THE PLANA BAIXA MIRROR ÉS UNA MENA DE 'MELTING POT' ON EN CASTELLÀ, CATALÀ I ANGLÉS PARLEM D'AQUEST PAÍS NOSTRE, D'UN POC D'ECONOMIA, DE MÚSICA, DE LITERATURA, D'ECOLOGIA...I, SI ENS ARRIBA L'INSPIRACIÓ, TRACTAREM DE FER NARRACIONS CURTES...PER A NO CANSAR. AL MATEIX TEMPS INTENTAREM CONTRIBUIR A LA DIFUSIÓ DE LA LLENGUA EN LA XARXA. GRÀCIES A JAVIER LINARES PER INCLOURE'NS EN LA RELACIÓ DE BLOCS DE 'OPEN GOVERNMENT' I A SERGI PITARCH EN LA SEUA TESI DE BLOCS EN VALENCIÁ.

jueves, 12 de noviembre de 2009

RECOMANACIONS DEL MIRROR






LA LLUNA EN UN COVE
(publicació mensual, en paper, de relats de ficció en català)

El més recent

- "Temps d'armes als ulls d'un innocent", de Jordi Cardona
- "Dersu Uzala", d'Anna M. Villalonga
- "Un món particular", de Carme Osan
- "La Mussara" d'Emili Gil
- "Els cinc còdols" de Xavier Serra
---------------------------------

"No és que no tingues temps de llegir; és que no tens temps perquè no lliges"


3 comentarios:

CumbresBlogrrascosas dijo...

En el meu cas, el problema no és la falta de temps per a llegir. Tampoc no és que me'n sobre, de temps, però cada dia en trac d'on siga per a poder dedicar-lo a la lectura. El verdader problema que li veig a "La lluna..." és el preu elevadíssim que té per a ser una revista que no paga, o paga molt escassament les col·laboracions. Pense que van a contracorrent, en un temps en què la tendència a l'hora de publicar literatura per a "no masses", es decanta clarament de la banda del llibre electrònic. Es queixen de la falta d'ajudes a l'hora de distribuir la revista, quan, si ho feren mitjançant PDF's descarregables des de la seua web, a un terç del preu que la venen en paper, arribarien a molts més lectors i, possiblement, guanyarien diners.

JOSEP PASQUAL OLMOS I CLEMENT dijo...

Gracies, Jordí. Desconeixía que eren tan agarrats amb els col.laboradors. De qualsevol manera, no crec que em publiquen mai res a "La Lluna" per la meua manca de tècnica i pel, encara, poc coneiximent de la llengua.

JOSEP PASQUAL OLMOS I CLEMENT dijo...

...Mil perdons, volía dir Javier