TANCAT FINS SEPTEMBRE

Les jolies colonies de vacances

Les jolies colonies de vacances

Merci maman, merci papa

Tous les ans, je voudrais que ça r'commence

You kaïdi aïdi aïda !!!

ACCIO ECOLOGISTA-AGRO: La major associació ecologista del País Valencià
Salutacions. Aquest article pot ser t'interessarà.
"El Tajo-Segura, clave para Alicante"
Així sembla doncs que, per a sobreviure a Alacant, fa falta que es perpetue el transvasament Tajo-Segura. Es a dir: les comarques alacantines han transformat secà en regadiu i han urbanitzat fins a un extrem insostenible pels propis recursos hídrics. En aquestes estem, quan la Generalitat Valenciana continua aprovant PAI’s per tot el territori valencià, que no tenen assegurada l’aigua, amb informes negatius de la Confederació Hidrològica del Xúquer: Aprobados dos campos de golf en Castellón sin agua El Consell aprueba el ’Manhattan’ de Cullera pese a contar con un informe hídrico negativo Territorio aprueba el plan Porxinos con el informe negativo de la CHJ No passa res: si no hi ha aigua, els exigirem el transvasament de l’Ebre a catalans i aragonesos amb el crit: "Que no mos furten l’aigua!". Els valencians som experts en "pelotazons urbanísitcs" i discursos victimistes. Recordem que la Fundación Agua y Progreso reivindica constantment el transvasament de l’Ebre. Els seus objectius: La Fundación tiene como objeto potenciar y favorecer el desarrollo de un uso racional y solidario de los derechos relativos al agua, así (...)

ACCIO ECOLOGISTA-AGRO: La major associació ecologista del País Valencià

Ja era hora de que algú parlara de les demencials campanyes publicitàries de Endensa, Iberdrola, Repsol and co.

Greenpeace pide a Endesa respeto a la Patagonia

"Una carta gigante firmada por Greenpeace colgaba ayer por la mañana de las ventanas de la sede de Endesa, en Madrid. Con ella replicaban la última campaña publicitaria de la compañía, que muestra preocupación por las generaciones futuras. "Si de verdad te preocupa el futuro de los hijos de tus hijos, no destruyas la Patagonia", pedían los ecologistas, en referencia a la construcción de cinco presas hidroeléctricas en Chile. Nadie de la empresa les recibió y la pancarta fue desmontada por una grúa..."

CRISI ENERGÈTICA O CRISI FINANCIERA ?

QUE ESTÀ PASSANT ?

Tot allò que més escolte són els plors de gent que ara no aconsegueix préstecs que fins fa molt poc obtenia amb facilitat. Pense que amb massa facilitat. Pero, com explicar-ho al meus companys d'esmorzar d'un pueblesito de Castellón ? com dir-ho d'una forma senzilla quan em pregunten: que està passant ?

La historia seria la següent:

Durant bastant anys els tipus d'interés han estat excepcionalmente baixos, açò feia que el marge dels bancs fos molt estret. Donaven préstecs a un baix interés; pagaven alguna quantitat, xicoteta, pels depòsits dels clients (zero si es tractava de comptes corrents) i sí, a més a més, cobraven despeses de manteniment és pot dir que pagaven 'menys eixa quantitat'. Però, malgrat tot això, el marge d'intermediació continuava baixant…aleshores els directius, especialmente als USA, però no sols allí, van tenir dues grans idees:

a) donar préstecs més arriscats, pels que poder cobrar, a canvi, més interesos
b) compensar l'escàs marge aumentant el nombre d'operacions (ja sabeu: 1000 x poc
és més que 100 x poc)

Quant a allò que he nombrat primer (préstec amb més risc), van decidir oferir hipoteques als 'ninja', que no són tortugues americanes com creia un company de taula, però persones sense propietats, sense ingressos fixes (no income, no job, no assets) i cobrar-los més interessos ja que hi havia més risc. Per una altra banda, plens d'entusiame, començaren a donar crèdits per damunt del valor de la casa que adquiria el ninja, perquè deien que en poquet de temps (també ho deiem tots ací) eixa casa valdria més que la quantitat prestada--el boom inmobiliari que mai anava a parar-se--…i eixe és el tipus d'hipoteca anomenada subprime i de la qual tant heu sentit parlar als telediaris, la que té un 'ratio' de qualificació per baix de la prima normal; és a dir, la que té més risc. Pareixia no haver-hi cap de problema ja que, a més de tot allò esmentat abans (rápida revalorització de la casa hipotecada), la economía anava com un coet i el deudor, avuí en dia insolvent, podia trobar sempre treball i fer front al deute sense pegues. Això passava als USA…però també ací (i si no mireu, si us sona allò que ve a continuació), tot i que açò
és Europa i tenim el rigor del Banc d'Espanya i els acords de Basilea.


El plantejament anà bé uns anys: els ninja anaven pagant els plaços, i a més a més, com que els havien donat més diners que allò que valia la casa, s'havien comprat un cotxe, quasi sempre un bon cotxe (a que ja us va sonant més pròxim...més 'tot a xavo' ???), havien fet reformes a la casa i, com no ?, se'n havien anat de vacances tota la familia, pagant gran part o tot lo esmentat també a plaços...i la bola cada vegada més gran.

Fins ací tot clar, no ? i també esta clar que qualsevol amb sentit comú pot entendre que estava tot cosit amb aulles imperdibles, que si alguno cosa fallava el bac seria d'època……I fallà !!!.

Quant a la segona cosa (aument del nombre d'operacions) l'espiral va estar tan alta, aumentaren tant el nombre de prèstecs que els diners senzillamente es van acabar. Les institucions finacieres es quedaren sense fons. Què fer, doncs ? Van pensar que per això hi ha una cosa que es diu globalització. Van decidir acudir a la banca extranjera per a que els prestaren diners i la banca extranjera ho va fer (MAL FET !: estaven donant diners a mansalva a irresponsables, estaven ajudant l'american way of life i estaven cavant, pobrets !, la seua tomba).

De sobte, el diners que Batiste el Pouero ingresava a les 09.00 del matí en la Caixa de Beniganim eren a les 05:00 de la vesprada a Concorde, New Hampshire, ja que a Concorde hi ha un banc al qual la Caixa de Batiste ha prestat diners per a que els prèsten a un ninja. Per supost el de New Hampshire no sap que els diners li han vingut des de Beniganim i des de Moncofa, i Batiste i Ximo no saben que els diners que han ficat en un banc seriós com és la seua Caixa de sempre comencen a estar en gran risc. Tampoc ho sap el director de la Caixa que presumeix de treballar a un lloc seriós i segur. En la Caixa, en els nostres bancs, no saben que els bancs yankees "empaqueten" les seues hipoteques (tom i ficant en un 'melting pot' primes i subprimes) i eixos paquets els anomenen OBLIGACIONES GARANTIZADAS POR HIPOTECAS ('Mortgages Securities') i formen part dels fondos que estan als Mercats de Valors, sí: a les borses europees i espanyoles.

Què passa ?: doncs que la gent sent lo de les 'subprime' i pensa: Què boixos estan eixos americans !. no saben que el perill s'aproxima; també a les nostres families, als notres amics: qualsevol interventor o director inútil de qualsevol dels nostres poblets pot animar a la nostra gent a ficar diners en un FONDO D'INVERSIÒ tancat pels 'Mortgages Securities'…i altres pareguts, fruit de la irresponsabilitat .
------------------------
Mentrestant els responsables de les nostres Caixes han demat al BCE 25.000 milions d'euros que necessiten per a pagar forats produïts per prèstecs no tornats de particulars i de constructors. Cregueu-me, la crisi no és petrolera (la major part del increment del preu del petroli és especulatiu), és financera… i molt grossa.

FESTES PATRONALS D'ALMUSSAFORD

OUT OF THE OFFICE AGAIN

I’ll be out of the office until July 17th, with no access to Internet, at Almenara –Castelló- where the dark green of the orange threes in the Valencian Plain mixes up with the bright blue of the Mediterranean Sea.

DILBERT: BUSINESS TRIP

PH OVERUSE IN CO. TRAVELS

EL TRIO

ATENCIÓ: tres personatges sortits de lo mes profond de la caverna embruten des de fa ja massa temps les pàgines d'opinió de la premsa local castellonenca. Son :

- EL DIPUTAT: Miguel Barrachina Ros. Articulista setmanal de Mediterraneo i de Libertad Digital (propietat dels bisbes). Aquest parlamentari monolingüe i monotema sols parla d'una questió: EL PELIGRO DE QUE LA LENGUA DEL IMPERIO DESAPAREZCA EN ALGUNAS CCAA. Es molt mentirós i pateix manía persecutoria aguda. Molt fatxa.
- L' ADVOCAT: Wenley Palacios. Un nostalgic del passat. Molt perillòs: els poders factics de l'ambit de fabrixol li donen molta canxa: TV de Castelló, pàgines d'opinió, pleits de la Dipu…
…and… last, but not least:
- EL NOTARI: Joaquín Serrano. Nacionalista espanyol. Pareix un inocentot pero es el classic "neutral de dretes". Articles aparentment inofensius on, quina casualitat, els seus comentaris i xistes sempre van contra els cercles progresistes. Va estar 'tacat' pel cas Palop.

Fem que un browser d'aire fresc passe per damunt de les pàgines d'opinió de la premsa de la Plana. No deixem cap article del trio sense resposta. Des d'el MIRROR no els donarem mai treva.

A per ells, que son pocs, covards i incults !!!

LA BECARIA DEL 'MIRROR' ES GRADUA 27/06

GAUDEAMUS IGITUR

iuvenes dum sumus,
Post iucundam iuventutem,
post molestam senectutem,
nos habebit humus.

EL DIPUTAT FEIXISTA DE SOGORB...

PER FI RESPON, PERO DEIENT TONTERIES I FENT FALTES EN LA SEUA [UNICA, pobret !] LLENGUA. MEDITERRANEO 25/06/08...AQUESTA VEGADA...NI LI CONTESTE:

José Olmos Clement 25/06/2008 08:30:14 h.
Señor Barrachina Ros,
Veo que vuelve usted a su tema estrella: el hipotético peligro de LA LENGUA MATERNA COMUN en las Comunidades donde la enseñanza no se realiza en castellano. Usted sabe mejor que nadie, también lo saben Vargas y Savater, que la normativa que hace posible esa enseñanza es totalmente legal, que esos niños son bilingües, ya que tienen el castellano como asignatura y, lo que es más evidente: una presencia apabullante del castellano en la sociedad, idioma claramente mayoritario en prensa, televisión, radio, cine. Por otra parte todos los congresos de Psicología que han tratado el bilingüismo no ven en el mas que ventajas, tanto para aprender otras lenguas (en esto avanzan mas que los monolingües), como en flexibilidad y apertura mentales. Me basta recomendarles las conclusiones de dos de ellos. "Children Behaviour" (Munich 1982) y "The effect of learning two languages" (Chicago 1990) Esos alumnos hablan castellano tan bien o mejor que los niños de las zona monolingües: nunca les he oído decir "felicidaz" o "a Maria LA han dado un premio", como en otras zonas de España donde sólo se habla castellano. Por cierto, ¿Por qué ya no firma VD con su segundo apellido como el año pasado?


Miguel Barrachina Ros - 25/06/2008 - 11:39:14 h.
Solo pido libertad de elección entre las lenguas coofciales. La no escolarización primaria en lengua materna provoca mayor fracaso escolar.¿Es justo que con el 96% de los niños de Vitoria hablando en castellano se les imponga como vehícular

la Sèquia Major d'Almenara......

.....SÍ QUE TE VALOR PATRIMONIAL..

Recurs de Reposició al Vial a Montalmenara per afecció a la Sèquia Major d’Almenara
HISTÒRIA DE LA CAMPANYA Salvem la Sèquia Major d’Almenara (28 de novembre de 2007) Al·legacions al Vial a Montalmenara per afecció a la Sèquia Major (10 de desembre de 2007) L’Ajuntament d’Almenara contesta que la Sèquia Major "carece de valor patrimonial" (7 de juny de 2008) La Sèquia Major d’Almenara a l’Inventari d’Immobles d’Etnologia (9 de juny de 2008) Word (205 kB): Recurs de Reposició al Vial a Montalmenara per afecció a la Sèquia Major (25 de juny de 2008) RECURS DE REPOSICIÓ PRESENTAT A L’AJUNTAMENT D’ALMENARA EL 25 DE JUNY DE 2008

LES MULTINACIONALS I LA VIDA COTIDIANA (2)

DILBERT STRIPS

http://docs.google.com/Doc?docid=ddm26q67_22hhn9ktmk&hl=enº

MARQUÉS

JOSEP VICENT ENS HA DEIXAT

Vaig començar a llegir-lo quan el seu 'País perplex' va guanyar el Joan Fuster de narrativa. Pertenyia a una generació de "Vicents-valencians-advocats" que, per sort per a tots nosaltres, es dedicaren a les lletres i no a les lleis. En la Universitat, en aquel Maig valencià, que evidentment no va ésser com el francés, es va esforçar junt a altres il.lustrissims (Damià, Carme, Alfons Cucó, Vicent Álvarez, Valerià Miralles) en fer-nos creure que sota els adoquins estava l'horta. Açò no era París, tampoc era 1968; tot passà un any després, com sempre, i 'La Colla' ho va viure amb la intensitat del neofit que encara creu en la utopia. Era el temps de '...I amb el somriure, la revolta'.
Marqués va ser ecologista abans que existirem el grups ecologistes, va ser més feminista que qualsevol dona, més àcrata que els anarquistes.
Els que hem tingut la sort de ser els seus veïns els darrers vint anys el recordem surtint dels Àlbatros, o enfilant el carrer Gorgos cap al Campus de Tarongers carregat de llibres, mentre amb una colzadeta còmplice i molt baixet deiem: mira per ahí va Josep Vicent ! La seua mort ens ha deixat.…perplexos.

REPLICA A F. MARTINEZ, VICEPRESIDENTE DE LA DIPUTACIÓN

SR MARTINEZ:

LE CREPUSCLE

A Hard Rain's A-Gonna Fall "LA TORMENTA"......

LO QUE TOTHOM HA DE SABER D'AQUESTA MÍTICA CANÇÓ

No és que Bob Dylan quan va escriure "A Hard Rain's A-Gonna Fall" ( "Caurà una forta tormenta") estiguera fent d'home del temps. Era algo molt més seriós. En realitat, com quasi tota América, estaba tremolant-se per por a la guerra nuclear, que es trobava a punt d'esclatar. Aquesta fantástica cançó que ara il·lustra la 'promo' internacional de l´Expo de Saragossa la va escriure el revolucionari cantautor enmig de la crisi dels missils de Cuba, a la tardor de 1962.
Kruschev, primer ministre rús, tingué el atreviment de fer al nord de Cuba una sembra de missils tot i apuntant als EEUU. Kennedy va respondre sense contemplacions, inclús mobilitzà els reservistes. Kruschev va replicar que si els Estats Units feien el més mínim moviment, els missils començarien a caure damunt el territori americà "com una tormenta de pedra" i seria l'inici de la primera guerra nuclear. El món senser tremolava. Dylan també.
A punt de fer 22 anys, tenia por de que el movilitzaren, com van fer amb alguns amics seus de Minessota. Així que agafà la vella máquina Remington i es ficà a escriure versos apocalíptics sobre el paisatje que veuría (que veuríem) després la guerra: cossos de dones cremant-se, oceans secs, arbres sagnant, carreteres trencades, xiquets de volquerets menjats per llops. Una visió horripilant envasada en senzills i preciosos acords de guitarra [acústica] a ritme de vals. Aquesta cançó va estar un himne, una crónica del seu temps. Li va eixir una creació d'una gran bellesa musical i poètica.

Quaranta cinc anys després, AMARAL han fet una versió elèctrica d'aquell himne en castellà, sota el títol LLEGARÁ LA TORMENTA. La veritat és que sona molt bé.
Es pot baixar gratuïtament de la WEB de la Expo:
www.expozaragoza2008.es/blog/index.php/2008/03/13/la-tormenta-llegara-de-amaral-llega-a-la-expo/ - 55k
La pretensió d'Eva Amaral és cantar-la a duo en anglés al festival de Gredos. Esperem que "El Monstruo" accepte...seria tant bonic !!!.

El Govern derogarà el decret de l’aigua el proper divendres

OPINIÓ D’ACCIÓ ECOLOGISTA-AGRÓ Una volta finalitzada l’excepcionalitat que donava suport al decret del Govern Espanyol, és el portaveu del Consell Valencià, Vicente Rambla, qui demana que s’execute el “minitransvasament”, projectat per a aportar temporalment aigua sobrant dels regants tarraconins cap a Barcelona. Evidentment, la petició del portaveu no sorgeix de l’amor del Govern Valencià cap als catalans, sinó per a continuar amb la confrontació i donar suport a les reivindicacions de treure aigua de l’Ebre cap a Alacant, Múrcia i Almeria. La derogació del decret deixa en fora de joc al Govern Valencià, ja que demostra el caràcter excepcional del mateix amb l’objectiu de cobrir les necessitats bàsiques, d’aigua de boca i consum de l’actual població de Barcelona i no per a objectius especuladors, com noves urbanitzacions de segona residència, camps de golf o aigua barata per a nous regadius. De fet, aquesta canalització estava ideada com una solució temporal per a cobrir necessitats bàsiques. Aquesta deixaria de ser necessària quan s’inaugurara la desaladora de El Prat - Baix Llobregat a principis de 2009. (...)
Llegir.
Enviat per : David Olmos (davidolmoscorral@yahoo.es)

PUBLICAT (27_05_08) AL MEDITERRANEO

COMENTARI AL ARTICLE: COMO MARIA SAN GIL, HARTOS

Señor Palacios,

Veo que sigue intentando manipular, que continúa pensando que los demás lectores de este periódico somos tontos. La frase "a la civilización occidental la salvan siempre, en última instancia, un pelotón de soldados", fue escrita por Spengler (por cierto su nombre es Oswald; no Oswalg como usted afirma) en su libro "La decadencia de occidente". Es una obra de sus años jóvenes, una época de nacionalsocialismo en alza. Se trata de una frase que el filósofo lamentaría toda su vida.
Oswald (no Oswalg) Spengler, como muchos otros jóvenes universitarios alemanes, se fue alejando del nazismo progresivamente. Antes de morir condenó la violencia en sus "Cartas Abiertas". Sus últimos escritos muestran a un Spengler de mentalidad progresista; y en su obra "Jahre der Entscheidung", traducida libremente aquí por LOS AÑOS DECISIVOS, aboga por el establecimiento en Alemania de una democracia parlamentaria y federal; vamos, lo que es ahora…esa Alemania [Federal] a la que Aznar y sus amigos de el ala dura del PP llamaron despectivamente, y con envidia, la "Vieja Europa" (sic).
José Olmos, ALMENARA - 27/05/2008 - 11:18:58 h.

NOUS LLIRIS BLAUS A LA MARJAL D'ALMENARA

ACCIO ECOLOGISTA-AGRO: La major associació ecologista del País Valencià

Salutacions. Aquest article pot ser t'interessarà.
Fotos dels lliris blaus de la Marjal
Us mostrem fotos de lliri blau (Iris xyphium) tretes el dissabte 17 de Maig en un dels pocs saladars que romanen a la Marjal d’Almenara. Els lliris blaus, com moltes altres flors autòctones, dóna aliment i habitatge a quantitat d’insectes, molts especialitzats en la flora dels saladars. Els saladars formen un hàbitat protegit per la Unió Europea per allotjar espècies de flora i fauna exclusives i que són cada dia menys abundants. Aquesta és una comunidad vegetal composta principalment de Arthrocnemun sp. y Sarcocornia sp., considerada d’interés comunitari per a la conservació a l’ésser inclós a l’Annexa II de la Directiva d’Hàbitats - Directiva 92/43/CEE del Consell Europeu, de 21 de Maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres. Aquestes famílies de plantes i les espècies associades són abundants al saladar d’Almardà, junt al lliri blau (Iris xyphium) que floreix en Maig. Gràcies a la Directiva Comunitària, la totalitat de l’antic saladar i zona humida d’Almardà va ser inclós a l’esborrany del Catàleg de Zones Humides de la Generalitat Valenciana. Si més no, la (...)
Llegir.
Enviat per : David Olmos (davidolmoscorral@yahoo.es)

LES MULTINACIONALS I LA VIDA COTIDIANA

ZAPLANA ( "El Trolero")

CONTE DE FINA CORRAL

ACCIO ECOLOGISTA-AGRO: La major associació ecologista del País Valencià

En aquesta zona hem realitzat activitats de repoblació. Una llàstima. Temps perdut.
Destrucció de la Microreserva de Flora dels Estanys
El dijous 15 de Maig, l’empresa estatal Tragsa, encarregada de la restauració de la Marjal, ha eliminat quasi tota la Microresera de Flora dels Estanys, junt a l’Estany Nord. Només han deixat alguns arbres, molts d’ells Mèlies, precisament una espècie introduïda i que no és autòctona d’ambients marjalencs. Almenys sí han respetat els margallons que voregen la carretera. Els socis d’Acció Ecologista-Agró que hem detectat l’impacte d’aquestes actuacions s’hem ficat en contacte amb els tècnics de Microreserves de la Conselleria, que ens han comunicat que estan investigant-les. En aquesta zona, després d’altres neteges, els esbarcers tornaven a apoderar-se del paratge, però considerem que no era raó per a fer una actuació a lo bruto, sinó que hauria d’haver-se realitzat amb cura per a no eliminar les plantes autòctones. De fet, nombroses espècies protegides d’aus estaven criant als esbarzers, així que l’actuació no s’ha fet a l’època adient. Acció Ecologista-Agró, junt als tècnics de Microreserves de la Conselleria i voluntaris, ve realitzant repoblacions en aquesta Microreserva de Flora, havent (...)
Llegir.
Enviat per : http://www.almenaraverda.tk/

LA TORMENTA DE SANT ROC

UN CONTE DE JOSÉ OLMOS

(Publicar aquesta vegada en castellá)

Adeu al companys txecs

To: Alena; Ales; Andrea; Aniko; Atila; Brigitta; Dasa; Gabor; Ilona; Jana; Jaroslav; Karel; Libuse; Marie; Milan; Milena; Olga; Radek; Renata; Rita;
Rudolf; Stanislav; Tamas
Subject: Thanks, thanks and...
...many thanks for these six years of good liaison

The winding streets of Stramberk, the magnificent square of Novy Jicin..., the sweet hills of Moravia will be always in my mind.

David Junior

LA MAR

“LA MAR....d’Almenara”

Desde el “Castell”, desde l'Agüelet, desde la Pampa ("la Terra Roja") se ve todo el horizonte del mar; el mar para mi es Casablanca, es "la Mar" por antonomasia; es la felicidad absoluta. Me veo a mi mismo contemplándola desde allí arriba...aquellas tardes de otoño de mi adolescencia en aquella España gris; lleno de nostalgia de suaves brisas saladas, de olor a algas, de azules intensos.

Es el recuerdo de unos años dulces, terribles, llenos de dudas, de timidez, de mitos. Con ellos se ha formado el nudo de la vida. Creo que la muerte no consiste sino en ir disolviéndolo a través de la memoria. Con la máxima lentitud posible.

…Desde mi pueblo veía ‘La Mar’...todos los días. Ahora he decidido ir ALLI...y quedarme para siempre, desgranado recuerdos…muy lentamente.