Dedicat als monolingües centralistes...... per a què s'ho facen mirar

SER BILINGÜE ENDARREREIX QUATRE ANYS L’APARICIÓ DE LA DEMÈNCIA SENIL


L'Ellen Bialystok Foundation de Toronto, des de fa una colla d'anys estudia l'impacte del bilingüisme en diferents funcions cognitives i en neuropatologies. En línies generals, Bialystok considera que parlar habitualment més d'una llengua estimula un seguit de funcions cerebrals. Aquestes estimulacions potser explicarien els resultats del seu darrer

Monolingües i bilingües de Toronto

L'estudi en qüestió l'ha realitzat en col•laboració amb Fergus Craik i Morris Freedman. En total els autors han analitzat un grup de 184 persones grans que havien acudit al metge per diferents problemes cognitius (sobretot pèrdues de memòria, d'atenció).

De les 184 persones, 91 eren monolingües i 93 eren bilingües. El bilingüisme a Toronto és bàsicament el producte de la immigració. Així entre els 93 bilingües, trobem 20 polonesos, 13 judeo-alemanys, 12 alemanys, 8 romanesos, 7 hongaresos, etc. Dels 184 pacients, 132 foren clínicament diagnosticats com a malats d'Alzheimer, repartits a parts iguals en els dos grups lingüístics.

En la comparació entre els dos grups cal tenir presents tota una sèrie de paràmetres clínics, així com el nivell educatiu i la història laboral de cadascú.

En línies generals els bilingües mostraven una edat mitjana d'aparició de símptomes quatre anys superior als monolingües (75 anys resp. 71 anys). La diferència corregida per altres factors encara seria més alta: els bilingües, immigrants de les dècades centrals del segle passat, van fer menys anys d'estudi i tenien un nivell d'ocupació inferior als monolingües, autòctons. Per evitar biaixos relacionats amb la immigració, els autors consideraren únicament els immigrants, dels quals hi havia 13 monolingües.

Les causes subjacents

Conèixer les causes d'aquesta diferència de quatre anys o superior és vital. Primer, perquè guanyar quatre anys a la demència senil té un impacte en la salut personal i familiar de cadascú gens menyspreable. I segon, perquè conèixer les causes (psicològiques, neurològiques, neuroquímiques, etc.) dels "beneficis" del bilingüisme ajuda a pensar en tractaments (farmacològics, psicològics, sociològics) de "prevenció".

Sembla que el bilingüisme (com d'altres activitats mentals addicionals) no impedeix que s'acumulin els danys neurològics que conduiran a la demència senil (dipòsits de plaques amiloides, etc.). Però sí fan que l'organisme toleri millor aquests danys, gràcies a una capacitat superior de reorganització neuronal (establiment de noves sinapsis).

Aprendre llengües i utilitzar-les té molts avantatges. Per desgràcia, la bilingüització de molts pobles ha conduït tard o d'hora a la monolingüització en la llengua dominant. I els pobles dominants del món són els que més tendeixen al monolingüisme: penseu en els xinesos mandarins, en els anglo-americans, en els francesos i... en els espanyols (ja sabeu: alló de “es que si no hablan sólo castellano los niños se lian”). En mans de qui estem!!!