THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.

lunes, 22 de junio de 2015

RECOMANACIÓ: Al-Azraq, el Blau

EL VISIR DE LES MUNTANYES.-Mitjan el segle XIII, les valls més septentrionals de la muntanya alacantina eren un vesper, una illa d'Islam rodejada per un embravit mar de cristianisme. Els feudals anhelaven sotmetre-la, però La Muntanya era un castell de roca, alt i fort, i resistia. Foren anys de pactes breus, de fortaleses preses i lliurades per la força, de treves, emboscades i escaramusses entre les hosts de Jaume I i els partidaris del visir al-Azraq, el Blau. Aquesta és la sinopsi d'Al-Azraq, el Blau, la segona novel·la del perputxentí Just Sellés. L'obra conta com fou la conquesta feudal d'aquestes terres, però en aquesta ocasió la crònica dels fets ens arriba per boca dels que ho perderen tot i foren esclavitzats o foragitats de la seua terra. L'autor, en la seua necessitat per apropar-se al protagonista, ha despullat el visir al-Azraq i, una vegada soterrat el mite, ha reconstruït el personatge des de la seua condició més humana: aquella que podem intuir al reconéixer els escenaris on visqué, tot envoltat en les circumstàncies històriques i socials del seu temps. Per a aconseguir-ho ha sigut necessari l'estudi d'una abundant bibliografia i, sobretot, la realització d'un bon nombre d'incursions pels que foren els dominis del visir. A més d'un exercici de dislocació històrica, Al-Azraq, el Blau és també un acte de valentia per part del seu autor, qui qüestiona obertament la versió de la conquesta que ens han legat les cròniques medievals alhora que posa en entredit la insigne figura del bon rei Jaume matamoros, el Conqueridor, pare de tots els valencians. Així, la crònica de la conquesta de La Muntanya mostra la cara menys coneguda del rei En Jaume: la del rei que manà tallar la llengua del seu confessor, la del rei que fou excomunicat pel Papa, la del rei que sovint faltava a la seua paraula, que manipula i menteix a la seua crònica, la del rei tirà, fracassat, que perdia el cap per les dones, la del rei, al cap i a la fi, humà, desproveït de l'halo de santedat amb què l'han coronat les nostres institucions. Però sobretot, per damunt de moros i cristians, de reis i visirs, de creus i llunes, per damunt dels propis protagonistes, la crònica de la conquesta de La Muntanya és un cant a la nostra terra, als nostres paisatges, a les nostres serres, la nostra llum: l'orgull dels que hem tingut la sort de nàixer ací. La novel·la, també disponible en castellà baix el títol La Montaña Azul. Crónica del visir al-Azraq, ha estat il·lustrada pel reconegut pintor alcoià Josep Borrell, i serà presentada a la seu de la Filà Llana el proper dissabte 5 d'abril a les 19 hores dintre dels actes de la capitania mora d'enguany, així com al Centre Cultural Mario Silvestre el dijous 24 d'abril a les 19'30 hores, on dos dies abans s'haurà inaugurat també l'exposició fotogràfica que inspirà aquesta obra.

No hay comentarios: