EL CAMÍ DE SANT JAUME. EL TRAM NAVARRÉS

Eixos de la boina roja, fill meu, eren molt roïns”

(de la meua iaia)

PRÒLEG

Setanta-tres anys i tres mesos abans:

"Aquella matinada regnava al poble, per primera vegada en molt de temps, un silenci sepulcral. No només havia cessat l'artilleria, tampoc se sentien les armes lleugeres dels milicians. Hi havia fum per tot arreu, o era boira? El primer tebi sol de primers de març va deixar entreveure unes siluetes que s'acostaven com fantasmes entrant al poble per les xicotetes colines del nord. Avançaven entre les tenebres, metralleta en mà mirant desconfiadament a banda i banda. Des del meu amagatall vaig pensar que eren un petit grup de set o vuit, però no era així: aquest primer grup era de reconeixement, després va desfilar la llarguíssima columna a pas molt lent, molts portaven en els seus rostres i braços ferides recents. Vaig veure al primer abanderat, portant una senyera amb les cadenes de l'escut de Navarra i l'emblema vermell dels requetés sobre fons blanc. Em va sorprendre que aquest emblema precedira la bandera vermella i gualda que venia més enrere. Eren ells. La IV divisió de Navarra havia trencat el front de Nules. Recorde que vaig començar a tremolar i vaig baixar al fons de la cova. El meu món, el nostre món de llibertat, s'esfondrava ".

(Reconstrucció d'una petita part de la a transmissió oral (Marc 1937)

Eixa frase de la meua iaia va traumatitzar part de la meva adolescència. Crec que els prejudicis, com els nacionalismes es curen viatjant. Així que em vaig a la terra de “eixos de la boina roja”, convençut que un altre trauma caurà; com em va caure abans el mite dels alemanys "dolents i racistes", convertits després en excel·lents companys de treball durant 35 anys. El mateix passarà ara, espere. He tingut un meravellós col·lega navarrès (Alberto Gallástegui, de Alsasua) igual que tinc ara una gran amiga navarresa (Teresa Angulo-Viana-) El propòsit del viatge no és de teràpia anti-navarresa (sóc pro-coses, però no sóc anti-res), sinó el de realitzar un tram del Camí amb els meus millors amics per conèixer aquestes comarques i desconnectar; però aprofitaré el final de les etapes navarreses per enfrontar-me als meus  fantasmes i mirar-los als ulls. Qui sap? igual trobe a un vellet amb txapela, a un ex combatent que em dirà el que en realitat espere sentir: "vaig anar al front valencià per afany d'aventura", o "el general Mola ens va enganyar"...o quelcom així.
Sé que les tropes navarreses del coronel Camilo Alonso Vega van fer infinites barbaritats al meu poble. Però, les feien per iniciativa pròpia? hauria de tot, segur. Sé també que Franco els va utilitzar. Els carlins i requetés eren molt religiosos. En el seu uniforme, al pit, portaven brodat, per les seves novies, mares, germanes ...,la paraula "detente", al costat del cor de Jesus, convençuts que així la bala, la metralla enemiga no els penetraria. Mola, Yañez, Franco van utilitzar aquesta religiositat extrema per atreure'ls a la causa: "la rebel·lió antigovernamental era una guerra contra els ateus", els va dir. Conclosa la guerra civil els va apartar del govern.

En aquest viatge tinc una entrevista amb l'excel·lent escriptor i historiador vianés Felix Cariñanos que, estic segur, m’aclarirà molts dubtes i em presentarà a gent interessant.
Se  que les venjances, les pallisses les van realitzar, de vegades gent del poble i no els navarresos. Però, els oficials de la IV divisió les van consentir?. Algú em va dir que vam tenir sort de que ells foren ells els destinats pel coronel Alonso a ocupar el poble, i no els moros com a Castelló ... o els italians; això, contaven, hauria estat pitjor. Pot ser, pot ser...
Sé que el transcurs inexorable del temps és el millor aliat dels revisionistes. Sempre n'hi ha qui diu : -xe Pep, perquè menejes res?. Doncs molt clar: perquè van fer patir a la meua gent, perquè van morint els testimonis de les carnisseries i, eventualment,  per causes naturals, prompte no hi haurà ja ningú viu que puga seguir donant la seua versió sobre el que va passar i aleshores es quan els revisionistes trauran la seua carta de triomf indicant: "No hi ha ningú viu en l'actualitat que puga donar fe que del que va passar”

em vaig a Navarra.

CAMÍ DE VIANA (Continua en la secció de CRONIQUES I CONTES PUBLICATS FINS ARA)