El amic i lector brasiler P.Augusto em pregunta, via Facebook que es eixe sindrome:
El va patir l'escriptor francés després de visitar la ciutat toscana:
La síndrome de Stendhal (també anomenat Síndrome de Florència) és una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al • lucinacions quan l'individu és exposat a obres d'art, especialment quan aquestes són particularment belles o estan exposades en grans quantitats en un mateix lloc.
la síndrome de Stendhal s'ha convertit en un referent de la reacció romàntica davant la acumulació de bellesa i d'exuberància artística:
"Havia arribat a aquest punt d'emoció en què es troben les sensacions celestes donades per les Belles Arts i els sentiments apassionats. Sortint de Santa Croce, em bategava el cor, la vida estava esgotada en mi, caminava amb por de caure" (Henri-Marie Beyle-Stendhal)
A mes a mes eixe dia La via Nationale estava sense cotxes, al ser festiu, es caminava amb bona temperatura i sense l'anarquic caos del transit rodat romá i de sobte va sortir el sol:
Llàstima d'eixos grups d'espanyols, totalment majoritaris (crisis, what crisis?), i aliens a tanta meravella, que amb els seus crits cerrils (¿oye Nacho...y ahora donde vamos?; yo estoy cansado de tanta ruina, ¿por qué no comemos otra pizza?....!!!) ho cagaven tot.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario