LA CRISI...ENCARA

XICOTETS PENSAMENTS SOBRE LA CRISI…I COSES QUE NO ENTENC…
- Els sociolègs fiquen la línea roja de la revòlta en un atur del 18 per cent. Per damunt d’aixó, diuen, tot explotará, hi haurán manifestacions a diari, disturbis al carrer, assalts als ‘supers’ per a agafar (en eixes circustancies no sería un robatori) articles de primera necessitat. Pero no, no: ací a Gürtel-land estem a punt d’arrivar al 24 per cent…i no passa res. Anestesiats?

- Perque no passa?  molta economía sumergida? solidaritat extrema dels familiars dels aturats, dels treballadors (hi han molts) que ja no tenen subsidi?

- Perque quan vull comprar anticipadament una entrada per al teatre (parlem d’una setmana) ja está tot venut. Estic parlant d’un teatre anti-barraca-party, car, sense subvencions del establishment

- Per que quan viatges per ahí fora veus espanyols per tota arreu?, especialmente catalans i madrilenys; no estic parlant de països pobrets, vull dir quan vas a Berlín, Londrés, París…

- Pero hi ha gent que ho está passant malt. Tots en coneixem algú..que está passant?

- Que hem dieu dels restaurants ?: quan mes cars mes plens.

- Per que s’equivoquen tant el ‘gurus’ ? …perque fa res Islandia i Irlanda eren, respectivament: l’eixample nordic del 'savoir faire' i el ‘tigre celta’ i ara tenen, tenim que anar a rescatar-los ??

- Per que fa res (fa dos anys) era bó un déficit public fins el 20 per cent per tal de mantindre les prestacions socials, mentre que ara hi ha que tornar a nivells anteriors a la bambolla inmobiliaria

------
REFLEXIONS
 El dilema dels governs europeus (a banda de fer front a la dictadura dels mercats) es mantindre o eliminar els subsidis post-atur (justicia social) o fer un viver de malfeiners ?

- Tindrá raó els governs dels països anglosaxons ? hi ha menys aturs quan es mes fácil acomiadar els treballadors?..no vull ni pensar-ho…
-------
EPILOG
El que meneja l’economia ..el que anima a la gent a treballar es el benefici que obtenen del seu esforç i del fet d’assumir riscs: enviar el seus fills a bons collegis , tindre una millor assistència sanitaria, per a la familia …tindre unes justes i millors jubilacions, d’acord a lo que cadascú a cotiçat…sense topes…donar la mateixa asistència té un sentit igualitari..pero… retalla la motivació??? No me mal interpreteu…te que haver benestar per a tots …sanitat, jubilació , educación; pero…pot ser que les mateixes condicions per a tots retallen, com dia dalt, la motivació?….no se si el 24% d’atur d’ací es correcte, es el que diu l’estadística, pero….pot ser hi haja gent que no estiga fent l’esforç suficient per a trovar feina, eixe esforç que pensé si fan els treballadors d’USA . No vull ni pensar-ho, repeteixc, no vull…pero no m’agradaría que Milton Friedman i els seus deixebles de l’Escola de Chicago hagueren derrotat a Keynes. No m’agradría res que 'ELLS' tingueren raó. Pero ja sabeu que sempre guanyen el ‘malos’.