Passejant pel centre ú no te, en absolut, la sensació de trovar-se en una ciutat en festes. Feía temps que no venía a la meua 'capi' i no recordava que la gent ací es molt menys sorollosa que al Cap i Casal i mes tranquil·la. Hom diría que també gesticulen menys. M'encanta escoltar la sua entonació de Plana Alta:
- Ae !, on vas
- Re! tornae de ca'l meu germà que es malalt per si li faltae cosa.
La gent passaja, entra i surt dels messons i es confundeix amb el milers de romanessos, també mes callaets que els inmigrants de Sud Amèrica, majoritaris a VLC.
Mira els baixos: 'Romanaesca Carnisseríe', 'Frutaa e verdurae Petre Popescu'. Semblen integrats. Fins diumenge matí no tinc la percepció de la preponderància del color verd que ho envolta tot: els llençols verds de la Capella de la Sagrada Familia, el verd de la 'Dipu', niu de culebres que aquesta bona gent no es mereix que els desgovernen; el verd de les llums centrals de les gaites, del barrets del festers...el verd en le senyeres al vent per tot arreu. Si, el verd en la Senyera. combinació històrica: el verd de l'Islam i els quatre rius de sang. "I els quatre rius de sang cada vegada mes grans. I un espes silenci que ens ha fet tant de mal i els quatre rius de sang...cada vegada mes grans"
i la urbanització caótica dels nous barris, i dels vells, la manca d'armonía. El desgavell inmobiliari. Veiem un grup de turistes amb guía. La meua amiga Tere Angulo, amb el seu graciós accent navarrés, em diu: "donde los llevan, pués, si aqui no hay nada que ver". Em trove amb l'advocat i urbanista V. Garcia Nebot, al acabar la mascletá, es saludem i em reconeix de quan es intercanviaren els BLOCS. Parlarem una diá de tot açó, pero no ho entenc.
Aquesta es terra de prestigiossos arquitectes: Tomás Traver, V.Trilles, Enrique Carrascosa. Tenim el vanguardisme innovador del urbanistes de GMG i Arqua. No comprenc el que passa. En el Messó de Ví es trovem tots. Observe a la gent i mirant-los el ulls em ve a la memoría una frase de Don Julio Caro baroja: "sorprende que está ciudad sea proporcionalmente la población con mas personas rubias y de ojos azules de España; tanto mas sorprendente habiando estado sometidos por los árabes mas de cinco siglos". Bo, segurament l'antropoleg també tenía la resposta que tots sabem: la reconqueta ací va tenir un component diferent a la resta: junt a les tropes catalano-aragoneses vingueren molts caballers normandos i germanics, i no precissament per motius altruïstes: buscaben el botí dels sarraïns derrotats i també a les seues dones.
Junta a la Ronda veig la estátua que Ripollés li ha fet a Bufanuvols, el gegant mitològic que ajuda a Tombatossals i ens protegeix de la plutja excesiva i del ford vent tramontanal que quasi mai arriva fins ací. Sempre he pensat que el Ripo es mes esculptor que pintor. Em pare en el número 25 del Carrer Cavallers, la resta de grup em perd i quan em trova càmara en ma no entenen que estiga tan emocionat: em trove davant la casona de l'Associació Castellonenca de Cultura, on es firmaren les Normes d'Ortografía que van unificar la llengua, en aquell mitic congrés d'escriptors i fil·lolegs que van consensuar i normalitzar el nostre idioma. Les normes de Castelló, o normes del 32, eixes normes reconegudes per totes les facultats de fil·logia del mon, pese a qui pese, eixes en les que jo escric are mateix (a al menys ho intente), eixes en les que els nostres fills, ells sí, han tingut la sort d'estudiar (gracies Cipriá per incorporar les normes del 32 a la nostra Llei d'Ensenyament)...i me'n recorde dels il·lustres que van propiciar l'esdeveniment: de Gaetà Huguet, d'Artola, de Soler...i tants altres. I fotografíe la placa una i mil vegades per a no fallar, per als meus nets...per si la "banda del tuerto" la lleva.
S'acava el concurs de paelles. La colla del Mussol (quin anagrama mes bonic tenen !!!) canten:
Els cinc som de la població;
Som el més borratxos de tot Castelló,
Si mos emborratxen és per comprimís,
La nostra medicina sempre es el ví.
Volem, volem , volem....------------
Es hora de tornar.
MAGDALENA VITOL....AE!!!...fins l'any que vé
Entradas
2 comentarios:
Efectivament, fins a l'any que ve no haurem de tornar a patir el soroll de petards incontrolats, pisarrades i vomitades a cada cantó i les tones de brutícia que s'acumulen cada dia pels carrers de la ciutat. La gent d'ací, en general, no sap anar de festa respectant els altres, que hem de callar perquè no ens diguen rebentarogles. Però una setmana a l'any tampoc no és tant de temps, i la gent necessita un poc d'esbarjo, màximament en la situació que estem vivint en aquest moment.
Referent al que dius en l'entrada pense, com la teua amiga Tere Angulo, que ací no hi ha gran cosa, per no dir res, per a veure, però en compensació, tenim una ciutat prou còmoda en la qual es viu molt bé quasi sempre. Però el que verdaderament et volia comentar és l'hàbil gir que li has donat a la crònica d'un dia de festa, per a fer país i reivindicar les Normes. No estaria malament que feres una entradeta amb la foto de la placa, per exemple per a recordar que no és necessari saber parlar, llegir i escriure en el nostre idioma per a entrar a treballar en l'administració local, fins i tot per a una plaça en el departament de normalització lingüística; això et puc assegurar que és ben cert perquè jo em vaig presentar a eixa oposició, i també ha estat publicat en premsa repetidament (per a res, la veritat).
Bé, Josep, un plaer llegir-te.
Una abraçada.
Agraeix moltissim el teu comentari. I també estic al corrent del que em contes. Se que no es necessari saber parlar, llegir i escriure en el nostre idioma per a entrar a treballar en l'administració local, incloint (o es diu encloent.??..-encara estic aprenent-) una plaça en el departament de normalització lingüística. Ho sé. Així que et crec....també conec casos d'entxufisme brutal en la DIPU de gent del meu poble..que son quasi analfabets pero amics d'Alberto, els 'Costes' i del 'negre'. Pero em vaig emocionar en la placa., que li anem a fer ¡!!..soc d'Almenara, treballe a Almussafes i visc a València. Tinc 59 nou anys i era la meua primera Magdalena- imperdonable- ho vaig pasar genial i veia com la gent ho 'passae' molt bé. Per cert, M'agrada molt CUMBRES BLOGRRASCOSSAS...i et promet que faré el ‘POST’ que em recomenes.
Publicar un comentario