La força d’un himne

Fa cinquanta anys que Raimon va compondre ‘Al vent’, la cançó que va il·luminar tota una època

(un jove Raimon en la portada del primer disc.

Un xiquet güaita per una porta del carrer blanc de Xátiva, on acava l'horta i comença el secà)

Una nit de primavera del 1962, a casa Pedro, una tasca prop del’edifici antic de la Universitat al carrer de la Nau, Raimon feia el “debut”com a vocalista enmig d’una celebració literària.Entre els assistents hi havia l’escriptor Joan Fuster i altres oficiants del valencianisme cultural. Raimon “estrenà ”Al vent" —la cançó ja feia un quant temps que volava per diferents cenacles—, els comensals,començant pel mateix Fuster, van rebre la veu de Raimon, i aquest Al vent, com l’impacte d’un meteorit sobre el seu plat de pollastre rostit. El mateix Fuster es referirà a aquella velada i al descobriment del “fenomenRaimon” en la biografia que publicà sobre el cantant el 1964.“Descobríem”, Escriu Fuster, “una clara energia possible, vinguda del fons de la terra o d’un racó del temps”. Hi havia,d’entrada, una lletra que ultra passava els textos deles balades festivalenques de l’època i els porompoperos triomfants i casposos; hi havia una interpretaciò marcada pel crit, que després es convertirà en un dels seus trets característics, hi havia la figura d’un jove, perfil d’un nou fenomen juvenil que s’havia escampat per tot arreu malgrat la marea rock. I hi havia, per descomptat, la llengua, aquell “idioma que es jovenia”,com escriurà Joan Fuster, i que ara fluïa en mono i estèreo. Enguany, Al vent celebra els primers cinquanta anys, des d’aquell viatge el 1959, entre Xàtiva i València, en què un jove estudiant d’Història iniciava els primers acords a cavall d’una vespa. Una efemèride que tindrà entre nosaltres una exposició organitzada pel Vicerectorat de Cultura de la Universitat Politècnica i un recital del mateix cantant, després d’un quant temps d’absència dels escenaris de la ciutat.