CONTES DE PRIMAVERA

L’INTRÚS


En la part de darrere del jardí de la memé hi ha un montó d’abono orgànic. Está format per flors mortes, fulles seques, pells de creilla...
David i el pepé están netejant de fulles seques a  la part de sota el llimoner. Ara el pepé se’n va al forn a per el pá i li demana demana a David que fique les fulles seques en una bosseta i les porte darrere del jardí. David ompli la bossa una vegada mes (es molt treballador) i, de bell nou, les buida damunt el montó d’abono per a que, poc a poc, es converteixen en compost (David es un xiquet molt ecològic).
Sent un soroll que ve del costat del nysprer, s’amaga baix del galá de nit escoltant algú que s’apropa bufant. David aguanta la respiració: será un lladre?; pero no, no pot ser. Ací no hi han lladres, com tampoc n’hi han a la Vall.
De sobte, David veu un xicotet eriçó punxós que fuig en direcció contraria i s’amaga en la tanca de romaní.
Corre a contar-li ho al seu germanet:
- Albert, este estiu tindrem un nou amiguet per a jugar, a banda del Tatí.