LEHMAN BROTHERS, TERCER ANIVERSARI

TRES ANYS DESPRÉS. TRES ANYS CONTINUATS DE DESASTRES ECONOMICS I NO EM APRÉS RES:

Impunitat podria ser la paraula. Tres anys després de protagonitzar la major fallida de la història financera dels Estats Units i del mon occidental, el banc d'inversió Lehman Brothers encara no ha començat a pagar als seus acreedors ni s'ha vist inquietat per cap investigació seriosa del Govern nord-americà i ha aconseguit blindar la seva cúpula directiva de qualsevol responsabilitat. Avuí es compleix el tercer aniversari del col.lapse d'u dels pilars de Wall Street, l'esdeveniment que va desencadenar la crisi creditícia actual. En haver-se acollit a la llei de fallides nord-americà (Chapter 11), la firma ha aconseguit estalviar molts pleits per mala praxi de la seva activitat. Tot i això, Lehman Brothers segueix prolongant la seva existència en unes batalles legals que durarán anys. Mentre tant ens ha contagiat a tots.

En el tribunal de Manhattan que gestiona la fallida, comença a aclarir el terreny perquè s'aprove un pla d'indemnització de 65.000 milions de dòlars (uns 47.100 milions d'euros). Si tira endavant aquesta mesura a finals d'aquest any, com de moment està previst, l'entitat podria començar a reemborsar als seus 110.000 creditors a la primera meitat de 2012. La indemnització, però, és una petita part del forat. En el moment del col.lapse s'estimava que el valor de la empresa rondava els 639.000 milions de dòlars (463.000 milions d'euros).

Els exdirectius del banc son ara consellers de altres empreses Sony, Citigroup...)i no pasa res. Ací ningú asumeix responsabilitats

Mentre tant el govern nordamericá continua injectat diners publics al sistema. Qui ho anava a dir: els paladins del laissex faire, laissez passer administrant corporacions privades gegants, com la esmentada Lehman; o,sense anar mes lluny General Motors (també adherida al Chapter 11)

I les agencies? que feien mentre tant eixos borinots, eixos bandidos financers?: doncs el tres pirates (Standard & Poors, Moody's y Fitch), els mateixos que han esfonçat Grècia i han estat apunt d'efonçar a natros, calificaven a Lehman amb AAA (la nota màxima).Son llestos, oi?
Ara el govern de Obama vol investigar als de Standard perque ha baixat la nota del deute soberá USA de AAA a AAB...donc ara sí, veritat?...ara si que us preocupen els pirates
----------------------------------
Voleu que juguen a traduir del anglés el nom de les tres Super Agencies de Qualificació?. Bo, ho farem un altre dia...pero es quelcom molt, molt divertit...

A LA CALA PEPO

SETEMBRE
Només quedes tu. Ja se’n han anat tots: el joves que feien pesca esportiva entre la cala i el petit indret de Pepo 2; els russos que han arribat enguany per primera vegada i et visiten alguna estona entre tants viatges al Corty de Tarragona i al ‘anfitreatrere’, com diuen ells; ja no i son ni Arnau ni Jordá; ni la senyora de ‘Granà’ amb el seu barret roig. Ja se’n ha anat Rosa, la profe de biología de Lleida, incansable buscant pops i altres cefalopods mentre fa snorkel. Tampoc estan ja els cercadors d’ulls de Santa Llucia; ni els pagesos de Gandesa; ni les lesbianes que s’amagaven sota el xicotet túnel para abraçar-se; ni les dos lesbianes mes majors que assajaven de provocar sense èxit, ignorant que la seua forma d’estimar-se ja la practicaven les gregues d’ací fa gairebé 2400 anys; ni el homosexual freaki del monyo pintat de grog que tractava de lligar sense cap èxit; ni Ariadna Gil i els seus fills; ni el propietari del xicotet merendero...i tampoc estan les dos profes de Francès, sempre somrients i que, com altres anys, tant han gaudit de la Cala. Només quedes tu i les teues roques daurades i eixa barreja d’olors a algues i timó a brea i romaní, al Mediterrani de sempre. Els mateixos olors que abans sentiren ibers, romans, teutons, sarraïns, arabs, catalans-aragonessos, francesos napoleònics, carlins navarresos i, fins i tot, els bàrbars que pujaren des d’el Ebre ara fa exactament 73 envaint-te d’odi i pólvora.

Només quedes tu...

QUE MAL PARLEN CASTELLÁ ELS CASTELLANS!

La xafugó de finals d'Agost es dona un respir: good news!. Pero en contrapartida, s'apropa una negror que ens impedeix anar a la caleta, així que fique la TV per primera vegada des de finals de Juny. El vent que puja des de la ribera del Ebre fá que la majoria de canals de la graella del TDT apareguen sense senyal. La TV-fem per antonomasia es una de les poques que es poden vore: surt una anomenada co-presentadora que diu que "su marido LA PEGABA todos los dias", mentre un company-paparazzi calb confirma que es de veres: "resulta DE QUE me lo dijo el dia que vino de VALLADOLIZ, estando sentada aquí DETRAS MIA". Destrossen continuament el seu unic idioma: laismos, dequeismos, loismos...no es priven de res. Faig zapping cercant quelcom mes seriós: TV's públiques, 24 hores, de la uno: el de esports diu que "ese fichaje ja me SABIA a mi a chamusquina". No coneixia jo que la "chamusquina" es menjava, creía que sols s'olorava...A3, mes noticies, una presentadora diu que: "todo parece indicar que el incendio de Orense fue PROVOCADO (Sic)". Algú de vosaltres pot dir-me d'algún incendi que no haja estat provocat? (per llamps, per algún llaurador irresponsable, per piròmans...).Pot ser la xicona inculta es refería a que l'incendi "fue intencionado", supose. Pobra gent, una sola llengua i no saben parlar-la.

CORTAZAR

No vam poder conectar-nos el passat dia 26, el del seu aniversari. Li farem els dos homenatges millors que es poden fer: rellegir-lo, visitar-lo. No Rayuela, millor El perseguidor y otros cuentos de cine. Tornar a llegir quelcom del que vas gaudir fa anys produeix sorpreses. Avuí m'agrada menys El Perseguidor i mes Las babas del diablo, i mes encara Los buenos servicios, en la que es va inspirar Claude Chabrol per a filmar la mítica Monsieur Bébé; i m'agrada moltissim La autopista del sur (caldría tornar a vore Week-end, Jean Luc Godard-1967-). Vam visitar la seua tomba, en Montparnase, no masa lluny del café de Flore, el seu refugi de tertulies literaries. Li vam ficar una flor roja a ell i una groga a Rayuela...vull dir: a Carol.