Zine El Abidine Ben Ali

TUNISIA ESTALLA

La seva foto era (es encara) omnipresent. Vam creuar el pais de nord a sud i se'l trovarem en tendes, bancs, estacions de trens i busos i, fins i tot en aquest petit baret de la foto a un poble molt prop de la mìtica Carthago.

La revolta va estallar en aquest poble de la foto, Sidi Bhu Said, quan un vendedor es va cremar a la bonzo en protestar per les tases abusives, després ja ha estat una revolta general de gent molt farta dels abusos, on esta cleptocracia viu pendent dels darrers desitjos de Leila, la tot poderosa primera dama. Ara ella i el dictador ha fugit, esperem que per a sempre, a Arabia Saudí; aixó si carregats amb tonellada i mija de llingots d'or. Molta gent s'estranya de que la insurrecció haja estat ací i no als països mes pobrets dels voltants. Tunisia es un país tranquil, quasi aburrit, amb dosis justetes d'exotisme, bones platges i bonics paisatges; tot es previsible, sense sobresalts...o aixó creien algúns. Un contertuli em preguntava perque precisament ací: un país petit i tranquil, l'unica nació del Magreb amb una clase mitjana aceptable, que ha heretat el sistema educatiu de la antiga metròpoli, amb molta gent políglota i, especialment, amb escás analfabetisme...li vaig contestar: doncs per aixó, amic...precissament per aixó.