CONTES REALS I IRREALS: EL AUTENTIC MOTIU DE LES REFORMES

Eixe ministre d'economía venía dels EEUU, d'on havía passat els darres anys treballant per a Goldman Sach, la Societat d'Inversions i Bancaria que va fallar estrepitosament amb els diagnòstics de la crisi de la deuda i amb la crisi grega (...o tal vegada no, i el que perseguien era fer-se d'or comprant deute greg a interessos desorbitats). Eixe día de 2011 es reunía amb el ministre d'Educació i els asessors. Els dos es van topetar una Espanya diferent a la que deixaren anys enrere... i preguntaren....i decidiren en els consells dels divendres. - Ministre d'Economia: aixó no pot ser; he vist en tots els pobles pistes de tenis on juga la gent per quatre perres, abans sols es jugava en els Clubs d'èlit, reservats per a gent con nosaltres. - Saps una cosa, afegí el de cultura: els fills de trebaladors poden estudiar en Europa gracies a les beques Erasmus, aprenen idiomes...poden arribar a llocs claus !!! - Aixó ja passa: el meu nebot (va dir el SUBSECRETARI DE TREBALL), Doctor Ingenier, treballa a una Planta de Muntatge de Vehicles sota les ordres del fill d'un antic obrer de la cadena. - Sempre podrem diferenciar-nos (va dir el Secretari d'Esports) nosaltres al Golf, on ells mai podran entrar. - Ja están dins, va dir el asesor d'esports: el nostre num 1 es un xic de Borriol; i un amb monyo roig, militant d'Esquerra Unida, un andalús, ve de guanyar un Master de Golf a Sud África... --------------------------- EPILOG - Ministre: hi ha que fer quelcom radical: reforma laboral, retalls en educació, disminució de transferècies a les CCAA, retirar competències municipals, reforma electoral... - Asesors.- Em fet tard, eleccions en set mesos, no hi ha temps: una xicona, filla d'emigrants en Alemanya pot ser la propera Presidenta de la Generalitat Valenciana, Catalunya se'n va i perdrem el xollo de la seua aportació a Fondo de C. Territorial, Navarra no aporta res, les enquestes diuen que perdrem Madrid, Sevilla i Saragossa ( Bilbao i Barna ja ho están)... uns descamisats amb coleta, catedràtics amb dues carreres, matrícules d'honor i i molts idiomes están a punt de protagonitzar el "sorpasso" - FUGIM !!!

Les tres violències que s’acosten

A partir d’aquest moment, primers dies de setembre, comença una ofensiva espanyola en què passaran coses que molts catalans no haurien imaginat mai que poguessin passar. Tot el que hem vist, tot el que hem sentit i tot el que hem llegit fins ara ha estat un divertiment comparat amb el que ens ve al damunt. Fins ara, l’espanyolisme ha adoptat diverses actituds davant el procés català: la indiferència, la burla, la intimidació, la desqualificació, l’insult, l’amenaça... Estaven convençuts que el Procés era un foc d’encenalls després del qual tot tornaria a ser com abans. És a dir, que la consulta del 9-N seria desconvocada, les estovalles de la Moncloa deixarien caure alguna engruna com a premi i el procés d’esquarterament dels Països Catalans, la persecució de la llengua catalana i l’espanyolització a les escoles seguirien el seu curs. Però la consulta no ha estat desconvocada, Catalunya apareix dia rere dia als mitjans de comunicació internacionals, i ja hi ha països que, de manera velada, deixen entreveure que reconeixeran l’Estat català tan bon punt es proclami. Arribats aquí, el nacionalisme espanyol, amb l’orgull ferit, es prepara per emprar la seva eina favorita, la que l’ha definit al llarg de tota la seva història: l’ús de la força. La força que pot exercir una democràcia totalitària com l’espanyola, és clar. No, no parlo d’una força física oficial, amb tancs entrant per la Diagonal. No és que el cos no els ho demani –la policia espanyola ja usa la violència apallissant seguidors del Barça que porten estelades, per exemple–, però el marc de la Unió Europea impedeix traspassar certs límits. La nova violència espanyola contra Catalunya tindrà tres punxes. La primera ja fa temps que està activa i consisteix a inventar-se agressions, és a dir, a convertir qualsevol activitat cultural de Catalunya en una agressió a Espanya o als catalans amarats d’autoodi. Si han arribat a satanitzar els castellers, què no faran? En aquest apartat hi trobem des de la falsa bufetada d’una senyora de Terrassa a Pere Navarro fins a la ridícula denúncia de l’ultra Jaime Gelada, regidor del PP de Cardedeu, afirmant que els trabucaires havien escenificat que l’executaven. Fixem-nos que ni Navarro ni Gelada han estat sols en la difusió de la seva mentida. Tant l’un com l’altre han comptat amb el suport total de la premsa espanyola. A Gelada, el diari franquista La Razón fins i tot li va dedicar una portada. La invenció d’aquest, però, és esperpèntica, ja que no sols indica una ignorància suprema sobre el que són els trabucaires i la tradició despertadora que tenen a Catalunya, sinó que pretén fer passar la tradicional despertada cardedeuenca per una execució, cosa que significaria una execució massiva, ja que la comitiva s’atura diverses vegades a diferents carrers de la vila durant la Festa Major. No cal dir que considerar que aquestes aturades constitueixen execucions de veïns és propi d’una ment malalta, però al darrere hi ha la intenció de criminalitzar Catalunya, com ho demostra el fet que sigui el PP qui ha portat el cas a la Fiscalia. No ens volen pacífics, no ens volen com som; ens volen violents, ens volen com ells. Ells sí que fan autèntiques simulacions d’afusellament, ells sí que envien l’exèrcit de Terra a simular afusellaments posant un alcalde i un treballador municipal de Jaca contra una paret i disparant-los bales de salva davant dels crits esfereïts de la població. Després, fins i tot condecoren i ascendeixen els simuladors. Aquest és el cas de Jaime Íñiguez Andrade, l’oficial que comandava l’operació, ascendit el 2012 a general de Brigada i condecorat el 2014 amb la Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc. Més a prop tenim les recents agressions contra les seus de Barcelona d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. Però, com dic, aquestes coses només són una anècdota, comparat amb el que ha d’arribar. La segona punxa de la violència que desfermaran contra Catalunya consistirà a provocar situacions que permetin obtenir imatges d’enfrontaments físics per raons ideològiques. L’existència de víctimes espanyolistes permetria presentar la realitat catalana com una realitat violenta, i l’existència de víctimes catalanistes serviria per culpar el Procés d’haver creat un clima de crispació. No podem oblidar que si hi ha una cosa que treu de polleguera l’Estat, és el caràcter pacífic del Procés i el fet que la modèlica Via Catalana fos notícia de primera plana arreu del món. Caldrà, per tant, estar amatents i no caure en provocacions. La tercera punxa, finalment, consisteix en una violència estructural. Apareixeran noms de malfactors catalans –amb acusacions reals o inventades–, que seran criminalitzats pel seu origen, a fi de presentar Catalunya a ulls internacionals com un país de cràpules i vividors, i es posarà tota la carn a la graella per descavalcar el president Mas per mitjà del descrèdit. Ja ho van fer abans de les eleccions catalanes i ara hi tornaran amb més virulència empastifant-ne el nom. Pensen que eliminant Artur Mas dinamiten el Procés i s’hi abocaran de ple. En aquest sentit, no es pot excloure que es produeixi un intent d’agressió personal al president –que, contràriament al que molta gent pensa, podria estar protagonitzat per un boig independentista –fals boig i fals independentista, naturalment– que el titllaria de botifler, més que no pas per un boig espanyolista indignat–, cosa que colpiria enormement la societat. El 16 d’octubre de 2012, des del Singular, ja vaig escriure l’article “L’atemptat contra Artur Mas” en què abordava més àmpliament aquesta qüestió. Per si de cas, l’escorta que porta avui dia el president és molt superior a la d’altres temps, però també en aquest cas caldrà estar amatents. Un altre element de violència estructural que també cal preveure és la suspensió de l’autonomia. Semblaria lògic que esperessin a veure què fa Catalunya el 9 de novembre per actuar, però amb la ràbia que porten a dins no es pot excloure que actuïn abans. I què pot passar, si no fem la consulta i anem directes a eleccions plebiscitàries? En aquest cas no canviaria res, perquè Espanya no les admetrà –no admetrà que el món sigui testimoni de la seva derrota– i les impedirà de l’única manera que pot: suspenent l’autonomia i rebaixant l’escardalenc autogovern català al nivell del de l’illa de Perejil. S’atreviran? No s’atreviran? Ganes no els en falten i el pla el tenen damunt la taula. Salut.

RAJOY "IN DANGER"

August;26th El setmanari econòmic 'The Economist' no es fia que Rajoy tingui realment un pla per sortir de la crisi. En el seu darrer número, la revista assenyala que Espanya podria estár entrant en una "espiral de la mort a l'estil grec", i exposa com proves el dèficit del 9%, la taxa de la desocupació per sobre del 25% i els moviments de protesta contra les mesures d'austeritat, que "estan mostrant espurnes de violència". "Molts es pregunten si el senyor Rajoy té alguna estratègia per restaurar la confiança en els mercats i entre els espanyols", afirma el setmanari, en un article titulat 'El misteriós Rajoy'. D'altra banda, la revista recull l'opinió d'alguns experts que consideren que "les estadístiques d'atur estan inflades", i que "la família es manté forta" i constitueix el principal matalàs de l'economia espanyola. "No obstant això, els problemes de Rajoy estan empitjorant, no millorant", subratlla 'The Economist', que ressalta que a més de la crisi econòmica, ara ha d'enfrontar a un altre problema constitucional inesperat, generat pel president de la Generalitat de Catalunya. La revista destaca que Catalunya és "una de les regions més endeutades, però també una de les majors contribuents nets emocional de la història". Per això, considera que Rajoy s'enfronta a "dos grans riscos bessons", que són "la ruptura de l'euro i la desintegració d'Espanya".

Spain in Risk

Traduït de The Economist (en absolut socialdemòcrata) La alerta de 'The Economist' sobre España: "Alto riesgo de revueltas", como en Marruecos, Ucrania, Pakistán o Ha Leer más: La alerta de 'The Economist' sobre España: EcoDiario.es http://ecodiario.eleconomista.es/noticias/noticias/5416482/12/13/Espana-se-enfrenta-a-un-riesgo-alto-de-sufrir-revueltas-sociales.html#Kku83KI93KcGlQN8 -----------------

La conflictividad social alcanza en España un riesgo de nivel 3 sobre 4 puntos por el malestar desencadenado durante la crisis económica, según The Economist. Así, el país se sitúa junto a Marruecos, Ucrania, Pakistán o Haití entre otros y permite ver que el malestar social que parece en ocasiones no estar presente, amenaza la estabilidad del país. Las razones del riesgo varían en cada país (se han analizado 150): la oposición a regímenes dictatoriales está presente con mucha fuerza en el mundo árabe frente a la situación ecónomica desastrosa que marca la estabilidad de España o Grecia y las aspiraciones de la clase media en países emergentes como Brasil o Turquía. Aunque los motivos cambian, todos los que conforman el grupo de España -66 países en total- se enfrentan a un riesgo elevado de sufrir un estallido de conflicto social. En el caso concreto de España, The Economist Intelligence Unit, la compañía de The Economist que ha redactado el informe, ha tenido en cuenta factores desencadenados por la situación económica como el alto nivel de paro. Sin embargo, es un conjunto de hechos el que determina este riesgo. Por ello cabe señalar la importancia de la existencia de altos niveles de desigualdad, la evolución de la historia reciente, las tensiones étnicas, una escasa protección social y, sobre todo, la pérdida de confianza en las instituciones ("una crisis de la democracia"). Alto riesgo En la parte más caliente del termómetro y por encima del grupo en el que se sitúa España, 19 países viven una situación de riesgo extremo. Entre ellos se encuentran Egipto, Iraq, Libia o Siria. De hecho, la mayoría de los países de Oriente Medio, del norte de África y del este de Europa están incluidos en esta sección. Por el contrario, seis países forman el grupo de los más seguros y estables: Austria, Dinamarca, Japón, Luxemburgo, Noruega y Suiza tienen un novel de riesgo 1 de conflictividad social. Ley de Seguridad Ciudadana Leer más: La alerta de 'The Economist' sobre España: "Alto riesgo de revueltas", como en Marruecos, Ucrania, Pakistán o Haití - EcoDiario.es http://ecodiario.eleconomista.es/noticias/noticias/5416482/12/13/Espana-se-enfrenta-a-un-riesgo-alto-de-sufrir-revueltas-sociales.html#Kku8EOTnvWe8dQsR

CONTES REALS I IRREALS: EL NEGRE

- Este negre (alt i prim) amb aspecte de pertànyer a alguna tribu sud sudanesa ha entrat al bar dl barri de l’Amistat on estàvem sopant i ens ha saludat [molt bilingüe ell]: bona nit, buenas noches! i, a continuació ens ha mostrat els seus productes, la majoria de nul•la utilitat. La veritat no hem estat molt amables, el hem escoltat en silenci,mentre ens dirigia a nosaltres, ara si, sols en valencià, en un valencià mes que correcte. Fart del nostre silenci, s’ha acomiadat i ens ha recriminat mentre se’n anava: xe !, peró, que passa: no parleu valencià ?. -------------------------- - Quina lliçó i quina diferència en altres casos que tots coneixem: se’n recordeu en la darrera campanya electoral 2011 ?...el bar del círcol llaurador d’eixe poble gran de la Plana escolta al seu lider del PP provincial que es dirigeix a ells en valencià: xiulets !!!, l’orador te que canviar a castellà: aleshores el públic, la majoria joves de NNGG trenca a aplaudir. Us preguntareu quina de les dos històries es de veres: doncs, les dos ! Com deia el meu recordat i veí JV Marquès: País Perplex !

CONTES DE FINALS D'HIVERN

UN NIU PER ALS "CARBONEROS"

Albert i el Pepè están fent una nova caseta al nyesprer per a que quan arribe el totestiu (“Carbonero”), com cada any, puga fer el seu niu i al mes d’ abril tingam al jardí xicotetes mullerangues carboneres. Ara l'hem col•locat al mes alt del arbre. Pels matins tots dos esperem a que els pardalets vinguen des de'l sud. Passen els dies, però, i els carboners no hi apleguen (l'any passat ja eren ací a finals de gener). Mentre tant veiem com ja son ací, molt abans d’hora, algunes oronetes primerenques, els pits-rojos i, fins i tot, una parella de teuladins que fan nit al nyesprer. El Pepè se'n ha anat a passejar i li ha manat a David que ajude el seu germanet en vigilar els totestius i vore com va el niu. Eixe matí els dos germans veuen que els teuladins (o "vileros", en el sub dialecte del poble) tracten de entrar en el niu, pero no poden; el forat es massa xicotet (clar!, es una petit forat per a mullerangues-totestius). David li diu al su germanet: -tinc una idea: porta'm l'escala -vaig a baixar el niu i el fare mes gran per a que els pardalets entren. Ho fan així amb molt d'esforç i amb una serreta de la caixa de ferramentes fan el forat mes gran i tornen la caseta per a nius al seu lloc. Eixa vesprada veuen, amb molta joia, que els "carboneros" no han insistit, pero la parella de "vileros" son dins i canten amb molta alegría. EPÌLOG Per la nit quan torna el Pepé els pregunta als germanets: - Com va la caseta de nius per als carboners ? Albert es riu, mentre David li contesta: - Molt bé…, pero ara es una caseta per a teuladíns !!!

BARBARITAT VALENCIANA SHOW

Avui iniciem un recorregut per les nostres terres tot i fent un gran homenatge al mestre Carandell

ES CREMA LA ÙNICA FÀBRICA ART DECO DE VALÊNCIA...

...PERO COM SEMPRE: "lo importante para el PP local es la "FACHADA"...sempre la "fachada"...os suena de algo ??? ----------------------

LEVANTE-EMV.- La histórica fábrica de Bombas Gens, uno de los escasos ejemplos de arquitectura industrial «art déco» que existen en la ciudad, ardió el pasado martes por la noche tras más de dos décadas de abandono y desidia. Los bomberos, alertados por los vecinos, acudieron sobre las 22 horas a la fábrica, situada en el número 56 de la avenida Burjassot, para sofocar el fuego que, al parecer, se originó en el interior del edificio, ocupado por varias personas que podrían haber encendido fuego para calentarse. Las llamas destruyeron la cubierta de madera de la nave de oficinas, recayente a la avenida Burjassot. La fachada, que está protegida con nivel 2, también ha resultado dañada por el fuego, si bien los bomberos de Valencia creen que no presenta riesgo de desplome. La factoria, cuya fachada destaca por la decoración floral sobre los dinteles, el uso de geometrías y un remate escalonado en huecos, está cerrado desde 1988. Destacan, entre otros detalles decorativos, los chorros de agua alegóricos a la producción de la factoría que rematan la fachada principal. La fábrica tiene asignada una elevada edificabilidad en el planeamiento. El actual propietario, la empresa Geshabitat, vinculada al Grupo García Ojeda, presentó en 1994 un proyecto que planteaba vaciar el edificio respetaba únicamente la fachada principal y la trasera para construir un hotel, un aparcamiento, una zona comercial y una residencia de ancianos. El grupo García Ojeda se declaró en 2010 en concurso de acreedores si bien, mantendría vivo el proyecto de construir un hotel de cuatro estrellas en Bombas Gens. Sería un establecimiento destinado al turismo de congresos, similar al hotel Hesperia que la empresa entregó hace unos años al desaparecido Banco Valencia en compensación por las deudas. Según informó ayer el consistorio, el dueño de la fábrica está tramitando en el Servicio de Actividades la licencia ambiental del hotel. Situación, que según apuntó el gobierno local, «no es obstáculo para que deje desatendidas sus obligaciones derivadas de su derecho de propiedad». Tras el incendio del martes por la noche, el Ayuntamiento de Valencia ha requerido a la propiedad para que en el plazo de 72 horas tome medidas encaminadas a garantizar la seguridad y estabilidad del edificio y evitar la entrada de personas. Ante las críticas que le han llovido al ayuntamiento por su inacción ante el deterioro de la fábrica, el equipo de gobierno recordó ayer que hace un mes impuso una multa de 3.000 euros al dueño por las condiciones de insalubridad en que se encuentra la fábrica, donde personas «sin techo» conviven entre ratas y montones de basura. Además, asegura el gobierno local, se han realizado inspecciones por parte del Servicio de Control de la Edificación y el Servicio del Procedimiento Sancionador ha impuesto sanciones al propietario por no cumplir sus obligaciones de conservar la fábrica en las debidas condiciones de seguridad, salubridad y ornato.

LA "MARCA ESPAÑA"...VAYA TELA !!!

L’infante d’Espagne inculpée, début d’année noire pour la monarchie

L'infante Cristina à la chapelle du palais royal de Madrid, le 20 juin 2013 (Photo Juan Carlos Hidalgo. AFP)Un juge espagnol a inculpé mardi la fille du roi Juan Carlos, l’infante Cristina, pour fraude fiscale et blanchiment de capitaux présumés, ouvrant une année noire pour une monarchie affaiblie par les scandales et les ennuis de santé du souverain. C’est la première fois qu’un membre direct de la Famille royale est touché par l’enquête pour corruption qui vise Iñaki Urdangarin, l’époux de Cristina, un ancien champion olympique soupçonné de détournement d’argent public. La mise en examen de Cristina, convoquée le 8 mars au tribunal de Palma de Majorque, aux Baléares, arrive au pire moment pour le roi Juan Carlos, qui a fêté dimanche ses 76 ans puis est apparu lundi lors d’une cérémonie militaire, visiblement fatigué et appuyé sur des béquilles, pour la première fois en public depuis une opération de la hanche le 21 novembre. Cette année noire commence aussi avec un nouveau sondage désastreux pour la popularité du roi: selon une enquête publiée dimanche par le quotidien de centre droit El Mundo, 62% des Espagnols souhaitent qu’il abdique et à peine un sur deux (49,9%) soutient aujourd’hui la monarchie. Le seul recours, d’après ce sondage, viendrait du prince Felipe: 66% des personnes interrogées ont une opinion «bonne ou très bonne» de l’héritier de la Couronne, âgé de 45 ans, et 57% pensent qu’il serait à même de redorer l’image de la monarchie. La Maison Royale a exprimé son «respect» face à la décision du juge, qui ne préjuge en rien des suites judiciaires de l’affaire, tandis que la défense de Cristina a annoncé qu’elle ferait appel. Le juge José Castro, qui enquête depuis 2010 sur cette affaire, a passé outre l’opposition du Parquet pour mettre en examen Cristina, âgée de 48 ans, pour «délits fiscaux présumés et blanchiment de capitaux», liés aux activités frauduleuses présumées de son époux. Cette procédure était réclamée par l’association d’extrême droite Manos Limpias, célèbre pour avoir été à l’origine de procès retentissants, comme celui en 2012 de l’ancien juge Baltasar Garzon. En avril 2013 (bien: 2013), le juge avait mis en examen une première fois l’infante, à l’époque pour trafic d’influence, mais cette décision avait été annulée suite à un recours du Parquet qui avait jugé les indices insuffisants. Le juge, un magistrat réputé intègre et obstiné, a ensuite ouvert un nouveau volet de l’enquête, cherchant à établir si la fille cadette du roi a des liens avec les faits reprochés à son époux. Il a minutieusement épluché les déclarations d’impôts et comptes bancaires de l’infante, scrutant ses moindres dépenses pour des voyages, des repas au restaurant ou des fêtes de famille. «Préjuger que Doña Cristina Federica de Bourbon ne connaissait pas les activités de son mari et les conséquences pénales de ses propres agissements serait aussi précipité que d’affirmer définitivement le contraire», écrit le juge dans son arrêt. Cette convocation, ajoute-t-il, «a pour seul but de lui donner la possibilité de s’expliquer personnellement, et non à travers le filtre de sa défense, sur certains indices objectifs» de délits, «qui ne sont pas le fruit d’élucubrations capricieuses». Iñaki Urdangarin, un ancien champion olympique de handball reconverti en homme d’affaires, âgé de 45 ans, est soupçonné d’avoir détourné 6,1 millions d’euros d’argent public avec son ancien associé, Diego Torres. Il aurait passé via l’institut Noos, une société à but non lucratif qu’il présidait entre 2004 et 2006, des contrats avec les autorités régionales des Baléares et de Valence pour l’organisation et la promotion de congrès liés au sport. Or Cristina était à cette époque membre du comité de direction de Noos. Elle détient aussi pour moitié, avec son époux, la société Aizoon, soupçonnée d’avoir servi de société écran dans les détournements et sur laquelle le juge a porté son enquête. Le scandale a éclaté en 2011, lorsque le juge Castro a mis en examen l’époux de Cristina. Ce dernier a alors été mis à l’écart des activités officielles de la Famille royale, qui tente depuis, en vain, de redorer son image. Cristina, avec sa famille, a déménagé en 2013 en Suisse. La luxueuse villa où le couple vivait avec ses quatre enfants dans le quartier huppé de Pedralbes, à Barcelone, achetée en 2004, a été mise en vente l’an dernier pour 9,4 millions d’euros et saisie pour moitié par la justice, parmi 16 biens appartenant à Iñaki Urdangarin et Diego Torres

RECOMANACIONS DEL "MIRROR" ALS AMICS

MARIA WERN Per als amants de la novel•la negra sueca. Serie basada en els llibres de la escritora Anna Jansson (deixebla de Mari Jungstedt i de Henning Makkell). Barrejeu aquest dos + un poc de suspense psicològic “a lo Highsmith” i a Asa Larsson i tindreu un gran resultat. De lo poc acceptable que resta huí a la TV publica (la hiper minoritaria 2, en aquest cas (la “UHF” com deien abans) Dissabtes de 21:30 a 23:00, sense talls La inspectora Wern es trasllada a l'illa de Gotland després de la mort del seu marit per començar una nova vida. Allà, haurà conciliar la seva nova situació familiar, com mare soltera de dos fills, amb un treball dominat per homes (la doble lluita de sempre de les dones). No obstant això, ni les situacions tan terribles a què s'enfronta diàriament en la seva professió aconseguiran que es rendeixi. Miniserie sueca basada en el personatge novel • lístic creat per l'escriptora Anna Jansson. En aquest cas, l’ Eva Röse ('' Creepschool'') és l'encarregada de ficar-se en la pell de la inspectora Wern. Les localitzacions es situen a la meravellosa illa nòrdica de Gotland, ajudant a completar l'ambient perfecte que Jansson atorga a les seves històries. Noveles i series dismitificadores, res a vore amb la violència de les series yankees. Mes info arran de la Jansson en: www.letrasnordicas.com i a http://www.goodreads.com/author/list/876403.Anna_Jansson

LA FADA D'ALBERT

que mal he dormit, diu Albert, badallant - No m'estranya, "ja no tinc cap ocurrència" (sent Albert que li diu una veu enutjada. El xiquet es refrega els ulls asustat. Davant d'ell, damunt la manta hi ha una criatura enfurrunyda. - Qui ets ? - diu Alber. - "soc la fada dels teus somnis. Per la nit fabrique els teus contes. - Ah! i aleshores per qué ja no somnie res? - Ja ho he dit -Ja no s'hem ocurreix res i la culpa es teua - doncs, per que meua ? - Perque ja no em contes cap aventura de la teua Mu (el teu teddy bear)i ja no alces els muscles quan passa un pardalet o una avioneta per La Mar, com feies abans. Per aixó. Llavors, Albert comença a a contar històries, mentre alça els muscles...i eixa mateixa nit i mles seguents...torna a tindre somnis fantastics