L' AGUIRREGATE

FLOW CHART DE LA TRAMA

Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre han intentat mantenir les formes des del passat congrés popular de València. Volien donar aparença de calma, encara que fos tensa. Però la trama d'espionatge suposadament lligada a la Comunitat de Madrid ha demostrat que hi ha un teló d'acer entre el bloc dels partidaris de Rajoy i el dels d'Aguirre, que han ressuscitat una guerra freda de conseqüències impredictibles. En realitat, pense, es tracta de destruïr politicament Gallardón i que els neocons d'Aguirre agafen el poder. La forma xapuçera, però, de fer-ho a mi em recorda els comics de Mortadelo i Filemón...

...Ara be, seriously speaking, si son capaços d'espiar-se entre ells amb diners publics de tots els madrilenys, que farán quan menen amb tots nosaltres, pobres"polacos" periferics.

NATURALESA

AQUESTA SETMANA: Pardals del mon

(Gall de canyar a la marjal d'Almenara)

28000 vídeos i centenars de fotografíes a "The Internet Bird Collection". Espera arrivar a ser la gran biblioteca visual d'aus a la xarxa. Porta informació de mes de 5000 espècies. Imprecindible per a amants del pardals i del medi ambient en general.

http://www.ibc.lynxeds.com

LOS AMIGUITOS ESTAN PARA ANIMAR...

...EN LOS MOMENTOS DIFICILES (Cuento infantil)

Había una vez un niño que cayó muy enfermo. Tenía que estar todo el día en la cama sin poder moverse. Como además los niños no podían acercarse, sufría mucho por ello, y empezó a dejar pasar los días triste y decaido, mirando el cielo a través de la ventana.Pasó algún tiempo, cada vez más desanimado, hasta que un día vio una extraña sombra en la ventana: era un pingüino comiendo un bocata de chorizo, que entró a la habitación, le dio las buenas tardes, y se fue. El niño quedó muy extrañado, y aún no sabía qué habría sido aquello, cuando vio aparecer por la misma ventana un mono en pañales inflando un globo. Al principio el niño se preguntaba qué sería aquello, pero al poco, mientras seguían apareciendo personajes locos por aquella extraña ventana, ya no podía dejar de reír, al ver un cerdo tocando la pandereta, un elefante saltando en cama elástica, o un perro con gafas que sólo hablaba de política ...Aunque por si no le creían no se lo contó a nadie, aquellos personajes teminaron alegrando el espíritu y el cuerpo del niño, y en muy poco tiempo este mejoró notablemente y pudo volver al colegio.Allí pudo hablar con todos sus amigos, contándoles las cosas tan raras que había visto. Entonces, mientras hablaba con su mejor amigo, vio asomar algo extraño en su mochila. Le preguntó qué era, y tanto le insistió, que finalmente pudo ver el contenido de la mochila:
¡¡allí estaban todos los disfraces que había utilizado su buen amigo para intentar alegrarle!!
Y desde entonces, nuestro niño nunca deja que nadie esté solo y sin sonreir un rato.

--------

En trovareu mes a http://cuentosparadormir.com/

RECOMANACIONS DEL 'MIRROR'

MÚSICA EN LA WEB

Emisores de radio hi han moltes que es poden escoltar a la xarxa. Les prop de mil seleccionades per la site francesa 'Internet Digital Radio Turner' tenen una molt alta qualitat de só i facilitat d'accés. Classificades per gèneres, es sintonitzen amb un recurs que es pot descarregar dirèctament per a escoltar 80 estils musicals diferents. ho trovareu a:

http://www.robinbailleux.com/index.php?page=134

LLIBRES PER A MIRAR...

...Imatges per a llegir

(il·lustracíó d'Aitana Carrasco)

Els xiquets no lligen!". El tam-tam d'alarma ressona periòdicament a les portes de la casa encantada de l'editor i de la resta dels convidats -escriptors, il·lustradors, educadors, pares- de la festa literària. La pantalla cinematogràfica s'obri com el millor llibre d'imatges, mentre els videojocs imposen la seua mirada electrònica. L'univers s'ha transformat en un gran album il·lustrat amb tota classe de signes per a descodificar i d'imatges per a llegir.
Miguel Calatayud (Aspe, 1942) és un dels autors que han vertebrat la il·lustració i el llibre infantil a casa nostra i un nom de referència per a les generacions més joves. "Vivim un moment excel·lent. La faena dels nostres il·lustradors i il·lustradores està àmpliament reconeguda i resulta molt estimulant que aquest reconeixement sobrepasse l'àmbit valencià
En aquest grup pioner cal assenyalar l'obra d'un il·lustrador com Paco Giménez, que ha format parella amb l'escriptor Carles Cano, amb qui ha executat un dels equips creatius més estimulants de l'horitzó infantil. Giménez, com altres il·lustradors, ha tingut en el món del còmic un dels seus camps d'expressió, una connexió en forma de vasos comunicants que també es pot veure en una bona part dels nous il·lustradors infantils, com ara Pablo Auladell (Alacant, 1972), un dels noms distingits de l'actual il·lustració valenciana.

De Provocació i Proporció

ATAC D'INFANTERÍA A GAZA

És facil assenyalar des de lluny que sols una dotzena d'israelians han estat morts pels coets palestins des de la retirada de Gaza. Tanmateix, pocs governs se enfronten a unes eleccións com éls d'Israel, que observen com les seves ciutats son atacades cada dia amb coets, no importa cuán ineficaços. Com Barack Obama va dir en una visita a una ciutat israeliana al juliol, "Si algú va ser l'enviament de coets a ma casa meva on les meves dues filles dormen a la nit, vaig a fer tot el que estigui en el meu poder per posar fi a això". I espere que els israelians facen el mateix". En els últims mesos, d'altra banda, Hamas ha fet molt més letal l'atac amb els seus coets des de l'enclavament de Gaza.

En la seva frontera amb el Líban, Israel ja s'enfronta a ú dels actors no estatals, l'Hizbullah, que està dedicat formalment a la destrucció d'Israel i té un poderós arsenal de míssils, subministrat per Iran, a la seva disposició; el darrers llançats avuí mateix contra les poblacions gal.lilees de Metula i Skiriat Shromona. Els israelians són comprensiblement reacis a deixar créixer un perill similar a Gaza. I, tanmateix, Israel no ha de ser sorprès pel torrent d'indignació que ha suscitat a tot el món. Un país ha d'haver esgotat tots els altres mitjans de defensa pròpia. L'atac ha de ser proporcional a l'objectiu. És cert que Israel ha estat atacada per els coets de Gaza per un llarg temps. Però és possible que hagi estat capaç d'aturar els coets d'una altra manera. Per això no és del tot cert que només la demanda d'Israel respecte de Gaza ha estat de tranquilitzar la frontera, Israel també ha estat tractant de soscavar Hamas mitjançant un bloqueig econòmic sobre la frantja, mentre impulsava l'economia de la Ribera Occidental, on els palestins son mes moderats, perque ahí es Al Fatah qui domina.

De la proporcionalitat, els números parlen per si mateixes, fins a cert punt. Després dels primers tres dies, uns 350 palestins han estat assassinats i només quatre israelians; avuí ja son mes de mil (actualitze les dades mentre m'arriven les alertes de premsa). Ni el sentit comú ni les lleis de la guerra exigeixen a Israel a desviar de la "norma habitual", que és matar tants enemics com puguis i evitar baixes en el teu propi bàndol. Hamas va acceptar aquesta lluita desigual. Igual que Hezbolà, és probable que prefereixin seguir disparant no importa lo difícil que siga la seua lluita. Sembla que el que estan buscant es provocar mes a Israel per a que envie les seues forces de terra (en la foto de dalt-Time International- sembla ja han començat) a una bruta lluita casa per casa per les congestionades ciutats i campaments de refugiats per tal de que la descompensada guerra s'enquiste un poc i els palestins no siguen derrotats tan rapidament com sempre.

Tornant a les "proporcions", caldrá tindre encontre que Israel no se enfrenta a uns desarmats ciudatants de una pobrísima Gaza i un desèrtic sud del Liban, si no al mateix Irán (païs partidari de ofegar als israelians en la mar) mitjançant les dos esmentades "franquicies": Hamas i Hizbullah. Els clerigs que manen al estat persa son els que compren els coets AK-47; i son ells també els que es fan carrec de les despeses del "training" dels mujahidins

Per una altra banda, els demés països arabs no diuen res...sembla que Hamas també es molesta.

Magdalena Alvarez

Montserrat Nebrera sobre Magdalena Álvarez: "Tiene un acento que parece un chiste"
Sobre las explicaciones dadas ayer por la ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, sobre los problemas generados por la nieve en la Comunidad de Madrid, la diputada del Partido Popular, Montserrat Nebrera, se ha referido a esas explicaciones de esta forma. Lo ha hecho aquí en "A vivir que son dos días".
Be, doncs als del 'Mirror' ens encanta l'accent de Magdalena i també els de:
Gala, Muñoz Molina, Caballero Bonald, Sabina, Banderas, Victorio & Luchino, Miguel Rios, Pepa Flores, Sara Baras, Morente, Alonso Cano, Felipe Gonzalez, Elvira Lindo, Rosa Aguilar, Antonio Soler, Pedro Soto, Rafel de León, Alfonso Grosso, el president Chaves.....i tants altres !!!
Una vegada, fa tant de temps ja !, tinguerem l¡honor d'escoltar el maravillós accent d'Alberti.
Haguerem gaudit també si haguerem escoltat els de:
Cernuda, Machado, Lorca, Juan Ramón, Góngora, Velazquez, el germans Quintero, Becquer, Falla, Segovia, María Zambrano, Victoria Kent, Manuel Altolaguirre i, fins i tot...Séneca.
--------------
Crec que el PP acaba de perdre les eleccions andaluces dels propers 100 anys !!!

PER QUÉ SOC UN BLOGGER ?

El visitants, pocs encara, que visiten aquests modestissim projecte de diari virtual sempre em pregunten dues coses:

1.- Com he aconseguit fer-ho
2.- per a que ho faig.

La primera pregunta no m'estranya gaire que me la facen: els meus amics i companys coneixen molt be la meua falta d'aptitut per a les noves tecnologies i la informática. La resposta es, peró, molt facil: simplement m'he deixat guiar per les indicacions dels fantastics xicons de GOOGLE, apartat blogger.

La segona es mes complicada. Als escritors i periodistes frustrats ens passa també com als columnistes d'exit. De sobte es com si estigueres escrivint per encarrec (es així en realitat) i tingueres la ment en blanc. Així que no se si sortirá d'ací una resposta, una autèntica columna de diari. També caldrá explicar el concepte BLOG, tant mal traduït: BITACORA (horror!).

Els periodistes, independenment de que treballen en una mitjá concret amb molta o poca audiència, han triat en molts casos un altre tipus de personalització periodística consistent en tindre un site propi dins la xarxa. Una página des de la qual puguen escriure sense llimits corporatius i/o, fins i tot, profesionals, on la noticia i el rumor al que han tingut accés no estiguen clarament delimitats.

La data on una iniciativa d'aquest tipus es va ficar d'actualitat es ben facil de recordar. Va estar gener de 1998, quan Matt Drudge va incloure a la seua web (the Drudge Report) una conversació gravada que Newsweek no volía publicar-li, doncs es tractava d'una font no contrastada. Eixa conversa traía a la llum la relació entre Bill Clinton i la becaria Monica Lewinsky, que després plenaría tants espais audiovisuals i de premsa escrita.
Un altre cas paregut es el de Harry Knowles (en aquest cas un freelancer) que, gracies al seu BLOG (Ain't cool news), s'ha convertit en un crític de cine, amb millers de lectors diaris, capaç d'influir el l'entorn de Hollywood.

Ací a casa tenim eixemples meravillosos i influents: el Blog de cine de Nacho Vigalondo; el de literatura de Juan Cruz, o el de sexe de Eva Roy.

En el meu cas, hi ha, a mes a mes, un motiu mes important per a escriure o al menys intentar-ho al meu site: que el día de demá em puga llegir el meu net. Que ell sàpiga quines preocupacions i/o opinions tenía el seu iaio. En aixó em donaría per satisfet...i...hi ha que vore ! com passa el temps, m'adonat que he aconseguit finalitzar la columna ! o siga que:
ALL YOU NEED IS BLOG !!!
----------------------------

LA NOSTRA MEDITERRANIA S'ENFADA

TEMPORAL DE LLEVANT DE NOU

Els mini-oasis pot ser es recuperen; la sal no va a

afectar les palmeres. La platja, o el que resta es un altra historia; sembla irrecuperable, per la total ineptitut dels 'mopus-dipus-costas-fomentos-consells'

La caseta de la nostra familia, la de les balustraetes 'tunesines' es quedá a dos metres de la gran ona que guaita per darrere de la petita palmera.