GEORGE

QUAN LA SEUA GUITARRA PLORAVA:
Va morir avuí fa nou anys, després d'una llarga lluita contra el cancer. Era, es, el meu Beatle preferit. sempre eclipsat per els dos 'montruos' que sols li deixaven fer una cançó per album. Tot i aixó mai es va acomplexar. Era una molt bona persona, el que mes va participar, fins el final, en actuacións benèfiques; especialment quan eren per a ajudar els països indostànics i del sud-est asiàtic. Tot i aixó, en eixa 'limitació' d'una cançó de cada dotze, ens va deixar una llarga llista d'obres inoblidables: Do you want to know a secret, en Please, please, me; I need you, en Help; Don`t bother me, en With the Beatles; Every little things, en Beatles for Sales; I'm so happy just to dance with you, en A hard's day night...i després una catarata de fantàstiques cançons: Here comes the sun, something, while my guitar gentrly weeps (quan la seua guitarra plorava en asabentar-se de que Patty el deixava).

Bangladesh
Quan es van separar, va estar el primer Beatle en compareixer en directe i ho va fer a lo gran, en el Madison, amb companyia dels seus amics: Clapton, Billie Preston, Bob Dylan, Ravi Shankar, Ringo, Ronnie Wood i altres. Un dia de l'estiu de 1971 Ravi Shankar va trucar al seu bon amic George per parlar de la complicada situació a Bangladesh, Ravi va demanar ajuda a George i així ho explicava el guitarrista quan li preguntaven pels motius de l'esdeveniment: "Un amic em va demanar ajuda". Així era George, sense enemics. Tampoc es va barallar amb Eric Clapton quan la seua Patty se'n va anar amb ell per a convertir-se en la seua nova musa, la 'Layla' d'Eric. Clapton va continuar essent el seu amic i compartint actuacións altruiestes: ajuda en el terratremol de l'illa de Montserrat, concerts per la pau per tot arreu, i ajudes per a les inondacions a l'India (on descansa per a sempre, en el seu benvolgut Ganges). Ho va passar mal quan un tribunal yankee el va acusar de plagi en "My sweet Lord" ; George no volgué entrar en polèmiques: en la vista oral li proposá al fiscal que tots el royalties de la cançó, de per vida, foren per a gent necessitada (una proposta molt "Harrisoniana". El barrister aceptá. Ara,cada vegada que escoltem eixa cançó, ja sabem que continúa donant [intangibles] beneficis.