BLOCKED UP !

Els meus escasos 36 lectors valencians i catalans diaris están decebuts. Em pregunten perque no escric mes narracions breus del tipus LA TORMENTA DE SAN ROC o EDELMIRA. Dels estrangers, ‘pillats’ per obra i gracia de la aplicació ‘contadorwap’ (Gracies David M.C, ahí en Aldaia) no se res pero m’agradaría al menys que diguereu algo . Anyway, gracies als lectors/res anònims de Nordestedt, en el lander alemany de Sclleswig-Holstein; al d’eixe polblet suís al costaet de Zurich; al de Dallas (Texas); al de Brno (Txequia) i especialment al de Hafnarfjördur, en Iceland, prop de l’Artic;
Molt agraït…pero doneu senyals de vida collons i feu algún comentari.
No, ja no escric contes; ni molt menys novel.les. Simplemente: ara em dedique les 24 hores del día a odiar Manuel Vicent (si eixe tipo arrogant de la foto), …fins que siga capaç, o acosegueixca la técnica necessaria per escriure quelcom la meitat de meravillós al menys que “Contraparaiso”," Pascua y naranjas” o "No pongas tus sucias manos sobre Mozart". I damunt aquest estiu tampoc ha vengut al poble com em va prometre la seua germaneta Rosa !!!

GENT DE LA CALA PEPO

La prefereixc a altres cales de l'Ametlla, com ara la de l'Alguer, la de Caponet o la de l'Estany (si, ací també hi ha un estany) i, a mes a mes, está al costat de l'apartament de la meua amiga la senyoreta Peiró. Es mes xicoteta que les altres i ací ja es coneixem tots: la francesa profesora d'espanyol, la estiuejant dona de Granada, els adolescents natius que cerquen polps i cargols marins fent 'snorquel' (es diu així ?; que vol dir snorquel?). En aquesta cala la brisa salada es barreja amb l'aroma soporifer i relaxant de l'oliverda, el timó i la pebrella.

La essència de una cala mediterrànea es la modorra, i si ú está a favor del plaer fará bé en tombar-se després del tercer o quart bany del día i deixar passar les hores i segur que sent que s'está molt bé en aquest mon, especialment si som a la nostra Mediterrànea, si re-incidim al vespre i es deixem invadir pels sentits després del segon i darrer 'pippermint frapée' del dia, tampoc cal abusar. El cervell ací te molt poc que fer, els sentits es troven en cadascú dels poros de la pell. La gent de la Cala Pepo parla poc, vull dir: parla poc fins a boqueta nit. Aleshores mentre busquen petxinetes o juguen amb els fills i els nets surten les converses típiques i topiques. El simpatic accent del delta: - que no sou d'ací ?..doncs parleu molt bé el catalá!, pero sou valencians, veritat? ; -"nosotros somos de Madriz, venimos todos los años...y ahora con el AVE hasta Tarragona: un 'shollo'. I els parisins: - on est bien icí, eh?

Jo, sentat en les roques salades, sempre mire cap al sudest i pense en els 'altres mediterranis': en Sousse (Tunisia, que coneg bé), en Oran...fins i tot, de vegades aconsegueixc 'sentir' els olors dels zocos, i escolte els tambors dels encantadors de serps de Fez; també veig l'arena del dessert allá en el Djelm, 'la porta' del Sahara', no molt lluny de Monastyr i la esmentada Sousse.

La gent de la Cala Pepo no te pressa. No se'n van fins la nit. I es que les colines que la llimiten fan que el sol se'n vaja molt prompte i que refresque. S'está molt a gust ací. Tire de menys el principi d'estiu a la Cala. Així que...no ho pense mes m'agafe unes mini vacances només començar Septembre i torne allí: acabem l'estiu com el vam començar: al Baix Ebre: junt a la gent tranquila, amigable i diversa de la Cala Pepo. Cal gaudir del plaer d'estar ací: els plaers pertanyen als sentits i son eterns; els errors, al fi i al cap, deriven del pensament i son efímers . Aquest será, una vegada mes, el lloc ideal per a apropar-se al 60 anys i a una, crec que merescuda, jubilació parcial.

VALENCIA; LA VIDA COTIDIANA, PSICOPATOLOGIA, FASTIC

Stress en el trabajo tras el regreso de vacaciones. Eufórico por el final de la primera jornada laboral tras el parón veraniego. Alegría efímera al constatar la realidad del 'ferragosto' valenciano: 40 grados. Me molesta todo; también el pelo, aún siendo escaso. Ninguna peluqueria abierta. Llego a casa. Me ducho. Enseguida estoy peor que antes. Recuerdo que tengo cosas que hacer en la calle. Busco una ferreteria para arreglar pequeños cosas de bricolage pospuestas, como siempre, para después del verano pero no hay ninguna abierta.

¿que pasaría si todo lo dejáramos dejamos para septiembre?. Hay que alargar el mes ese mes para poder hacer cosas y disfrutar de su temperatura y languidez. Me duele la cabeza (41 grados). Ninguna farmacia abierta. Vuelvo a casa. Otra ducha, pero ningún alivio. Idea genial: Cines Albatros -aire acondicionado- (no importa la película)...están cerrados para siempre ...Dita sea...Esos cines (VO) eran una de las alegrías de este barrio, ya de por si alegre, y uno de los motivos por los que me mudé aquí.

Cita Vuota. Buida de gent i de tendes. Sense estudiants, sense profes. Molt trist...i encara el 'ferragosto', suma i segueix
-----------------
44 Graus a l'ombra. Inhumá. Me'n vaig al poble (Plana Baixa) Voramar. Adeu, puta capi !!!