KEYNES 'REVISITED'...

...SI, TOT HAGUÉS ESTAT PIJOR SENSE LA INTERVENCIÓ DELS ESTATS, ESPECIALMENT ALS USA (ELS PROFETES DE LA NO INTENVENCIÓ)

Fa prop de vuitanta anys, John Maynard Keynes, va fer els càlculs sobre el creixement econòmic futur i la conclusió va estar que en poques generacions, pel temps dels seus companys besnets, als anys 2000 i pocs, es dir: ara, hi hauria un problema econòmic persistent de massa escassos recursos i massa pocs béns que ja no assetgen a una part substancial de la humanitat. Tenia raó. Sembla ser l'economista al que tot el món voldria demanar-li consell en aquests temps turbulents. Sense ser marxista, ell va defensar sempre la conveniència de la intervenció de l'estat com a principal agent regulador i corrector de les injustícies socials creades per la Revolució Industrial. En certa manera l'economia mixta escandinava i centre-europea triomfants i creadores del estat de benestar, la socialdemocràcia, l'in deuen una.

Ara amb una economia mundial anèmica; aparentment incapaç de funcionar sense la despesa governamental massiva (els EEUU inclossos - mireu GM, Merryl Linch, Enro, Chrysler dues vegades-) Keynes ha arribat a ser vist com un profeta de la intervenció governamental directa en el mercat. La famosa pulla de Milton Friedman que "tots som keynesians" - normalment s'atribueix a Richard Nixon - té una nova ressonància en l'actualitat.
Un dels subproductes de la nova fama de Keynes és un interès en alguns dels seus escrits menys
coneguts. Entre elles hi ha un assaig que va escriure el 1931 anomenat "Possibilitats econòmiques per als nostres nets", una predicció fascinant i optimista de la futura prosperitat, malgrat tot. La de la post guerra en general, és clar.
Tornant a la actualitat, la recessió actual es pot convertir en una petita depressió, tot i els darrers brots verds en potències com Alemanya, Brasil, Xina –si no esclata la bambolla inmobiliària com ací-, India, França…i poques més, i pot impulsar els nivells de vida global cap a una reducció de cinc per cent per i cap a una durada der no més de cinc anys, espere…o aixó al menys diuen la nova generació d'experts…però, és clar, s'han equivocat tantes vegades, sobretot esperant i confiant en que el lliure mercat ho arregle tot…la qual cosa mai recomanaria el Keynes.