Les tres violències que s’acosten

A partir d’aquest moment, primers dies de setembre, comença una ofensiva espanyola en què passaran coses que molts catalans no haurien imaginat mai que poguessin passar. Tot el que hem vist, tot el que hem sentit i tot el que hem llegit fins ara ha estat un divertiment comparat amb el que ens ve al damunt. Fins ara, l’espanyolisme ha adoptat diverses actituds davant el procés català: la indiferència, la burla, la intimidació, la desqualificació, l’insult, l’amenaça... Estaven convençuts que el Procés era un foc d’encenalls després del qual tot tornaria a ser com abans. És a dir, que la consulta del 9-N seria desconvocada, les estovalles de la Moncloa deixarien caure alguna engruna com a premi i el procés d’esquarterament dels Països Catalans, la persecució de la llengua catalana i l’espanyolització a les escoles seguirien el seu curs. Però la consulta no ha estat desconvocada, Catalunya apareix dia rere dia als mitjans de comunicació internacionals, i ja hi ha països que, de manera velada, deixen entreveure que reconeixeran l’Estat català tan bon punt es proclami. Arribats aquí, el nacionalisme espanyol, amb l’orgull ferit, es prepara per emprar la seva eina favorita, la que l’ha definit al llarg de tota la seva història: l’ús de la força. La força que pot exercir una democràcia totalitària com l’espanyola, és clar. No, no parlo d’una força física oficial, amb tancs entrant per la Diagonal. No és que el cos no els ho demani –la policia espanyola ja usa la violència apallissant seguidors del Barça que porten estelades, per exemple–, però el marc de la Unió Europea impedeix traspassar certs límits. La nova violència espanyola contra Catalunya tindrà tres punxes. La primera ja fa temps que està activa i consisteix a inventar-se agressions, és a dir, a convertir qualsevol activitat cultural de Catalunya en una agressió a Espanya o als catalans amarats d’autoodi. Si han arribat a satanitzar els castellers, què no faran? En aquest apartat hi trobem des de la falsa bufetada d’una senyora de Terrassa a Pere Navarro fins a la ridícula denúncia de l’ultra Jaime Gelada, regidor del PP de Cardedeu, afirmant que els trabucaires havien escenificat que l’executaven. Fixem-nos que ni Navarro ni Gelada han estat sols en la difusió de la seva mentida. Tant l’un com l’altre han comptat amb el suport total de la premsa espanyola. A Gelada, el diari franquista La Razón fins i tot li va dedicar una portada. La invenció d’aquest, però, és esperpèntica, ja que no sols indica una ignorància suprema sobre el que són els trabucaires i la tradició despertadora que tenen a Catalunya, sinó que pretén fer passar la tradicional despertada cardedeuenca per una execució, cosa que significaria una execució massiva, ja que la comitiva s’atura diverses vegades a diferents carrers de la vila durant la Festa Major. No cal dir que considerar que aquestes aturades constitueixen execucions de veïns és propi d’una ment malalta, però al darrere hi ha la intenció de criminalitzar Catalunya, com ho demostra el fet que sigui el PP qui ha portat el cas a la Fiscalia. No ens volen pacífics, no ens volen com som; ens volen violents, ens volen com ells. Ells sí que fan autèntiques simulacions d’afusellament, ells sí que envien l’exèrcit de Terra a simular afusellaments posant un alcalde i un treballador municipal de Jaca contra una paret i disparant-los bales de salva davant dels crits esfereïts de la població. Després, fins i tot condecoren i ascendeixen els simuladors. Aquest és el cas de Jaime Íñiguez Andrade, l’oficial que comandava l’operació, ascendit el 2012 a general de Brigada i condecorat el 2014 amb la Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc. Més a prop tenim les recents agressions contra les seus de Barcelona d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana. Però, com dic, aquestes coses només són una anècdota, comparat amb el que ha d’arribar. La segona punxa de la violència que desfermaran contra Catalunya consistirà a provocar situacions que permetin obtenir imatges d’enfrontaments físics per raons ideològiques. L’existència de víctimes espanyolistes permetria presentar la realitat catalana com una realitat violenta, i l’existència de víctimes catalanistes serviria per culpar el Procés d’haver creat un clima de crispació. No podem oblidar que si hi ha una cosa que treu de polleguera l’Estat, és el caràcter pacífic del Procés i el fet que la modèlica Via Catalana fos notícia de primera plana arreu del món. Caldrà, per tant, estar amatents i no caure en provocacions. La tercera punxa, finalment, consisteix en una violència estructural. Apareixeran noms de malfactors catalans –amb acusacions reals o inventades–, que seran criminalitzats pel seu origen, a fi de presentar Catalunya a ulls internacionals com un país de cràpules i vividors, i es posarà tota la carn a la graella per descavalcar el president Mas per mitjà del descrèdit. Ja ho van fer abans de les eleccions catalanes i ara hi tornaran amb més virulència empastifant-ne el nom. Pensen que eliminant Artur Mas dinamiten el Procés i s’hi abocaran de ple. En aquest sentit, no es pot excloure que es produeixi un intent d’agressió personal al president –que, contràriament al que molta gent pensa, podria estar protagonitzat per un boig independentista –fals boig i fals independentista, naturalment– que el titllaria de botifler, més que no pas per un boig espanyolista indignat–, cosa que colpiria enormement la societat. El 16 d’octubre de 2012, des del Singular, ja vaig escriure l’article “L’atemptat contra Artur Mas” en què abordava més àmpliament aquesta qüestió. Per si de cas, l’escorta que porta avui dia el president és molt superior a la d’altres temps, però també en aquest cas caldrà estar amatents. Un altre element de violència estructural que també cal preveure és la suspensió de l’autonomia. Semblaria lògic que esperessin a veure què fa Catalunya el 9 de novembre per actuar, però amb la ràbia que porten a dins no es pot excloure que actuïn abans. I què pot passar, si no fem la consulta i anem directes a eleccions plebiscitàries? En aquest cas no canviaria res, perquè Espanya no les admetrà –no admetrà que el món sigui testimoni de la seva derrota– i les impedirà de l’única manera que pot: suspenent l’autonomia i rebaixant l’escardalenc autogovern català al nivell del de l’illa de Perejil. S’atreviran? No s’atreviran? Ganes no els en falten i el pla el tenen damunt la taula. Salut.

RAJOY "IN DANGER"

August;26th El setmanari econòmic 'The Economist' no es fia que Rajoy tingui realment un pla per sortir de la crisi. En el seu darrer número, la revista assenyala que Espanya podria estár entrant en una "espiral de la mort a l'estil grec", i exposa com proves el dèficit del 9%, la taxa de la desocupació per sobre del 25% i els moviments de protesta contra les mesures d'austeritat, que "estan mostrant espurnes de violència". "Molts es pregunten si el senyor Rajoy té alguna estratègia per restaurar la confiança en els mercats i entre els espanyols", afirma el setmanari, en un article titulat 'El misteriós Rajoy'. D'altra banda, la revista recull l'opinió d'alguns experts que consideren que "les estadístiques d'atur estan inflades", i que "la família es manté forta" i constitueix el principal matalàs de l'economia espanyola. "No obstant això, els problemes de Rajoy estan empitjorant, no millorant", subratlla 'The Economist', que ressalta que a més de la crisi econòmica, ara ha d'enfrontar a un altre problema constitucional inesperat, generat pel president de la Generalitat de Catalunya. La revista destaca que Catalunya és "una de les regions més endeutades, però també una de les majors contribuents nets emocional de la història". Per això, considera que Rajoy s'enfronta a "dos grans riscos bessons", que són "la ruptura de l'euro i la desintegració d'Espanya".

Spain in Risk

Traduït de The Economist (en absolut socialdemòcrata) La alerta de 'The Economist' sobre España: "Alto riesgo de revueltas", como en Marruecos, Ucrania, Pakistán o Ha Leer más: La alerta de 'The Economist' sobre España: EcoDiario.es http://ecodiario.eleconomista.es/noticias/noticias/5416482/12/13/Espana-se-enfrenta-a-un-riesgo-alto-de-sufrir-revueltas-sociales.html#Kku83KI93KcGlQN8 -----------------

La conflictividad social alcanza en España un riesgo de nivel 3 sobre 4 puntos por el malestar desencadenado durante la crisis económica, según The Economist. Así, el país se sitúa junto a Marruecos, Ucrania, Pakistán o Haití entre otros y permite ver que el malestar social que parece en ocasiones no estar presente, amenaza la estabilidad del país. Las razones del riesgo varían en cada país (se han analizado 150): la oposición a regímenes dictatoriales está presente con mucha fuerza en el mundo árabe frente a la situación ecónomica desastrosa que marca la estabilidad de España o Grecia y las aspiraciones de la clase media en países emergentes como Brasil o Turquía. Aunque los motivos cambian, todos los que conforman el grupo de España -66 países en total- se enfrentan a un riesgo elevado de sufrir un estallido de conflicto social. En el caso concreto de España, The Economist Intelligence Unit, la compañía de The Economist que ha redactado el informe, ha tenido en cuenta factores desencadenados por la situación económica como el alto nivel de paro. Sin embargo, es un conjunto de hechos el que determina este riesgo. Por ello cabe señalar la importancia de la existencia de altos niveles de desigualdad, la evolución de la historia reciente, las tensiones étnicas, una escasa protección social y, sobre todo, la pérdida de confianza en las instituciones ("una crisis de la democracia"). Alto riesgo En la parte más caliente del termómetro y por encima del grupo en el que se sitúa España, 19 países viven una situación de riesgo extremo. Entre ellos se encuentran Egipto, Iraq, Libia o Siria. De hecho, la mayoría de los países de Oriente Medio, del norte de África y del este de Europa están incluidos en esta sección. Por el contrario, seis países forman el grupo de los más seguros y estables: Austria, Dinamarca, Japón, Luxemburgo, Noruega y Suiza tienen un novel de riesgo 1 de conflictividad social. Ley de Seguridad Ciudadana Leer más: La alerta de 'The Economist' sobre España: "Alto riesgo de revueltas", como en Marruecos, Ucrania, Pakistán o Haití - EcoDiario.es http://ecodiario.eleconomista.es/noticias/noticias/5416482/12/13/Espana-se-enfrenta-a-un-riesgo-alto-de-sufrir-revueltas-sociales.html#Kku8EOTnvWe8dQsR

CONTES REALS I IRREALS: EL NEGRE

- Este negre (alt i prim) amb aspecte de pertànyer a alguna tribu sud sudanesa ha entrat al bar dl barri de l’Amistat on estàvem sopant i ens ha saludat [molt bilingüe ell]: bona nit, buenas noches! i, a continuació ens ha mostrat els seus productes, la majoria de nul•la utilitat. La veritat no hem estat molt amables, el hem escoltat en silenci,mentre ens dirigia a nosaltres, ara si, sols en valencià, en un valencià mes que correcte. Fart del nostre silenci, s’ha acomiadat i ens ha recriminat mentre se’n anava: xe !, peró, que passa: no parleu valencià ?. -------------------------- - Quina lliçó i quina diferència en altres casos que tots coneixem: se’n recordeu en la darrera campanya electoral 2011 ?...el bar del círcol llaurador d’eixe poble gran de la Plana escolta al seu lider del PP provincial que es dirigeix a ells en valencià: xiulets !!!, l’orador te que canviar a castellà: aleshores el públic, la majoria joves de NNGG trenca a aplaudir. Us preguntareu quina de les dos històries es de veres: doncs, les dos ! Com deia el meu recordat i veí JV Marquès: País Perplex !

CONTES DE FINALS D'HIVERN

UN NIU PER ALS "CARBONEROS"

Albert i el Pepè están fent una nova caseta al nyesprer per a que quan arribe el totestiu (“Carbonero”), com cada any, puga fer el seu niu i al mes d’ abril tingam al jardí xicotetes mullerangues carboneres. Ara l'hem col•locat al mes alt del arbre. Pels matins tots dos esperem a que els pardalets vinguen des de'l sud. Passen els dies, però, i els carboners no hi apleguen (l'any passat ja eren ací a finals de gener). Mentre tant veiem com ja son ací, molt abans d’hora, algunes oronetes primerenques, els pits-rojos i, fins i tot, una parella de teuladins que fan nit al nyesprer. El Pepè se'n ha anat a passejar i li ha manat a David que ajude el seu germanet en vigilar els totestius i vore com va el niu. Eixe matí els dos germans veuen que els teuladins (o "vileros", en el sub dialecte del poble) tracten de entrar en el niu, pero no poden; el forat es massa xicotet (clar!, es una petit forat per a mullerangues-totestius). David li diu al su germanet: -tinc una idea: porta'm l'escala -vaig a baixar el niu i el fare mes gran per a que els pardalets entren. Ho fan així amb molt d'esforç i amb una serreta de la caixa de ferramentes fan el forat mes gran i tornen la caseta per a nius al seu lloc. Eixa vesprada veuen, amb molta joia, que els "carboneros" no han insistit, pero la parella de "vileros" son dins i canten amb molta alegría. EPÌLOG Per la nit quan torna el Pepé els pregunta als germanets: - Com va la caseta de nius per als carboners ? Albert es riu, mentre David li contesta: - Molt bé…, pero ara es una caseta per a teuladíns !!!

BARBARITAT VALENCIANA SHOW

Avui iniciem un recorregut per les nostres terres tot i fent un gran homenatge al mestre Carandell

ES CREMA LA ÙNICA FÀBRICA ART DECO DE VALÊNCIA...

...PERO COM SEMPRE: "lo importante para el PP local es la "FACHADA"...sempre la "fachada"...os suena de algo ??? ----------------------

LEVANTE-EMV.- La histórica fábrica de Bombas Gens, uno de los escasos ejemplos de arquitectura industrial «art déco» que existen en la ciudad, ardió el pasado martes por la noche tras más de dos décadas de abandono y desidia. Los bomberos, alertados por los vecinos, acudieron sobre las 22 horas a la fábrica, situada en el número 56 de la avenida Burjassot, para sofocar el fuego que, al parecer, se originó en el interior del edificio, ocupado por varias personas que podrían haber encendido fuego para calentarse. Las llamas destruyeron la cubierta de madera de la nave de oficinas, recayente a la avenida Burjassot. La fachada, que está protegida con nivel 2, también ha resultado dañada por el fuego, si bien los bomberos de Valencia creen que no presenta riesgo de desplome. La factoria, cuya fachada destaca por la decoración floral sobre los dinteles, el uso de geometrías y un remate escalonado en huecos, está cerrado desde 1988. Destacan, entre otros detalles decorativos, los chorros de agua alegóricos a la producción de la factoría que rematan la fachada principal. La fábrica tiene asignada una elevada edificabilidad en el planeamiento. El actual propietario, la empresa Geshabitat, vinculada al Grupo García Ojeda, presentó en 1994 un proyecto que planteaba vaciar el edificio respetaba únicamente la fachada principal y la trasera para construir un hotel, un aparcamiento, una zona comercial y una residencia de ancianos. El grupo García Ojeda se declaró en 2010 en concurso de acreedores si bien, mantendría vivo el proyecto de construir un hotel de cuatro estrellas en Bombas Gens. Sería un establecimiento destinado al turismo de congresos, similar al hotel Hesperia que la empresa entregó hace unos años al desaparecido Banco Valencia en compensación por las deudas. Según informó ayer el consistorio, el dueño de la fábrica está tramitando en el Servicio de Actividades la licencia ambiental del hotel. Situación, que según apuntó el gobierno local, «no es obstáculo para que deje desatendidas sus obligaciones derivadas de su derecho de propiedad». Tras el incendio del martes por la noche, el Ayuntamiento de Valencia ha requerido a la propiedad para que en el plazo de 72 horas tome medidas encaminadas a garantizar la seguridad y estabilidad del edificio y evitar la entrada de personas. Ante las críticas que le han llovido al ayuntamiento por su inacción ante el deterioro de la fábrica, el equipo de gobierno recordó ayer que hace un mes impuso una multa de 3.000 euros al dueño por las condiciones de insalubridad en que se encuentra la fábrica, donde personas «sin techo» conviven entre ratas y montones de basura. Además, asegura el gobierno local, se han realizado inspecciones por parte del Servicio de Control de la Edificación y el Servicio del Procedimiento Sancionador ha impuesto sanciones al propietario por no cumplir sus obligaciones de conservar la fábrica en las debidas condiciones de seguridad, salubridad y ornato.

LA "MARCA ESPAÑA"...VAYA TELA !!!

L’infante d’Espagne inculpée, début d’année noire pour la monarchie

L'infante Cristina à la chapelle du palais royal de Madrid, le 20 juin 2013 (Photo Juan Carlos Hidalgo. AFP)Un juge espagnol a inculpé mardi la fille du roi Juan Carlos, l’infante Cristina, pour fraude fiscale et blanchiment de capitaux présumés, ouvrant une année noire pour une monarchie affaiblie par les scandales et les ennuis de santé du souverain. C’est la première fois qu’un membre direct de la Famille royale est touché par l’enquête pour corruption qui vise Iñaki Urdangarin, l’époux de Cristina, un ancien champion olympique soupçonné de détournement d’argent public. La mise en examen de Cristina, convoquée le 8 mars au tribunal de Palma de Majorque, aux Baléares, arrive au pire moment pour le roi Juan Carlos, qui a fêté dimanche ses 76 ans puis est apparu lundi lors d’une cérémonie militaire, visiblement fatigué et appuyé sur des béquilles, pour la première fois en public depuis une opération de la hanche le 21 novembre. Cette année noire commence aussi avec un nouveau sondage désastreux pour la popularité du roi: selon une enquête publiée dimanche par le quotidien de centre droit El Mundo, 62% des Espagnols souhaitent qu’il abdique et à peine un sur deux (49,9%) soutient aujourd’hui la monarchie. Le seul recours, d’après ce sondage, viendrait du prince Felipe: 66% des personnes interrogées ont une opinion «bonne ou très bonne» de l’héritier de la Couronne, âgé de 45 ans, et 57% pensent qu’il serait à même de redorer l’image de la monarchie. La Maison Royale a exprimé son «respect» face à la décision du juge, qui ne préjuge en rien des suites judiciaires de l’affaire, tandis que la défense de Cristina a annoncé qu’elle ferait appel. Le juge José Castro, qui enquête depuis 2010 sur cette affaire, a passé outre l’opposition du Parquet pour mettre en examen Cristina, âgée de 48 ans, pour «délits fiscaux présumés et blanchiment de capitaux», liés aux activités frauduleuses présumées de son époux. Cette procédure était réclamée par l’association d’extrême droite Manos Limpias, célèbre pour avoir été à l’origine de procès retentissants, comme celui en 2012 de l’ancien juge Baltasar Garzon. En avril 2013 (bien: 2013), le juge avait mis en examen une première fois l’infante, à l’époque pour trafic d’influence, mais cette décision avait été annulée suite à un recours du Parquet qui avait jugé les indices insuffisants. Le juge, un magistrat réputé intègre et obstiné, a ensuite ouvert un nouveau volet de l’enquête, cherchant à établir si la fille cadette du roi a des liens avec les faits reprochés à son époux. Il a minutieusement épluché les déclarations d’impôts et comptes bancaires de l’infante, scrutant ses moindres dépenses pour des voyages, des repas au restaurant ou des fêtes de famille. «Préjuger que Doña Cristina Federica de Bourbon ne connaissait pas les activités de son mari et les conséquences pénales de ses propres agissements serait aussi précipité que d’affirmer définitivement le contraire», écrit le juge dans son arrêt. Cette convocation, ajoute-t-il, «a pour seul but de lui donner la possibilité de s’expliquer personnellement, et non à travers le filtre de sa défense, sur certains indices objectifs» de délits, «qui ne sont pas le fruit d’élucubrations capricieuses». Iñaki Urdangarin, un ancien champion olympique de handball reconverti en homme d’affaires, âgé de 45 ans, est soupçonné d’avoir détourné 6,1 millions d’euros d’argent public avec son ancien associé, Diego Torres. Il aurait passé via l’institut Noos, une société à but non lucratif qu’il présidait entre 2004 et 2006, des contrats avec les autorités régionales des Baléares et de Valence pour l’organisation et la promotion de congrès liés au sport. Or Cristina était à cette époque membre du comité de direction de Noos. Elle détient aussi pour moitié, avec son époux, la société Aizoon, soupçonnée d’avoir servi de société écran dans les détournements et sur laquelle le juge a porté son enquête. Le scandale a éclaté en 2011, lorsque le juge Castro a mis en examen l’époux de Cristina. Ce dernier a alors été mis à l’écart des activités officielles de la Famille royale, qui tente depuis, en vain, de redorer son image. Cristina, avec sa famille, a déménagé en 2013 en Suisse. La luxueuse villa où le couple vivait avec ses quatre enfants dans le quartier huppé de Pedralbes, à Barcelone, achetée en 2004, a été mise en vente l’an dernier pour 9,4 millions d’euros et saisie pour moitié par la justice, parmi 16 biens appartenant à Iñaki Urdangarin et Diego Torres

RECOMANACIONS DEL "MIRROR" ALS AMICS

MARIA WERN Per als amants de la novel•la negra sueca. Serie basada en els llibres de la escritora Anna Jansson (deixebla de Mari Jungstedt i de Henning Makkell). Barrejeu aquest dos + un poc de suspense psicològic “a lo Highsmith” i a Asa Larsson i tindreu un gran resultat. De lo poc acceptable que resta huí a la TV publica (la hiper minoritaria 2, en aquest cas (la “UHF” com deien abans) Dissabtes de 21:30 a 23:00, sense talls La inspectora Wern es trasllada a l'illa de Gotland després de la mort del seu marit per començar una nova vida. Allà, haurà conciliar la seva nova situació familiar, com mare soltera de dos fills, amb un treball dominat per homes (la doble lluita de sempre de les dones). No obstant això, ni les situacions tan terribles a què s'enfronta diàriament en la seva professió aconseguiran que es rendeixi. Miniserie sueca basada en el personatge novel • lístic creat per l'escriptora Anna Jansson. En aquest cas, l’ Eva Röse ('' Creepschool'') és l'encarregada de ficar-se en la pell de la inspectora Wern. Les localitzacions es situen a la meravellosa illa nòrdica de Gotland, ajudant a completar l'ambient perfecte que Jansson atorga a les seves històries. Noveles i series dismitificadores, res a vore amb la violència de les series yankees. Mes info arran de la Jansson en: www.letrasnordicas.com i a http://www.goodreads.com/author/list/876403.Anna_Jansson

LA FADA D'ALBERT

que mal he dormit, diu Albert, badallant - No m'estranya, "ja no tinc cap ocurrència" (sent Albert que li diu una veu enutjada. El xiquet es refrega els ulls asustat. Davant d'ell, damunt la manta hi ha una criatura enfurrunyda. - Qui ets ? - diu Alber. - "soc la fada dels teus somnis. Per la nit fabrique els teus contes. - Ah! i aleshores per qué ja no somnie res? - Ja ho he dit -Ja no s'hem ocurreix res i la culpa es teua - doncs, per que meua ? - Perque ja no em contes cap aventura de la teua Mu (el teu teddy bear)i ja no alces els muscles quan passa un pardalet o una avioneta per La Mar, com feies abans. Per aixó. Llavors, Albert comença a a contar històries, mentre alça els muscles...i eixa mateixa nit i mles seguents...torna a tindre somnis fantastics

XENOFOBIA EN SECUNDARIA ?

Aquesta profesora de segona llengua extrangera, en eixa petita ciutat del hinterland de Valencia, espera pacientment, en la seua hora setmanal de atenció a pares, que arriben les visites; aquestes, però, com quasi sempre, no es produeixen. Aprofita, doncs, per a fer un memorandum trimestral de atenció a pares. Una dona de mitjana edad demana permís: es presenta com a Gertrude, la mare de la alumna Claudia. Tot i ser romanesa li pregunta a la profe si vol parlar en valencià o en castellà. Cap problema continuen a valencià. La profe li explica que Claudia es una alumna excelent, Gertrude s'ofereix per a col.laborar en el que faça falta. Reflexiona arran de la visita, la única, que ha tingut huí. Sovint, al claustre i al pati, escolta comentaris sobre la manca de integració dels inmigrants, i es centra en el memorandum i les visites del trimestre: una parella de pares armenis, una mare moldava, un altra de la Costa d'Ivori, un pare argelí...i avuí una romanesa; per l'altre costat, sols una visita d'un pare espanyol a principis de curs. Els inmigrants son sols el 7% dels alumnes, les visites son en un 95% de pares d'alumnes inmigrants. Un altre mite cau, al igual que va caure aquell tant populista i demagògic de: "es que los inmigrantes colapsan la sanidad". On son els pares dels alumnes locals ?. Per qué no venen ?

¿PUEDE UN FACHA DEJAR DE SERLO?

Mejor en castellano. Te será mas facil: Terminamos juntos la misma carrera, hicimos las mismas oposiciones. Tu preferiste la empresa pública, el pesebre, y ahí continuas; yo la empresa privada, por una larga serie de razones. Recuerdo tu paso por la universidad, militando en el SEU, en los grupos "cazarojos", siempre delatando a los compañeros demócratas. Cuando te vi en aquella lista en las municipales de 1995 pense en lo buena que es la democracia, que permite que participen en su juego incluso los que la odian. Aquella lista era, como no, la del PP (no encontraste nada mas a la derecha para conseguir acta de edil). Me alegré, no obstante, de que intentaras entrar en las instituciones democráticas que siempre denigraste. Posteriormente abandonaste aquel empleo municipal para entrar en la RTVV, de la mano del sindicato domesticado USO, como forma mas rápida de ascender. Ahora, cuando veo tu foto en la prensa, en las protestas por el cierre de "NOU", con tu peto rojo y tu silbato, gritando en valenciano "RTVV" no es tanca y no al ERO...¿Ahora sí?.. no doy crédito a lo que veo. De verdad, no me lo creo...pero, ¡bienvenido a las trincheras!

EFEMÈRIDE POP: BUS STOP (THE HOLLIES, FA 47 ANYS JA)

" La xiqueta aplegava a la parada en jorn, sense paraigües) i plovía, sempre plovía. Jo obría el meu i ella es ficava baix junt a mi i es reia sense parlar; després pujava al seu double decker que la portava des de el nostre carrer de Cromwell Road (South Kensigton) al seu institut del ric barri de Chelsea, i em mirava des de dalt amb un somriure, mentre jo esperava el meu bus escolar que sempre venía mes tard.

Aquest matí de primavera el meu autocar va vindre primer, jo no el vaig vore, perque ella em va abraçar i, clar, el vaig perdre; ella va perdre el seu també. No ens va importar. No la he tornat a vore. He tornat, però, cada matí a eixe bus stop". 

Així conta Allan Clark, segon veu dels Hollies, com va crear la cançó (algún dia parlarem de la imprtancia de la segon veu en els grups pops britanics. Al bo d'Allan sempre li ha agradat contar hitòries autobiogràfiques d'aquestes (despres vindrien: yes. I will, The air that I breath, I can't let go...i tantes altres. El seu amic Graham Gouldman li ficà el guió a la historia y el trio Nash, Hicks, Clark; la mùsica. La resta es història: lloc 5 d'inmediat al top of the pops, num, 5 als Usa i número ú als països escandinaus. A casa nostra res de res: sols Bravos i Brincos 

https://www.youtube.com/watch?v=It75wQ0JypA   

"DE IMPURA COTILLE"

Durante el verano he estado observando, en mi pueblo, los distintos tipos de esta especie. He detectado la existencia de tres grandes grupos:

"Cotilla almenarensis"

"Cotillam discretum"

- Cotilla almenarensis: es el mas común. Llegan en grupo, aunque la cotilla principal siempre se adelanta para contar las novedades de la casa espiada, especialmente si ha habido obras. Fáciles de detectar: bajan el volumen de la voz cuando inician el cotilleo...y ahí justamente es cuando las pillas..."veus això es el que et deia jo. A mi eixos taulells que han ficat no m'agraden res" ...o..."es veu que han fet un sostre per al cotxe..."

- Cotillam maxima:  al contrario que la anterior, es muy difícil de pillar ya que actúa cuando no hay nadie en casa; o cuando ellos lo creen así; por lo que cuando las sorprendes in fraganti" hacen el mas sonrojante de los ridículos


- Cotillam discretum (o cotillan not disimulatum)

Suelen ser guiris. Disimulan bien: se acercan con la excusa de acariciar un perro o un gato y entonces actúan...y cotillean, claro..."regarde il y à un citronnier la bas"...elles sont jolies ces roses, mon dieu ..."!

"Cotillam maxima"

Ford will Autos zur mobilen App machen

Autos werden zum rollenden Smartphone. Ohne Kabel per Bluetooth mit dem Auto verbunden, lässt sich das Smartphone schon jetzt zum Telefonieren nutzen, stellt die Verbindung zur Cloud her, ermöglicht die Verwendung von Apps und lässt sich dabei mit Knöpfen am Lenkrad, per Sprachsteuerung oder sogar durch Gesten bedienen. Der amerikanische Autokonzern Ford geht jetzt noch einen Schritt weiter. „Unsere Autos sollen regelrecht ein Teil des Internets werden“, sagte der Vorstandsvorsitzende Alan Mulally dieser Zeitung in einem Gespräch am Rande der Elektronikmesse IFA in Berlin.

Wie wichtig Ford die Entwicklung ist, zeigt die Tatsache, dass Mulally nur die IFA besucht, nicht aber die wenige Tage später beginnende Automesse IAA in Frankfurt. Das ist umso erstaunlicher, als der Autokonzern damit den Vorrang der Informationstechnik vor Motoren und PS anerkennt. „Wir wollen wissen, wie unsere Kunden ticken. Mit dem Messeauftritt haben wir die Chance, unser Image zu verbessern. Die Leute sollen wissen, dass wir technisch weit vorne sind“, beschreibt Mulally sein Motiv für den Auftritt auf der IFA. In Berlin hat Ford das Konzeptauto S-Max gezeigt – ein sogenanntes Sports Activity Vehicle (SAV).

Das Besondere ist die Informationstechnik

Das Besondere daran ist nicht etwa ein neuer Antrieb oder die Karosserie, sondern die Informationstechnik. Ford erweitert erheblich die Bandbreite an Smartphone-Apps, die sich per Sprachsteuerung während der Fahrt aufrufen und nutzen lassen. Die neuen Apps helfen Autofahrern etwa, die besten Fahrtrouten zu finden, unterwegs Hotels zu buchen oder lotsen sie zu Parkmöglichkeiten in fremden Städten. Das Wort App, das überhaupt erst mit der Einführung des ersten iPhone von Apple in den Sprachschatz der Welt aufgenommen worden ist, hat es Mulally sehr angetan – nicht durch Zufall taucht es als Namensbestandteil in der neuen Technologie „Applink“ auf. „Diese Anwendung erlaubt es, Smartphone-Apps während der Fahrt per Sprachsteuerung zu bedienen“, sagt Mulally.

Das sei wichtig, denn Sprache sei eindeutig die bevorzugte Steuerungsmethode der Kunden für komplexe Autoelektronik- und Multimediasysteme. Das hätten die Erfahrungen, die Ford in den vergangenen Jahren mit seinen verschiedenen Steuerungssystemen gesammelt habe, eindeutig gezeigt. Ford hat das System „Applink“ als offene Plattform angelegt. Das heißt, die Softwareentwickler anderer Unternehmen können sich ohne Schwierigkeiten an der Fortentwicklung beteiligen. Denn Mulally ist es wichtig, dass Ford enger an App-Entwickler heranrückt. Auch aus diesem Grund arbeiten Ford und die Deutsche Telekom in der Entwicklung automobiler Apps künftig enger zusammen. Die Telekom-Apps „Auto Read“ und „Ask Wiki“ sind fortan zum sprachgesteuerten System von Ford kompatibel. „Auto Read“ liest eingehende SMS, E-Mails und andere Nachrichten über das Audiosystem des Fahrzeugs laut vor. „Ask Wiki“ liefert auf Anfrage Informationen aus der Online-Enzyklopädie Wikipedia.

Das erste offene App-Entwickler-Programm in der Branche

„Dabei handelt es sich um das erste offene App-Entwickler-Programm in der Automobilindustrie“, sagt Mulally. Das Ziel, das Mulally damit verknüpft, ist so ambitioniert, wie dies bei Amerikanern in solchen Fällen immer klingt: „Ford als solches soll zur mobilen App der Wahl werden.“ Tatsächlich unterscheidet sich Ford insofern von deutschen Premiumherstellern wie Audi, BMW oder Daimler, die auf geschlossene Plattformen setzen, um die volle Kontrolle darüber zu behalten, welche Dienste in ihren Autos angeboten werden. Ford hatte seine ersten sprachgesteuerten Apps schon im Februar auf der Handymesse „Mobile World Congress“ in Barcelona präsentiert. Die Amerikaner stellten dort eine Partnerschaft mit dem Online-Musikdienst Spotify vor. Seitdem kann man in Ford-Fahrzeugen über das Internet Musik hören – das gab es vorher nur in Oberklasselimousinen. Künftig können Mulallys Kunden zudem von einer ADAC-App Routenbeschreibungen und freie Parkplätze in Echtzeit anzeigen lassen sowie über die Anwendung „Aha“ mehr als 30 000 Radiosender über das Internet hören.

Noch werden die Smartphones benutzt, um die Autos mit dem Internet zu verbinden. Hier kommt es nicht darauf an, ob dieser ein besonderes Betriebssystem nutzt. Gleichgültig ob Android, Windows, Apple oder Blackberry – die Ford-Elektronik kommt nach den Worten von Mulally mit allen diesen Telefonen klar: „Auf diese Weise profitieren wir von den sehr viel schnelleren Innovationszyklen in der Konsumelektronik. Langfristig werden wir die Autos selbst ans Mobilfunknetz anschließen“, sagt Mulally. Der Vorteil einer eigenen Internetadresse für das Fahrzeug besteht in der Unabhängigkeit von den mobilen Endgeräten. Der Nachteil sind allerdings die höheren Kosten. Ganz nebenher will Mulally auf diesem Weg seine Bemühungen vorantreiben, die Marke Ford moderner daherkommen zu lassen, als dies in früheren Jahren der Fall war.

CONTES REALS I IRREALS

L'ESFONÇAMENT DE LA ABANS PUIXANT CLASSE MITJANA ESPANYOLA

Esteve Albentosa va naixer a finals dels anys vint del passat segle en un poble del litoral Mediterrani, fill i nét de jornalers es va dedicar des d'adolescent a treballs esporàdics en l'horta, com els seus avantpassats. Tenia afanys de superació i va  realitzar, amb molt d'esforç, el batxillerat nocturn a la mítica Institució republicana "Institució Lliure d'Ensenyament". Es va exiliar a Mèxic, com tants altres i allà va realitzar els seus estudis d'Aparellador, mentre treballava en una empresa de construcció de dics. Va tornar a Espanya el 1957 amb la seva dona, Vicenta, la seva nòvia de sempre i dos nens de curta edat Ana i Toni. Donat el seu currículum, no li va ser difícil trobar feina en una empresa de projectes a València. Va treballar durament perquè els seus fills fossin mes que ell. Veient la seva afició a les matemàtiques i al dibuix (herència genètica d'Esteve), els dos van estudiar Arquitectura al politècnic. Tots dos van destacar. Ana va morir d'accident de trànsit, una tragèdia de la qual la família mai es va recuperar. Toni va esdevenir un brillant arquitecte a principis dels 70, encara que veient l'escassa projecció que tenia en províncies es va traslladar amb la seva jove i bella dona Lidia a Madrid.
Al principi comparteix estudi d'arquitectura amb un altre company de carrera, però s'independitza ben aviat i crea el seu propi gabinet. És brillant i li plouen les ofertes. A la dècada d'or dels vuitanta deixa els petits projectes de pisos i realitza alguns projectes estrella per a la Comunitat de Madrid: un palau de congressos i alguns hospitals privats. Tot va vent en popa. Conserva el seu ampli apartament al barri de Salamanca però compra un xalet a la serra on passa els caps de setmana amb la seva dona i el seu fill Esteve, que ja ha iniciat els estudis d'arquitectura. Participa amb freqüència en les festes del Club de Campo, on exhibeix els ulls blaus de Lidia i tota la seva bellesa com un trofeu més. Toni és apolític i aviat veu com altres arquitectes amics i familiars de la classe política li furten els projectes emblemàtics. Així que torna a les obres mes modestes, però segueix sense faltar-li treball, encara que la seva economia ja es ressent. Quan esclata la bombolla immobiliària a principis de segle veu als polítics, causants i culpables principals del desastre, gaudint de privilegis que avui semblen de contes de fades: sous de luxe, pensions fàcils i milionàries, kit d'internet, ordinadors, targetes de crèdit , dietes, secretàries, transports i molts avantatges més, mentre les seves víctimes, entre les quals ja s'inclou, respiren cada dia més misèria i desesperació. Comença a penedir-se d'haver-se convertit en promotor en el seu poble natal mitjançant un gran préstec bancari que no pot tornar: les promocions s'acaben, però gairebé no hi ha vendes. Posa en venda el seu xalet de la serra, però no hi ha compradors. El seu nivell de vida pateix un gran caiguda, els seus ingressos actuals amb prou feina donen per la quota d'autònoms, les càrregues fiscals i les quotes del col · legi professional. Lidia, que és química, lamenta no haver-se dedicat a l'ensenyament o haver fet oposicions, haver estat només una dona florero. Mentrestant Esteve ha acabat la seva carrera i demana al seu pare ingressar en el seu gabinet d'arquitectura com a soci. El missatge del seu pare és demolidor: si tot just tinc feina per a mi sol com vols que et done treball?. El xicot aconsegueix un treball fem a una inmobiliaria com a tasador mentre es planteja emigrar a Alemania. Per primera vegada en la història moderna d'Espanya una generació sencera, l'anomenada generació perduda, viurà pitjor que els seus pares.

RECOMANACIONS DEL MIRROR

RESTAURANT ATMOSPHÈRE, ALS INSTITUT FRANCÉS DE VALÈNCIA.

[c/Moro Zeit,6]  Refinament francès a preus molt competitius ( €10,20) i, el que es molt important, un staff superprofesional.

Un dels més sorprenents, complets i equilibrats menús del dia de València i que canvien tots els dies. Plats de França i de la Mediterrània; sempre amb opció per a vegetarians, celíacs, i per a règims hipocalòrics. Carta de vins per als mes exigents: des d'el jove Beaujolais de l'any fins als Chateaux. 

EL PROJECTE "EMYS" TORNA A LA MARJAL D'ALMENARA

1. Per tercer any consecutiu, el Projecte Emys d’Acció Ecologista-Agró ha aplegat a la Marjal d’Almenara. Des del passat divendres 17 de maig, els voluntaris d’AE-Agró treballen en el seguiment de la població de tortugues de la Reserva de Fauna Silvestre de la Finca de Penya, on ja han trobat tres exemplars d’Emys orbicularis. Els pròxims censos es realitzaran demà dimecres i el proper dissabte 25 de maig, quan els voluntaris del Projectes Emys comptaran amb la col·laboració de la Colla Verda de Sagunt.

   Després del seu pas pel Tancat de la Pipa de l’Albufera de València i la Marjal de Rafalell i Vistabella-Massamagrell, el Projecte Emys 2013 ja hi ha arribat a la Marjal d’Almenara. Del 17 al 25 de maig, els voluntaris d’Acció Ecologista-Agró censaran la població de tortugues de la Finca de Penya, una reserva de fauna silvestre on fins ara les tortugues autòctones de la Marjal d’Almardà-Almenara (Sagunt, Camp de Morvedre) resistixen a la invasió de les exòtiques tortugues de florida (Trachemys scripta).
   Fins al moment, els voluntaris han localitzat, amb la col·laboració del LIFE-Trachemys de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, tres tortugues d’estany europees (Emys orbicularis) en la Finca de Penya. Es tracta de dos exemplars que ja havien sigut censats durant les dos edicions anteriors del Projecte Emys i d’un individu que s’ha capturat per primera vegada.
   A més a més, cal destacar que enguany per ara no s’ha trobat cap tortuga de florida. Esta espècie exòtica invasora representa, junt a la destrucció de les zones humides que ha provocat l’especulació urbanística, el major perill per a la conservació de les nostres tortugues autòctones. Per això, actualment el LIFE-Trachemys lluita contra estes tortugues en la Marjal d’Almenara i en altres zones humides del País Valencià.
   Els pròxims censos de tortugues del Projecte Emys en la Finca de Penya es realitzaran demà dimecres i el pròxim dissabte 25 de maig. El seguiment de tortugues del dissabte comptarà amb la col·laboració de la Colla Verda, el grup de voluntariat ambiental de l’Ajuntament de Sagunt i AE-Agró que esta primavera treballa per a crear vida a la Reserva de Fauna Silvestre de la Finca de Penya.
   Si vols participar com a voluntari en este seguiment de tortugues només has d’enviar un correu electrònic a projecteemys@gmail.com. El lloc de trobada és la Casa de Penya, on ens reunirem a les 10:00 hores. I recorda que el Projecte Emys també viatjarà la pròxima setmana al riu Canyoles per censar la població de tortugues d’aigua ibèrica (Mauremys leprosa) de Moixent (La Costera, València).
   

   

   T’esperem!!!

   
   

   
   

   
   

   
   

NO ERA UN CONTE...

...El de "UNA CASETA PER A NIUS" del mes passat. Hi han, clar, algunes llicencies ja que es una història per a xiquets, pero basicamenr era de veres. A mes, a mes, enguany, n'han criat set !!!
I, fins i tot, els em pogut anellar: pot ser els vegen mes endavant els nostres amics d'Eslovenia i sapiguen la procedència.


ANELLAMENT:

Spanish "trampas"

WHATEVER the €100 billion ($126 billion) made available by euro-zone countries to recapitalise Spain's banks looks like, the Spanish government would really rather not call it that. "In no way is this a rescue," said Luis de Guindos, Spain's economy minister, while announcing that a deal to rescue Spain's banks had been done in a two-and-a-half-hour conference call with the 17 euro-zone finance ministers on June 9th. "It's a loan with very favourable conditions." The prime minister, Mariano Rajoy (pictured above), who left his underling to front the bail-out, was meanwhile busy giving the impression that all was proceeding as normal. When he eventually appeared before the press the following day, Mr Rajoy made repeated reference to "what happened yesterday", as if the rescue were an embarrassing incident that, out of politeness, ought not to be mentioned by name. Then he flew to Poland to watch some football.

This was understandable, given the importance of confidence to banking, if slightly comical. Yet it was also emblematic of Spain's approach to its banking crisis, characterised by a mixture of bluster and denial that has ultimately proved to be self-defeating.
A hundred billion euros is at the high end of what is required ?. Should be enough to protect Spanish banks against further shocks ?
The president-constant-silence scares spanish citizens.

We are going again into: spanish bombs !!!

http://www.youtube.com/watch?v=ofgO_sqkPFQ





Maybe we shall see again "Spanish Bombs"

GUANYADORS DEL CONCURS A LA FABA ECOLOGICA MES GRAN

UNA PARELLA D'ALMENARENCS GUANYEN UN PRESTIGIÓS CERTAME INTERNACIONAL:


Ho han tornat a conseguir: mentre un sol lluent i una brisa primaveral  batía tota la Plana i el Corte Inglés anunciava el canvi d'estació amb un meravellós vell tèma de The Mamas & The Papas, lluny d'ací, els meus amics "Juanjos" han guanyaven el concurs internacional a la faba mes gran ( Agricultura Ecològica) celebrat a Saint Jean-sur-Mer (Languedoc-Rousillon). Publiquem ara, sensera, la entrevista que es fa el prestigiós periodista François Dupont en el vespertí "Le Rousillon Liberé". Les fabes presentades, de mes de sis cetímetres, marquen un abans i un després en la nova agricultura ecològica. A mes , a mes, la setmana que ve sortiran en un curtmetrage especial a la Plana Digital (www.lapuntalafaba/almenara_insòlita.com). 
- F.Dupont: Comment ça c'es fait pour avoir des fabes comme ça?
- F.D: C'est la premiere fois que vous venez ici au Rousillon por ce contest?.


- J.Morales: Oh la, la. C'est dificil, eh. Il faut avoir de la patience, beaucoup patience.
- J.Quesada: et aussi de l'experience agricole, beaucoup d'experience agricole. Nous, les valencienes aimont ce boulot.

- J.M: oui, la premiere fois. Mais nous avons déjà gagnez, l'anné derniere, le concours au plus gran aubergine
- F.D: la plus gran auvergine?. Ou, ça ?
 -J.Q: le dernier été, a Beniganim (La Ribera, Pays Valencien)
- F.D: cèst merveilleux, ça !
- J.M: Oui, bien sur. Mais, nous sommes pas surpris.
- F.D: Est-ce que vous avez eu de dificulté dans la saison?
- J.M: Oh , la , la: plein de dificultés. 
- F.D: Comment ?
- J.Q: Tout le monde assayé de nous confondre. Ils nous ont fait nombreux pieges.
-------
Per motius tecnics (problemes a la xarxa)  continuem la entrevista demá 
(CONTINUARÀ)

LA FRASE QUE HO JUSTIFICA TOT, O NO ?

PERO...¡ES QUE ESTAMOS EN FALLAS!

- El xiquet (de no mes de 7 anys) acaba de fer explotar un masclet dintre una canal. El pare li riu la gracia. li ho recriminen. Resposta:
"Es que estamos en fallas"
- El tot terreny està aparcat al mig d'un pas cebra. La dona major i coixeta te que fer un tour i passar per fora. Policia municipal:
"Es que estamos en fallas"

- Dia 07/03. Encara no es la plantà. Pero ja han tallat el carrer Pobla de Farnals. Denuncia. Resposta:
"Es que estamos en fallas"
- La mùsica del casal de Gorgos no deixa  descansar als veins que tenen que treballar al dia seguent...i encara es el dia 11/03. "Es que estamos en fallas"
- 24 containers cremats ja a data de huí. "Es que estamos en fallas"
- Huí, 13/03: sortim del garatge. Un cotxe enorme tapona mes de la meitat de la porta. Tenim que rodejar-lo i quasi se la peguem contra un altre. Bronca a la conductora que continua amb el seu vehicle aturat a la porta. La xica diu: "es que la carpa de la falla R. Darío- Blasco Ibañez ocupa el solar del parking"...i jo afexeic: i, claro, "Es que estamos en fallas", no?. Somriu, pero no se'n va. Tenen bula.
------------------
Breaking news: els fallers de la secció especial li tiren un pols a la Rita per a "institucionalitzar" aquest tipus d'animalades i fer una excepció amb ells  (mes encara?) de les normes municipals en vigor (poder fer torrades al carrer, mercadets, paelles nocturnes...ja voreu: Rita tragarà...

...CONTINUARÀ...

L'AMIC VICENT

1. 
   

   

   
   

   En realitat M.Vicent estava en la "capi" per a presentar el seu darrer llibre. Vaig aprofitar, però, per a que em signara "Contraparaiso", el seu llibre que mes vegades he llegit.
   Fragments:

   “De pronto un día los santos de la iglesia aparecían tapados con cortinas moradas y alguien decía que estaba prohibido silbar y jugar a la baraja: el tiempo de pasión era propicio para ir a buscar espárragos por las márgenes de los barrancos y también para cazar jilgueros, petirrojos y verderones; las noches caminaban hacia el plenilunio de pascua y ya olía la primera melaza de los naranjos, comenzaba a cantar el cuclillo, pasaban los estorninos hacia el norte y todos los palomos que estaban en celo hacían remolinos de alas rojas y verdes persiguiendo a la hembra alrededor del campanario. Todas la gemas de los árboles ya habían reventado de placer”.

   "El pueblo está recostado en las estribaciones de la sierra Espadà. Entonces era pequeño y blanco, con puertas de dinteles azules. Muy limpio. Olía a naranjo y a labor de esparto. Lo flanqueaba el cerro del castillo. Desde el tejado de casa se veía todo el horizonte del mar en aquel aire tan puro de la niñez cerrando la campa de naranjos".   
   -------

   L'acció de Contraparaiso es desenvolupa cap a la meitat del segle passat. Adivinalla: de quin poble està parlant Manuel Vicent?. No importa: podría ser perfectament el nostre, no?. Per cert, recomanem el seu darrer llibre: EL AZAR DE LA MUJER RUBIA

FAULA_CONTE DE LA GATA I EL SAPO

(Dedicat als amics Tere i Jota i, evidentment, a la descarada gateta de Santiago el veí que em donà la idea.)

Fa molt de temps, els malvats mags de La Plana, no tenien res millor que fer que ensenyar als joves prínceps aquelles assignatures útils per governar una rodalia, de manera que, es va establir el costum que si no aprovaven les matemàtiques i la física, aquests, els convertien en sapos fins que foren capaços de programar,  confeccionar una fulla electrònica de cálcul o els besar a una donzella casadora.

Als reis no van tindrer més remei que decretar que la donzella que desencantase a un príncep es casaria amb ell, ja que, no tenien cap fe en que els seus fills poguessin aprendre infom`tica o fñisica sent sapos, quan no havien pogut fer-ho sent prínceps. De manera que, durant les vacances de carnestoltes, les donzelles casadores anaven per aquí, com boges, besant sapos i convertint-se en princeses hereues.

El mag de la Muntanya Blanca, de mal nom Samaniego,  estava més que fart d'un dels seus alumnes, ja que aquest, tot i ser molt llest, es passava les classes als núvols. Esopo, així es deia el malfaener, només pensava en divertir-se i fer bromes pesades a tot el món, menys als reis clar. Així que el va suspendre i va decidir donar-li una lliçó canviant l'encantament. Aixi que el convertiria en un sapo i sols el desencantaría si fos capaç de implementar una fulla electrònica o demostrara que sabía programar en Java i Cobol.

Però clar, el costum manava besar, i les donzelles casadores tenien molt bones maneres i no caminaven per aquí patejant. D'aquesta manera el pobre estava fart que el besasen, estava fart de ser un sapo i de menjar mosques i no hi havia manera d'aconseguir que les delicades damiseles li feren cas; va intentar recordar els principis basics de programació...pero res. Desesperat, va decidir marxar lluny de La Plana, per veure si aconseguia trobar un racó tranquil on cap donzella hagués escoltat el Ban Reial de La Plana ,o on pogués meditar sobre la programació i el calcul electrònic.
Cansat de vagar sense èxit, i de rebre besets  a tort i a dret, va  decidir quedar-se a viure en un pou abandonat, on no ho molestarien. Ja quasi havia aconseguit arribar a programar quan li cau una pilota al cap, i sent una dolça veu que li diu:.

-Sapito guapo,dóna'm la meva pilota si us plau.
Era una gateta veïna, molt bonica i bastant malcriada, de nom: Princessa de La Fontaine que sempre aconseguia que el seu pare el rei li consentira tots els seus capricis. Però la seva bellesa unida a la dolçor de la seua veu i les seues maneres van captivar al príncep, el qual es va enamorar a l'instant.
- Què em donaràs a canvi del teu pilota?, Li pregunta el sapo.
-El que tu vullgues, li contesta ella.
-Bé, has de convidar-me a passar una temporada amb tu, donar-me de menjar del teu plat, tapar-me per les nits i contar-me me una història abans d'adormir. Promet-me que cuidaràs de mi com d'un germà.
-T'ho promet, tot el que tu vullgues, però ara dóna'm la meua pilota, que m'esperen, he d'acabar de jugar abans de tornar a ma casa en la muntanya del Cid, la muntanya del mag Samaniego.
-Pren el teu pilota, t'espero, has de portar-me a casa, no ho oblides.
-Que no ho oblide, que després torne.

Tornaren els dos i la gateta li va dir: no soc una gateta, soc una princessa encantada, la Princessa de La Fontaine
-i que tens que fer per a tornar a ser una princessa?
- Besar un sapo...
- Saps, digué el sapo. Soc un princep encantat. No em diuen Esopo, em criden el princep d'Anjou.
- ...la gateta-princessa, emocionada, tremolant de tendressa li va dir:
- i que has de fer per a desencantar-te?
- Programar en Java, confeccionar un full etectrònic o besar una princessa encantada
- Doncs besam. besam...donat pressa...!!!
- Es fundiren els dos en un llarguissim bes i foren feliços. El mag Samaniego va estar desterrat a les solitaries Columbretes, el princip i la princessa i regnaren d'una manera justa en la rodalía de l Muntanys Blanca i els Estanys tenebrossos, dintre el Regne de La Plana, en la Rodalia o subcomarca de la Muntanya Blanca i La Muntanya del Cid
---------------------------------
EPÌLOG:
I mentre el pessat de Pep li contava estes xorrades a Jota, este últim va vore malhumorat com quasi es cremen els calçots, que en tant de carinyo preparava pera a sopar.....
The end

RECOMANACIONS DEL MIRROR: EL JARDÍ OBLIDAT

A força de escoltar parlar d'ell tantes vegades he acabat llegint-lo, confesse que amb certe desconfiança. La literatura australiana, dins de la anglosaxona, no es molt coneguda; si exceptuem, es clar, Bryce Courtenay o David Malouf. Eixa desconfiança va desapareixer des de les primeres pàgines. Imagineu un cocktail literari on es barrejen Dickens, els germans Grimm mes tots el mestres del misteri i el suspense britanic; doncs un poc de tot ells te aquesta novel·la de la Morton, junt a quelcom d'altres xicones com Marian Keyes ("Bridget Jones") o Helen Fielding.
Kate Morton construeix una meravellosa historia en tres èpoques diferents que desemboquen en un desenllaç perfecte. Tres escenaris distints: la cèltica i misteriosa Cornualles, un Londres dickensià i una moderna Australia.
Memòries, intrigues i secrets de família entreteixits en un laberint absorbent de trames complementàries que ens arrosseguen a una lectura plena de força, tendresa i emoció
---------------
Vespres de la Primera Guerra Mundial. Una xiqueta és abandonada en un vaixell amb destinació a Austràlia. Una misteriosa dona, anomenada l'Autora, ha promès cuidar d’ella, però l'Autora desapareix sense deixar cap rastre. Quan la Nell mor, la seua néta Cassandra rep una inesperada herència: una cabanya en les terres de Cornualles i el seu oblidat jardí, conegut per la gent pels secrets que amaga. Ací és on la Cassandra descobrirà finalment la veritat sobre la família i resoldrà el misteri, que es remonta a un segle en darrere.

LES ULLERES D'ORIOL

[per a David i Albert...i per a la nena "conina" Carolina qui, tot i no tindre encara un any, ja es bilingüe; com els seus cosinets, els seus oncles i com son pare...sense pegues]

Oriol está preocupat. Te molts problemes per a fer els deures a casa. Ho veu tot molt borrós. Te dificultats quan juga al pati amb els demes xiquets, doncs no es disteingueix bé.
Quan els seus pares s'adonen, Oriol está molt trist. Sap perfectament lo cruels que poden arribar a ser el companys a l'escola: li diran "cuatro ojos" ..."el xiquet de la Once"..i qui sap quines burrades mes.
Prompte veu, però, que els seu temors no estan fonamentats: les ulleres que li han comprat els pares sont molt, pero que molt boniques. Tant les montures com els vidres tenen tots el colors de l'Arc de Sant Martí. A l'escola ningú es riu d'ell; es mes, tots voldrien tenir unes gafes amb uns colors tant "xulos" com els
 d'Oriol. Quan juguen a l'amagatall, Oriol troba deseguida els seus amiguets. Está tant content que, fins i tot, es fica les ulleres per a dormir. Son pare, que sempre acudeix per a contar-li contes, li diu:
- Oriol, que fas amb les gafes ficades?
- per a poder veure millor els somnis. Diu l'Oriol.
Son pare  li contesta:
- No et preocupes, fill, per a veure els somnis no fan falta ulleres.