THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.
lunes, 12 de abril de 2010
PERQUE M'AGRADA FRANÇA
es el que sempre em pregunten familiars i amics
- i perque sempre tornes?
- Perque no a altres ciutats emblemàtiques: Londres, Roma, Praga...?
Doncs, per tot açó:
M'agrada el 'País d'ahí al costat' perqué ells feren algo que nosaltres mai hem estat capaços de fer:
- Perque sustituiren, fa ja mes de dos segles la seua rancía aristocrácia per una burguesía il·lustrada, perque feren una revol·lució que ací ha quedát pendent
- Pel seu republicanisme
- Pel seu laicisme, i la separació total esglesia-estat, quelcom que ací es sols pura teoría; perque en un poble menut l'edifici emblematis es sempre l'Hotel de Ville, mai l'esglesia. Perque en u poble de 2000 habitats hi han 3 llibreries...
..i per moltísimes mes coses:
-Perque ells saben que el bon menjar i el bon ví son inseparables de la bona vida
- Per les 350 clases de fromatge
- Per les mes de 100 tipus de pa (sense incloure les 'baguettes')
- Per l'idioma, per la seua literatura...per la forma en que Albert Camus em va desmontár a Blasco Ibañez, al ensenyarme una visió brillant i sublime, diferent, del Mediterrani, el meu autèntic país, i borrá de mi la imatge blasquista de topics i provincianisme, per Don Emilio [ZOLA]i per Don Honorato [Balzac] que em van desmontar a Don Benito Galdós i la seua visió excesivament espanyolista i patriotera de la história...per la psicología narrativa i realista de Stendhal...per Baudelaire
i les seues 'Fleurs du mal', per Rimbaud i per Verlaine, tant inalcançables i admirats pels Doors, el meu grup pop de culte.
Per l'accent sensual de les parisines, pels meravillosos ull grocs de Marie [Laforet],el verds de Françoise, el blaus de Enmanuel [Beart]
Per la igualitat en el tracte social...per que allí la dona del femater tunesí es la senyora Yasminah i no 'la dona del moro' com ací; perque la dona del albanyil espanyol inmigrant es la SENYORA Corral (en majúscules) i no la dona d'eixe espanyol
que viu en eixe modest barri de 'Quais de France'
Per els meus amics d'allí: Henriette i Youssef.
..pel Burdeos, pel Borgonya; inclús pel modest Beaujolais, que acudeixc a comprar, com un rite social, cada quart dijous de Novembre...per le seu 'Slow Food' ..i Paris, sempre París
I em dieu: Londres es fascinant, d'ac !: pero ara es, al menys per a mi, una metròpoli per a joves. I jo a la sempiterna pregunta de Paris o Londres? sempre us he contestat: PARIS !!!. I Roma ?..sempre he pensat que la tinc un poc per ací...a má, u poc en Sagunt, a Tarragona a Emérita Augusta..
i Praga ? preciosa, pero massa melancólica...per a una vegada i prou.
---
Pero tot el que dius del menjar...ací tampoc está malament, no?, tampoc son dolents el nostres vins, els Dueros, els Riojes
els blancs catalans, els 'rosés' navarresos , la cuina mediterránea: si d'ac ! també...'de nouveau'...pero aixó, tot aixó ho tinc sempre a má ací ...pero a ella (a la France) sols puc tornar... de temps en temps.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Sempre he admirat França i els francesos, cosa incomprensible per a molta gent, tot i que no hi he anat massa vegades (he viatjat poc en general). Em passa el mateix quan dic que admire Catalunya i els catalans, entre els quals compte nombrosos amics. Magnífic panegíric en llaor del país veí, Josep.
Gracies pel teu comentari, 'Cumbres', jo també tinc bons amics al Principat...crec que son un poc mes seriosos i formals que nosaltres , no?
Que tal per Castelló ?
Publicar un comentario