LES ULLERES D'ORIOL

[per a David i Albert...i per a la nena "conina" Carolina qui, tot i no tindre encara un any, ja es bilingüe; com els seus cosinets, els seus oncles i com son pare...sense pegues]

Oriol está preocupat. Te molts problemes per a fer els deures a casa. Ho veu tot molt borrós. Te dificultats quan juga al pati amb els demes xiquets, doncs no es disteingueix bé.
Quan els seus pares s'adonen, Oriol está molt trist. Sap perfectament lo cruels que poden arribar a ser el companys a l'escola: li diran "cuatro ojos" ..."el xiquet de la Once"..i qui sap quines burrades mes.
Prompte veu, però, que els seu temors no estan fonamentats: les ulleres que li han comprat els pares sont molt, pero que molt boniques. Tant les montures com els vidres tenen tots el colors de l'Arc de Sant Martí. A l'escola ningú es riu d'ell; es mes, tots voldrien tenir unes gafes amb uns colors tant "xulos" com els
 d'Oriol. Quan juguen a l'amagatall, Oriol troba deseguida els seus amiguets. Está tant content que, fins i tot, es fica les ulleres per a dormir. Son pare, que sempre acudeix per a contar-li contes, li diu:
- Oriol, que fas amb les gafes ficades?
- per a poder veure millor els somnis. Diu l'Oriol.
Son pare  li contesta:
- No et preocupes, fill, per a veure els somnis no fan falta ulleres.

THIS DAY IN HISTORY (16_01_1919)

Prohibition Era Begins in the US (1920) 

Prohibition in the United States, also known as The Noble Experiment, was the period from 1919 to 1933, during which the sale, manufacture, and transportation of alcohol were banned nationally^[1] as mandated in the Eighteenth Amendment to the United States Constitution.

Under substantial pressure from the temperance movement, the United States Senate proposed the Eighteenth Amendment on December 18, 1917. Having been approved by 36 states, the 18th Amendment was ratified on January 16, 1919 and effected on January 16, 1920. Some state legislatures had already enacted statewide prohibition prior to the ratification of the 18th Amendment.

The "Volstead Act", the popular name for the National Prohibition Act, passed through Congress overPresident Woodrow Wilson's veto on October 28, 1919, and established the legal definition of intoxicating liquor, as well as penalties for producing it.^[2] Though the Volstead Act prohibited the sale of alcohol, the federal government did little to enforce it. By 1925, in New York City alone, there were anywhere from 30,000 to 100,000 speakeasy clubs.^[3]

While Prohibition was successful in reducing the amount of liquor consumed, it tended to undermine society by other means, as it stimulated the proliferation of rampant underground, organized and widespread criminal activity.^[4] Prohibition became increasingly unpopular during the Great Depression, especially in large cities. The bulk of America became disenchanted after the St. Valentine's Day massacre in 1929. Until then, they felt that, even with setbacks, Prohibition was working.

On March 22, 1933, President Franklin Roosevelt signed into law an amendment to the Volstead Act known as the Cullen-Harrison Act, allowing the manufacture and sale of certain kinds of alcoholic beverages. On December 5, 1933, the ratification of the Twenty-first Amendment repealed the Eighteenth Amendment. However, United States federal law still prohibits the manufacture of distilled spirits without meeting numerous licensing requirements that make it impractical to produce spirits for personal beverage use.^[5]

...I EL DIA 7 DE GENER HA ARRIVAT. HALLELUJAH !

Per als que considerem que els cicles anuals van del 01 de Setembre fins al 31 d’Agost s’ha acabat el suplici nadalenc/any nou/reis y ell dia 7 ha sortit tant clar i blau com sempre dins de la calma de gener. Els diaris venen plens de mals presagis, però es tornen a sentir els crits aguts del xiquets al pati del col•legi, que ara es barregen amb els sorolls mes forts i greus que surten dels bars a l’hora dels esmorzars, crits acalorats de discussions de futbol i política casolana. En la capital, el restaurant argentí de baix de casa continuen servint com a carn de la Pampa (“che, viste boludo”) els steaks engreixats de boví de la Meseta, mentre al döner- kebab gira sense aturar-se la carn del proveïdor monopolístic alemany i que ells venen com a autènticament turca. A les TV’s els mateixos programes fem de sempre. Al carrer, res nou; les expenedories de loteria i apostes esportives plenes, i les llibreries del barri universitari tant buides com les sales de cinema de la Avinguda d’Aragó ( El IVA cultural ho ha acabat d’enfonsar tot).
Al mateix temps, al poble, en un cel mes blau encara, ja es veuen els primers borinots dorats i negres damunt de les ginestes i les mimoses grogues. Ací, sense la contaminació de la gran ciutat, es mes patent que el dia ja allarga. En els tarongerars els soroll de les alicates dels collidors ja no va acompanyada de rises i xerrades en valencià sinó d’altres llengües i accents molt llunyans d’homes i dones explotats per les noves formes de contractació que afavoreixen les ETT’s . Les faveres comencen a florir en el hort del Juanjos i al seu voltant apareixen els primers espàrrecs, que ja no ens deixaran fins ben avançada la Pasqua de Resurrecció. Es a dir... lo de sempre.