK. Pero, sí, es de veres, sense Ravi el Beatles, mes en concret, Harrison, no hagués compost aquesta meravella:
WITHIN YOU, WITHOUT YOU:https://www.youtube.com/watch?v=p4G2RlBKbrM
martes, 18 de diciembre de 2012
BON SOLSTICI D'HIVERN A TOTS
Sempre he tingut una autentica
fòbia a aquestes festes...i mai he sabut el motiu. Així que com no vull entrar
en un proces de Self- Analysis, el que farem será aguantar estoïcament fins el
07-01-13; el qual, estic totalment segur será un día meravellós [sense
"villancicos" i sense falsos somriures"], amb un sol lluent i
dalt un cel pre primaveral mes blau que mai.
I, malgrat tot lo
que está caent, de tot cor:
Molt bones festes i
molt bon any.Salut i feina
Zorionak eta Urte Berri On!
Bon Nadal e Feliz ano novo
Feliz navidad y año nuevo
Zorionak eta Urte Berri On!
Bon Nadal e Feliz ano novo
Feliz navidad y año nuevo
sábado, 8 de diciembre de 2012
Bobby Elliot (THE HOLLIES)
Happy 71st
Birthday Bobby !
---------------------------------------
Honouring Bob with "Bus Stop"
miércoles, 28 de noviembre de 2012
TRADUCCIÓ AL CASTELLA DE "EL CAMI SANT JAUME"
La editorial Plana Baixa, en col·laboraciò amb la Facultat de Filología de la Universitat de Beniganim, ha iniciat la traducció al castellà d'aquesta crònica. En Gener començarà la traducció al francés i, si Deu vol, en Juny de l'any que ve farem la traducció al farsí en col·laboraciò amb la universitat iraní d' Ispahan.
----------------
EL CAMINO DE SANTIAGO. EL TRAMO NAVARRO
Esos de
la boina roja eran muy malos, hijo mío… (de mi abuela)
PRÓLOGO
Setenta y tres años y
tres meses antes:
"Aquella madrugada reinaba en el pueblo, por primera
vez en mucho tiempo, un silencio sepulcral. No sólo había cesado la artillería,
tampoco se oían las armas ligeras de los
milicianos. Había humo por todas partes, ¿o era niebla? El tibio sol de principios de marzo dejó
entrever unas siluetas que se acercaban como fantasmas entrando al pueblo por
las pequeñas colinas del norte. Avanzaban entre las tinieblas, metralleta en
mano, mirando desconfiadamente a ambos lados. Desde mi escondite pensé que
eran un pequeño grupo de siete u ocho, pero no era así: este primer grupo era
de reconocimiento, después desfiló la larguísima columna a paso muy lento,
muchos llevaban en los rostros y brazos heridas recientes. Vi al primer abanderado, llevando un estandarte con
las cadenas del escudo de Navarra y el emblema rojo de los requetés sobre fondo
blanco. Me sorprendió que este emblema precediera a la bandera roja y gualda que venía más atrás, luego
los regulares con sus borlas rojas, y el tercio con su uniforme verde pálido... los
moros y sus turbantes grises y blancos. Pero delante iban ellos, la IV división de Navarra había roto el
frente de Nules. Comencé a temblar y
bajé al fondo de la cueva . Mi mundo, Nuestro mundo de libertad, se derrumbaba”.
(Reconstrucción de una pequeña parte
de la transmisión oral (Marzo 1939)
Esa frase de mi abuela
traumatizó parte de mi adolescencia. Creo que les prejuicios, como los
nacionalismos se curan viajando. Así que
me voy a la tierra de "esos de la boina roja", convencido de que otro
trauma caerá, como se me cayó antes el
mito de los alemanes "malos y racistas", convertidos luego en
excelentes compañeros de trabajo durante 35 años. Lo mismo pasará ahora con los
navarricos, esperamos.
He tenido un maravilloso compañero navarro, Alberto
Gallastegui, de Alsasua, como tengo
ahora una gran amiga navarra, Teresa Angulo-Viana-; el propósito del viaje no
es de terapia anti-navarra (soy pro-cosas, pero no soy anti-nada), sino el de
realizar un tramo del Camino con los mejores amigos para conocer estas comarcas
y desconectar, pero aprovecharé al final de las etapas navarras para
enfrentarme con mis fantasmas y mirarlos a ojos. ¿Quién sabe? igual encuentro un viejito con txapela, a un ex combatiente
que me dirá lo que en realidad espero oír: "fui al frente valenciano por
afán de aventura", o "el general Mola nos engañó”... o Algo así.
Sé que los tropas navarras del coronel Camilo Alonso-Vega realizaron
infinitas barbaridades en mi pueblo. Sin embargo……
--------------
CONTINUA EN LA SECCIÓ DE "CONTES I CRÒNIQUES PUBLICATS FINS ARA"
martes, 27 de noviembre de 2012
IN MY LIFE
47 ANYS, JA, I NO PASSA DE MODA
Tenia 16 anys quan la vaig escoltar per primera vegada. Aleshores no sabía ni papa d'anglés i ja m'agradava. Pero va esser molt mes tard, ja adult, quan vaig comprendre el seu significat.
Els Beatles, fins 1965 (Rubber Soul) sols feien cançons d'amors adolescents, balls, cels...
Eixe any, el periodista Kenneth Allsop, amic de John, li proposa fer lletres arran de la seua infantessa, de les infantesses de tots quatre, dels seus llocs favorits, dels primers anys, dels primers amors, dels llocs que ells estimaven. La cançó, tendrissima, va d'aixó. Com d'aixó aniría mes tard Penny Lane o Strawberry Fields.
Tots tenim eixes sensacions quan visitem indrets i amics del nostre poble, del nostre barri quan fa temps que no els veiem.
Hi han centenars de versions, algunes molt dignes: des de J.Feliciano a Rod Start, desde Ozzy Osbourne a Still, Crosby and Nash, o versions de grups pop casolans, com ara els pets. els meus amics i jo sempre prefirirém l'original. Aquesta es la traducció:
En la meua vida
Hi ha racons que
em porten sempre,
vells records
del que he viscut.
N’hi ha que no semblen
el que eren,
uns ja no están
i altres s’han perdut.
Són memòries plenes de tendresa
de nòvies i amics
que em van donar amor.
Alguns són morts
i alguns són plens de vida.
I els he vullgut
amb tot el cor.
Però de totes les persones,
no n’hi ha cap
semblant a tu.
I és que fas que l’enyorança
perga força
si et mire als ulls.
Tinc molt clar
que mai perdré l’afecte
per coses i gent
que em van fer
el que sóc.
I tot i que sovint
pensaré amb elles,
et vull a tu
amb tot el cor.
En la meua vida
Tenia 16 anys quan la vaig escoltar per primera vegada. Aleshores no sabía ni papa d'anglés i ja m'agradava. Pero va esser molt mes tard, ja adult, quan vaig comprendre el seu significat.
Els Beatles, fins 1965 (Rubber Soul) sols feien cançons d'amors adolescents, balls, cels...
Eixe any, el periodista Kenneth Allsop, amic de John, li proposa fer lletres arran de la seua infantessa, de les infantesses de tots quatre, dels seus llocs favorits, dels primers anys, dels primers amors, dels llocs que ells estimaven. La cançó, tendrissima, va d'aixó. Com d'aixó aniría mes tard Penny Lane o Strawberry Fields.
Tots tenim eixes sensacions quan visitem indrets i amics del nostre poble, del nostre barri quan fa temps que no els veiem.
Hi han centenars de versions, algunes molt dignes: des de J.Feliciano a Rod Start, desde Ozzy Osbourne a Still, Crosby and Nash, o versions de grups pop casolans, com ara els pets. els meus amics i jo sempre prefirirém l'original. Aquesta es la traducció:
En la meua vida
Hi ha racons que
em porten sempre,
vells records
del que he viscut.
N’hi ha que no semblen
el que eren,
uns ja no están
i altres s’han perdut.
Són memòries plenes de tendresa
de nòvies i amics
que em van donar amor.
Alguns són morts
i alguns són plens de vida.
I els he vullgut
amb tot el cor.
Però de totes les persones,
no n’hi ha cap
semblant a tu.
I és que fas que l’enyorança
perga força
si et mire als ulls.
Tinc molt clar
que mai perdré l’afecte
per coses i gent
que em van fer
el que sóc.
I tot i que sovint
pensaré amb elles,
et vull a tu
amb tot el cor.
En la meua vida
lunes, 12 de noviembre de 2012
LA MARJAL, SENSE PARDALS. AVUÍ 07:20 AM
Ho heu notat? la tardor coincideix amb l'arribada del silenci al camp, i segurament per això ens posa tan tristos passar l'ecuador d'aquesta estació.Les aus que tantes alegries d'esperit ens han donat durant la primavera i l'estiu, han emmudit. O estan camí d'Àfrica o s'han quedat com hivernants però a altres llocs (Marjal de Moro?) Jo huí he els trobat a faltar. Com diu el prestigiós ornitoleg César Palacios (de Birdlife) enguany, com altres anys, 4 milions de "cantants" serán assasinats en tot l'Estat. Em, pregunte quants d'ells pertenyen al nostre poble. Avuí, a l'hora que indica dalt, no els sentía cantar a la marjal, tot i ser la millor hora. L'explicació es que ahir diumenge va haver estar jornada de caça i semblava que erem a les afores de Damasco.
A banda dels caçadors d'escopeta els "cantants", com diu Cesar es troben amb el cruel parany (prohibit per Brusseles) i amb els enfilats. El parany no ha estat mai condemnat pel Bloc, si per EU; i aixó, cregueu-me em pesa molt. Espere que al proper congrés ho facen o que, al menys, ho faça Compromís com a coalició
Només a Espanya es calcula que cada any moren amb tècniques il · legals de caça més de quatre milions d'aus, quatre milions d'excepcionals cantants assassinats sense raó. La majoria, quan arriben aci es troben amb coles, xarxes, escopetes i ceps especialment dissenyats per satisfer les nostres ànsies gastronòmiques. A Almenara, de vegades, en un espai tant reduit, sembla que hi han mes caçádors que pardals.
Amb caderneres i passerells la situació és diferent. S'autoritza la seva captura per desenes de milers per abastir aquesta estranya tradició ornitològica de enjaularlos per gaudir del seu cant a la terrassa d'un pis. Una activitat incontrolada doncs pràcticament cap autoritat supervisa el respecte a les quotes màximes, la captura de joves i femelles, ni si al final molts acabaran a la paella.
martes, 6 de noviembre de 2012
SPAIN, AS USUALLY, LEADERING A TRAGIC RANKING
SPAIN: HEADING FOR WORSE
The
euro-area ticked
up to 11.6% in September, up 1.3 percentage points from a year before. There
are 18.5m unemployed adults between the age of 15 and 64, over 2m more than
there were a year ago. Youth unemployment rates in Greece and Spain are 55.6%
and 54.2%, respectively.
But
peripheral bond yields are down, so presumably all is well.
----------------------------------
(Jose Olmos version) for "Queen HIT.
(Image taken from "The Economist"
We are the champions - my friends
And we'll keep on fightin' till the
endWe are the champions
We are the champions
We are the losers
'Cause we are the champions of the worse
lunes, 8 de octubre de 2012
MES ANIVERSARIS: THE HOLLIES 50 ANYS TAMBÉ
THE HOLLIES: ELS 'BEACH BOYS BRITÀNICS' O 'ELS BEATLES DE MANCHESTER' ?
Por ser l'anella perduda entre els dos. Tenien dels primers l'armonía vocal; dels segons, el predomini de les veus per damunt dels instruments i tot el sabor del pop britànic de sempre. Agafaren el testic dels Beatles a la Cavern quan aquests començaren la seua aventura germànica. Per a mi sempre ha segut el segón grup del mon. Els tres esmentats (Beach Boys, Hollies, Beatles) i Mama's/Papa's endolçaren la meua adolescència i la de tota la quadrilla i ens feren feliços.
Les celebracions del 50 aniversari dels "fab four" ha quasi anul·lat la del aniversari (Oct/62) del debut triomfal dels nostres amics en Liverpool, jugant fora de casa (ells eren-son- de la ciutat rival:Manchester). Nosaltres, però, els recordem avuí. Hem seleccionat "he ain't heavy, he's my brother", per a l'ocasió. En una actuació que van fer per a una cadena de TV alemanya
Un gran quintet, un trio vocal espectacular i una tercera veu única (la de Graham Nash)
Por ser l'anella perduda entre els dos. Tenien dels primers l'armonía vocal; dels segons, el predomini de les veus per damunt dels instruments i tot el sabor del pop britànic de sempre. Agafaren el testic dels Beatles a la Cavern quan aquests començaren la seua aventura germànica. Per a mi sempre ha segut el segón grup del mon. Els tres esmentats (Beach Boys, Hollies, Beatles) i Mama's/Papa's endolçaren la meua adolescència i la de tota la quadrilla i ens feren feliços.
Un gran quintet, un trio vocal espectacular i una tercera veu única (la de Graham Nash)
martes, 2 de octubre de 2012
HAN FET BO A ZAPATERO
...MOLT BO DIRIA JO....
Una gran discriminació suposen els pressupostos de l'Estat per a 2013,
amb una retallada del 37% en les inversions per a la C. Valenciana, un 57%
menys que l'últim any de Zapatero.
Els
comptes del Govern de Mariano Rajoy per al 2013 deixen en evidència les demandes
del PP valencià. El
projecte de pressupostos generals de l'Estat (PGE) situa la Comunitat Valenciana
a la cua en inversió estatal, amb una retallada del 35% respecte al'any
anterior. Un
valencià rebrà l'any que ve 128 euros per habitant, 98 menys que la mitjana
espanyola en inversions de l'Estat (225,5).
Fins i tot, els empresaris (que sempre han recoltzat el PP) no oculten el seu enuig i ja han batejat aquests pressupostos com els
de la marginació. En
un escenari de crisi, els valencians no només es queden sense una millora del
seu finançament autonòmic sinó amb unes inversions de l'Estat molt allunyades
del seu pes en l'economia espanyola. La
Comunitat Valenciana representa un 9,8% del PIB espanyol i, no obstant això, el
2013 no rebrà més que el 6,1% d'aquest.
Així,els valencians rebran una inversió estatal de 127,9 euros per càpita. Una xifra molt allunyada dels 225,5 euros de mitjana estatal o els 468,3 euros que rebrà Galícia i els 620,3 de Castella i Lleó.
Així,els valencians rebran una inversió estatal de 127,9 euros per càpita. Una xifra molt allunyada dels 225,5 euros de mitjana estatal o els 468,3 euros que rebrà Galícia i els 620,3 de Castella i Lleó.
El croquis que adjunte es del diari "El Mundo" (al que dificilement podriem asenyalar com a socialdemòcrata).
El centralisme castellá es juga, una vegada mes, una mala pasada.
lunes, 1 de octubre de 2012
ISLÀNDIA: MIRACLE JUNT ALS VOLCANS
ENSENYAMENT PRACTIC: SOLS AMB RETALLS NO EIXIREM DE LA RECESSIÒ.
Just un dia després que el Govern presentara al Congrés els pressupostos "més austers", el ministre d'Afers Exteriors i Comerç Exterior Islandès, Ossur Skarpheoinsson, ha sostingut que "l'austeritat, per si sola, no funciona" per sortir de la crisi , en la seva compareixença davant l'Assemblea General de Nacions Unides.Te tota la raò. El premier d'Islàdia ha continuat deient a l'ONU:
"En la recessió a Europa, nosaltres vam ser el primer país a caure, però també hem estat la primera nació a sortir".
Si cal treure alguna lliçó de la recuperació islandesa, és que l'austeritat, per si sola, no funciona", ha sentenciat Skarpheoinsson.
Islàndia també va promulgar fortes retallades. En aixó estem d'acord, pero al mateix temps van fer el que governants portuguesos, espnyols i italians no es van a atrevir: incrementar els impostos als més rics.
Continua el premier (no es pergau el discurs, si podeu):
"Fem servir el benefici per estimular el creixement i garantir que l'Estat del benestar quedés intacte", ha exalçat. "A dia d'avui, tenim una de les taxes d'atur més baixes a Europa i un sòlid creixement econòmic. "El model islandès funciona", ha reblat el titular d'Exteriors d'Islàndia.
Skarpheoinsson ha assenyalat que, com a mostra del 'miracle islandès', mentre que amb l'esclat de la crisi l'ajuda als països en desenvolupament ha disminuït en general, Reykjavík camina en el camí opost, augmentant la seva partida de cooperació i comerç exterior en els seus pressupostos nacionals .
La crisi financera a Islàndia es va desencadenar el 2008 després de quebrar els seus tres principals bancs. A l'inusitat augment de la taxa d'atur, el va seguir una devaluació de la moneda, la corona islandesa. Després va vindre un referèndum sobre l'assumpció del deute dels bancs amb resultat negatiu (el poble no acceptà pagar la mala gestiò dels banquers). Lo dit: el model islandès funciona (i tant), com diu Skarpheoinsson i altres economistes keynesians d'aci baix als que, desgraciadament, ningú escolta. Conclusió: un altra politica econòmica es posible. Ara, si, hi han precedents
miércoles, 26 de septiembre de 2012
SENYERA INFINITA. ELUCUBRACIONS QUATRE DIES DESPRÈS
BONES NOTíCIES: al poble hi ha una nova militància jove i preparada, compromesa i col·laboradora
REFLEXIONS: La dreta local es la de sempre: manipuladora, mentirosa. Utilitzadora de tota mena de " lacayos" com diuen en castellà. En té d'experiència: En el 93 ja van aconseguir l'alcaldia d'una manera extranya, per dir-ho d'una forma suau. Durant sis anys, en un nefast tripartit, el poble es va paralitzar. Mai donen la cara: dissabte van enviar un afiliat animalot per a intentar cremar la senyera, acompanyat de pals, gossos...etc..
AGRAÏMENTS: als esmentats joves, als "vells rockers", als establiments hostelers del poble que han col·laborat a l'esdeveniment, comprometent-se amb valentia, als dolçainers locals, perquè ens ho van fer molt agradable (que bé que interpreteu la moixeranga !!!).
CRÍTIQUES A L'OPOSICIÓ DEL PP: La eterna (espere!) aspirant a alcaldessa (la "Bañuls) no té ni idea d'història. La bandera catalana a la que es refereix és la del poble, la del rei en Jaume, la que penjaren els almogavars del nord, les tropes de Guillen d'Entença, aquella llunyana primavera de 1238, la de Vila-Real, la de La Vall, la de Les Valls, la de Xilxes...la nostra. El recoltzament de la "Brunete mediàtica" és ridicul: ABC diu..."la bandera fue retirada a requerimiento del PP local"...mentida !!!...la senyera infinita va estar baixada quan els joves del col·lectiu van voler, c'est-à-dire..poc abans d'aixir el bou...i desprès van anar a passar-ho bé fent una actividad alternativa al bou al carrer.
UN CONSELL PER A LA ALCALDESSA FRUSTRADA: en lloc de odiar als companys del nord, hauria d'estudiar d'on ve el seu cognom, ja sabeu, qui perd els origes perd la identitat... s'emportaria una sorpresa. A poc que cerque es trovarà deseguida amb l'orige rosellonès del seu cognom...quines coses, no?.
CONSELL PER AL VALENCIANISME POLÍTIC LOCAL: A l'any 2003, amb l'esperança (frustrada) d'un empat 6 a 6 amb el PSOE, estaven disposats a "donar" el que fos necessari al hipotètic regidor nacionalista local (un intent de compra de voluntats el del 93)...així que cal estar atents al any 2015...i denunciar-los. Ho tornaran a intentar, segur...
El que diuen les cròniques històriques del Rei en Jaume:
"i la població civil d’Almenara, encapçalada per l’alfaquí, ja se li ha rendit, la guarnició del castell, a les ordres de Zayyan, rei de València, encara es manté en peu de guerra. Jaume I convida el cap de les forces musulmanes a rendir-se i acudeix a una entrevista amb ell acompanyat dels seus homes i armat fins a les ungles per prevenir qualsevol traïció o emboscada. No hi ha, però, cap trampa: en realitat el cabdill i els seus estan tan morts de gana que negocien amb Jaume I una rendició ràpida. De fet estan tan afamats que fins i tot s’han vist obligats a menjar-se els cavalls.L’alfaquí i els partidaris de pactar la rendició no devien pas haver convidat el governador i els seus soldats al magnífic festí que devien fer amb la grua que Jaume I els havia regalat!).
..................
Et la reina i jo entrarem dins la torre i amb gran alegria menjarem "
..................
QUE PASSA ALS ALTRES POBLES?:...res de res. Eixe mateix dissabte, a les festes de Vila-real, la reial senyera, sense el blau del cap i casal, estava a tots els carrers, sense cap polèmica, com tots els anys, com sempre...des del segle XIII:
--------------------------
Conclusió.- Sembla mentida , pero 34 anys de democràcia mes tard encara hi ha gent a la que li molesta una senyera, qualsevol senyera que no siga la d'ells. La de Una, Grande y Libre. Increible
Post scriptum.- Autocrìtica: Està molt, molt bé, lo dels soparots, les moixerangues, les pujades nocturnes al castell. El que no és pot fer, però, es deixar tot el dia a sols dos militants per a defensar la senyera. La propera vegada on es fera un acte com aquest, haurien de ser, al menys, 10 persones vigilant, per torns.
.
jueves, 6 de septiembre de 2012
"ELS JUANJOS" TORNEN A GUANYAR EL CERTAMEN ANUAL D'ALBERGÍNES
(Beniganim University Press) JJ Morales y JJ Quesada han guanyat per tercer any consecutiu el certame anual d'albergines gegants que organitza el Beniganim Institut of Technology. JJM i JJQ aconseguiren el primer premi amb una albergina de
2 ,80 kgs, un pes molt dificil d'aconseguir amb aquesta especialitat anomenada "Diazdevivar_Aubergine", també coneguda com "albergina del Cid". Els dos amics que practiquen l'agricultura de baixa muntanya com a hobby quedaren molt per davant de Batiste el Porquero, de Benifotrem (segon premi) i de Paco Arròs Caldós, de Beneixida (tercer premi). També cal destacar l'accessit que guanyaren com a premi a la "MILLOR ALBERGINA EN MATA" (vore foto)
En la posterior conferència, preguntats per la premsa, per com aconseguixen eixes unitats tant grans, han contestat tranquilament: - tot es questió de pacència.
2 ,80 kgs, un pes molt dificil d'aconseguir amb aquesta especialitat anomenada "Diazdevivar_Aubergine", també coneguda com "albergina del Cid". Els dos amics que practiquen l'agricultura de baixa muntanya com a hobby quedaren molt per davant de Batiste el Porquero, de Benifotrem (segon premi) i de Paco Arròs Caldós, de Beneixida (tercer premi). També cal destacar l'accessit que guanyaren com a premi a la "MILLOR ALBERGINA EN MATA" (vore foto)En la posterior conferència, preguntats per la premsa, per com aconseguixen eixes unitats tant grans, han contestat tranquilament: - tot es questió de pacència.
jueves, 5 de julio de 2012
ALBERT CAMUS I EL CARBONERO
Es el llibre que mes vegades he llegit. Mes que "The grapes of wrath", de Steinbeck (quatre vegades); "El jinete polaco", de A.Muñoz Molina (tres) o "El Ganivet", de P.Highsmith (altres quatre). De fet el llig cada any quan comença l'estiu.
De tots els llibres pendents de llegir o re-llegir damunt la taula de pí, aquest carbonero, expulsat prematurament del niu pel "parus major", ha triat Camus.
Al principi no comprenía res. Ara ho tinc clar. L'ocell ha vingut a vorem directament des d'el capitol de L'Estiu: "Retorn a Tipasa":
De tots els llibres pendents de llegir o re-llegir damunt la taula de pí, aquest carbonero, expulsat prematurament del niu pel "parus major", ha triat Camus.
Al principi no comprenía res. Ara ho tinc clar. L'ocell ha vingut a vorem directament des d'el capitol de L'Estiu: "Retorn a Tipasa":
“Una merla va fer un
breu preludi i, de sobte, de tot arreu, esclataren amb força, amb goig, amb
feliç discondància, amb alegria infinita, els cants dels ocells. El dia es va
posar en marxa. Havia de conduir-me fins
al capvespre”. (Camus; L'estiu: retorn a Tipasa)
--------------------------------------
Amb molt de cuidaet el he agafat i he aconseguit que volara fins dalt de la figuera, on l'esperaba sa mare per a conduir-lo a sa casa niu de la jacarandá...perdó, vull dir... de Tipasa
domingo, 24 de junio de 2012
EL CAMÍ DE SANT JAUME. EL TRAM NAVARRÉS
Eixos de la boina roja,
fill meu, eren molt roïns”
(de la meua iaia)
PRÒLEG
Setanta-tres anys i tres mesos abans:
"Aquella matinada regnava al poble,
per primera vegada en molt de temps, un silenci sepulcral. No només havia
cessat l'artilleria, tampoc se sentien les armes lleugeres dels milicians. Hi
havia fum per tot arreu, o era boira? El primer tebi sol de primers de març va
deixar entreveure unes siluetes que s'acostaven com fantasmes entrant al poble
per les xicotetes colines del nord. Avançaven entre les tenebres, metralleta en
mà mirant desconfiadament a banda i banda. Des del meu amagatall vaig pensar
que eren un petit grup de set o vuit, però no era així: aquest primer grup era
de reconeixement, després va desfilar la llarguíssima columna a pas molt lent,
molts portaven en els seus rostres i braços ferides recents. Vaig veure al
primer abanderat, portant una senyera amb les cadenes de l'escut de Navarra i
l'emblema vermell dels requetés sobre fons blanc. Em va sorprendre que aquest
emblema precedira la bandera vermella i gualda que venia més enrere. Eren ells.
La IV divisió de Navarra havia trencat el front de Nules. Recorde que vaig
començar a tremolar i vaig baixar al fons de la cova. El meu món, el nostre món
de llibertat, s'esfondrava ".
(Reconstrucció
d'una petita part de la a transmissió oral (Marc 1937)
Eixa
frase de la meua iaia va traumatitzar part de la meva adolescència. Crec que
els prejudicis, com els nacionalismes es curen viatjant. Així que em vaig a la
terra de “eixos de la boina roja”, convençut que un altre trauma caurà; com em
va caure abans el mite dels alemanys "dolents i racistes", convertits
després en excel·lents companys de treball durant 35 anys. El mateix passarà
ara, espere. He tingut un meravellós col·lega navarrès (Alberto Gallástegui, de
Alsasua) igual que tinc ara una gran amiga navarresa (Teresa Angulo-Viana-) El
propòsit del viatge no és de teràpia anti-navarresa (sóc pro-coses, però no sóc anti-res),
sinó el de realitzar un tram del Camí amb els meus millors amics per conèixer
aquestes comarques i desconnectar; però aprofitaré el final de les etapes navarreses
per enfrontar-me als meus fantasmes i
mirar-los als ulls. Qui sap? igual trobe a un vellet amb txapela, a un ex
combatent que em dirà el que en realitat espere sentir: "vaig anar al
front valencià per afany d'aventura", o "el general Mola ens va
enganyar"...o quelcom així.
Sé que les tropes navarreses del coronel Camilo Alonso Vega van fer infinites barbaritats al meu poble. Però, les feien per iniciativa pròpia? hauria de tot, segur. Sé també que Franco els va utilitzar. Els carlins i requetés eren molt religiosos. En el seu uniforme, al pit, portaven brodat, per les seves novies, mares, germanes ...,la paraula "detente", al costat del cor de Jesus, convençuts que així la bala, la metralla enemiga no els penetraria. Mola, Yañez, Franco van utilitzar aquesta religiositat extrema per atreure'ls a la causa: "la rebel·lió antigovernamental era una guerra contra els ateus", els va dir. Conclosa la guerra civil els va apartar del govern.
En aquest viatge tinc una entrevista amb l'excel·lent escriptor i historiador vianés Felix Cariñanos que, estic segur, m’aclarirà molts dubtes i em presentarà a gent interessant.
Se que les venjances, les pallisses les van realitzar, de vegades gent del poble i no els navarresos. Però, els oficials de la IV divisió les van consentir?. Algú em va dir que vam tenir sort de que ells foren ells els destinats pel coronel Alonso a ocupar el poble, i no els moros com a Castelló ... o els italians; això, contaven, hauria estat pitjor. Pot ser, pot ser...
Sé que el transcurs inexorable del temps és el millor aliat dels revisionistes. Sempre n'hi ha qui diu : -xe Pep, perquè menejes res?. Doncs molt clar: perquè van fer patir a la meua gent, perquè van morint els testimonis de les carnisseries i, eventualment, per causes naturals, prompte no hi haurà ja ningú viu que puga seguir donant la seua versió sobre el que va passar i aleshores es quan els revisionistes trauran la seua carta de triomf indicant: "No hi ha ningú viu en l'actualitat que puga donar fe que del que va passar”
Sé que les tropes navarreses del coronel Camilo Alonso Vega van fer infinites barbaritats al meu poble. Però, les feien per iniciativa pròpia? hauria de tot, segur. Sé també que Franco els va utilitzar. Els carlins i requetés eren molt religiosos. En el seu uniforme, al pit, portaven brodat, per les seves novies, mares, germanes ...,la paraula "detente", al costat del cor de Jesus, convençuts que així la bala, la metralla enemiga no els penetraria. Mola, Yañez, Franco van utilitzar aquesta religiositat extrema per atreure'ls a la causa: "la rebel·lió antigovernamental era una guerra contra els ateus", els va dir. Conclosa la guerra civil els va apartar del govern.
En aquest viatge tinc una entrevista amb l'excel·lent escriptor i historiador vianés Felix Cariñanos que, estic segur, m’aclarirà molts dubtes i em presentarà a gent interessant.
Se que les venjances, les pallisses les van realitzar, de vegades gent del poble i no els navarresos. Però, els oficials de la IV divisió les van consentir?. Algú em va dir que vam tenir sort de que ells foren ells els destinats pel coronel Alonso a ocupar el poble, i no els moros com a Castelló ... o els italians; això, contaven, hauria estat pitjor. Pot ser, pot ser...
Sé que el transcurs inexorable del temps és el millor aliat dels revisionistes. Sempre n'hi ha qui diu : -xe Pep, perquè menejes res?. Doncs molt clar: perquè van fer patir a la meua gent, perquè van morint els testimonis de les carnisseries i, eventualment, per causes naturals, prompte no hi haurà ja ningú viu que puga seguir donant la seua versió sobre el que va passar i aleshores es quan els revisionistes trauran la seua carta de triomf indicant: "No hi ha ningú viu en l'actualitat que puga donar fe que del que va passar”
em
vaig a Navarra.
CAMÍ DE VIANA (Continua en la secció de CRONIQUES I CONTES PUBLICATS FINS ARA)
martes, 12 de junio de 2012
EL QUE NO S'HA DIT DEL RESCAT I COSES QUE LA GENT ES PREGUNTA...I MAI HI HA RESPOSTA
De La Gaceta: nuestros bancos controlarán el crédito del eurogrupo. SIC (De Cospedal dixit)...No, xiqueta, no: Europa ens controlará i de quina manera!. Els homes de negre ja está ací.
.................................
El Govern de Mariano Rajoy va sol · licitar (va pregar, encara que diga que no) dissabte passat
ajuda als seus socis europeus per rescatar el sector financer espanyol, molt infectat d'actius tòxics immobiliaris i amb una morositat d'escandall. Europa ha
posat en marxa una línia de crèdit de fins a 100.000 milions d'euros d'ús
exclusiu per a la banca, amb condicions molt dolentes, de les quals encara no es parla.
-Si, pero qui pagarla els interessos?. El Regne d'Espanya, C'est à dire: NOSALTRES.
- De quin interés anual estem parlant?. Doncs de € 3.000.000.000,00
- Perqué és produeix el rescat?. El Govern d'Espanya per evitar un col · lapse financer ha sortit en auxili del sector, però no té capacitat per ajudar a totes les entitats a sanejar (per molt que hagin presumit de que no ens feia falta). Per això ha recorregut a Europa
- Tot açó ha millorat la nostra situació?. En absolut: la prima de risc puja sense control i les empreses del IBEX baixen...tal com passá a Grecia amb el rescats previs
- El rescat és exclusiu per al sector financer?. Aquesta vegada si, l'ajuda va dirigida exclusivament al sistema bancari espanyol...pero...ja parlarem en agost (possible intervenció) quan estigam tots tombats a la bartola. Será aleshores quan a, a traició, ens pujarán l'IVA, atrassarán mes la jubilació... Et cétèra.
- Per que están tan enfadats els alemanys?. Els diners els posen els estats membres en funció de la seva participació en el Banc Central Europeu. Alemanya fica el 27,1% (!!!). O siga: 4 billons (amb "b") i mig de les antigus pesetes (WUAOOO!!!)...i eixos alemanys acaben de vore per la sua TV que, en alguns dels nostres pobles, mijançant referendums, la gent está recolzant bous al carrer versus ajudes municipals a l'atur...i clar, no entenen res, i s'enfaden, como no podría ser de otra manera, ¿verdazzzz?.
------------------------------------------------
BONES VACACES D'ESTIU A TOTS !.
lunes, 4 de junio de 2012
EL BAJOCAR DE QUESADA, LA MUNTANYETA DE MORALES
(Anomenem aixina a una xicoteta porció d'un hortet que els dos "Juanjos" treballen a la muntanya)
------------------
Quesada (JJQ d'ara en endavant) passa part del matí fent el conreu d'un hort a la muntanya de JJM, al que jo anomene EL BAJOCAR, per antonomàsia. JJQ baixa al hort des del poble bordejant tota l'extensió de tarongerars, entre olors de pi, timó i romaní i quan arriba a la caseta de JJM, eix olor es barreja amb una suau brisa salada que porta flairances de tamarit i plantes marines. Ara esta amuntonant pedres que aparta dels conreus després de birbar-los, conscient de que eixes pedres, com deia l'amic E.Piera, "parlen llatí" i de que es troba a u dels llocs mes cultes del mon. Si mira cap a la muntanya veu les restes del perímetre amurallat del campament del Cid des de on les tropes castellanes durant dos anys asediaren València amb els seus raids; si mira cap el nord-est veu la rada de la muntanya de l'estany on P.C.Escipió amagava les seues naus a les tropes de Cartago protegit per l'escenari indescriptible del temple de Venus.
Molt prompte vindrà l'estiu i en ú dels nostres sopars, a boqueta nit, es menjaren amb tomaca les bajoques conreades amb tant de primor, i segur que entre dos clarors vorem passar l'historia una altra vegada per la Tellola, des d'alli dalt. Potser vejam l'ombra del carlí Cabrera i els seus homes avançant cap al sud per a enfrentar-se al general O'Donnell o, pot ser, contemplem l'avantguarda rossellonesa de Jaume I camí, ara sí, d'una conquesta definitiva del cap i casal.
Després de les ultimes discussions de la nit arran de la conveniència o no de plantar faves l'any que ve o sobre sí portar o no gaiato en la propera caminada, escoltarem els sorolls de la nit: el d'algunes gavines tardanes que tornen a la marjal creuant-se amb els falcons que venen en direcció contraria al seu amagatall en el segle-penyal i el cant dels grills i el de les granotes de la marjal, els mateixos sorolls que abans que nosaltres va escoltar el general Rojo quan va passar per ací per a revisar la seua línia de rera guarda ZXY o molt abans Na Violant d'Hongria camí del castell ja alliberat, o mes abans encara el tribuno Publio...i tants altres.
L`amic JJQ sap que te un bajocar en un lloc UNIC !!!.
L`amic JJQ sap que te un bajocar en un lloc UNIC !!!.
viernes, 25 de mayo de 2012
"LA ESPE", LA FINAL, APLAUDIMENTS, XIULETS...
...Els valencians tampoc
(no el em votat!!!, com els francesos voten el seu cap d'Estat)
No me'n recorde be, pero fa dos o tres anys els mateixos protagonistes jugaren la final de copa en Mestalla. El borbó va estar molt xiulat, també l'himne sense lletra. Un conegut del poble hem va dir: "vaig estar al camp i eixos xiulets em feien por". Li vaig contestar que a mi el que em faría por es que no es pugués xiular.
La estrambótica idea de Aguirre (jugar a porta tancada per a evitar la bronca) es un intent de deviar l'atenció del desquadre comptable dels seus comptes, a mes d'una política covard d'austruç. Ella, que es la que ha ficat benzina a la final, diu que te dret a opinar; clar, jo també.
Volen provocar aplaudiments en lloc de una forta xiulada? doncs, be: que interpreten el Gernikako Arbola, tot seguit dels Segadors: forts aplaudiments de les dos aficions. Al final del partit interpretació del himne del equip guanyador. No estic en pla sorneguer (encara no; al epìleg, en tot cas). Açò no es nou en democracia: vaig vore una final de copa Rangers-Aberdeen on es va interpretar Scotland the brave en lloc de God save the queen...no pasa res; tranquils!.Equivoquen el pais: es a Jordania i a Marroc (ej) on no es pot xiular el rei, ací sí.
-----------------------------------
Aquesta modesta sugerència es sols per a provocar aplaudiments. Pero si el que es prèten (en la que está caent aniría bé) es provocar rises, aleshores sempre es podría interpretar l'himne de Bostwana. Diuen que es preciós i exòtic (Satisfaction garanteed).
miércoles, 23 de mayo de 2012
LA SUPERVISIÓ PRIVADA DE LA BANCA ESPANYOLA
LA RABOSA CUIDARÀ DE LES GALLINES
La consultora alemana Roland Berger y la yankee Oliver Wyman començarán d’ inmediat a valorar els balanços contables de la banca espanyola. Quin esglai !!!
RB aspira a convertir-se, segon els mitjans (té la bendició de la “Jefa”) en la primera agencia europea de qualificació de riscs. Achtung !!! A vore si ho entenc: una agencia privada, que te amos, que van, es logic, a la cerca de beneficis i que té una divisió de consulting i un altra d’inversions, els va a supervisar . Açó es el que pot passar, de fet ja ha passat:
La divisió de rating de RB qualifica les accions d’un grup de bancs espanyols per baix del seu valor real, les accions comencen a baixar mentre la divisió d’inversions; i, clar, els seus clients preferèncials, compren muntanyes d’accions a xavo; eixa compra masiva fa que pujen artificialment, i a landemá les venen, es fiquen les botes, com sempre, les accions cauen per terra, els bancs s’enfonen a la “grega”. Us sona?
Es tant difícil crear una agencia oficial (PUBLICA!!!) de clasificació de riscos?. Que collons pinta el senyor Durao Barroso?…en aquests moments, de veres, tire de menys a Jacques Delors.
----------------
Ah, i els de O.Wyman? en 2006 qualificaren al Anglo-Irish Banc com el millor de les illes. Dos anys després era nacionalitzat !!!martes, 22 de mayo de 2012
CONTES (REALS) DE PRIMAVERA
TATI I EL CARBONER
El xicotet carboner ha caigut a la gespa des d’el niu de la
jacarandá. David i Albert han vist, guaitant per la terrassa, com en la seua
caiguda intentava volar sense aconseguir-ho. Es un ocell preciós amb el cap
negret, la panxa groga i unes plumes barrejades de verd, blanc i negre. Que
haurá passat?; pot ser ha mirat pel foraet del niu i ha tombat quan els pares
no estaven, o pot ser ha caigut mentre assajava de volar. L’animalet dona
petits salts pero no pot volar; tampoc pareix encara que puga menjar llavoretes
o iinsectes menuts. Ara els xiquets veuen asustats com Tati s’apropa al
carboneret. Quin esglai!. Será capaç de menjarse-lo? no, diu David, no pot ser,
Tati es bó i mai ataca els animalets del jardí. Parlen mentre ho miren tot; hom
diría una película del Disney, pero açó es deveres. Tati ja es a sols un pam
d’ell pero no li fá res; es mes, sembla que el protexeig, doncs mira per els
voltants com si vigilara. Pobre carboneret! sembla l’atrasaet de la familia ja
que els seus germans volen a poca altura pel jardí. De sobte dos grans gats
negres venen corrent cap a Tati i el pardalet. Tati bufa fort, molt fort, puja
cap a munt el seu llom, el gats negres s’aturen i fan marxa enrere i Tati els
persegeix a tota velocitat fins que el gats ferotges s’escapen pel pati del
costat. El nostre gatet ha salvat el carboneret; els xiquets baixen al jardí.
David agafa l’scala del rebost i pujant a la jacarandá deixa l’ocell dintre el
niu. Li diu a Albert: ja tenim un amiguet mes: Tati, l’eriçó i, ara, el
carboner. Estic trist, però, un dia sortirá del niu i ja no el vorem...espera,
o sí? se’n recorda de quelcom que li contá el tio David:
els carboners no son com els pit-rojos que se’n van cada primavera. Estos es queden per ací per sempre. Vorem el nostre amic totes les dies; i si no el veiem, al menys, el sentirém cantar.
els carboners no son com els pit-rojos que se’n van cada primavera. Estos es queden per ací per sempre. Vorem el nostre amic totes les dies; i si no el veiem, al menys, el sentirém cantar.
jueves, 10 de mayo de 2012
SOLS DUGUEM 4 ½ mesos de 2012 I QUANTS MITES CAUEN
...fart, ja, de tantes tonteries escoltades als media
PATRIOTISME-BARRAQUETA.
No es veritat que:
- - Calatrava siga un arquitecte-estrella (demandes
contra ell en Venècia, Zurich; goteres en el ágora…)
- - La “NAVEL VALENCIAAAAAAAAAAANA” es la millooooor!!! (vaig tastar la de Sudáfrica en Colonia i es igual de bona)
- - No es de veres lo del vot de “qualitat” (alguns
partits situats a l’esquerra del PSPV i EU deurien de deixar de mirar-se el
melic): el vot d’eixe exrector, ex profe de la Sorbona, val exactament igual que
el vot de mon tio Arturo el del forn; i el vot del profe de mates de Burjassot
val exactament igual que el del faller de Mislata. Per favor, tracteu d’ampliar
el vostre espectre sociologic de vots, tot i anant mes enllá del BEA, Acció Cultural i de les baixes clases mitjanes il·lustrades
universitaries.
- - Les clotxines valencianes son les millors (ara que comença la campanya) son exactament
igual de bones que les de Murcia i Tarragona (puc donar fe)
- - Les “jaffa” de Israel siguen pijors que les
mandarines d’ací…
...i així “ad infinitum”
PATRIOTISMO-CARPETOVETONICO.
No es verdad que :
- - “Los pisos nunca bajarán de precio”…descendiendo
y lo que les queda…
- - Gallardón es progresista (racista en inmigración, retrógrado en aborto…)
- - El sistema bancario español sea el mas seguro de
Europa (¿¿¿si???, Cam, Bankia, C. La Mancha…….)
- - “Gran economista es Rato” (ja la cagó en el FMI:
principios de 2007: -“ La OCDE vive un periodo de expansión sin límites” (afirmó):
tres meses después quebraba Lehman Brothers, inundándonos de activos tóxicos; a
mitad de ese año estallaba la burbuja inmobiliaria en España: clarividencia
total….; ahora casi se carga el sistema financiero mesetario)
- - Yolanda (S de Sta Mª la Maggiore…).) sea una
gran parlamentaria (tengo una gran hemeroteca suya de “queísmos”, “dequeísmos”,
“laísmos”, “loísmos” “yo, me parece”, “detrás suyo”, “lealtazzzzzz”……….nivel de
tercero de bachiller.
Y ¡cuantos mas van a caer!. Seguiremos vigilando...y desmitificando.
miércoles, 2 de mayo de 2012
CONTES DE PRIMAVERA
L’INTRÚS
En la part de darrere del jardí de la memé hi ha un montó d’abono orgànic. Está format per flors mortes, fulles seques, pells de creilla...
David i el pepé están netejant de fulles seques a la part de sota el llimoner. Ara el pepé se’n va al forn a per el pá i li demana demana a David que fique les fulles seques en una bosseta i les porte darrere del jardí. David ompli la bossa una vegada mes (es molt treballador) i, de bell nou, les buida damunt el montó d’abono per a que, poc a poc, es converteixen en compost (David es un xiquet molt ecològic).
Sent un soroll que ve del costat del nysprer, s’amaga baix del galá de nit escoltant algú que s’apropa bufant. David aguanta la respiració: será un lladre?; pero no, no pot ser. Ací no hi han lladres, com tampoc n’hi han a la Vall.
De sobte, David veu un xicotet eriçó punxós que fuig en direcció contraria i s’amaga en la tanca de romaní.
Corre a contar-li ho al seu germanet:
- Albert, este estiu tindrem un nou amiguet per a jugar, a banda del Tatí.
viernes, 27 de abril de 2012
OLDIES: THE HOLLIES (YES I WILL)
UNA LEGENDA DEL BRITISH POP DE SEMPRE
El dia 21 de Juliol de 1971 vaig tindre la sort d’asistir al seu concert a la plaça de bous de Benidorm. Era le segona i última vegada que el grup actuava en Espanya (van estar dos anys abans a Mallorca). Mai he gaudit tant d’un concert de rock come eixe dia, en una plaça repleta de xicones en mini falda i xicons peluts de tota aquella Europa feliç, amb prima de risc cero (sense “Merkels i Sarkosys”; pero, afortunadament amb Willy Brandt i Olaf Palme). En el grup ja no estava Graham Nash, que triumfava ja en USA amb Still&Nash. Tot aixó, l’actuació va estar memorable amb la veu de Allan Clarcke i les guitarres de Tony Hicks i Terry Sylvester (que reemplazava al Nash)
El dia 21 de Juliol de 1971 vaig tindre la sort d’asistir al seu concert a la plaça de bous de Benidorm. Era le segona i última vegada que el grup actuava en Espanya (van estar dos anys abans a Mallorca). Mai he gaudit tant d’un concert de rock come eixe dia, en una plaça repleta de xicones en mini falda i xicons peluts de tota aquella Europa feliç, amb prima de risc cero (sense “Merkels i Sarkosys”; pero, afortunadament amb Willy Brandt i Olaf Palme). En el grup ja no estava Graham Nash, que triumfava ja en USA amb Still&Nash. Tot aixó, l’actuació va estar memorable amb la veu de Allan Clarcke i les guitarres de Tony Hicks i Terry Sylvester (que reemplazava al Nash)
Aquest post, que inclou Yes
I will, esta dedicat a tots els amics, que en aquella época eren fans dels
Hollies, que arrivaren a l’extrem de compartir paga de diumenge per tal de
comprar els seus discs, i que, malauradament,
no pugueren vindre al concert: als tres “pauets” (Batiste, Andrés i Pep Calatayud);
Pep Mc Aunes, Tani, els "Juanjos" Quesada i Morales, a Ximo Borrell; a Fina i,
last but not least, a la meua filla Ruth que, tot i la seua joventut, es una seguidora fidel del grup de Manchester.
En el video apareixen uns Hollies molts jovens, practicament
principiants, al programa de G.Hamilton A Go Goo,
amb la escasa tecnología d’aleshores pero amb la seua força i harmonies vocals.
Si, ja ho se. El bailarins son horrorosos, pero així es dançava en els sixties…
Ah!, gracies a Vithia Mortensen per pujar el video a la
xarxa.
miércoles, 25 de abril de 2012
QUE MAL PARLEN CASTELLA ELS CASTELLANS ! (IV)
Açó es un escandal. Cada día el mateix: no es ja la constant sustitució del pronom personal lo/la (leismo)
tot i sustituint-los en la posició de complement directe, es el mal us constant. Pobrets !, un sol idioma i que mal el parlen:
Eixample: ahir a la SER: "hoy tenemos que hablar de la deposición del presidente de MALI"
¿Deposicion?, Que pasa, que el president de Mali ha anat a cagar?.
Item mes: "El clima hoy en Huesca será templado" (R3); segurament, ignorants, voldríen dir "el tiempo". El clima, com tots sabem, es el que es habitual en una zona geogràfica determinada.
mes: el país alauí (tele basura) está abierto a mas nvesiones españolas. "Alaui" es la dinastía que mana en Marroc; evidentment, el pais es Marroc...ningú anomena a Espanya "el país borbón"..faltaría mes.
i, last but not least, escoltat a Canal Bou (olé!) "este sistema de prevención dental se consigue poniendo un broker en la boca"...Un broker!!!: podem entendre que tots estiguen cabretats amb els yuppies de L.Brothers, G.Sach, etc (pels enganys que han fet al pobrets estalviadors) pero no fins el punt de ficarse-los en la boca.
Supose que voldrien dir "brackets", lo qual si es correcte.
Un altre día mes...
tot i sustituint-los en la posició de complement directe, es el mal us constant. Pobrets !, un sol idioma i que mal el parlen:
Eixample: ahir a la SER: "hoy tenemos que hablar de la deposición del presidente de MALI"
¿Deposicion?, Que pasa, que el president de Mali ha anat a cagar?.
Item mes: "El clima hoy en Huesca será templado" (R3); segurament, ignorants, voldríen dir "el tiempo". El clima, com tots sabem, es el que es habitual en una zona geogràfica determinada.
mes: el país alauí (tele basura) está abierto a mas nvesiones españolas. "Alaui" es la dinastía que mana en Marroc; evidentment, el pais es Marroc...ningú anomena a Espanya "el país borbón"..faltaría mes.
i, last but not least, escoltat a Canal Bou (olé!) "este sistema de prevención dental se consigue poniendo un broker en la boca"...Un broker!!!: podem entendre que tots estiguen cabretats amb els yuppies de L.Brothers, G.Sach, etc (pels enganys que han fet al pobrets estalviadors) pero no fins el punt de ficarse-los en la boca.
Supose que voldrien dir "brackets", lo qual si es correcte.
Un altre día mes...
miércoles, 18 de abril de 2012
THE SUDDEUTSCHE ZEITUNG ENGLISH EDITION: S'HA ACABAT LA FESTA AL PAÍS VALENCIÀ
The valencian region: the fiesta is over (se acabó la fiesta). A case for study: how one of the richest european region, a leader in spanish export, failed completely passing from the third spanish position (1994) to one of the rear wagons (2012).
La CV del tercer lloc en 1995 a ú dels ultims, sols per davant de Galizia, Extremadura i Andalusia (for the moment). Així que, tot i parodiant a "Loquillo"
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
LOS VALENCIANOS NO PARABAN
SOLO EUZCADI Y CATALUNYA NOS SUPERABAN
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
LAS OTRAS REGIONES NOS ADMIRABAN
EN SUS COTOS DE CAZA
LOS VALENCIANOS FARDABAN
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
NUESTRO OTRO YO NOS ACECHABA
MERCADERES DE DESEOS
HABITANTES DE LA NADA
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
DE LOS MURCIANOS NOS BURLABAMOS
HASTA QUE AL MURCIANO ZAPLANA HALLAMOS
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
EL DINERO EN ARAGON SE GASTABA
HASTA QUE EN 2001 EL MAÑICO NOS SUPERABA
E INCLUSO CANTABRIA NOS PASABA
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
Y LA VIDA NO SE PARABA
EN TODAS LAS COMUNIDADES
A LOS VALENCIANOS NOS ADMIRABAN
CUANDO SOMOS DECIMOTERCEROS
LA NARANJA NO SE PAGA
EL PRESIDENT NOS ENGAÑA
Y HASTA MURCIA NOS IGUALA
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS.....
..CUANTOS COTOS DE CAZA!!!
POR TODA ESPAÑA NOS EMBORRACHABAMOS
EN COPAS LLENAS DE ARROGANCIA
....CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS......
----------------
i. al mateix temps homenatge a L&Trogloditas, c'est à dire: homenatge al Rock.
click here: http://www.youtube.com/watch?v=G_nnBzN7Xw8
martes, 17 de abril de 2012
PAROLE, PAROLE, PAROLE...
Noticies 07:00 am: Recesión, baja el NIKKEI, malos augurios para el IBEX, ayer máximos en la prima de riesgo, sube el petróleo. Irán, plutonio, cumbre, desacuerdo, Cristina, YPF, nacionalización, represalias, intervención.
09:00; prensa digital: bono alemán, Cristina Fernandez, Repsol, desaceleración en ASIA, bonos basura, Aeropuerto de Castellón, S&Poors, no habrá mas rescates para Grecia, la PdR de España supera la de Italia, Moody's rebaja la deuda de la CV al mínimo, CAM, traductoras rumanas, Emarsa,
10:00 prensa escrita: Cristina Fernandez de Kirchner, amenaza de nuevas nacionalizaciones, Fitch, nuevo rescate para Grecia, mas déficit, cuotas participativas fraudulentas, amnistia fiscal para los de siempre, activos tóxicos, Lehman Brothers, Goldman Sachs, mas fraude, baja W.Street, mas diferencia con el bono alemán, cumbres, Merkel, Durao Barroso, deslocalización, Merryl Linch, se llevan la fábrica a Eslovaquia, Sarkozy, se llevan la fabricación a Vietnam, otra deslocalización, efecto multiplicador, FMI, mas represalias para Argentina, amenazas de nacionalización de Cias. telefónicas españolas en S.América, caos, improvisación, desequilibrios, mas deficit....recortes, ajustes, reformas...parole
_______________
...parole. Aquesta roda capitalista sols funciona amb el consum i, com deia l'amic Keynes, am fluidessa del credit per tal de equilibrar oferta i demanda. Així que sols es pot sortir d'ací amb mesures d'estimul (per cert, com han fet els seus admirats neocons yankees). Els retalls sols produeixen desconfiança, menys consum i per tant menys producció i per tant mes atur. Així com va, Rajoy sols ens conduirá a la desaparició gradual de les clases mitjanes, motor del país. Sols quedará la pobrea, que portará mes pobrea.
---------------
Che cosa sei; che cosa sei; che cosa sei; cosa sei
Tu dici soltanto parole parole fra noi
09:00; prensa digital: bono alemán, Cristina Fernandez, Repsol, desaceleración en ASIA, bonos basura, Aeropuerto de Castellón, S&Poors, no habrá mas rescates para Grecia, la PdR de España supera la de Italia, Moody's rebaja la deuda de la CV al mínimo, CAM, traductoras rumanas, Emarsa,
10:00 prensa escrita: Cristina Fernandez de Kirchner, amenaza de nuevas nacionalizaciones, Fitch, nuevo rescate para Grecia, mas déficit, cuotas participativas fraudulentas, amnistia fiscal para los de siempre, activos tóxicos, Lehman Brothers, Goldman Sachs, mas fraude, baja W.Street, mas diferencia con el bono alemán, cumbres, Merkel, Durao Barroso, deslocalización, Merryl Linch, se llevan la fábrica a Eslovaquia, Sarkozy, se llevan la fabricación a Vietnam, otra deslocalización, efecto multiplicador, FMI, mas represalias para Argentina, amenazas de nacionalización de Cias. telefónicas españolas en S.América, caos, improvisación, desequilibrios, mas deficit....recortes, ajustes, reformas...parole
_______________
...parole. Aquesta roda capitalista sols funciona amb el consum i, com deia l'amic Keynes, am fluidessa del credit per tal de equilibrar oferta i demanda. Així que sols es pot sortir d'ací amb mesures d'estimul (per cert, com han fet els seus admirats neocons yankees). Els retalls sols produeixen desconfiança, menys consum i per tant menys producció i per tant mes atur. Així com va, Rajoy sols ens conduirá a la desaparició gradual de les clases mitjanes, motor del país. Sols quedará la pobrea, que portará mes pobrea.
---------------
Che cosa sei; che cosa sei; che cosa sei; cosa sei
Tu dici soltanto parole parole fra noi
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
















