QUE MAL PARLEN CASTELLÁ ELS CASTELLANS ! (III)

AQUESTA VEGADA DEDICADA EL MITJANS DE COMUNICACIÓ (si,a ells que tindrien que donar eixample)



Escoltat en tablero deportivo (RNE), dimecres passat: "hoy vamos a asistir a un nuevo derby, el que enfrenta al R.Madrid y al FC Barcelona"; doncs bé, tothom sap que aquest mot anglés (derby) es refereix a un match entre dos rivals d'una mateixa ciutat (València-Levante, sería un derby) i no al enfrentament dels dos millor equips del mon, que vindría a ser: "un clásico" o "un partido de máxima rivalidad".
Mes sobre futból, en la mateixa emisora: "el Madrid y el Barça se verán de nuevo las colas este miércoles"; vatja: no ho entenc, jugarán de cul?, com ho farán?, portén cua els dos?, ú dels dos?.
Noticies de la TV-fem de Berlusconi: "S&P" le ha quitado a Francia la triple AAA": molt bé Sarko no te per que preocupar-se (collons, la triple AAA!!!) encara li queden a França com a minim 6 "A", c'est à dire, ara els nostres veïns son, de molt, els number one en el ranking d'aquests terroristes financers.
Item mes (també en la TV-fem): "Ana Botella tendrá mucho mas protagonismo en los nuevos capítulos de Los Tudor". Bo, esta també es bona: ja sabiem que la Botella tenía moltes ganes de protagonisme, pero no fins en punt d'assumir el rol de Ana Bolena!!!.
Una molt bona en un programa que, malgrat to, admirem (hoy por hoy-el passat divendres): "todo el mundo nos ponemos a trabajar"...açó es el clasic "concordancia vizcaino". El tertuliá tindria que haber dit:
"todo el mundo se pone", o "todos nos ponemos..."
Mes en la tele-fem: "es que yo me destornillo de risa"...aquesta es bona: a eixa tele hi ha qui te tornillos en les articulacions ...i no "ternillas", clar: per aixó no diu "derternillarse".
--------------------------------------------
Conclusió: pobrets, una sola llengua i com la destrossen!!!

L'ASSASSINAT DELS ADVOCATS DE ATOCHA

IN MEMORIAM
Avuí recordem aquests lluitadors per la llibertat, Assasinats pel tardofranquisme amb el darrer intent d'impedir la democràcia:
Enrique Valdevira Ibáñez, Luis Javier Benavides Orgaz, Francisco Javier Sauquillo Pérez del Arco, Serafín Holgado de Antonio, Ángel Rodríguez Leal.

El vídeo del enterrament i homenatge (35 anys ja !!!...i encara, vergonya, algún assasí solt...!!!)

http://www.youtube.com/watch?v=JGYBhivICPc 

UN FRED DIA DE GENER, DYLAN, ANITA, LA FONTANA...

"Well, my telephone rang it would not stop
It’s President Kennedy callin’ me up
He said, “My friend, Bob, what do we need to make the country grow?”
I said, “My friend John: Brigitte Bardot
Anita Ekberg,Sophia Loren”
Country’ll grow
(I shall be free, Bob Dylan)
----------------------

La multitut, els "mimos" no em deixaven vore bé l'espectacle. Pensava en el fred que passaría la sueca en el rodaje. Poca gent sap que la Dolce Vita va estar filmada per Fellini en gener, tal dia com avuí, deprés de caminar amb el Mastroiani per la Via Condotti, tal com vam fer nosaltres seguint la mítica ruta Felliniana:

...De sobte, miracle!, la vaig vore: Anita, la "Sylvia" de Fellini va sortir esplendorosa de la Fontana:

AL COLISEUM, MAREJAT I MOLT AFECTAT PER LA SINDROME DE STENDHAL

Veniem de visitar l'esglesia de Santa Maria (al Trastèvere) i després tocava el Coliseum, i el Foro i encara quedava S. Angelo per a eixe dia, 06 de gener, dels reis.
El amic i lector brasiler P.Augusto em pregunta, via Facebook que es eixe sindrome:
El va  patir l'escriptor francés després de visitar la ciutat toscana:
La síndrome de Stendhal (també anomenat Síndrome de Florència) és una malaltia psicosomàtica que causa un elevat ritme cardíac, vertigen, confusió i fins i tot al • lucinacions quan l'individu és exposat a obres d'art, especialment quan aquestes són particularment belles o estan exposades en grans quantitats en un mateix lloc.
la síndrome de Stendhal s'ha convertit en un referent de la reacció romàntica davant la acumulació de bellesa i d'exuberància  artística:

"Havia arribat a aquest punt d'emoció en què es troben les sensacions celestes donades per les Belles Arts i els sentiments apassionats. Sortint de Santa Croce, em bategava el cor, la vida estava esgotada en mi, caminava amb por de caure"  (Henri-Marie Beyle-Stendhal)
A mes a mes eixe dia La via Nationale estava sense cotxes, al ser festiu, es caminava amb bona temperatura i sense l'anarquic caos del transit rodat  romá  i de sobte va sortir el sol:

 
Llàstima d'eixos grups d'espanyols, totalment majoritaris (crisis, what crisis?), i aliens a tanta meravella, que amb els seus crits cerrils (¿oye Nacho...y ahora donde vamos?; yo estoy cansado de tanta ruina, ¿por qué no comemos otra pizza?....!!!) ho cagaven tot.

RECOMANACIONS DEL MIRROR:

...CAFE DE PARIS I RESTAURANT LA DOLCE VITA, ROMA...(VIA VENETO, 90)

Durant els intensos dies de la Dolce Vita en la dècada de 1960, el Cafè de París a Roma era un dels llocs preferits de les estrelles i de la progresía romana.
Es el lloc que va donar orige al terme "paparazzi". Al final de la dècada va caure en desgràcia amb la resta de la famosa Via Veneto de la capital italiana i va tocar fons fa quan la policia va descobrir que era usat per la màfia per rentar diners i el va confiscar.

L’any passat, però,  va ser com un renaixement quan, en societat amb un dels principals grups anti-màfia d'Itàlia, el famós cafè i restaurant va començar a servir vins, pasta i altres plats produïts en terres confiscades a la cosa nostra en el sud del país.

Ara, els qui visiten Roma (nosaltres ho vam fer la setmana passada) poden menjar i beure en el mateix lloc que va inspirar al cineasta Federico Fellini per filmar el clàssic de 1960 "La Dolce Vita", mentre col • laboren amb el moviment "Libera" contra el crim organitzat.

Els nous administradors volen que el cafè ofereixca productes que no només siguin bons sinó justos, ha dit Luigi Ciotti (bravo!), cap del grup Libera. Aquest grup te com a proveedors granges i cooperatives en terres confiscades a la màfia. Es el cafè des d'on l'actor Marcello Mastroianni sortia a cobrir la vida dels famosos amb el seu lleial fotògraf Paparazzo.

Entre altres productes, els clients poden demanar vi negre de la cooperativa Centopassi (bonissim!!!), d’un lloc prop de Corleone, el poble sicilià que es va fer famós en les pel • lícules de "El Padrí", o menjar pasta fabricada amb blat conreat en propietats expropiades al crim organitzat prop de Nàpols, mentre escolten un magnific cantant que interpreta al piano un repertori molt variat tot i passant de Mina a Aznavour i del armeni a  balades dels Beatles.

Encara hi ha gent que espera vore sortir del café, en qualsevol moment, a Anita Eckberg abans d'anar a  rodar amb Fellini la Dolce Vita.