ALBERT CAMUS I EL CARBONERO

Es el llibre que mes vegades he llegit. Mes que "The grapes of wrath", de Steinbeck (quatre vegades); "El jinete polaco", de A.Muñoz Molina (tres) o "El Ganivet", de P.Highsmith (altres quatre). De fet el llig cada any quan comença l'estiu.
De tots els llibres pendents de llegir o re-llegir damunt la taula de pí, aquest carbonero, expulsat prematurament del niu pel "parus major", ha triat Camus.
Al principi no comprenía res. Ara ho tinc clar. L'ocell ha vingut a vorem directament des d'el capitol de L'Estiu: "Retorn a Tipasa":

“Una merla va fer un breu preludi i, de sobte, de tot arreu, esclataren amb força, amb goig, amb feliç discondància, amb alegria infinita, els cants dels ocells. El dia es va posar en marxa. Havia de conduir-me  fins al capvespre”. (Camus; L'estiu: retorn a Tipasa)

--------------------------------------

Amb molt de cuidaet el he agafat i he aconseguit que volara fins dalt de la figuera, on l'esperaba sa mare per a conduir-lo a sa casa niu de la jacarandá...perdó, vull dir... de Tipasa