THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.
miércoles, 26 de septiembre de 2012
SENYERA INFINITA. ELUCUBRACIONS QUATRE DIES DESPRÈS
BONES NOTíCIES: al poble hi ha una nova militància jove i preparada, compromesa i col·laboradora
REFLEXIONS: La dreta local es la de sempre: manipuladora, mentirosa. Utilitzadora de tota mena de " lacayos" com diuen en castellà. En té d'experiència: En el 93 ja van aconseguir l'alcaldia d'una manera extranya, per dir-ho d'una forma suau. Durant sis anys, en un nefast tripartit, el poble es va paralitzar. Mai donen la cara: dissabte van enviar un afiliat animalot per a intentar cremar la senyera, acompanyat de pals, gossos...etc..
AGRAÏMENTS: als esmentats joves, als "vells rockers", als establiments hostelers del poble que han col·laborat a l'esdeveniment, comprometent-se amb valentia, als dolçainers locals, perquè ens ho van fer molt agradable (que bé que interpreteu la moixeranga !!!).
CRÍTIQUES A L'OPOSICIÓ DEL PP: La eterna (espere!) aspirant a alcaldessa (la "Bañuls) no té ni idea d'història. La bandera catalana a la que es refereix és la del poble, la del rei en Jaume, la que penjaren els almogavars del nord, les tropes de Guillen d'Entença, aquella llunyana primavera de 1238, la de Vila-Real, la de La Vall, la de Les Valls, la de Xilxes...la nostra. El recoltzament de la "Brunete mediàtica" és ridicul: ABC diu..."la bandera fue retirada a requerimiento del PP local"...mentida !!!...la senyera infinita va estar baixada quan els joves del col·lectiu van voler, c'est-à-dire..poc abans d'aixir el bou...i desprès van anar a passar-ho bé fent una actividad alternativa al bou al carrer.
UN CONSELL PER A LA ALCALDESSA FRUSTRADA: en lloc de odiar als companys del nord, hauria d'estudiar d'on ve el seu cognom, ja sabeu, qui perd els origes perd la identitat... s'emportaria una sorpresa. A poc que cerque es trovarà deseguida amb l'orige rosellonès del seu cognom...quines coses, no?.
CONSELL PER AL VALENCIANISME POLÍTIC LOCAL: A l'any 2003, amb l'esperança (frustrada) d'un empat 6 a 6 amb el PSOE, estaven disposats a "donar" el que fos necessari al hipotètic regidor nacionalista local (un intent de compra de voluntats el del 93)...així que cal estar atents al any 2015...i denunciar-los. Ho tornaran a intentar, segur...
El que diuen les cròniques històriques del Rei en Jaume:
"i la població civil d’Almenara, encapçalada per l’alfaquí, ja se li ha rendit, la guarnició del castell, a les ordres de Zayyan, rei de València, encara es manté en peu de guerra. Jaume I convida el cap de les forces musulmanes a rendir-se i acudeix a una entrevista amb ell acompanyat dels seus homes i armat fins a les ungles per prevenir qualsevol traïció o emboscada. No hi ha, però, cap trampa: en realitat el cabdill i els seus estan tan morts de gana que negocien amb Jaume I una rendició ràpida. De fet estan tan afamats que fins i tot s’han vist obligats a menjar-se els cavalls.L’alfaquí i els partidaris de pactar la rendició no devien pas haver convidat el governador i els seus soldats al magnífic festí que devien fer amb la grua que Jaume I els havia regalat!).
..................
Et la reina i jo entrarem dins la torre i amb gran alegria menjarem "
..................
QUE PASSA ALS ALTRES POBLES?:...res de res. Eixe mateix dissabte, a les festes de Vila-real, la reial senyera, sense el blau del cap i casal, estava a tots els carrers, sense cap polèmica, com tots els anys, com sempre...des del segle XIII:
--------------------------
Conclusió.- Sembla mentida , pero 34 anys de democràcia mes tard encara hi ha gent a la que li molesta una senyera, qualsevol senyera que no siga la d'ells. La de Una, Grande y Libre. Increible
Post scriptum.- Autocrìtica: Està molt, molt bé, lo dels soparots, les moixerangues, les pujades nocturnes al castell. El que no és pot fer, però, es deixar tot el dia a sols dos militants per a defensar la senyera. La propera vegada on es fera un acte com aquest, haurien de ser, al menys, 10 persones vigilant, per torns.
.
jueves, 6 de septiembre de 2012
"ELS JUANJOS" TORNEN A GUANYAR EL CERTAMEN ANUAL D'ALBERGÍNES
(Beniganim University Press) JJ Morales y JJ Quesada han guanyat per tercer any consecutiu el certame anual d'albergines gegants que organitza el Beniganim Institut of Technology. JJM i JJQ aconseguiren el primer premi amb una albergina de
2 ,80 kgs, un pes molt dificil d'aconseguir amb aquesta especialitat anomenada "Diazdevivar_Aubergine", també coneguda com "albergina del Cid". Els dos amics que practiquen l'agricultura de baixa muntanya com a hobby quedaren molt per davant de Batiste el Porquero, de Benifotrem (segon premi) i de Paco Arròs Caldós, de Beneixida (tercer premi). També cal destacar l'accessit que guanyaren com a premi a la "MILLOR ALBERGINA EN MATA" (vore foto)
En la posterior conferència, preguntats per la premsa, per com aconseguixen eixes unitats tant grans, han contestat tranquilament: - tot es questió de pacència.
2 ,80 kgs, un pes molt dificil d'aconseguir amb aquesta especialitat anomenada "Diazdevivar_Aubergine", també coneguda com "albergina del Cid". Els dos amics que practiquen l'agricultura de baixa muntanya com a hobby quedaren molt per davant de Batiste el Porquero, de Benifotrem (segon premi) i de Paco Arròs Caldós, de Beneixida (tercer premi). També cal destacar l'accessit que guanyaren com a premi a la "MILLOR ALBERGINA EN MATA" (vore foto)En la posterior conferència, preguntats per la premsa, per com aconseguixen eixes unitats tant grans, han contestat tranquilament: - tot es questió de pacència.
jueves, 5 de julio de 2012
ALBERT CAMUS I EL CARBONERO
Es el llibre que mes vegades he llegit. Mes que "The grapes of wrath", de Steinbeck (quatre vegades); "El jinete polaco", de A.Muñoz Molina (tres) o "El Ganivet", de P.Highsmith (altres quatre). De fet el llig cada any quan comença l'estiu.
De tots els llibres pendents de llegir o re-llegir damunt la taula de pí, aquest carbonero, expulsat prematurament del niu pel "parus major", ha triat Camus.
Al principi no comprenía res. Ara ho tinc clar. L'ocell ha vingut a vorem directament des d'el capitol de L'Estiu: "Retorn a Tipasa":
De tots els llibres pendents de llegir o re-llegir damunt la taula de pí, aquest carbonero, expulsat prematurament del niu pel "parus major", ha triat Camus.
Al principi no comprenía res. Ara ho tinc clar. L'ocell ha vingut a vorem directament des d'el capitol de L'Estiu: "Retorn a Tipasa":
“Una merla va fer un
breu preludi i, de sobte, de tot arreu, esclataren amb força, amb goig, amb
feliç discondància, amb alegria infinita, els cants dels ocells. El dia es va
posar en marxa. Havia de conduir-me fins
al capvespre”. (Camus; L'estiu: retorn a Tipasa)
--------------------------------------
Amb molt de cuidaet el he agafat i he aconseguit que volara fins dalt de la figuera, on l'esperaba sa mare per a conduir-lo a sa casa niu de la jacarandá...perdó, vull dir... de Tipasa
domingo, 24 de junio de 2012
EL CAMÍ DE SANT JAUME. EL TRAM NAVARRÉS
Eixos de la boina roja,
fill meu, eren molt roïns”
(de la meua iaia)
PRÒLEG
Setanta-tres anys i tres mesos abans:
"Aquella matinada regnava al poble,
per primera vegada en molt de temps, un silenci sepulcral. No només havia
cessat l'artilleria, tampoc se sentien les armes lleugeres dels milicians. Hi
havia fum per tot arreu, o era boira? El primer tebi sol de primers de març va
deixar entreveure unes siluetes que s'acostaven com fantasmes entrant al poble
per les xicotetes colines del nord. Avançaven entre les tenebres, metralleta en
mà mirant desconfiadament a banda i banda. Des del meu amagatall vaig pensar
que eren un petit grup de set o vuit, però no era així: aquest primer grup era
de reconeixement, després va desfilar la llarguíssima columna a pas molt lent,
molts portaven en els seus rostres i braços ferides recents. Vaig veure al
primer abanderat, portant una senyera amb les cadenes de l'escut de Navarra i
l'emblema vermell dels requetés sobre fons blanc. Em va sorprendre que aquest
emblema precedira la bandera vermella i gualda que venia més enrere. Eren ells.
La IV divisió de Navarra havia trencat el front de Nules. Recorde que vaig
començar a tremolar i vaig baixar al fons de la cova. El meu món, el nostre món
de llibertat, s'esfondrava ".
(Reconstrucció
d'una petita part de la a transmissió oral (Marc 1937)
Eixa
frase de la meua iaia va traumatitzar part de la meva adolescència. Crec que
els prejudicis, com els nacionalismes es curen viatjant. Així que em vaig a la
terra de “eixos de la boina roja”, convençut que un altre trauma caurà; com em
va caure abans el mite dels alemanys "dolents i racistes", convertits
després en excel·lents companys de treball durant 35 anys. El mateix passarà
ara, espere. He tingut un meravellós col·lega navarrès (Alberto Gallástegui, de
Alsasua) igual que tinc ara una gran amiga navarresa (Teresa Angulo-Viana-) El
propòsit del viatge no és de teràpia anti-navarresa (sóc pro-coses, però no sóc anti-res),
sinó el de realitzar un tram del Camí amb els meus millors amics per conèixer
aquestes comarques i desconnectar; però aprofitaré el final de les etapes navarreses
per enfrontar-me als meus fantasmes i
mirar-los als ulls. Qui sap? igual trobe a un vellet amb txapela, a un ex
combatent que em dirà el que en realitat espere sentir: "vaig anar al
front valencià per afany d'aventura", o "el general Mola ens va
enganyar"...o quelcom així.
Sé que les tropes navarreses del coronel Camilo Alonso Vega van fer infinites barbaritats al meu poble. Però, les feien per iniciativa pròpia? hauria de tot, segur. Sé també que Franco els va utilitzar. Els carlins i requetés eren molt religiosos. En el seu uniforme, al pit, portaven brodat, per les seves novies, mares, germanes ...,la paraula "detente", al costat del cor de Jesus, convençuts que així la bala, la metralla enemiga no els penetraria. Mola, Yañez, Franco van utilitzar aquesta religiositat extrema per atreure'ls a la causa: "la rebel·lió antigovernamental era una guerra contra els ateus", els va dir. Conclosa la guerra civil els va apartar del govern.
En aquest viatge tinc una entrevista amb l'excel·lent escriptor i historiador vianés Felix Cariñanos que, estic segur, m’aclarirà molts dubtes i em presentarà a gent interessant.
Se que les venjances, les pallisses les van realitzar, de vegades gent del poble i no els navarresos. Però, els oficials de la IV divisió les van consentir?. Algú em va dir que vam tenir sort de que ells foren ells els destinats pel coronel Alonso a ocupar el poble, i no els moros com a Castelló ... o els italians; això, contaven, hauria estat pitjor. Pot ser, pot ser...
Sé que el transcurs inexorable del temps és el millor aliat dels revisionistes. Sempre n'hi ha qui diu : -xe Pep, perquè menejes res?. Doncs molt clar: perquè van fer patir a la meua gent, perquè van morint els testimonis de les carnisseries i, eventualment, per causes naturals, prompte no hi haurà ja ningú viu que puga seguir donant la seua versió sobre el que va passar i aleshores es quan els revisionistes trauran la seua carta de triomf indicant: "No hi ha ningú viu en l'actualitat que puga donar fe que del que va passar”
Sé que les tropes navarreses del coronel Camilo Alonso Vega van fer infinites barbaritats al meu poble. Però, les feien per iniciativa pròpia? hauria de tot, segur. Sé també que Franco els va utilitzar. Els carlins i requetés eren molt religiosos. En el seu uniforme, al pit, portaven brodat, per les seves novies, mares, germanes ...,la paraula "detente", al costat del cor de Jesus, convençuts que així la bala, la metralla enemiga no els penetraria. Mola, Yañez, Franco van utilitzar aquesta religiositat extrema per atreure'ls a la causa: "la rebel·lió antigovernamental era una guerra contra els ateus", els va dir. Conclosa la guerra civil els va apartar del govern.
En aquest viatge tinc una entrevista amb l'excel·lent escriptor i historiador vianés Felix Cariñanos que, estic segur, m’aclarirà molts dubtes i em presentarà a gent interessant.
Se que les venjances, les pallisses les van realitzar, de vegades gent del poble i no els navarresos. Però, els oficials de la IV divisió les van consentir?. Algú em va dir que vam tenir sort de que ells foren ells els destinats pel coronel Alonso a ocupar el poble, i no els moros com a Castelló ... o els italians; això, contaven, hauria estat pitjor. Pot ser, pot ser...
Sé que el transcurs inexorable del temps és el millor aliat dels revisionistes. Sempre n'hi ha qui diu : -xe Pep, perquè menejes res?. Doncs molt clar: perquè van fer patir a la meua gent, perquè van morint els testimonis de les carnisseries i, eventualment, per causes naturals, prompte no hi haurà ja ningú viu que puga seguir donant la seua versió sobre el que va passar i aleshores es quan els revisionistes trauran la seua carta de triomf indicant: "No hi ha ningú viu en l'actualitat que puga donar fe que del que va passar”
em
vaig a Navarra.
CAMÍ DE VIANA (Continua en la secció de CRONIQUES I CONTES PUBLICATS FINS ARA)
martes, 12 de junio de 2012
EL QUE NO S'HA DIT DEL RESCAT I COSES QUE LA GENT ES PREGUNTA...I MAI HI HA RESPOSTA
De La Gaceta: nuestros bancos controlarán el crédito del eurogrupo. SIC (De Cospedal dixit)...No, xiqueta, no: Europa ens controlará i de quina manera!. Els homes de negre ja está ací.
.................................
El Govern de Mariano Rajoy va sol · licitar (va pregar, encara que diga que no) dissabte passat
ajuda als seus socis europeus per rescatar el sector financer espanyol, molt infectat d'actius tòxics immobiliaris i amb una morositat d'escandall. Europa ha
posat en marxa una línia de crèdit de fins a 100.000 milions d'euros d'ús
exclusiu per a la banca, amb condicions molt dolentes, de les quals encara no es parla.
-Si, pero qui pagarla els interessos?. El Regne d'Espanya, C'est à dire: NOSALTRES.
- De quin interés anual estem parlant?. Doncs de € 3.000.000.000,00
- Perqué és produeix el rescat?. El Govern d'Espanya per evitar un col · lapse financer ha sortit en auxili del sector, però no té capacitat per ajudar a totes les entitats a sanejar (per molt que hagin presumit de que no ens feia falta). Per això ha recorregut a Europa
- Tot açó ha millorat la nostra situació?. En absolut: la prima de risc puja sense control i les empreses del IBEX baixen...tal com passá a Grecia amb el rescats previs
- El rescat és exclusiu per al sector financer?. Aquesta vegada si, l'ajuda va dirigida exclusivament al sistema bancari espanyol...pero...ja parlarem en agost (possible intervenció) quan estigam tots tombats a la bartola. Será aleshores quan a, a traició, ens pujarán l'IVA, atrassarán mes la jubilació... Et cétèra.
- Per que están tan enfadats els alemanys?. Els diners els posen els estats membres en funció de la seva participació en el Banc Central Europeu. Alemanya fica el 27,1% (!!!). O siga: 4 billons (amb "b") i mig de les antigus pesetes (WUAOOO!!!)...i eixos alemanys acaben de vore per la sua TV que, en alguns dels nostres pobles, mijançant referendums, la gent está recolzant bous al carrer versus ajudes municipals a l'atur...i clar, no entenen res, i s'enfaden, como no podría ser de otra manera, ¿verdazzzz?.
------------------------------------------------
BONES VACACES D'ESTIU A TOTS !.
lunes, 4 de junio de 2012
EL BAJOCAR DE QUESADA, LA MUNTANYETA DE MORALES
(Anomenem aixina a una xicoteta porció d'un hortet que els dos "Juanjos" treballen a la muntanya)
------------------
Quesada (JJQ d'ara en endavant) passa part del matí fent el conreu d'un hort a la muntanya de JJM, al que jo anomene EL BAJOCAR, per antonomàsia. JJQ baixa al hort des del poble bordejant tota l'extensió de tarongerars, entre olors de pi, timó i romaní i quan arriba a la caseta de JJM, eix olor es barreja amb una suau brisa salada que porta flairances de tamarit i plantes marines. Ara esta amuntonant pedres que aparta dels conreus després de birbar-los, conscient de que eixes pedres, com deia l'amic E.Piera, "parlen llatí" i de que es troba a u dels llocs mes cultes del mon. Si mira cap a la muntanya veu les restes del perímetre amurallat del campament del Cid des de on les tropes castellanes durant dos anys asediaren València amb els seus raids; si mira cap el nord-est veu la rada de la muntanya de l'estany on P.C.Escipió amagava les seues naus a les tropes de Cartago protegit per l'escenari indescriptible del temple de Venus.
Molt prompte vindrà l'estiu i en ú dels nostres sopars, a boqueta nit, es menjaren amb tomaca les bajoques conreades amb tant de primor, i segur que entre dos clarors vorem passar l'historia una altra vegada per la Tellola, des d'alli dalt. Potser vejam l'ombra del carlí Cabrera i els seus homes avançant cap al sud per a enfrentar-se al general O'Donnell o, pot ser, contemplem l'avantguarda rossellonesa de Jaume I camí, ara sí, d'una conquesta definitiva del cap i casal.
Després de les ultimes discussions de la nit arran de la conveniència o no de plantar faves l'any que ve o sobre sí portar o no gaiato en la propera caminada, escoltarem els sorolls de la nit: el d'algunes gavines tardanes que tornen a la marjal creuant-se amb els falcons que venen en direcció contraria al seu amagatall en el segle-penyal i el cant dels grills i el de les granotes de la marjal, els mateixos sorolls que abans que nosaltres va escoltar el general Rojo quan va passar per ací per a revisar la seua línia de rera guarda ZXY o molt abans Na Violant d'Hongria camí del castell ja alliberat, o mes abans encara el tribuno Publio...i tants altres.
L`amic JJQ sap que te un bajocar en un lloc UNIC !!!.
L`amic JJQ sap que te un bajocar en un lloc UNIC !!!.
viernes, 25 de mayo de 2012
"LA ESPE", LA FINAL, APLAUDIMENTS, XIULETS...
...Els valencians tampoc
(no el em votat!!!, com els francesos voten el seu cap d'Estat)
No me'n recorde be, pero fa dos o tres anys els mateixos protagonistes jugaren la final de copa en Mestalla. El borbó va estar molt xiulat, també l'himne sense lletra. Un conegut del poble hem va dir: "vaig estar al camp i eixos xiulets em feien por". Li vaig contestar que a mi el que em faría por es que no es pugués xiular.
La estrambótica idea de Aguirre (jugar a porta tancada per a evitar la bronca) es un intent de deviar l'atenció del desquadre comptable dels seus comptes, a mes d'una política covard d'austruç. Ella, que es la que ha ficat benzina a la final, diu que te dret a opinar; clar, jo també.
Volen provocar aplaudiments en lloc de una forta xiulada? doncs, be: que interpreten el Gernikako Arbola, tot seguit dels Segadors: forts aplaudiments de les dos aficions. Al final del partit interpretació del himne del equip guanyador. No estic en pla sorneguer (encara no; al epìleg, en tot cas). Açò no es nou en democracia: vaig vore una final de copa Rangers-Aberdeen on es va interpretar Scotland the brave en lloc de God save the queen...no pasa res; tranquils!.Equivoquen el pais: es a Jordania i a Marroc (ej) on no es pot xiular el rei, ací sí.
-----------------------------------
Aquesta modesta sugerència es sols per a provocar aplaudiments. Pero si el que es prèten (en la que está caent aniría bé) es provocar rises, aleshores sempre es podría interpretar l'himne de Bostwana. Diuen que es preciós i exòtic (Satisfaction garanteed).
miércoles, 23 de mayo de 2012
LA SUPERVISIÓ PRIVADA DE LA BANCA ESPANYOLA
LA RABOSA CUIDARÀ DE LES GALLINES
La consultora alemana Roland Berger y la yankee Oliver Wyman començarán d’ inmediat a valorar els balanços contables de la banca espanyola. Quin esglai !!!
RB aspira a convertir-se, segon els mitjans (té la bendició de la “Jefa”) en la primera agencia europea de qualificació de riscs. Achtung !!! A vore si ho entenc: una agencia privada, que te amos, que van, es logic, a la cerca de beneficis i que té una divisió de consulting i un altra d’inversions, els va a supervisar . Açó es el que pot passar, de fet ja ha passat:
La divisió de rating de RB qualifica les accions d’un grup de bancs espanyols per baix del seu valor real, les accions comencen a baixar mentre la divisió d’inversions; i, clar, els seus clients preferèncials, compren muntanyes d’accions a xavo; eixa compra masiva fa que pujen artificialment, i a landemá les venen, es fiquen les botes, com sempre, les accions cauen per terra, els bancs s’enfonen a la “grega”. Us sona?
Es tant difícil crear una agencia oficial (PUBLICA!!!) de clasificació de riscos?. Que collons pinta el senyor Durao Barroso?…en aquests moments, de veres, tire de menys a Jacques Delors.
----------------
Ah, i els de O.Wyman? en 2006 qualificaren al Anglo-Irish Banc com el millor de les illes. Dos anys després era nacionalitzat !!!martes, 22 de mayo de 2012
CONTES (REALS) DE PRIMAVERA
TATI I EL CARBONER
El xicotet carboner ha caigut a la gespa des d’el niu de la
jacarandá. David i Albert han vist, guaitant per la terrassa, com en la seua
caiguda intentava volar sense aconseguir-ho. Es un ocell preciós amb el cap
negret, la panxa groga i unes plumes barrejades de verd, blanc i negre. Que
haurá passat?; pot ser ha mirat pel foraet del niu i ha tombat quan els pares
no estaven, o pot ser ha caigut mentre assajava de volar. L’animalet dona
petits salts pero no pot volar; tampoc pareix encara que puga menjar llavoretes
o iinsectes menuts. Ara els xiquets veuen asustats com Tati s’apropa al
carboneret. Quin esglai!. Será capaç de menjarse-lo? no, diu David, no pot ser,
Tati es bó i mai ataca els animalets del jardí. Parlen mentre ho miren tot; hom
diría una película del Disney, pero açó es deveres. Tati ja es a sols un pam
d’ell pero no li fá res; es mes, sembla que el protexeig, doncs mira per els
voltants com si vigilara. Pobre carboneret! sembla l’atrasaet de la familia ja
que els seus germans volen a poca altura pel jardí. De sobte dos grans gats
negres venen corrent cap a Tati i el pardalet. Tati bufa fort, molt fort, puja
cap a munt el seu llom, el gats negres s’aturen i fan marxa enrere i Tati els
persegeix a tota velocitat fins que el gats ferotges s’escapen pel pati del
costat. El nostre gatet ha salvat el carboneret; els xiquets baixen al jardí.
David agafa l’scala del rebost i pujant a la jacarandá deixa l’ocell dintre el
niu. Li diu a Albert: ja tenim un amiguet mes: Tati, l’eriçó i, ara, el
carboner. Estic trist, però, un dia sortirá del niu i ja no el vorem...espera,
o sí? se’n recorda de quelcom que li contá el tio David:
els carboners no son com els pit-rojos que se’n van cada primavera. Estos es queden per ací per sempre. Vorem el nostre amic totes les dies; i si no el veiem, al menys, el sentirém cantar.
els carboners no son com els pit-rojos que se’n van cada primavera. Estos es queden per ací per sempre. Vorem el nostre amic totes les dies; i si no el veiem, al menys, el sentirém cantar.
jueves, 10 de mayo de 2012
SOLS DUGUEM 4 ½ mesos de 2012 I QUANTS MITES CAUEN
...fart, ja, de tantes tonteries escoltades als media
PATRIOTISME-BARRAQUETA.
No es veritat que:
- - Calatrava siga un arquitecte-estrella (demandes
contra ell en Venècia, Zurich; goteres en el ágora…)
- - La “NAVEL VALENCIAAAAAAAAAAANA” es la millooooor!!! (vaig tastar la de Sudáfrica en Colonia i es igual de bona)
- - No es de veres lo del vot de “qualitat” (alguns
partits situats a l’esquerra del PSPV i EU deurien de deixar de mirar-se el
melic): el vot d’eixe exrector, ex profe de la Sorbona, val exactament igual que
el vot de mon tio Arturo el del forn; i el vot del profe de mates de Burjassot
val exactament igual que el del faller de Mislata. Per favor, tracteu d’ampliar
el vostre espectre sociologic de vots, tot i anant mes enllá del BEA, Acció Cultural i de les baixes clases mitjanes il·lustrades
universitaries.
- - Les clotxines valencianes son les millors (ara que comença la campanya) son exactament
igual de bones que les de Murcia i Tarragona (puc donar fe)
- - Les “jaffa” de Israel siguen pijors que les
mandarines d’ací…
...i així “ad infinitum”
PATRIOTISMO-CARPETOVETONICO.
No es verdad que :
- - “Los pisos nunca bajarán de precio”…descendiendo
y lo que les queda…
- - Gallardón es progresista (racista en inmigración, retrógrado en aborto…)
- - El sistema bancario español sea el mas seguro de
Europa (¿¿¿si???, Cam, Bankia, C. La Mancha…….)
- - “Gran economista es Rato” (ja la cagó en el FMI:
principios de 2007: -“ La OCDE vive un periodo de expansión sin límites” (afirmó):
tres meses después quebraba Lehman Brothers, inundándonos de activos tóxicos; a
mitad de ese año estallaba la burbuja inmobiliaria en España: clarividencia
total….; ahora casi se carga el sistema financiero mesetario)
- - Yolanda (S de Sta Mª la Maggiore…).) sea una
gran parlamentaria (tengo una gran hemeroteca suya de “queísmos”, “dequeísmos”,
“laísmos”, “loísmos” “yo, me parece”, “detrás suyo”, “lealtazzzzzz”……….nivel de
tercero de bachiller.
Y ¡cuantos mas van a caer!. Seguiremos vigilando...y desmitificando.
miércoles, 2 de mayo de 2012
CONTES DE PRIMAVERA
L’INTRÚS
En la part de darrere del jardí de la memé hi ha un montó d’abono orgànic. Está format per flors mortes, fulles seques, pells de creilla...
David i el pepé están netejant de fulles seques a la part de sota el llimoner. Ara el pepé se’n va al forn a per el pá i li demana demana a David que fique les fulles seques en una bosseta i les porte darrere del jardí. David ompli la bossa una vegada mes (es molt treballador) i, de bell nou, les buida damunt el montó d’abono per a que, poc a poc, es converteixen en compost (David es un xiquet molt ecològic).
Sent un soroll que ve del costat del nysprer, s’amaga baix del galá de nit escoltant algú que s’apropa bufant. David aguanta la respiració: será un lladre?; pero no, no pot ser. Ací no hi han lladres, com tampoc n’hi han a la Vall.
De sobte, David veu un xicotet eriçó punxós que fuig en direcció contraria i s’amaga en la tanca de romaní.
Corre a contar-li ho al seu germanet:
- Albert, este estiu tindrem un nou amiguet per a jugar, a banda del Tatí.
viernes, 27 de abril de 2012
OLDIES: THE HOLLIES (YES I WILL)
UNA LEGENDA DEL BRITISH POP DE SEMPRE
El dia 21 de Juliol de 1971 vaig tindre la sort d’asistir al seu concert a la plaça de bous de Benidorm. Era le segona i última vegada que el grup actuava en Espanya (van estar dos anys abans a Mallorca). Mai he gaudit tant d’un concert de rock come eixe dia, en una plaça repleta de xicones en mini falda i xicons peluts de tota aquella Europa feliç, amb prima de risc cero (sense “Merkels i Sarkosys”; pero, afortunadament amb Willy Brandt i Olaf Palme). En el grup ja no estava Graham Nash, que triumfava ja en USA amb Still&Nash. Tot aixó, l’actuació va estar memorable amb la veu de Allan Clarcke i les guitarres de Tony Hicks i Terry Sylvester (que reemplazava al Nash)
El dia 21 de Juliol de 1971 vaig tindre la sort d’asistir al seu concert a la plaça de bous de Benidorm. Era le segona i última vegada que el grup actuava en Espanya (van estar dos anys abans a Mallorca). Mai he gaudit tant d’un concert de rock come eixe dia, en una plaça repleta de xicones en mini falda i xicons peluts de tota aquella Europa feliç, amb prima de risc cero (sense “Merkels i Sarkosys”; pero, afortunadament amb Willy Brandt i Olaf Palme). En el grup ja no estava Graham Nash, que triumfava ja en USA amb Still&Nash. Tot aixó, l’actuació va estar memorable amb la veu de Allan Clarcke i les guitarres de Tony Hicks i Terry Sylvester (que reemplazava al Nash)
Aquest post, que inclou Yes
I will, esta dedicat a tots els amics, que en aquella época eren fans dels
Hollies, que arrivaren a l’extrem de compartir paga de diumenge per tal de
comprar els seus discs, i que, malauradament,
no pugueren vindre al concert: als tres “pauets” (Batiste, Andrés i Pep Calatayud);
Pep Mc Aunes, Tani, els "Juanjos" Quesada i Morales, a Ximo Borrell; a Fina i,
last but not least, a la meua filla Ruth que, tot i la seua joventut, es una seguidora fidel del grup de Manchester.
En el video apareixen uns Hollies molts jovens, practicament
principiants, al programa de G.Hamilton A Go Goo,
amb la escasa tecnología d’aleshores pero amb la seua força i harmonies vocals.
Si, ja ho se. El bailarins son horrorosos, pero així es dançava en els sixties…
Ah!, gracies a Vithia Mortensen per pujar el video a la
xarxa.
miércoles, 25 de abril de 2012
QUE MAL PARLEN CASTELLA ELS CASTELLANS ! (IV)
Açó es un escandal. Cada día el mateix: no es ja la constant sustitució del pronom personal lo/la (leismo)
tot i sustituint-los en la posició de complement directe, es el mal us constant. Pobrets !, un sol idioma i que mal el parlen:
Eixample: ahir a la SER: "hoy tenemos que hablar de la deposición del presidente de MALI"
¿Deposicion?, Que pasa, que el president de Mali ha anat a cagar?.
Item mes: "El clima hoy en Huesca será templado" (R3); segurament, ignorants, voldríen dir "el tiempo". El clima, com tots sabem, es el que es habitual en una zona geogràfica determinada.
mes: el país alauí (tele basura) está abierto a mas nvesiones españolas. "Alaui" es la dinastía que mana en Marroc; evidentment, el pais es Marroc...ningú anomena a Espanya "el país borbón"..faltaría mes.
i, last but not least, escoltat a Canal Bou (olé!) "este sistema de prevención dental se consigue poniendo un broker en la boca"...Un broker!!!: podem entendre que tots estiguen cabretats amb els yuppies de L.Brothers, G.Sach, etc (pels enganys que han fet al pobrets estalviadors) pero no fins el punt de ficarse-los en la boca.
Supose que voldrien dir "brackets", lo qual si es correcte.
Un altre día mes...
tot i sustituint-los en la posició de complement directe, es el mal us constant. Pobrets !, un sol idioma i que mal el parlen:
Eixample: ahir a la SER: "hoy tenemos que hablar de la deposición del presidente de MALI"
¿Deposicion?, Que pasa, que el president de Mali ha anat a cagar?.
Item mes: "El clima hoy en Huesca será templado" (R3); segurament, ignorants, voldríen dir "el tiempo". El clima, com tots sabem, es el que es habitual en una zona geogràfica determinada.
mes: el país alauí (tele basura) está abierto a mas nvesiones españolas. "Alaui" es la dinastía que mana en Marroc; evidentment, el pais es Marroc...ningú anomena a Espanya "el país borbón"..faltaría mes.
i, last but not least, escoltat a Canal Bou (olé!) "este sistema de prevención dental se consigue poniendo un broker en la boca"...Un broker!!!: podem entendre que tots estiguen cabretats amb els yuppies de L.Brothers, G.Sach, etc (pels enganys que han fet al pobrets estalviadors) pero no fins el punt de ficarse-los en la boca.
Supose que voldrien dir "brackets", lo qual si es correcte.
Un altre día mes...
miércoles, 18 de abril de 2012
THE SUDDEUTSCHE ZEITUNG ENGLISH EDITION: S'HA ACABAT LA FESTA AL PAÍS VALENCIÀ
The valencian region: the fiesta is over (se acabó la fiesta). A case for study: how one of the richest european region, a leader in spanish export, failed completely passing from the third spanish position (1994) to one of the rear wagons (2012).
La CV del tercer lloc en 1995 a ú dels ultims, sols per davant de Galizia, Extremadura i Andalusia (for the moment). Així que, tot i parodiant a "Loquillo"
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
LOS VALENCIANOS NO PARABAN
SOLO EUZCADI Y CATALUNYA NOS SUPERABAN
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
LAS OTRAS REGIONES NOS ADMIRABAN
EN SUS COTOS DE CAZA
LOS VALENCIANOS FARDABAN
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
NUESTRO OTRO YO NOS ACECHABA
MERCADERES DE DESEOS
HABITANTES DE LA NADA
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
DE LOS MURCIANOS NOS BURLABAMOS
HASTA QUE AL MURCIANO ZAPLANA HALLAMOS
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
EL DINERO EN ARAGON SE GASTABA
HASTA QUE EN 2001 EL MAÑICO NOS SUPERABA
E INCLUSO CANTABRIA NOS PASABA
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS
Y LA VIDA NO SE PARABA
EN TODAS LAS COMUNIDADES
A LOS VALENCIANOS NOS ADMIRABAN
CUANDO SOMOS DECIMOTERCEROS
LA NARANJA NO SE PAGA
EL PRESIDENT NOS ENGAÑA
Y HASTA MURCIA NOS IGUALA
CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS.....
..CUANTOS COTOS DE CAZA!!!
POR TODA ESPAÑA NOS EMBORRACHABAMOS
EN COPAS LLENAS DE ARROGANCIA
....CUANDO FUIMOS LOS TERCEROS......
----------------
i. al mateix temps homenatge a L&Trogloditas, c'est à dire: homenatge al Rock.
click here: http://www.youtube.com/watch?v=G_nnBzN7Xw8
martes, 17 de abril de 2012
PAROLE, PAROLE, PAROLE...
Noticies 07:00 am: Recesión, baja el NIKKEI, malos augurios para el IBEX, ayer máximos en la prima de riesgo, sube el petróleo. Irán, plutonio, cumbre, desacuerdo, Cristina, YPF, nacionalización, represalias, intervención.
09:00; prensa digital: bono alemán, Cristina Fernandez, Repsol, desaceleración en ASIA, bonos basura, Aeropuerto de Castellón, S&Poors, no habrá mas rescates para Grecia, la PdR de España supera la de Italia, Moody's rebaja la deuda de la CV al mínimo, CAM, traductoras rumanas, Emarsa,
10:00 prensa escrita: Cristina Fernandez de Kirchner, amenaza de nuevas nacionalizaciones, Fitch, nuevo rescate para Grecia, mas déficit, cuotas participativas fraudulentas, amnistia fiscal para los de siempre, activos tóxicos, Lehman Brothers, Goldman Sachs, mas fraude, baja W.Street, mas diferencia con el bono alemán, cumbres, Merkel, Durao Barroso, deslocalización, Merryl Linch, se llevan la fábrica a Eslovaquia, Sarkozy, se llevan la fabricación a Vietnam, otra deslocalización, efecto multiplicador, FMI, mas represalias para Argentina, amenazas de nacionalización de Cias. telefónicas españolas en S.América, caos, improvisación, desequilibrios, mas deficit....recortes, ajustes, reformas...parole
_______________
...parole. Aquesta roda capitalista sols funciona amb el consum i, com deia l'amic Keynes, am fluidessa del credit per tal de equilibrar oferta i demanda. Així que sols es pot sortir d'ací amb mesures d'estimul (per cert, com han fet els seus admirats neocons yankees). Els retalls sols produeixen desconfiança, menys consum i per tant menys producció i per tant mes atur. Així com va, Rajoy sols ens conduirá a la desaparició gradual de les clases mitjanes, motor del país. Sols quedará la pobrea, que portará mes pobrea.
---------------
Che cosa sei; che cosa sei; che cosa sei; cosa sei
Tu dici soltanto parole parole fra noi
09:00; prensa digital: bono alemán, Cristina Fernandez, Repsol, desaceleración en ASIA, bonos basura, Aeropuerto de Castellón, S&Poors, no habrá mas rescates para Grecia, la PdR de España supera la de Italia, Moody's rebaja la deuda de la CV al mínimo, CAM, traductoras rumanas, Emarsa,
10:00 prensa escrita: Cristina Fernandez de Kirchner, amenaza de nuevas nacionalizaciones, Fitch, nuevo rescate para Grecia, mas déficit, cuotas participativas fraudulentas, amnistia fiscal para los de siempre, activos tóxicos, Lehman Brothers, Goldman Sachs, mas fraude, baja W.Street, mas diferencia con el bono alemán, cumbres, Merkel, Durao Barroso, deslocalización, Merryl Linch, se llevan la fábrica a Eslovaquia, Sarkozy, se llevan la fabricación a Vietnam, otra deslocalización, efecto multiplicador, FMI, mas represalias para Argentina, amenazas de nacionalización de Cias. telefónicas españolas en S.América, caos, improvisación, desequilibrios, mas deficit....recortes, ajustes, reformas...parole
_______________
...parole. Aquesta roda capitalista sols funciona amb el consum i, com deia l'amic Keynes, am fluidessa del credit per tal de equilibrar oferta i demanda. Així que sols es pot sortir d'ací amb mesures d'estimul (per cert, com han fet els seus admirats neocons yankees). Els retalls sols produeixen desconfiança, menys consum i per tant menys producció i per tant mes atur. Així com va, Rajoy sols ens conduirá a la desaparició gradual de les clases mitjanes, motor del país. Sols quedará la pobrea, que portará mes pobrea.
---------------
Che cosa sei; che cosa sei; che cosa sei; cosa sei
Tu dici soltanto parole parole fra noi
martes, 27 de marzo de 2012
CONTES DE PASCUA I DIUMENGE DE RAMS
L'OU BLAU
Al galliner hi ha un gran soroll:
-Ágata ha post un ou blau!.
El gall mira amb desconfiança a la gallina que ha parlat. Les gallines cotilletgen entre elles.
- Com es que Ágata ha post un ou blau?
- Es clar: está malalta...
- Cridem doncs al veterinari
- Si, aixó; rapid
Quan el veterinari l'examina diu:
- Está tot clar: Ágata es una gallina de Pascua. El veterinari s'explica:
- Pon els ous de colors, pero no será per sempre. Després de S.Vicent se li passará. No requereix medicació.
Ágata está molt orgullosa.
Ara, cada matinada, pon un ou roig, un verd, un grog; i, fins i tot, de vegades pon ous a quadres i ous warholianos, de colors, de forma romboide...de pop art.
------------------------
Per a Albert i David Omos Meliá....(Continua en la sessió de CONTES
Al galliner hi ha un gran soroll:
-Ágata ha post un ou blau!.
El gall mira amb desconfiança a la gallina que ha parlat. Les gallines cotilletgen entre elles.
- Com es que Ágata ha post un ou blau?
- Es clar: está malalta...
- Cridem doncs al veterinari
- Si, aixó; rapid
Quan el veterinari l'examina diu:
- Está tot clar: Ágata es una gallina de Pascua. El veterinari s'explica:
- Pon els ous de colors, pero no será per sempre. Després de S.Vicent se li passará. No requereix medicació.
Ágata está molt orgullosa.
Ara, cada matinada, pon un ou roig, un verd, un grog; i, fins i tot, de vegades pon ous a quadres i ous warholianos, de colors, de forma romboide...de pop art.
------------------------
Per a Albert i David Omos Meliá....(Continua en la sessió de CONTES
Etiquetas:
Josep Pasqual Olmos Clement
viernes, 23 de marzo de 2012
ELS QUATRE MANAMENTS DE LA "JEFA"
Va tardar, des de'l seu Sinaí més de 40 dies i 40 nits, la jefa, en confeccionar les taules de la llei fiscal en la cimera de Brusseles; pero ja ho té, i els 25 líders europeus van dir amén:
1) No incurrirás en déficit estructural
2) No pagarás la deuda excesiva.
3) Adoptarás la regla d'or del equilibri presupuestari en la teua constitució. I:
4) Estarás nyugat al Tribunal Europeu (eu!!!) de Justicia.
---------------------
Tots 25 es van comprometre a respectar aquest pacte i els holocausts de la pròpia economia. Però els nens d'Europa estan clamant en el desert: "Fins quan, Senyor, hem de ser turmentats per l'austeritat?...No answer!!!
Merkel ofereix la profecia d'una unió política. De moment, però, i en els propers anys, de retallada del dèficit, és l'únic camí a la justícia, diu ella. Mireu Itàlia i Espanya: els mercats es va aplacar una vegada que van començar les reformes de debò. Mireua Grècia, Irlanda (el que era "tigre celta" quan la bambolla inmobiliaria), Portugal...mai es recuperarán...i nosaltres?: menys encara: sols es pot eixir amb mesures Keynesianes, i els nens neocons de Rajoy están fent el contrari. Mes retallades=menys consum. Fins i tot des de Wall Street, els gurus liberals opten per mesures de foment del consum...pero? no eren els EEUU als que aquests neocons del PP agafaven com a model; com quedem?.
----------------------------
Ningú se'n recorda que Alemanya va tindre, quen la reunificació, el déficit mes gran de la história de Europa. Ningú va tindre collons de tirar-li ho en cara, aleshores. Ells si que pugueren devaluar el marc i invair-nos amb les seues exportacions i nosaltres, també els grecs, les pagavem sense retxistar. Ara no es pot devaluar res; doncs, que fem?. La jefa a tornat a guanyar.
1) No incurrirás en déficit estructural
2) No pagarás la deuda excesiva.
3) Adoptarás la regla d'or del equilibri presupuestari en la teua constitució. I:
4) Estarás nyugat al Tribunal Europeu (eu!!!) de Justicia.
---------------------
Tots 25 es van comprometre a respectar aquest pacte i els holocausts de la pròpia economia. Però els nens d'Europa estan clamant en el desert: "Fins quan, Senyor, hem de ser turmentats per l'austeritat?...No answer!!!
Merkel ofereix la profecia d'una unió política. De moment, però, i en els propers anys, de retallada del dèficit, és l'únic camí a la justícia, diu ella. Mireu Itàlia i Espanya: els mercats es va aplacar una vegada que van començar les reformes de debò. Mireua Grècia, Irlanda (el que era "tigre celta" quan la bambolla inmobiliaria), Portugal...mai es recuperarán...i nosaltres?: menys encara: sols es pot eixir amb mesures Keynesianes, i els nens neocons de Rajoy están fent el contrari. Mes retallades=menys consum. Fins i tot des de Wall Street, els gurus liberals opten per mesures de foment del consum...pero? no eren els EEUU als que aquests neocons del PP agafaven com a model; com quedem?.
----------------------------
Ningú se'n recorda que Alemanya va tindre, quen la reunificació, el déficit mes gran de la história de Europa. Ningú va tindre collons de tirar-li ho en cara, aleshores. Ells si que pugueren devaluar el marc i invair-nos amb les seues exportacions i nosaltres, també els grecs, les pagavem sense retxistar. Ara no es pot devaluar res; doncs, que fem?. La jefa a tornat a guanyar.
lunes, 12 de marzo de 2012
UN HOMBRE ASEGURA HABER ENCONTRADO UN EMPLEO
...El Ministerio del Interior lo ha desmentido...
Alfredo Arnadón, un hombre de cuarenta y dos años, ingeniero aeronáutico de profesión, está siendo interrogado en estos momentos por la policía a causa de unas declaraciones que el propio individuo hizo en un bar cercano a su domicilio. Al parecer, Arnadón pidió un pincho grande de tortilla y acto seguido, delante de todo el mundo, dijo en voz alta que había encontrado un empleo. El propio camarero del local fue quien tuvo que llamar a la policía ante la creciente tensión y el nerviosismo de los demás clientes, y también temiendo por la integridad del hombre. Al parecer, varias personas que se encontraban en el bar se estrellaron la cabeza contra las vitrinas de la barra y echaron a perder varias raciones de patatas bravas. Cinco patrullas de agentes antidisturbios y dos camiones de bomberos consiguieron sofocar la revuelta, pasadas las dos de la tarde, y llevarse al sospechoso a la comisaría. El interrogatorio se prolonga ya más de dieciséis horas sin que la policía haya podido averiguar los verdaderos motivos por los que Arnadón asegura haber encontrado ese trabajo. “Es un tipo listo”, ha declarado el inspector encargado del caso, “pero la policía tiene paciencia y unas tenazas muy parecidas a las de dentista”, puntualizó. El detenido justifica haber encontrado su empleo por las execrables condiciones en las que la empresa le ha ofrecido el puesto, aunque los agentes creen que no son lo suficientemente ignominiosas para que haya sido contratado. Según parece, Arnadón trabajaría dos horas mensuales, de cuatro a seis de la mañana, por veintisiete euros brutos, seguridad social a cargo del trabajador, y derecho a cuatro minutos de vacaciones no remuneradas en años alternos. Interior podría estar a punto de autorizar, hoy mismo, que se le administre escopolamina
Etiquetas:
De: Cartelera Turia (07/03)
miércoles, 7 de marzo de 2012
QUARANTA DOS ANYS SENSE ELLS
A petició dels lectors del Mirror reeditem el Post dedicat als Beatles, publicat al Cove, quan feia quaranta anys de la seua disol·lució.
--------------------------------------------------------------------------
Eixe carrer al nord de Londres, eixe pas amb sis línies blanques en Abbey Road, és el més fotografiat del món.Allí arriven continuament els seus cronistes contemporanis, que creuen el pas zebra per tal d'arrivar a Emi Records (la seua casa de discos), l'edifici d'en front, a cercar informació. Ara els nous columnistes tenen una tendència a mitificar-ho tot, a atribuïr-los merits extra musicals que no els pertanyen. No, definitivament ells no estaven darrere dels moviments estudiantils a Europa en els seixanta, com diu Adam Ledgerton, del Chroniquer de NY, tampoc estigueren en Woodstock ni van tindre cap influència en les manifestacions anti Vietnam, ni en les mogudes de Berkeley. Al Cesar el que es del Cesar y a Sartre, Simon de Beauvoir, Dylan, Baez, Cohn Bendit, Angela Davis, Marcuse, M.L King el; el que es de cadascú. Ells simplemente estaven per allí quan tot açò passava. Eren una altra cosa, simplemente el millor grup musical de la història.
El pacifisme, les preocupacions socials els arriven en una època tardana de la seua trajectòria i sols toquen a John i a George (Paul i Ringo eren, son, més burgesos). Tot i això, eixa influència es indirecta i ve via Yoko i filosofía hindú, respectivament. Cal recordar que totes les seues cançons, des de la època de la Cavern fins 1966, et parlen de xiques, cels, rivalitats amoroses, balls. Són lletres molt primàries, envasades en melodies encantadores. Es Nowhere Man, de l'àlbum Rubber Soul, el que trenca la tendència. Després vingueren lletres més sofisticades acompanyades amb nous instruments, cançons autobiogràfiques, composicions antibèliques, junt a obres mestres (White Album, Sgt. Peeper's)
No, ells sols estaven per allí quan tot el esclafit d'esdeveniments als que feia referència dalt van ocòrrer. Pero, mira quina casualitat: Revolution sonava a França quan la revolta, junt a Street Fighting Man (Stones); Across the Universe et va acompanyar aquella matinada de l'estiu de 1969 en que Armstrong i els seus dos amics despegaven des de Cap Canyaveral camí de la glòria; i, poc abans, Back in the USSR, era molt popular en Alemanya quan Willy Brandt s'obria a la URSS iniciant la seua Ostpolitik per a assajar de ficar fi a la guerra freda. Coincidències?
Els estem molt agraïts (fins i tot, es discupem l'estrafalari surrealisme de Revolution number 9). Ells van agitar les nostres joves vides i ens feren feliços. Pot ser recordaràs que un amic et va vindre a buscar emocionat per a dir-te que eren a la tele interpretant All you need is love aquell dia de març de 1967 en Mundovisión i vas veure sorprés que els Stones, els seus rivals de sempre, els feien un homenatge afegint-se al cor; que vas seleccionar Till There Was You al Juke Box aquella vespra de festa quan la primera cita a la capital mentre esperaves nerviós a la xica; saps que era Harrison, el mes 'Liverpool accent' de tots ells, el que us susurrava en I Am Happy Just To Dance With You, la primera vegada que vas ballar agarrat; que escoltaves una i una altra vegada There is a Place quan aquella mà misteriosa va dipositar l'EP de Twist and Shout en la emisora local del teu barri de la mar en festes; que estaves escoltant amb la boca oberta I Saw Her Standing There quan de sobte et vas adonar que la xiqueta d'ulls blaus preciosos, en aquell guateque, et mirava somrient des d'un racó; que les notes que sortien de l'altaveu d'aquell pick up "mono", quan el teu primer bes, eren les de A Taste of Honey; que t'agafaves com un clau cremant al crit vehement de Lennon en Please, Mister Postman quan somniaves desesperat amb una carta d'ella en aquella inútil i llarguísima mili sahariana ; que algú va fer sonar, en la festa del teu acomiadament, The Long And Winding Road, quan vas sortir del teu poble aquell diumenge camí del teu primer treball; que...(aquestes modestes ratlles podrien no acabar mai). Així fins a 213 precioses cançons, totes elles lligades a tants altres moments màgics, algun d'ells moltes vegades repetit.
Se'n van anar, pero ens queda la seua meravillosa mùsica i eixos records units per sempre a ella. El British Pop ha seguit arrasant; i deprés vingueren ELO, Travis, Oasis i, ara, Arctic Monkeys, Coldplay. Tots tenen algo de Beatles pero, com deia Serrat en el darrer EPS, després d'ells ja res ha tornat a ser igual.
--------------------------------------------------------------------------
Eixe carrer al nord de Londres, eixe pas amb sis línies blanques en Abbey Road, és el més fotografiat del món.El pacifisme, les preocupacions socials els arriven en una època tardana de la seua trajectòria i sols toquen a John i a George (Paul i Ringo eren, son, més burgesos). Tot i això, eixa influència es indirecta i ve via Yoko i filosofía hindú, respectivament. Cal recordar que totes les seues cançons, des de la època de la Cavern fins 1966, et parlen de xiques, cels, rivalitats amoroses, balls. Són lletres molt primàries, envasades en melodies encantadores. Es Nowhere Man, de l'àlbum Rubber Soul, el que trenca la tendència. Després vingueren lletres més sofisticades acompanyades amb nous instruments, cançons autobiogràfiques, composicions antibèliques, junt a obres mestres (White Album, Sgt. Peeper's)
No, ells sols estaven per allí quan tot el esclafit d'esdeveniments als que feia referència dalt van ocòrrer. Pero, mira quina casualitat: Revolution sonava a França quan la revolta, junt a Street Fighting Man (Stones); Across the Universe et va acompanyar aquella matinada de l'estiu de 1969 en que Armstrong i els seus dos amics despegaven des de Cap Canyaveral camí de la glòria; i, poc abans, Back in the USSR, era molt popular en Alemanya quan Willy Brandt s'obria a la URSS iniciant la seua Ostpolitik per a assajar de ficar fi a la guerra freda. Coincidències?
Els estem molt agraïts (fins i tot, es discupem l'estrafalari surrealisme de Revolution number 9). Ells van agitar les nostres joves vides i ens feren feliços. Pot ser recordaràs que un amic et va vindre a buscar emocionat per a dir-te que eren a la tele interpretant All you need is love aquell dia de març de 1967 en Mundovisión i vas veure sorprés que els Stones, els seus rivals de sempre, els feien un homenatge afegint-se al cor; que vas seleccionar Till There Was You al Juke Box aquella vespra de festa quan la primera cita a la capital mentre esperaves nerviós a la xica; saps que era Harrison, el mes 'Liverpool accent' de tots ells, el que us susurrava en I Am Happy Just To Dance With You, la primera vegada que vas ballar agarrat; que escoltaves una i una altra vegada There is a Place quan aquella mà misteriosa va dipositar l'EP de Twist and Shout en la emisora local del teu barri de la mar en festes; que estaves escoltant amb la boca oberta I Saw Her Standing There quan de sobte et vas adonar que la xiqueta d'ulls blaus preciosos, en aquell guateque, et mirava somrient des d'un racó; que les notes que sortien de l'altaveu d'aquell pick up "mono", quan el teu primer bes, eren les de A Taste of Honey; que t'agafaves com un clau cremant al crit vehement de Lennon en Please, Mister Postman quan somniaves desesperat amb una carta d'ella en aquella inútil i llarguísima mili sahariana ; que algú va fer sonar, en la festa del teu acomiadament, The Long And Winding Road, quan vas sortir del teu poble aquell diumenge camí del teu primer treball; que...(aquestes modestes ratlles podrien no acabar mai). Així fins a 213 precioses cançons, totes elles lligades a tants altres moments màgics, algun d'ells moltes vegades repetit.
Se'n van anar, pero ens queda la seua meravillosa mùsica i eixos records units per sempre a ella. El British Pop ha seguit arrasant; i deprés vingueren ELO, Travis, Oasis i, ara, Arctic Monkeys, Coldplay. Tots tenen algo de Beatles pero, com deia Serrat en el darrer EPS, després d'ells ja res ha tornat a ser igual.
lunes, 20 de febrero de 2012
NO, NO ES DE VERES. TOTS NO SON IGUALS

No estem parodiant el ex president del govern balear (J.Matas) quan afirmava açó mateix, deient que ell pot ser no tindría temps per a rebre a Juan Garcia, pero sempre rebría al presunt estafador Duc de Palma.
(SIC). No, es referim a eixa cançoneta a la que, poc poc, ens volen acostumar el mitjans de dretes (todos los políticos son iguales) i que es tan ven rebuda pels "neutrals" i altres abstencionistes. La idea final sería esta: com que els dos grans partits son practicament iguals i com que el PSOE fa una política lliberal semblant a la que fa el PP, doncs aleshores millor votar al original (PP-ells ja saben el que tenen que fer-) i no a la copia (PSOE).
Pero no, tots no son iguals ni fan el mateix, ni tenen les mateixes prioritats, ni molt menys. mireu:
- El déficit per cápita d'Andalusia es gairebé la meitat del déficit valenciá per cápita. Doncs tots no son iguals, no han governat igual.
- La ex delegada del govern al País Valenciá no enviava els policies a maxacar als xiquets de la ESO, la actual (P.S. de León) SI. Tots no son iguals.
- Uns defenen la educació pública, altres no. Uns convoquen oposicions al cosos de mestres i profesors de secundaria (bascos, andalusos..) altres no (murcians, valencians). Tots no son iguals
- El govern de Patxi Lopez dedica a la sanitat 600,00 euros per cap mes que el govern valenciá. Tots no son iguals.
- El govern valencia es el que menys inverteix en sanitat (junt, com no?, a la Comunitat de Madrid, tots dos empatats ex aequo; pero altres: € 1122,00. Catalunya: 1298; Navarra: 1543,00; Extremadura: 1509,00....Tots no son iguals
- Algunes televisions autonómiques tenen shares del 15% i mes, i son rentables. Els seus departaments están dirigits per gent preparada. El departaments de RRHH de TV3 i ETB están gestionats per prestigiosos juristes. El de Canal 9 ha estat molts anys gestionat per un diplomat en agricultura i famós acosador sexual. Tots no son iguals
- La Comunitaaaaaat (o com diu l'amic Xavi: la Barbaritat Valenciana): temps d'espera per a operació de catarates: 14 mesos. Mitja de la resta del estat: 6 mesos. Tots no son iguals.
- Hi han depuradores urbanes (Granollers, Baracaldo, Estella... dirigides per gent competent (economistes de prestrigi, bons gestors, tecnicament parlant) per tot arreu del estat....i també hi ha EMARSA, dirigida per: UN ENFERMER !!!..que contrata traductores rumanes ...no, tots no son iguals..
- Hi han comunitats on la crisi, la manca de prestecs, del flow del capital pot estar compensat pel seu poder financier: Kuxa (Euzcadi); Banc d'Andalusia (Andalucia); Caixa Penedés, Banc de Sabadell, La Caixa (Catalunya); B.Pastor (Galizia..). Aci, desgraciadament, tot ha estat reduït a...Caixa Ontinyent !!!. No: tots no son iguals...uns tenen els seu propi "poder financer", altres tenim: Caixa Ontinyent.
- Hi han caps de policía que diuen (i ho acompleixen) que la policía está per a solucionar problemes; altres parlen de "COMBATIR AL ENEMIGO"...si, com combatre a xiquets de 15 anys !!!..no, tots no son iguals
-----------------------
Als amics del Bloc: penseu en qui pacteu per a desfer futurs empats (ja sabeu: la sindrome de Sagunt...): no es igual pactar amb el PP d'Almenara (en el que militen encara ex FN i falangistes delators de demócrates en la transició) que amb el PSOE d'eixa localitat (rudimentaris, pero demócrates): No es el mateix pactar amb el PP d'Elx (anti-valencianistes) que amb el PSOE d'Elx (ells van defenfre el Misteri...). El mateix, o paregut es pot aplicar a Vinarós, Vila-Real, Denia, Onda.....
----------------------
Als amics neutrals que no voten ni lluiten: la política o la fas o te la fan: recordeu al gran G.Celaya: maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales que lavándose las manos se desentienden y evaden...maldigo la poesía de quien no toma partido, partido hasta mancharse.
Post Scriptum: mentre escric estes quatre ratlles hi han manifestacions d'estudiants a València i també a altres llocs de l'Estat. Pareix que sols hi ha detenguts a València: 14. Cap en la resta. Lo dit: Tots no son iguals.
Pero que es el que em fet els valencians per a patir a aquesta gentola?. I quan a l'actuació de la poli, d'aquests neo-grisos: Que volen aquesta gent? que els xiquets reaccionen?...doncs ja ho teniu...ho estic llegint a la premsa francesa, a Le Figaro: le printemps valencien...si:
LA PRIMAVERA VALENCIANA
miércoles, 8 de febrero de 2012
LA PREMSA CONSERVADORA FRANCESA TAMBE ENS FICA A CALDO
Eixa premsa, poc sospitosa de progresista, la dreta civilitzada francesa, eixa que (inocents!) molts pensaven que ací representava Corvengència, també ens fica a caldo (som la vergonya d'Europa)
-------------------------------
Valence, la ville de tous les excès, au bord de la faillite
(Cité des Sciences et de l'Art, opéra , aquarium géant, organisation de la Coupe de l'America et d'un Grand Prix de Formule 1, pendant vingt ans la ville a multiplié les projets pharaoniques et les gouffres financiers)
À Castellon, 50 kilomètres de Valence, l'image est frappante: un aéroport vide qui abrite pour seuls visiteurs des faucons. À l'entrée trône une immense statue à l'effigie d'un cacique local, Carlos Fraga, payée à l'artiste la modique somme de 300.000 euros.
---------------
Cet aéroport fantôme illustre la folie espagnole des années 1995-2007: spéculation immobilière effrénée, gabegie et corruption. Politiques et promoteurs ont justifié l'investissement par les milliers de mètres carrés à aménager pour y construire hôtel de luxe et terrains de golf. Autant de projets envolés dans la crise. D'autres ont vu le jour, comme le parc d'attractions Terra Mitica (377 millions d'euros) à Benidorm ou la Cité de la lumière à Alicante (300 millions), aujourd'hui criblés de dettes car là encore les développements immobiliers pharaoniques censés amortir les coûts ont fait long feu.
Ceci illustre aussi la démesure qu'a connue la région de Valence: dans les choix architecturaux - cité des sciences et de l'art, opéra -, bâtiments futuristes et surdimensionnés, et l'organisation de grands événements. La région a fait d'énormes investissements urbains et portuaires pour accueillir, en juillet 2007, la Coupe de l'America, et s'offrir un Grand Prix de Formule 1. «L'Espagne est le seul pays à avoir deux Grands Prix la même année», remarque l'universitaire Josep Vicent Boira, signe de la rivalité territoriale. «Barcelone avait son Grand Prix, Valence voulait le sien.» Question de prestige et de rayonnement et l'ambition d'un homme, Francisco Camps, l'ancien président de la région du Parti populaire (PP), tombé pour corruption après sa réélection au printemps 2011.
Sa chute marque la dégringolade économique et financière de Valence - 5,5 millions d'habitants -, citée il y a encore quelques mois comme modèle de gestion par le chef du PP, Mariano Rajoy, devenu chef du gouvernement. La presse espagnole multiplie les articles critiques: de miracle économique, Valence est devenue «terre de pillage», tantôt comparée à la mafia sicilienne, «la palermisation de Valence», ou reléguée au rang de «Grèce de l'Espagne». De fait, entre 2008 et 2010, la région a subi la plus forte baisse de PIB, de 6,4 %, contre 3,4% pour la Catalogne et 2,6% à Madrid. La communauté est au bord de la faillite, affichant une dette de plus de 20 milliards d'euros selon la Banque d'Espagne, soit 19,9% du PIB, la plus élevée du pays. Pire, la Communauté n'a pas pu honorer en décembre une échéance à la Deutsche Bank de 130 millions d'euros. Cette année, elle doit faire face à 4,5 milliards d'euros de remboursement. Du reste, les banques locales, deux caisses d'épargne, CAM et Bancaja, grands financeurs de l'âge d'or de la construction, au 3e et 4e rang national, ont disparu dans la restructuration bancaire, reprises par la Banque d'Espagne. Ce qui ne facilite pas le financement de la région.
-------------------------------
Valence, la ville de tous les excès, au bord de la faillite
(Cité des Sciences et de l'Art, opéra , aquarium géant, organisation de la Coupe de l'America et d'un Grand Prix de Formule 1, pendant vingt ans la ville a multiplié les projets pharaoniques et les gouffres financiers)
À Castellon, 50 kilomètres de Valence, l'image est frappante: un aéroport vide qui abrite pour seuls visiteurs des faucons. À l'entrée trône une immense statue à l'effigie d'un cacique local, Carlos Fraga, payée à l'artiste la modique somme de 300.000 euros.
---------------
Cet aéroport fantôme illustre la folie espagnole des années 1995-2007: spéculation immobilière effrénée, gabegie et corruption. Politiques et promoteurs ont justifié l'investissement par les milliers de mètres carrés à aménager pour y construire hôtel de luxe et terrains de golf. Autant de projets envolés dans la crise. D'autres ont vu le jour, comme le parc d'attractions Terra Mitica (377 millions d'euros) à Benidorm ou la Cité de la lumière à Alicante (300 millions), aujourd'hui criblés de dettes car là encore les développements immobiliers pharaoniques censés amortir les coûts ont fait long feu.
Ceci illustre aussi la démesure qu'a connue la région de Valence: dans les choix architecturaux - cité des sciences et de l'art, opéra -, bâtiments futuristes et surdimensionnés, et l'organisation de grands événements. La région a fait d'énormes investissements urbains et portuaires pour accueillir, en juillet 2007, la Coupe de l'America, et s'offrir un Grand Prix de Formule 1. «L'Espagne est le seul pays à avoir deux Grands Prix la même année», remarque l'universitaire Josep Vicent Boira, signe de la rivalité territoriale. «Barcelone avait son Grand Prix, Valence voulait le sien.» Question de prestige et de rayonnement et l'ambition d'un homme, Francisco Camps, l'ancien président de la région du Parti populaire (PP), tombé pour corruption après sa réélection au printemps 2011.
Sa chute marque la dégringolade économique et financière de Valence - 5,5 millions d'habitants -, citée il y a encore quelques mois comme modèle de gestion par le chef du PP, Mariano Rajoy, devenu chef du gouvernement. La presse espagnole multiplie les articles critiques: de miracle économique, Valence est devenue «terre de pillage», tantôt comparée à la mafia sicilienne, «la palermisation de Valence», ou reléguée au rang de «Grèce de l'Espagne». De fait, entre 2008 et 2010, la région a subi la plus forte baisse de PIB, de 6,4 %, contre 3,4% pour la Catalogne et 2,6% à Madrid. La communauté est au bord de la faillite, affichant une dette de plus de 20 milliards d'euros selon la Banque d'Espagne, soit 19,9% du PIB, la plus élevée du pays. Pire, la Communauté n'a pas pu honorer en décembre une échéance à la Deutsche Bank de 130 millions d'euros. Cette année, elle doit faire face à 4,5 milliards d'euros de remboursement. Du reste, les banques locales, deux caisses d'épargne, CAM et Bancaja, grands financeurs de l'âge d'or de la construction, au 3e et 4e rang national, ont disparu dans la restructuration bancaire, reprises par la Banque d'Espagne. Ce qui ne facilite pas le financement de la région.
Etiquetas:
de Le Figaro (07/02/2012)
martes, 31 de enero de 2012
QUE MAL PARLEN CASTELLÁ ELS CASTELLANS ! (III)
AQUESTA VEGADA DEDICADA EL MITJANS DE COMUNICACIÓ (si,a ells que tindrien que donar eixample)

Escoltat en tablero deportivo (RNE), dimecres passat: "hoy vamos a asistir a un nuevo derby, el que enfrenta al R.Madrid y al FC Barcelona"; doncs bé, tothom sap que aquest mot anglés (derby) es refereix a un match entre dos rivals d'una mateixa ciutat (València-Levante, sería un derby) i no al enfrentament dels dos millor equips del mon, que vindría a ser: "un clásico" o "un partido de máxima rivalidad".
Mes sobre futból, en la mateixa emisora: "el Madrid y el Barça se verán de nuevo las colas este miércoles"; vatja: no ho entenc, jugarán de cul?, com ho farán?, portén cua els dos?, ú dels dos?.
Noticies de la TV-fem de Berlusconi: "S&P" le ha quitado a Francia la triple AAA": molt bé Sarko no te per que preocupar-se (collons, la triple AAA!!!) encara li queden a França com a minim 6 "A", c'est à dire, ara els nostres veïns son, de molt, els number one en el ranking d'aquests terroristes financers.
Item mes (també en la TV-fem): "Ana Botella tendrá mucho mas protagonismo en los nuevos capítulos de Los Tudor". Bo, esta també es bona: ja sabiem que la Botella tenía moltes ganes de protagonisme, pero no fins en punt d'assumir el rol de Ana Bolena!!!.
Una molt bona en un programa que, malgrat to, admirem (hoy por hoy-el passat divendres): "todo el mundo nos ponemos a trabajar"...açó es el clasic "concordancia vizcaino". El tertuliá tindria que haber dit:
"todo el mundo se pone", o "todos nos ponemos..."
Mes en la tele-fem: "es que yo me destornillo de risa"...aquesta es bona: a eixa tele hi ha qui te tornillos en les articulacions ...i no "ternillas", clar: per aixó no diu "derternillarse".
--------------------------------------------
Conclusió: pobrets, una sola llengua i com la destrossen!!!

Escoltat en tablero deportivo (RNE), dimecres passat: "hoy vamos a asistir a un nuevo derby, el que enfrenta al R.Madrid y al FC Barcelona"; doncs bé, tothom sap que aquest mot anglés (derby) es refereix a un match entre dos rivals d'una mateixa ciutat (València-Levante, sería un derby) i no al enfrentament dels dos millor equips del mon, que vindría a ser: "un clásico" o "un partido de máxima rivalidad".
Mes sobre futból, en la mateixa emisora: "el Madrid y el Barça se verán de nuevo las colas este miércoles"; vatja: no ho entenc, jugarán de cul?, com ho farán?, portén cua els dos?, ú dels dos?.
Noticies de la TV-fem de Berlusconi: "S&P" le ha quitado a Francia la triple AAA": molt bé Sarko no te per que preocupar-se (collons, la triple AAA!!!) encara li queden a França com a minim 6 "A", c'est à dire, ara els nostres veïns son, de molt, els number one en el ranking d'aquests terroristes financers.
Item mes (també en la TV-fem): "Ana Botella tendrá mucho mas protagonismo en los nuevos capítulos de Los Tudor". Bo, esta també es bona: ja sabiem que la Botella tenía moltes ganes de protagonisme, pero no fins en punt d'assumir el rol de Ana Bolena!!!.
Una molt bona en un programa que, malgrat to, admirem (hoy por hoy-el passat divendres): "todo el mundo nos ponemos a trabajar"...açó es el clasic "concordancia vizcaino". El tertuliá tindria que haber dit:
"todo el mundo se pone", o "todos nos ponemos..."
Mes en la tele-fem: "es que yo me destornillo de risa"...aquesta es bona: a eixa tele hi ha qui te tornillos en les articulacions ...i no "ternillas", clar: per aixó no diu "derternillarse".
--------------------------------------------
Conclusió: pobrets, una sola llengua i com la destrossen!!!
martes, 24 de enero de 2012
L'ASSASSINAT DELS ADVOCATS DE ATOCHA
IN MEMORIAM
Avuí recordem aquests lluitadors per la llibertat, Assasinats pel tardofranquisme amb el darrer intent d'impedir la democràcia:
Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco, Serafín Holgado de Antonio, Ángel Rodríguez Leal.
El vídeo del enterrament i homenatge (35 anys ja !!!...i encara, vergonya, algún assasí solt...!!!)
Avuí recordem aquests lluitadors per la llibertat, Assasinats pel tardofranquisme amb el darrer intent d'impedir la democràcia:
Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco, Serafín Holgado de Antonio, Ángel Rodríguez Leal.
El vídeo del enterrament i homenatge (35 anys ja !!!...i encara, vergonya, algún assasí solt...!!!)
viernes, 20 de enero de 2012
UN FRED DIA DE GENER, DYLAN, ANITA, LA FONTANA...
"Well, my telephone rang it would not stop
It’s President Kennedy callin’ me up
He said, “My friend, Bob, what do we need to make the country grow?”
I said, “My friend John: Brigitte Bardot
Anita Ekberg,Sophia Loren”
Country’ll grow
(I shall be free, Bob Dylan)
----------------------
La multitut, els "mimos" no em deixaven vore bé l'espectacle. Pensava en el fred que passaría la sueca en el rodaje. Poca gent sap que la Dolce Vita va estar filmada per Fellini en gener, tal dia com avuí, deprés de caminar amb el Mastroiani per la Via Condotti, tal com vam fer nosaltres seguint la mítica ruta Felliniana:
...De sobte, miracle!, la vaig vore: Anita, la "Sylvia" de Fellini va sortir esplendorosa de la Fontana:
It’s President Kennedy callin’ me up
He said, “My friend, Bob, what do we need to make the country grow?”
I said, “My friend John: Brigitte Bardot
Anita Ekberg,Sophia Loren”
Country’ll grow
(I shall be free, Bob Dylan)
----------------------
La multitut, els "mimos" no em deixaven vore bé l'espectacle. Pensava en el fred que passaría la sueca en el rodaje. Poca gent sap que la Dolce Vita va estar filmada per Fellini en gener, tal dia com avuí, deprés de caminar amb el Mastroiani per la Via Condotti, tal com vam fer nosaltres seguint la mítica ruta Felliniana:
...De sobte, miracle!, la vaig vore: Anita, la "Sylvia" de Fellini va sortir esplendorosa de la Fontana:
viernes, 13 de enero de 2012
AL COLISEUM, MAREJAT I MOLT AFECTAT PER LA SINDROME DE STENDHAL
Veniem de visitar l'esglesia de Santa Maria (al Trastèvere) i després tocava el Coliseum, i el Foro i encara quedava S. Angelo per a eixe dia, 06 de gener, dels reis.
El amic i lector brasiler P.Augusto em pregunta, via Facebook que es eixe sindrome:
El va patir l'escriptor francés després de visitar la ciutat toscana:
La síndrome de Stendhal (també anomenat Síndrome de Florència) és una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al • lucinacions quan l'individu és exposat a obres d'art, especialment quan aquestes són particularment belles o estan exposades en grans quantitats en un mateix lloc.
la síndrome de Stendhal s'ha convertit en un referent de la reacció romàntica davant la acumulació de bellesa i d'exuberància artística:
"Havia arribat a aquest punt d'emoció en què es troben les sensacions celestes donades per les Belles Arts i els sentiments apassionats. Sortint de Santa Croce, em bategava el cor, la vida estava esgotada en mi, caminava amb por de caure" (Henri-Marie Beyle-Stendhal)
A mes a mes eixe dia La via Nationale estava sense cotxes, al ser festiu, es caminava amb bona temperatura i sense l'anarquic caos del transit rodat romá i de sobte va sortir el sol:

Llàstima d'eixos grups d'espanyols, totalment majoritaris (crisis, what crisis?), i aliens a tanta meravella, que amb els seus crits cerrils (¿oye Nacho...y ahora donde vamos?; yo estoy cansado de tanta ruina, ¿por qué no comemos otra pizza?....!!!) ho cagaven tot.
El amic i lector brasiler P.Augusto em pregunta, via Facebook que es eixe sindrome:
El va patir l'escriptor francés després de visitar la ciutat toscana:
La síndrome de Stendhal (també anomenat Síndrome de Florència) és una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al • lucinacions quan l'individu és exposat a obres d'art, especialment quan aquestes són particularment belles o estan exposades en grans quantitats en un mateix lloc.
la síndrome de Stendhal s'ha convertit en un referent de la reacció romàntica davant la acumulació de bellesa i d'exuberància artística:
"Havia arribat a aquest punt d'emoció en què es troben les sensacions celestes donades per les Belles Arts i els sentiments apassionats. Sortint de Santa Croce, em bategava el cor, la vida estava esgotada en mi, caminava amb por de caure" (Henri-Marie Beyle-Stendhal)
A mes a mes eixe dia La via Nationale estava sense cotxes, al ser festiu, es caminava amb bona temperatura i sense l'anarquic caos del transit rodat romá i de sobte va sortir el sol:

Llàstima d'eixos grups d'espanyols, totalment majoritaris (crisis, what crisis?), i aliens a tanta meravella, que amb els seus crits cerrils (¿oye Nacho...y ahora donde vamos?; yo estoy cansado de tanta ruina, ¿por qué no comemos otra pizza?....!!!) ho cagaven tot.
miércoles, 11 de enero de 2012
RECOMANACIONS DEL MIRROR:
...CAFE DE PARIS I RESTAURANT LA DOLCE VITA, ROMA...(VIA VENETO, 90)
Durant els intensos dies de la Dolce Vita en la dècada de 1960, el Cafè de París a Roma era un dels llocs preferits de les estrelles i de la progresía romana.
Es el lloc que va donar orige al terme "paparazzi". Al final de la dècada va caure en desgràcia amb la resta de la famosa Via Veneto de la capital italiana i va tocar fons fa quan la policia va descobrir que era usat per la màfia per rentar diners i el va confiscar.
L’any passat, però, va ser com un renaixement quan, en societat amb un dels principals grups anti-màfia d'Itàlia, el famós cafè i restaurant va començar a servir vins, pasta i altres plats produïts en terres confiscades a la cosa nostra en el sud del país.
Ara, els qui visiten Roma (nosaltres ho vam fer la setmana passada) poden menjar i beure en el mateix lloc que va inspirar al cineasta Federico Fellini per filmar el clàssic de 1960 "La Dolce Vita", mentre col • laboren amb el moviment "Libera" contra el crim organitzat.
Els nous administradors volen que el cafè ofereixca productes que no només siguin bons sinó justos, ha dit Luigi Ciotti (bravo!), cap del grup Libera. Aquest grup te com a proveedors granges i cooperatives en terres confiscades a la màfia. Es el cafè des d'on l'actor Marcello Mastroianni sortia a cobrir la vida dels famosos amb el seu lleial fotògraf Paparazzo.
Entre altres productes, els clients poden demanar vi negre de la cooperativa Centopassi (bonissim!!!), d’un lloc prop de Corleone, el poble sicilià que es va fer famós en les pel • lícules de "El Padrí", o menjar pasta fabricada amb blat conreat en propietats expropiades al crim organitzat prop de Nàpols, mentre escolten un magnific cantant que interpreta al piano un repertori molt variat tot i passant de Mina a Aznavour i del armeni a balades dels Beatles.
Encara hi ha gent que espera vore sortir del café, en qualsevol moment, a Anita Eckberg abans d'anar a rodar amb Fellini la Dolce Vita.
Durant els intensos dies de la Dolce Vita en la dècada de 1960, el Cafè de París a Roma era un dels llocs preferits de les estrelles i de la progresía romana.
Es el lloc que va donar orige al terme "paparazzi". Al final de la dècada va caure en desgràcia amb la resta de la famosa Via Veneto de la capital italiana i va tocar fons fa quan la policia va descobrir que era usat per la màfia per rentar diners i el va confiscar.
L’any passat, però, va ser com un renaixement quan, en societat amb un dels principals grups anti-màfia d'Itàlia, el famós cafè i restaurant va començar a servir vins, pasta i altres plats produïts en terres confiscades a la cosa nostra en el sud del país.
Ara, els qui visiten Roma (nosaltres ho vam fer la setmana passada) poden menjar i beure en el mateix lloc que va inspirar al cineasta Federico Fellini per filmar el clàssic de 1960 "La Dolce Vita", mentre col • laboren amb el moviment "Libera" contra el crim organitzat.
Els nous administradors volen que el cafè ofereixca productes que no només siguin bons sinó justos, ha dit Luigi Ciotti (bravo!), cap del grup Libera. Aquest grup te com a proveedors granges i cooperatives en terres confiscades a la màfia. Es el cafè des d'on l'actor Marcello Mastroianni sortia a cobrir la vida dels famosos amb el seu lleial fotògraf Paparazzo.
Entre altres productes, els clients poden demanar vi negre de la cooperativa Centopassi (bonissim!!!), d’un lloc prop de Corleone, el poble sicilià que es va fer famós en les pel • lícules de "El Padrí", o menjar pasta fabricada amb blat conreat en propietats expropiades al crim organitzat prop de Nàpols, mentre escolten un magnific cantant que interpreta al piano un repertori molt variat tot i passant de Mina a Aznavour i del armeni a balades dels Beatles.
Encara hi ha gent que espera vore sortir del café, en qualsevol moment, a Anita Eckberg abans d'anar a rodar amb Fellini la Dolce Vita.
jueves, 15 de diciembre de 2011
Dedicat als monolingües centralistes...... per a què s'ho facen mirar
SER BILINGÜE ENDARREREIX QUATRE ANYS L’APARICIÓ DE LA DEMÈNCIA SENIL
L'Ellen Bialystok Foundation de Toronto, des de fa una colla d'anys estudia l'impacte del bilingüisme en diferents funcions cognitives i en neuropatologies. En línies generals, Bialystok considera que parlar habitualment més d'una llengua estimula un seguit de funcions cerebrals. Aquestes estimulacions potser explicarien els resultats del seu darrer
Monolingües i bilingües de Toronto
L'estudi en qüestió l'ha realitzat en col•laboració amb Fergus Craik i Morris Freedman. En total els autors han analitzat un grup de 184 persones grans que havien acudit al metge per diferents problemes cognitius (sobretot pèrdues de memòria, d'atenció).
De les 184 persones, 91 eren monolingües i 93 eren bilingües. El bilingüisme a Toronto és bàsicament el producte de la immigració. Així entre els 93 bilingües, trobem 20 polonesos, 13 judeo-alemanys, 12 alemanys, 8 romanesos, 7 hongaresos, etc. Dels 184 pacients, 132 foren clínicament diagnosticats com a malats d'Alzheimer, repartits a parts iguals en els dos grups lingüístics.
En la comparació entre els dos grups cal tenir presents tota una sèrie de paràmetres clínics, així com el nivell educatiu i la història laboral de cadascú.
En línies generals els bilingües mostraven una edat mitjana d'aparició de símptomes quatre anys superior als monolingües (75 anys resp. 71 anys). La diferència corregida per altres factors encara seria més alta: els bilingües, immigrants de les dècades centrals del segle passat, van fer menys anys d'estudi i tenien un nivell d'ocupació inferior als monolingües, autòctons. Per evitar biaixos relacionats amb la immigració, els autors consideraren únicament els immigrants, dels quals hi havia 13 monolingües.
Les causes subjacents
Conèixer les causes d'aquesta diferència de quatre anys o superior és vital. Primer, perquè guanyar quatre anys a la demència senil té un impacte en la salut personal i familiar de cadascú gens menyspreable. I segon, perquè conèixer les causes (psicològiques, neurològiques, neuroquímiques, etc.) dels "beneficis" del bilingüisme ajuda a pensar en tractaments (farmacològics, psicològics, sociològics) de "prevenció".
Sembla que el bilingüisme (com d'altres activitats mentals addicionals) no impedeix que s'acumulin els danys neurològics que conduiran a la demència senil (dipòsits de plaques amiloides, etc.). Però sí fan que l'organisme toleri millor aquests danys, gràcies a una capacitat superior de reorganització neuronal (establiment de noves sinapsis).
Aprendre llengües i utilitzar-les té molts avantatges. Per desgràcia, la bilingüització de molts pobles ha conduït tard o d'hora a la monolingüització en la llengua dominant. I els pobles dominants del món són els que més tendeixen al monolingüisme: penseu en els xinesos mandarins, en els anglo-americans, en els francesos i... en els espanyols (ja sabeu: alló de “es que si no hablan sólo castellano los niños se lian”). En mans de qui estem!!!
L'Ellen Bialystok Foundation de Toronto, des de fa una colla d'anys estudia l'impacte del bilingüisme en diferents funcions cognitives i en neuropatologies. En línies generals, Bialystok considera que parlar habitualment més d'una llengua estimula un seguit de funcions cerebrals. Aquestes estimulacions potser explicarien els resultats del seu darrer
Monolingües i bilingües de Toronto
L'estudi en qüestió l'ha realitzat en col•laboració amb Fergus Craik i Morris Freedman. En total els autors han analitzat un grup de 184 persones grans que havien acudit al metge per diferents problemes cognitius (sobretot pèrdues de memòria, d'atenció).
De les 184 persones, 91 eren monolingües i 93 eren bilingües. El bilingüisme a Toronto és bàsicament el producte de la immigració. Així entre els 93 bilingües, trobem 20 polonesos, 13 judeo-alemanys, 12 alemanys, 8 romanesos, 7 hongaresos, etc. Dels 184 pacients, 132 foren clínicament diagnosticats com a malats d'Alzheimer, repartits a parts iguals en els dos grups lingüístics.
En la comparació entre els dos grups cal tenir presents tota una sèrie de paràmetres clínics, així com el nivell educatiu i la història laboral de cadascú.
En línies generals els bilingües mostraven una edat mitjana d'aparició de símptomes quatre anys superior als monolingües (75 anys resp. 71 anys). La diferència corregida per altres factors encara seria més alta: els bilingües, immigrants de les dècades centrals del segle passat, van fer menys anys d'estudi i tenien un nivell d'ocupació inferior als monolingües, autòctons. Per evitar biaixos relacionats amb la immigració, els autors consideraren únicament els immigrants, dels quals hi havia 13 monolingües.
Les causes subjacents
Conèixer les causes d'aquesta diferència de quatre anys o superior és vital. Primer, perquè guanyar quatre anys a la demència senil té un impacte en la salut personal i familiar de cadascú gens menyspreable. I segon, perquè conèixer les causes (psicològiques, neurològiques, neuroquímiques, etc.) dels "beneficis" del bilingüisme ajuda a pensar en tractaments (farmacològics, psicològics, sociològics) de "prevenció".
Sembla que el bilingüisme (com d'altres activitats mentals addicionals) no impedeix que s'acumulin els danys neurològics que conduiran a la demència senil (dipòsits de plaques amiloides, etc.). Però sí fan que l'organisme toleri millor aquests danys, gràcies a una capacitat superior de reorganització neuronal (establiment de noves sinapsis).
Aprendre llengües i utilitzar-les té molts avantatges. Per desgràcia, la bilingüització de molts pobles ha conduït tard o d'hora a la monolingüització en la llengua dominant. I els pobles dominants del món són els que més tendeixen al monolingüisme: penseu en els xinesos mandarins, en els anglo-americans, en els francesos i... en els espanyols (ja sabeu: alló de “es que si no hablan sólo castellano los niños se lian”). En mans de qui estem!!!
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)





















