El dia 21 de Juliol de 1971 vaig tindre la sort d’asistir al seu concert a la plaça de bous de Benidorm. Era le segona i última vegada que el grup actuava en Espanya (van estar dos anys abans a Mallorca). Mai he gaudit tant d’un concert de rock come eixe dia, en una plaça repleta de xicones en mini falda i xicons peluts de tota aquella Europa feliç, amb prima de risc cero (sense “Merkels i Sarkosys”; pero, afortunadament amb Willy Brandt i Olaf Palme). En el grup ja no estava Graham Nash, que triumfava ja en USA amb Still&Nash. Tot aixó, l’actuació va estar memorable amb la veu de Allan Clarcke i les guitarres de Tony Hicks i Terry Sylvester (que reemplazava al Nash)
Aquest post, que inclou Yes
I will, esta dedicat a tots els amics, que en aquella época eren fans dels
Hollies, que arrivaren a l’extrem de compartir paga de diumenge per tal de
comprar els seus discs, i que, malauradament,
no pugueren vindre al concert: als tres “pauets” (Batiste, Andrés i Pep Calatayud);
Pep Mc Aunes, Tani, els "Juanjos" Quesada i Morales, a Ximo Borrell; a Fina i,
last but not least, a la meua filla Ruth que, tot i la seua joventut, es una seguidora fidel del grup de Manchester.
En el video apareixen uns Hollies molts jovens, practicament
principiants, al programa de G.Hamilton A Go Goo,
amb la escasa tecnología d’aleshores pero amb la seua força i harmonies vocals.
Si, ja ho se. El bailarins son horrorosos, pero així es dançava en els sixties…
Ah!, gracies a Vithia Mortensen per pujar el video a la
xarxa.
Entradas
