IN MY LIFE

47 ANYS, JA, I NO PASSA DE MODA
Tenia 16 anys quan la vaig escoltar per primera vegada.  Aleshores no sabía ni papa d'anglés i ja m'agradava. Pero va esser molt mes tard, ja adult, quan vaig comprendre el seu significat.
Els Beatles, fins 1965 (Rubber Soul) sols feien cançons d'amors adolescents, balls, cels...
Eixe any, el periodista  Kenneth Allsop, amic de John, li proposa fer lletres arran de la seua infantessa,  de les  infantesses de tots quatre, dels seus llocs favorits, dels primers anys, dels primers amors, dels llocs que ells estimaven. La cançó, tendrissima, va d'aixó. Com d'aixó aniría mes tard Penny Lane o Strawberry Fields.
Tots tenim eixes sensacions quan visitem indrets i amics del nostre poble, del nostre barri quan fa temps que no els  veiem.
Hi han centenars de versions, algunes molt dignes: des de J.Feliciano a Rod Start, desde Ozzy Osbourne a Still, Crosby and Nash, o versions de grups pop casolans, com ara els pets. els meus amics i jo sempre prefirirém l'original. Aquesta es la traducció:


En la meua vida
Hi ha racons que
em porten sempre,
vells records
del que he viscut.

N’hi ha que no semblen
el que eren,
uns ja no están
i altres  s’han perdut.

Són memòries plenes de tendresa
de nòvies i amics
que em van donar amor.
Alguns són morts
i alguns són plens de vida.

I els he vullgut
amb tot el cor.

Però de totes les persones,
no n’hi ha cap
semblant a tu.

I és que fas que l’enyorança
perga força
si et mire als ulls.

Tinc molt clar
que mai perdré l’afecte
per coses i gent
que em van fer
el que sóc.

I tot i que sovint
pensaré amb elles,
et vull a tu
amb tot el cor.
En la meua vida