LES MEUES VACANCES

Tot ben senzill i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!

Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba el pressupost
beveu bon "whisky"
Ràpidament, em boteu foc.
prop d'un romer, al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també del rierol.

Així a les nits, amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també de fomentar
els berenars a la muntanya.
Així per fi, s'aproparan
al romaní dolces xicones.
I despistant, com qui no vol,
alçaré els ulls i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus ni de records.

Vaig de vacances!
Qualsevol dia impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres cançonetes.
Potser d'entrada us estranyeu,
bé pel físic o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció, de la carn.

encara dura la vida dura,
doncs altre cop de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors, no em moriré:
faré vacances.