GENT DE LA CALA PEPO

La prefereixc a altres cales de l'Ametlla, com ara la de l'Alguer, la de Caponet o la de l'Estany (si, ací també hi ha un estany) i, a mes a mes, está al costat de l'apartament de la meua amiga la senyoreta Peiró. Es mes xicoteta que les altres i ací ja es coneixem tots: la francesa profesora d'espanyol, la estiuejant dona de Granada, els adolescents natius que cerquen polps i cargols marins fent 'snorquel' (es diu així ?; que vol dir snorquel?). En aquesta cala la brisa salada es barreja amb l'aroma soporifer i relaxant de l'oliverda, el timó i la pebrella.

La essència de una cala mediterrànea es la modorra, i si ú está a favor del plaer fará bé en tombar-se després del tercer o quart bany del día i deixar passar les hores i segur que sent que s'está molt bé en aquest mon, especialment si som a la nostra Mediterrànea, si re-incidim al vespre i es deixem invadir pels sentits després del segon i darrer 'pippermint frapée' del dia, tampoc cal abusar. El cervell ací te molt poc que fer, els sentits es troven en cadascú dels poros de la pell. La gent de la Cala Pepo parla poc, vull dir: parla poc fins a boqueta nit. Aleshores mentre busquen petxinetes o juguen amb els fills i els nets surten les converses típiques i topiques. El simpatic accent del delta: - que no sou d'ací ?..doncs parleu molt bé el catalá!, pero sou valencians, veritat? ; -"nosotros somos de Madriz, venimos todos los años...y ahora con el AVE hasta Tarragona: un 'shollo'. I els parisins: - on est bien icí, eh?

Jo, sentat en les roques salades, sempre mire cap al sudest i pense en els 'altres mediterranis': en Sousse (Tunisia, que coneg bé), en Oran...fins i tot, de vegades aconsegueixc 'sentir' els olors dels zocos, i escolte els tambors dels encantadors de serps de Fez; també veig l'arena del dessert allá en el Djelm, 'la porta' del Sahara', no molt lluny de Monastyr i la esmentada Sousse.

La gent de la Cala Pepo no te pressa. No se'n van fins la nit. I es que les colines que la llimiten fan que el sol se'n vaja molt prompte i que refresque. S'está molt a gust ací. Tire de menys el principi d'estiu a la Cala. Així que...no ho pense mes m'agafe unes mini vacances només començar Septembre i torne allí: acabem l'estiu com el vam començar: al Baix Ebre: junt a la gent tranquila, amigable i diversa de la Cala Pepo. Cal gaudir del plaer d'estar ací: els plaers pertanyen als sentits i son eterns; els errors, al fi i al cap, deriven del pensament i son efímers . Aquest será, una vegada mes, el lloc ideal per a apropar-se al 60 anys i a una, crec que merescuda, jubilació parcial.