THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.
viernes, 25 de mayo de 2012
"LA ESPE", LA FINAL, APLAUDIMENTS, XIULETS...
...Els valencians tampoc
(no el em votat!!!, com els francesos voten el seu cap d'Estat)
No me'n recorde be, pero fa dos o tres anys els mateixos protagonistes jugaren la final de copa en Mestalla. El borbó va estar molt xiulat, també l'himne sense lletra. Un conegut del poble hem va dir: "vaig estar al camp i eixos xiulets em feien por". Li vaig contestar que a mi el que em faría por es que no es pugués xiular.
La estrambótica idea de Aguirre (jugar a porta tancada per a evitar la bronca) es un intent de deviar l'atenció del desquadre comptable dels seus comptes, a mes d'una política covard d'austruç. Ella, que es la que ha ficat benzina a la final, diu que te dret a opinar; clar, jo també.
Volen provocar aplaudiments en lloc de una forta xiulada? doncs, be: que interpreten el Gernikako Arbola, tot seguit dels Segadors: forts aplaudiments de les dos aficions. Al final del partit interpretació del himne del equip guanyador. No estic en pla sorneguer (encara no; al epìleg, en tot cas). Açò no es nou en democracia: vaig vore una final de copa Rangers-Aberdeen on es va interpretar Scotland the brave en lloc de God save the queen...no pasa res; tranquils!.Equivoquen el pais: es a Jordania i a Marroc (ej) on no es pot xiular el rei, ací sí.
-----------------------------------
Aquesta modesta sugerència es sols per a provocar aplaudiments. Pero si el que es prèten (en la que está caent aniría bé) es provocar rises, aleshores sempre es podría interpretar l'himne de Bostwana. Diuen que es preciós i exòtic (Satisfaction garanteed).
miércoles, 23 de mayo de 2012
LA SUPERVISIÓ PRIVADA DE LA BANCA ESPANYOLA
LA RABOSA CUIDARÀ DE LES GALLINES
La consultora alemana Roland Berger y la yankee Oliver Wyman començarán d’ inmediat a valorar els balanços contables de la banca espanyola. Quin esglai !!!
RB aspira a convertir-se, segon els mitjans (té la bendició de la “Jefa”) en la primera agencia europea de qualificació de riscs. Achtung !!! A vore si ho entenc: una agencia privada, que te amos, que van, es logic, a la cerca de beneficis i que té una divisió de consulting i un altra d’inversions, els va a supervisar . Açó es el que pot passar, de fet ja ha passat:
La divisió de rating de RB qualifica les accions d’un grup de bancs espanyols per baix del seu valor real, les accions comencen a baixar mentre la divisió d’inversions; i, clar, els seus clients preferèncials, compren muntanyes d’accions a xavo; eixa compra masiva fa que pujen artificialment, i a landemá les venen, es fiquen les botes, com sempre, les accions cauen per terra, els bancs s’enfonen a la “grega”. Us sona?
Es tant difícil crear una agencia oficial (PUBLICA!!!) de clasificació de riscos?. Que collons pinta el senyor Durao Barroso?…en aquests moments, de veres, tire de menys a Jacques Delors.
----------------
Ah, i els de O.Wyman? en 2006 qualificaren al Anglo-Irish Banc com el millor de les illes. Dos anys després era nacionalitzat !!!martes, 22 de mayo de 2012
CONTES (REALS) DE PRIMAVERA
TATI I EL CARBONER
El xicotet carboner ha caigut a la gespa des d’el niu de la
jacarandá. David i Albert han vist, guaitant per la terrassa, com en la seua
caiguda intentava volar sense aconseguir-ho. Es un ocell preciós amb el cap
negret, la panxa groga i unes plumes barrejades de verd, blanc i negre. Que
haurá passat?; pot ser ha mirat pel foraet del niu i ha tombat quan els pares
no estaven, o pot ser ha caigut mentre assajava de volar. L’animalet dona
petits salts pero no pot volar; tampoc pareix encara que puga menjar llavoretes
o iinsectes menuts. Ara els xiquets veuen asustats com Tati s’apropa al
carboneret. Quin esglai!. Será capaç de menjarse-lo? no, diu David, no pot ser,
Tati es bó i mai ataca els animalets del jardí. Parlen mentre ho miren tot; hom
diría una película del Disney, pero açó es deveres. Tati ja es a sols un pam
d’ell pero no li fá res; es mes, sembla que el protexeig, doncs mira per els
voltants com si vigilara. Pobre carboneret! sembla l’atrasaet de la familia ja
que els seus germans volen a poca altura pel jardí. De sobte dos grans gats
negres venen corrent cap a Tati i el pardalet. Tati bufa fort, molt fort, puja
cap a munt el seu llom, el gats negres s’aturen i fan marxa enrere i Tati els
persegeix a tota velocitat fins que el gats ferotges s’escapen pel pati del
costat. El nostre gatet ha salvat el carboneret; els xiquets baixen al jardí.
David agafa l’scala del rebost i pujant a la jacarandá deixa l’ocell dintre el
niu. Li diu a Albert: ja tenim un amiguet mes: Tati, l’eriçó i, ara, el
carboner. Estic trist, però, un dia sortirá del niu i ja no el vorem...espera,
o sí? se’n recorda de quelcom que li contá el tio David:
els carboners no son com els pit-rojos que se’n van cada primavera. Estos es queden per ací per sempre. Vorem el nostre amic totes les dies; i si no el veiem, al menys, el sentirém cantar.
els carboners no son com els pit-rojos que se’n van cada primavera. Estos es queden per ací per sempre. Vorem el nostre amic totes les dies; i si no el veiem, al menys, el sentirém cantar.
jueves, 10 de mayo de 2012
SOLS DUGUEM 4 ½ mesos de 2012 I QUANTS MITES CAUEN
...fart, ja, de tantes tonteries escoltades als media
PATRIOTISME-BARRAQUETA.
No es veritat que:
- - Calatrava siga un arquitecte-estrella (demandes
contra ell en Venècia, Zurich; goteres en el ágora…)
- - La “NAVEL VALENCIAAAAAAAAAAANA” es la millooooor!!! (vaig tastar la de Sudáfrica en Colonia i es igual de bona)
- - No es de veres lo del vot de “qualitat” (alguns
partits situats a l’esquerra del PSPV i EU deurien de deixar de mirar-se el
melic): el vot d’eixe exrector, ex profe de la Sorbona, val exactament igual que
el vot de mon tio Arturo el del forn; i el vot del profe de mates de Burjassot
val exactament igual que el del faller de Mislata. Per favor, tracteu d’ampliar
el vostre espectre sociologic de vots, tot i anant mes enllá del BEA, Acció Cultural i de les baixes clases mitjanes il·lustrades
universitaries.
- - Les clotxines valencianes son les millors (ara que comença la campanya) son exactament
igual de bones que les de Murcia i Tarragona (puc donar fe)
- - Les “jaffa” de Israel siguen pijors que les
mandarines d’ací…
...i així “ad infinitum”
PATRIOTISMO-CARPETOVETONICO.
No es verdad que :
- - “Los pisos nunca bajarán de precio”…descendiendo
y lo que les queda…
- - Gallardón es progresista (racista en inmigración, retrógrado en aborto…)
- - El sistema bancario español sea el mas seguro de
Europa (¿¿¿si???, Cam, Bankia, C. La Mancha…….)
- - “Gran economista es Rato” (ja la cagó en el FMI:
principios de 2007: -“ La OCDE vive un periodo de expansión sin límites” (afirmó):
tres meses después quebraba Lehman Brothers, inundándonos de activos tóxicos; a
mitad de ese año estallaba la burbuja inmobiliaria en España: clarividencia
total….; ahora casi se carga el sistema financiero mesetario)
- - Yolanda (S de Sta Mª la Maggiore…).) sea una
gran parlamentaria (tengo una gran hemeroteca suya de “queísmos”, “dequeísmos”,
“laísmos”, “loísmos” “yo, me parece”, “detrás suyo”, “lealtazzzzzz”……….nivel de
tercero de bachiller.
Y ¡cuantos mas van a caer!. Seguiremos vigilando...y desmitificando.
miércoles, 2 de mayo de 2012
CONTES DE PRIMAVERA
L’INTRÚS
En la part de darrere del jardí de la memé hi ha un montó d’abono orgànic. Está format per flors mortes, fulles seques, pells de creilla...
David i el pepé están netejant de fulles seques a la part de sota el llimoner. Ara el pepé se’n va al forn a per el pá i li demana demana a David que fique les fulles seques en una bosseta i les porte darrere del jardí. David ompli la bossa una vegada mes (es molt treballador) i, de bell nou, les buida damunt el montó d’abono per a que, poc a poc, es converteixen en compost (David es un xiquet molt ecològic).
Sent un soroll que ve del costat del nysprer, s’amaga baix del galá de nit escoltant algú que s’apropa bufant. David aguanta la respiració: será un lladre?; pero no, no pot ser. Ací no hi han lladres, com tampoc n’hi han a la Vall.
De sobte, David veu un xicotet eriçó punxós que fuig en direcció contraria i s’amaga en la tanca de romaní.
Corre a contar-li ho al seu germanet:
- Albert, este estiu tindrem un nou amiguet per a jugar, a banda del Tatí.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)