GONE WITH THE WIND, de Margaret Mitchell

Efemèride: avuí es compleixen 73 anys de la primera edición d'aquesta maravella.


La majoría dels escriptor coincideixen en que el llibre te un fort compromís ideològic amb la causa de la Confederació. En realitat es tracta simplemente d'una visió romàntica, maravillosamente narrada del Sud i de la seua cultura. Mitchell relata la història d'una rebèl de Geòrgia, Scarlett O'Hara, i les seves experiències amb amics, familiars, amants i enemics, abans, durant i després de la Guerra Civil. Mijançant la vida de Scarlett, Mitchell va examinant l'efecte de la guerra en el vell ordre del sud i les seqüeles que la desfeta deixa en el que queda de la antiga burguesía latifundista dins del 'nouvel ordre' establert pels yankees.

Portada al cinema per Victor Fleming en 1939, la película va estar, en la meua opinió, totalmente fallida, encara que va esser un exit comercial. Fleming sols aconsegueix una visió "kitsch" del llibre de Mitchell, amb un inexpresiu Leslie Howard i un Clark Gable que rodá la major part de les esceness borratxo com una cuba. Tot i aixó, sempre ens quedará la bellesa de Vivien Leigh i la clase d'Olivia de Havilland. Per que ja no hi han actrius com aquestes?

EL NOU INTERVENCIONISME ESTATAL ALS USA

Alguns mitjans s'han atrevit a batejar-ho socialisme a l'americana. Res d'això. En realitat es tracta de la clàssica trampa neocon: privatitzar BENEFICIS, Socialitzar PERDUDES. El pla Obama no és socialisme, ni tan sols socialdemocràcia; a més a més, està molt lluny fins i tot del Keynesianisme que va crear la àmplia classe mitjana europea, que es el sosté del nostre actual estat de benestar, després de la segona guerra mundial. L'administració Obama ha creat un potent matalàs de seguretat empresarial d'una forma que no té precedents, des dels bancs comercials fins als d'inversió, després a les assegurances i ara als automòbils. No, això no és socialisme. El socialisme es preocupa pels ciutadans corrents. En canvi Estats Units ha proporcionat molt poca ajuda als milions de ciutadans que estan perdent les seues cases. Els aturats es beneficien d'ajudes molt limitades, només 20 setmanes de salari d'atur de promedi, i després són abandonats a la seua sort. I quan perden la seua ocupació, també perden la seua assegurança mèdica. Eixe es el paradís en el que somniaven els gurús de PP. El que, encara avui, ens ofereix el senyor Aznar des de la seua Fundació (FAES): HELP !!!!!!!!!!!!!!!

RECOMANACIONS DEL "MIRROR"

LLACH: LA REVOLTA PERMANENT (ARA EN 'DVD' -PUBLICO, aquest divendres-)

El 3 de març de 1976 a Vitòria, en el transcurs d'una assemblea de treballadors, l'actuació de la policia va causar cinc morts i més de cent ferits de bala. Aquella mateixa nit, empès per la ràbia, Llach va composar la que seria una de les cançons més emblemàtiques de la Transició: "Campanades a morts". Ara, Llach torna a Vitòria per interpretar-la en un concert multitudinari record a les víctimes. Un viatge en l'espai i en el temps conduit per la música i les paraules del propi Llach, on es barregen records autobiogràfics amb imatges i testimonis dels protagonistes d'aquells fets. Aquesta és la història d'una cançò, el retrat de la persona que la va escriure i la crònica dels fets que la van inspirar. La direcció, magnífica, és de Lluís Danès.