CONTES DE FINALS D'HIVERN

UN NIU PER ALS "CARBONEROS"

Albert i el Pepè están fent una nova caseta al nyesprer per a que quan arribe el totestiu (“Carbonero”), com cada any, puga fer el seu niu i al mes d’ abril tingam al jardí xicotetes mullerangues carboneres. Ara l'hem col•locat al mes alt del arbre. Pels matins tots dos esperem a que els pardalets vinguen des de'l sud. Passen els dies, però, i els carboners no hi apleguen (l'any passat ja eren ací a finals de gener). Mentre tant veiem com ja son ací, molt abans d’hora, algunes oronetes primerenques, els pits-rojos i, fins i tot, una parella de teuladins que fan nit al nyesprer. El Pepè se'n ha anat a passejar i li ha manat a David que ajude el seu germanet en vigilar els totestius i vore com va el niu. Eixe matí els dos germans veuen que els teuladins (o "vileros", en el sub dialecte del poble) tracten de entrar en el niu, pero no poden; el forat es massa xicotet (clar!, es una petit forat per a mullerangues-totestius). David li diu al su germanet: -tinc una idea: porta'm l'escala -vaig a baixar el niu i el fare mes gran per a que els pardalets entren. Ho fan així amb molt d'esforç i amb una serreta de la caixa de ferramentes fan el forat mes gran i tornen la caseta per a nius al seu lloc. Eixa vesprada veuen, amb molta joia, que els "carboneros" no han insistit, pero la parella de "vileros" son dins i canten amb molta alegría. EPÌLOG Per la nit quan torna el Pepé els pregunta als germanets: - Com va la caseta de nius per als carboners ? Albert es riu, mentre David li contesta: - Molt bé…, pero ara es una caseta per a teuladíns !!!