GONE WITH THE WIND, de Margaret Mitchell

Efemèride: avuí es compleixen 73 anys de la primera edición d'aquesta maravella.


La majoría dels escriptor coincideixen en que el llibre te un fort compromís ideològic amb la causa de la Confederació. En realitat es tracta simplemente d'una visió romàntica, maravillosamente narrada del Sud i de la seua cultura. Mitchell relata la història d'una rebèl de Geòrgia, Scarlett O'Hara, i les seves experiències amb amics, familiars, amants i enemics, abans, durant i després de la Guerra Civil. Mijançant la vida de Scarlett, Mitchell va examinant l'efecte de la guerra en el vell ordre del sud i les seqüeles que la desfeta deixa en el que queda de la antiga burguesía latifundista dins del 'nouvel ordre' establert pels yankees.

Portada al cinema per Victor Fleming en 1939, la película va estar, en la meua opinió, totalmente fallida, encara que va esser un exit comercial. Fleming sols aconsegueix una visió "kitsch" del llibre de Mitchell, amb un inexpresiu Leslie Howard i un Clark Gable que rodá la major part de les esceness borratxo com una cuba. Tot i aixó, sempre ens quedará la bellesa de Vivien Leigh i la clase d'Olivia de Havilland. Per que ja no hi han actrius com aquestes?