THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.

lunes, 12 de abril de 2010

PERQUE M'AGRADA FRANÇA




es el que sempre em pregunten familiars i amics
- i perque sempre tornes?
- Perque no a altres ciutats emblemàtiques: Londres, Roma, Praga...?
Doncs, per tot açó:

M'agrada el 'País d'ahí al costat' perqué ells feren algo que nosaltres mai hem estat capaços de fer:
- Perque sustituiren, fa ja mes de dos segles la seua rancía aristocrácia per una burguesía il·lustrada, perque feren una revol·lució que ací ha quedát pendent
- Pel seu republicanisme
- Pel seu laicisme, i la separació total esglesia-estat, quelcom que ací es sols pura teoría; perque en un poble menut l'edifici emblematis es sempre l'Hotel de Ville, mai l'esglesia. Perque en u poble de 2000 habitats hi han 3 llibreries...
..i per moltísimes mes coses:
-Perque ells saben que el bon menjar i el bon ví son inseparables de la bona vida
- Per les 350 clases de fromatge
- Per les mes de 100 tipus de pa (sense incloure les 'baguettes')
- Per l'idioma, per la seua literatura...per la forma en que Albert Camus em va desmontár a Blasco Ibañez, al ensenyarme una visió brillant i sublime, diferent, del Mediterrani, el meu autèntic país, i borrá de mi la imatge blasquista de topics i provincianisme, per Don Emilio [ZOLA]i per Don Honorato [Balzac] que em van desmontar a Don Benito Galdós i la seua visió excesivament espanyolista i patriotera de la história...per la psicología narrativa i realista de Stendhal...per Baudelaire
i les seues 'Fleurs du mal', per Rimbaud i per Verlaine, tant inalcançables i admirats pels Doors, el meu grup pop de culte.
Per l'accent sensual de les parisines, pels meravillosos ull grocs de Marie [Laforet],el verds de Françoise, el blaus de Enmanuel [Beart]
Per la igualitat en el tracte social...per que allí la dona del femater tunesí es la senyora Yasminah i no 'la dona del moro' com ací; perque la dona del albanyil espanyol inmigrant es la SENYORA Corral (en majúscules) i no la dona d'eixe espanyol
que viu en eixe modest barri de 'Quais de France'
Per els meus amics d'allí: Henriette i Youssef.
..pel Burdeos, pel Borgonya; inclús pel modest Beaujolais, que acudeixc a comprar, com un rite social, cada quart dijous de Novembre...per le seu 'Slow Food' ..i Paris, sempre París
I em dieu: Londres es fascinant, d'ac !: pero ara es, al menys per a mi, una metròpoli per a joves. I jo a la sempiterna pregunta de Paris o Londres? sempre us he contestat: PARIS !!!. I Roma ?..sempre he pensat que la tinc un poc per ací...a má, u poc en Sagunt, a Tarragona a Emérita Augusta..
i Praga ? preciosa, pero massa melancólica...per a una vegada i prou.
---
Pero tot el que dius del menjar...ací tampoc está malament, no?, tampoc son dolents el nostres vins, els Dueros, els Riojes
els blancs catalans, els 'rosés' navarresos , la cuina mediterránea: si d'ac ! també...'de nouveau'...pero aixó, tot aixó ho tinc sempre a má ací ...pero a ella (a la France) sols puc tornar... de temps en temps.

2 comentarios:

CumbresBlogrrascosas dijo...

Sempre he admirat França i els francesos, cosa incomprensible per a molta gent, tot i que no hi he anat massa vegades (he viatjat poc en general). Em passa el mateix quan dic que admire Catalunya i els catalans, entre els quals compte nombrosos amics. Magnífic panegíric en llaor del país veí, Josep.

JOSEP PASQUAL OLMOS I CLEMENT dijo...

Gracies pel teu comentari, 'Cumbres', jo també tinc bons amics al Principat...crec que son un poc mes seriosos i formals que nosaltres , no?
Que tal per Castelló ?