NOVES GLORIES A... "MADRIZ"

He volgut parodiar el títol del meravellós assaig del amic V.Flor perquè és el que millor reflexa la situació financiera del nostre paíset. Mirant les xifres macro i micro econòmiques d’ara cal preguntar-se que li ha passat a l’antiga tercera potència regional d’Espanya. Doncs bé, fem una visió general dels anys inmediats al zaplanisme i posterior desfeta inmo-golf-campsista.
Els que treballavem i vivíem ací ens trobavem una terra que ocupava el tercer lloc en el ranking del PIB. (Catalunya i Euzcadi anavent tornant-se al primer lloc tot i depenent del volum de les seues exports anuals. Navarra encara no havia pujat cap escaló, com ha passat després gràcies a la seua insolidaritat (ells no pateixen res paregut al “cupo” basc). Els demés estaven més enrere, incloent Balears, Rioja etc.

La nostra agricultura ja iniciava la decadència actual, però teníem un prometedor mercat de futurs. La energia prometia liberalitzar-se, existia un projecte de futurs de la llum i d’energies renovables.
Les dues caixes valencianes eren l’orgull financer valencià i ocupaven el tercer i quart lloc de les caixes de l’Estat, a més a més les dues seus socials respectives estaven en la Comunitat (CAM a Alacant, Bancaixa a València). Açò és quelcom fonamental: les seus socials reporten ingressos fiscals, prestigi, sous alts. El teixit industrial era variat: ceràmica, joguines, sabates, mobles. També dos gegants multinacionals, IBM (líder tecnològic) al Camp de Turia, FORD (líder d’automoció) a Almussafes creaven decenes de millers de llocs de treball directes i indirectes. En Almussafes es va fer un Cluster del automòbil i el molt honorable prometia en una visita a Michigan, acompanyat per una troika de consellers, portar a València la seu social de Ford España. El Banc de València era la joia de la corona, el seu accionariat estava format per un grapat de famílies valencianes (patriotes?) de “rancio abolengo”: Els Soriano, els Lladró, els Roig. Terra Mítica ("el mejor parque de atracciones del mundo", Zaplana dixit) seria “la envidia de Europa”; fins i tot, deien que l’AVE arribaria a les seues portes. Calatrava faria a la Ciutat de les Ciències “la torre más alta de Europa”. Que ha passat des d’aleshores?

Tots ho sabeu: el mercat de futurs del cítric ha estat un fracàs total, ja no existeix. Del mercat de la energia ja ni es parla. La abans tercera CA ocupa ara el lloc 12 en renda per càpita( ens han passat: Balears, Navarra, Cantabria, Rioja, Aragó… i “potències”, qui ho anava a dir, com Castilla León. La Cam està en quebra tècnica. Bancaixa ha estat engolida per Caja Madrid (Madrid, sempre Madrid) i la seu de Bankia està en la capital del imperio. IBM se'ns ha anat. Terra Mítica és una ruïna i, el que és pitjor, ha arrosegat la CAM (que injectava diners a mansalva) en la seua caiguda. El gratacel de Calatrava no ha arribat a fer-se, això si l’arquitecte ha cobrat 15 milions d’euros pel disseny (per cert el fiscal diu que açò és “despilfarro”, però no “corrupción”). El Banc de València haurà de ser intervingut (Bankia sols baralla dues possibilitats: malvendre’l o passarli-lo al FROB. La seu social de la FORD està en…Alcobendas !!!

EPILOG: Això si, es va molt ràpid a Madriz, “se han estrechado los lazos con Murcia” (un tren cada mitja hora des d’Alacant, quatre carreteres per anar a Cartagena,incloent una autovía gratuïta )…mentre tant el corredor mediterrani (recomenat per la UE, pel col•legi d’ecomomistes...per tothom, espera,). Tarragona i Castelló (dues economies complementàries) es donen l’esquena i per anar en transport públic a Cambrils, a Salou, a Tortosa, a l’Ametlla per a veure els amics i familiars profes que viuen i treballen allí (ací no poden) he d'esperar un tren al dia que surt a les 17:30...